Delicte major d'homicidi per imprudència professional greu: accident d'esquí (absolució) TSJP-0000013/15

Sentència

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

Núm. de Causa: 2400068/2007 (TC-068-2/07)

Núm. de Rotlle: TSJP-0000013/2015

SENTÈNCIA 22-2015

PARTS:

Recorrent: Mgfc. MINISTERI FISCAL

Recorrent: Sr. Téllez

Sra. Serra

Sr. Gálvez

Sr. Ropero

Sr. Alfaro

Sra. Ricart

Advocat: Sra. Morillo

Recorregut: Sr. Porras

S.

Cia. A.

Advocat: Sr. JGI

Recorregut: Sr. Pulido

C.

Cia. B.

Advocat: Sra. TVD

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, l'onze de setembre del dos mil quinze.

En els recursos interposats contra la sentència de data 8 de gener del 2015 dictada pel M. I. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte major d'homicidi per imprudència professional greu, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. I. Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que el M. I. Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 8 de gener del 2015 amb la següent part dispositiva: "FALLEM : que hem d'absoldre i absolem Porras i Pulido del delicte major d'homicidi per imprudència professional greu del que venien acusats, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil i declarant d'ofici les despeses processals causades."

II.-RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats, recollits en el primer dels Resultants: "Són fets provats i així es declara que en data 5 de gener del 2004, vers les 12.10 hores, Arcos, de 15 anys d'edat, es trobava entrenant amb un grup d'esquiadors de l'acadèmia d'esquí del Col·legi C. de la qual formava part, a l'estació d'esquí de Pas de la Casa- Grau Roig.

Concretament, estava baixant per segona vegada un eslàlom gegant marcat pel seu entrenador, el processat Pulido, a la pista de l'Estadi - coneguda com Francesc Viladomat - del sector del Pas de la Casa, pista reservada per a entrenaments i competicions i de la qual és responsable el Director d'activitats de l'estació, el també processat Porras.

En arribar a una zona amb una amplada de 60 metres i una pendent de 30 graus, a l'alçada d'un canvi de rasant, Arcos realitzà un gir ampli a l'esquerra seguit d'un gir a la dreta, moment en que perdé el control dels seus esquís, sortí de la seva trajectòria i caigué lliscant sobre la neu fins anar a topar violentament amb el casc contra la base d'un rodó de fusta de 20 cm. de diàmetre protegit per un matalàs d'espuma.

A conseqüència del xoc, Arcos patí un sever traumatisme toràcic amb múltiples fractures costals i un traumatisme cranioencefàlic severíssim amb fractura circular de la base del crani que li provocà la mort de forma pràcticament immediata.

No ha quedat provat que l'eslàlom gegant marcat aquell dia a la pista de l'Estadi no ho hagués estat de forma correcta ni que les proteccions de la pista no fossin, a la data de producció dels fets, les adequades."

III.-RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal i els recurrents representats per la lletrada Sra. MMP formulen recurs contra la dita sentència.

IV.-RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal manifesta que malgrat la pista va ésser homologada per la FIS, això no vol dir que els rodons de fusta fossin adequats, com exposa el testimoni Cañellas delegat tècnic, segons el qual mai hauria autoritzat una cursa o un entrenament en una pista on un esquiador pogués topar contra un element rígid. Afegeix que en cap moment la norma de la FIS diu que els matalassos fossin suficients per a cobrir els rodons de fusta. És evident que el responsable de la pista no va protegir els elements rígids de manera adequada. Sosté que els Srs. Porras i Pulido havien de conèixer que existien sistemes de retenció adients que garantien l'absorció de la inèrcia dels xocs i que ambdós eren conscients que l'"Estadi" acollia quatre eslàloms, fet que obligava a deixar als esquiadors un corredor de seguretat suficientment ample per a permetre poder frenar si sortien d'una porta.

Afegeix que aquest accident era previsible, donat que era un traçat de gran velocitat en una zona estreta amb més pendent i amb corba a dreta en direcció als rodons. Era previsible que un nen de l'estil d'en Arcos aprofités els entrenaments, baixant a tota velocitat: que cometés un error.

V.-RESULTANT: que la lletrada Sra. MMP, advocada dels Srs. Téllez, Serra, en nom propi i en nom i representació del seus fills menors Alfaro i Ricart i Gálvez i Ropero, pares i germans de Arcos, constituïts en acusació particular, es mostra d'acord amb l'exposició de fets, qualificació jurídica i petició de pena efectuada pel Mgfc. Ministeri Fiscal. Sol·licita en conseqüència la reformació de la Sentència del Tribunal de Corts.

