Laboral; comissions i incentius (0138/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 138/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 15 d'octubre de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Esteban va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Andrade en reclamació de la quantitat de 59.739,13 EUR, en concepte de preavís (7.212,15 EUR), de compensació econòmica (16.975,35 EUR), d'indemnització per desistiment justificat (30.651,63 EUR), de comissions i incentius corresponents a l'exercici comptable de l'any 2005 (4.900 EUR), juntament amb els interessos legals i amb cotització prop de la CASS dels imports esmentats.

II.- La societat Andrade va oposar-se a totes les pretensions de l'agent, contestant que no hi ha cap comissió ni incentiu degut per l'empresa al Sr. ENTITY_4; i va formular una demanda reconvencional en reclamació de la quantitat de 3.606,07 EUR en concepte de preavís.

III.- Per sentència de data 13 de maig del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, desestimant la demanda de l'actor, i donant lloc a la reconvenció, va condemnar al Sr. Esteban a satisfer a la societat Andrade, la quantitat de 3.606,07 EUR, amb condemna en costes al treballador.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Esteban ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la sentència impugnada no ha realitzat una valoració correcta de les proves practicades en autes; que així, el Sr. Esteban va confessar que va pactar amb Andrade que li abonarien comissions i incentius, i va reconèixer haver percebut comissions tant en metàl·lic com en xec que l'empresa no declarava a la CASS; que el Sr. Olmo va declarar que Andrade es va comprometre a abonar al Sr. Esteban comissions remuneratòries per feines captades per aquest a ANDORRA i ESPANYA, facturades per H.H.; que l'òrgan jurisdiccional d'instància no ha tingut en compte que aquesta part ha demostrat documentalment les factures acreditives de les tasques realitzades pel Sr. Esteban que el feien mereixedor de percebre les comissions i incentius; que en conseqüència existeix prova suficient per tal d'admetre que efectivament l'empresa Andrade no va complir amb la seva obligació de pagar el salari al seu treballador, essent per tant procedent la rescissió unilateral del contracte de treball.

II.- Es incontrovertible que al mes de gener del 1998, el Sr. Esteban va començar a treballar per compte de la societat Andrade en qualitat de Director Comercial mitjançant un salari mensual de 2.404,05 EUR; que per carta de data 24 de juliol del 2007, el treballador va reclamar a l'empresa el pagament de l'import de 4.900 EUR en concepte de comissions i incentius per l'exercici 2005; que no havent rebut cap contesta de l'empresa a la seva carta, el Sr. Esteban, per carta del dia 10 d'agost del 2007, va rescindir unilateralment la relació laboral amb Andrade d'acord amb allò que preveu els articles 75 i 76 de la Llei sobre el contracte de treball; que per carta de data 24 d'agost del 2007 l'empresa va manifestar al Sr. Esteban la seva desconformitat amb els termes de la carta del 10 d'agost.

III.- La qüestió essencial que s'ha de resoldre per tal de solucionar el litigi, és la de determinar si les parts han pactat que l'empresa pagaria al Sr. Esteban, incentius i comissions. Força es de constatar que la prova d'aquest fet cabdal no existeix en autes.

En efecte, no tant sol no hi ha hagut cap contracte de treball escrit estipulant les condicions pactades, sinó que resulta de l'extracte de punts de vellesa de la CASS, que el Sr. Esteban no ha percebut comissions i incentius anteriorment i posteriorment a l'exercici 2005, i que, en els documents acreditant l'ingrès de les quantitats de 300 i 2.500 EUR respectivament els dies 17 de setembre del 2004 i 7 de novembre del 2005, al compte del Sr. Esteban, no consta el nom de Andrade, de tal manera que no es sap si els referits ingressos provenen de la societat Andrade. A mes a més, els únics testimonis del demandant, els Srs. Briones i Olmo, han manifestat que eren coneixedors que la societat Andrade es va comprometre a abonar al Sr. Esteban comissions i incertius, pero això perquè aquest darrer els hi va dir. Per tant, les pretensions de l'apel·lant respecte a l'existència de comissions i incertius, només descansen en les pròpies declaracions del mateix, sense que dites declaracions siguin corroborades per cap element de prova objectiu i concret. S'ha igualment de posar de manifest que els documents comercials base de la reclamació del Sr. Esteban emanen, no de la societat Andrade, sino d'una societat H.H. o H.I.S.A., i que encara que ambdues societats facin part del mateix grup (cosa que no està suficientment acreditada en autes) constitueixen dues persones jurídiques diferents la una de l'altre, de tal manera que les obligacions de la una no afecten l'altra.

IV.- S'ha en conseqüència de constatar que el desistiment del Sr. Esteban per incompliment de l'empresa de pagar les comissions i incertius convinguts, fou injustificat per no haver el mateix acreditat l'existència de les referides comissions, i que per tant, el treballador havia de donar un preavís a l'empresari, ço que determina la confirmació de la resolució recorreguda.

V.- La desestimació del recurs origina la imposició de les costes processals de segona instància a la part recurrent, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència del Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 13 de maig del 2009, en tots els seus extrems.

Condemnar a la part recurrent a pagar les costes processals de segona instància.