Laboral - Prova acomiadament verbal (0183/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.-183/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 30 de novembre de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Puig va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Almansa, en reclamació de les quantitats de 1.529,18 EUR en concepte de salaris, hores extraordinàries, festius de calendari laboral i vacances no fetes, amb la cotització corresponent, prop de la CASS, i de 18.103,56EUR en concepte d'indemnització de danys i perjudicis consecutius a la resolució anticipada del contracte de treball de durada determinada que l'unia amb la part demandant.

II.- La societat Almansa va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, subsidiàriament va sol·licitar que es condemni a l'empresa a pagar la quantitat de 565,76 EUR en concepte d'indemnització per danys i perjudicis corresponents a l'indemnització per comiat injustificat que hauria correspost en un contracte de durada indeterminada; més subsidiàriament encara, que es condemni a l'empresa a pagar la quantitat de 4.525,89EUR en concepte d'indemnització per danys i perjudicis corresponents a l'indemnització equivalent a 3 mesos de salari per any que resti per transcórrer de la relació pactada, amb imposició de costes a l'adversa, contestant que en tot l'escrit de demanda no hi ha cap indici que porti a pensar que el Sr. Puig va estar acomiadat, i molt al contrari, tot apunta que no va estar així; que l'adversa no aporta cap document que acrediti que l'empresa va oferir-li feina amb un contracte de durada indeterminada, assegurant-li feina per un període mínim d'un any.

III.- Per sentència de data 30 d'abril del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda del Sr. Puig i va imposar les costes processals a l'actor, inclosos honoraris d'advocat, procurador i pèrit.

V.- Contra aquesta resolució el Sr. Puig ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que no es pot decretar, sense més, com ho ha fet la sentència, que la testifical d'un amic i del propi pare del demandant, han de faltar necessàriament a la realitat; que aquestes testificals tenien com a objectiu acreditar que el treballador no va abandonar el seu lloc de treball; que són fets provats que en data 15 d'abril del 2009 el gerent de l'empresa va convocar el Sr. Puig a l'oficina i li va comunicar verbalment que l'acomiadava i li atorgava un preavís de 3 dies; que en el curs d'aquella reunió l'empresa es va negar a lliurar-li la corresponent carta d'acomiadament; que l'empresa va acomiadar verbalment el treballador per qüestió de reducció de plantilla com als demés treballadors que van acomiadar aquell mateix dia, sense saber que legalment no podia acomiadar el Sr. Puig, ja que almenys a ell li va atorgar un contracte de durada determinada; que pel negat cas que no prosperes el present recurs, no s'hauria d'imposar al Sr. Puig les costes processals causades en primera instància, atès el caràcter laboral del litigi, ni en aquesta segona instància.

II.- Són fets pacífics: que el dia 19 de gener del 2009, la societat Almansa va signar amb el Sr. Puig un contracte de treball temporal fins a l'acabament de l'obra: Projecte executiu - Nova Seu del Consell General d'Andorra, amb un període de prova d'un mes; que el dia 15 d'abril del 2009 el gerent de l'empresa va convocar el Sr. Puig a l'oficina; que en data 21 d'abril del 2009 el Sr. Puig es va presentar a les oficines de l'empresa amb el seu pare, Sr. Criado i un amic seu, Sr. Bueno volent parlar amb el gerent en presència d'aquestes dues persones; que el gerent va fer entrar en el seu despatx, només el Sr. Puig, refusant fer entrar els seus acompanyants per ser aquests estrangers a l'empresa.

En tràmit d'apel·lació, només roman a resoldre la problemàtica relativa a la rescissió del contracte de treball, ja que el Sr. Puig no torna demanar el pagament dels havers laborals reclamats en primera instància.

S'ha prèviament de posar de manifest que els acomiadaments de 7 treballadors que no prestaven els seus serveis a l'obra Nova Seu del Consell General, que han tingut lloc el dia 17 d'abril del 2009 per part de la societat Almansa, amb preavís i pagament d'una compensació econòmica, i que no han generat cap acció judicial, no tenen res a veure amb els fets d'autes que només afecten el Sr. Puig.

III.- Pertoca al que al·lega un acomiadament verbal, provar la seva afirmació. En el present cas el Sr. Puig pretén que el dia 15 d'abril en el curs de la reunió que va tenir amb el gerent de l'empresa, aquest darrer el va acomiadar verbalment. Al contrari el gerent sosté que va convocar el treballador per parlar de la seva feina que tenia un rendiment inferior al dels altres treballadors, però que mai va acomiadar el Sr. Puig. Com no hi ha hagut cap testimoni d'aquesta reunió, no es pot saber quin en fou el tema i el que s'ha dit entre ambdós interlocutors.

El mateix raonament es pot reproduir pel que fa a la reunió del dia 21 d'abril del 2009, ja que cap de les persones que van acompanyar el Sr. Puig a l'oficina de l'empresa van assistir a la conversa entre el gerent de l'empresa i el treballador. En conseqüència no consta en autes la més mínima prova d'un acomiadament verbal del Sr. Puig, ja que, a més a més, tampoc estableix el treballador que el dilluns 20 d'abril se li va impedir d'incorporar-se al seu lloc de treball.

IV.- Per tant, s'ha de desestimar el recurs del Sr. Puig i confirmar la resolució recorreguda, tot condemnant el recurrent a pagar les costes processals de segona instancia, en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 30 d'abril del 2010 en tots els seus extrems;

Condemnar al Sr. Puig a pagar les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.