Tanmateix, en concepte de responsabilitat civil, demana que els processats, solidàriament amb les companyies A i B i subsidiàriament amb S. i el C., indemnitzin, en concepte de perjudici moral, l'import de 100.000 EUR per cada pare i 30.000 EUR per cadascun dels 4 germans, així com els honoraris d'advocat i taxes judicials a acreditar en període d'execució de sentència.

Les parts recurrents manifesten el seu desacord total amb la Sentència recorreguda. Segons la defensa dels recurrents, les proves testificals i documentals han evidenciat que va existir omissió per part d'ambdós processats, tant de l'encarregat de seguretat de la pista "Estadi" com de l'entrenador del menor.

No és cert, com s'afirma en la Sentència, que la pista reunís les condicions de seguretat òptimes per tal entrenament. El document de rehomologació contradiu aquesta afirmació. A més, les declaracions dels Srs. Cañellas i T. evidencien que era perillós organitzar un entrenament o una competició amb rodons de fusta protegits per un matalàs, la FIS permet únicament filats sostinguts per pals flexibles.

Afegeix que aquest accident era previsible, donat que era un traçat de gran velocitat en una zona estreta amb més pendent i amb corba a dreta en direcció als rodons. Era previsible que un nen de l'estil d'en Arcos aprofités els entrenaments, baixant a tota velocitat: que cometés un error.

VI.-RESULTANT: que la defensa del Sr. Porras, de la companyia A i de S. sol·licita la confirmació de la Sentència d'absolució. Insisteix sobretot sobre el fet que la pista estava protegida amb les mesures estàndard i acceptades de l'època. Considera que el Sr. Porras no va tenir cap mancança en la seva diligència professional i que de cap manera l'accident era previsible. Van intervenir varis factors aliens a l'estació en l'accident mortal del jove campió.

VII.-RESULTANT: que la defensa del Sr. Pulido i de la companyia B, sol·licita també la confirmació de la Sentència. Insisteix sobre el fet que el traçat era l'adequat a la norma i que no es pot atribuir cap responsabilitat a l'entrenador.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula acusació contra Porras i Pulido per un delicte major previst a l'article 191 del Codi Penal vigent a la data de producció dels fets en considerar-lo més favorable als processats que l'actual article 104.1 del Codi Penal, vigent en l'època del judici, donat que aquest últim preveu una pena mínima de tres mesos de presó.

Però com ho observa subtilment el Tribunal de Corts al seu primer considerant, l'article 104.1 del Codi Penal preveu una pena de multa com alternativa a la pena de presó, el que no és el cas de l'antic article 191. Aquesta alternativa instaura una situació més favorable pels processats, motiu pel qual cal considerar aplicable el text penal en vigor.

II.-CONSIDERANT: no obstant que per trobar-se constituït aquest delicte major d'homicidi per imprudència professional greu es requereix en primer lloc una acció o omissió comesa amb infracció greu (o lleu en cas d'aplicació de l'apartat 2 del mateix article), en segon lloc un resultat de mort i en tercer lloc una relació de causalitat.

III.-CONSIDERANT: que segons l'informe d'autòpsia, «la hipòtesi més versemblant en quant a la dinàmica dels fets que van provocar la mort del menor va ser una col·lisió directa del casc amb un objecte o superfície rígida i amb molta probabilitat immòbil com, per exemple, un rodó de fusta fixat al terra».

IV.-CONSIDERANT: que en el cas d'autes, tota la dificultat és d'apreciar l'existència d'una falta greu o, al menys, lleu, entesa com una omissió parcial del deure objectiu de cura.

V.-CONSIDERANT: en quant a Porras, Director d'activitats de l'estació, encarregat de vetllar la seguretat de les instal·lacions de l'"Estadi", el Tribunal de Corts pren en consideració de manera adequada el reglament de la FIS (vigent en l'època dels fets) pel que fa a les normes a seguir en pistes on es practica la competició en modalitat de descens segons el qual: «Les obstacles contre lesquels un concurrent pourrait être projeté en sortant de la piste doivent être protégés aussi bien que possible avec des filets en haute sécurité, filets de protection, matelas, sacs de paillé ou autres moyens adaptés, si nécessaire et complémentairement avec des bâches (...)» (Article 702.3).

Precisa únicament una prohibició que no concerneix el present cas: «L'utilisation de bottes de paille compactes non protégées est interdite ».

Per tant, el matalàs, com a element de protecció d'un material perillós en cas d'impacte, estava autoritzat, malgrat que els rodons de fusta no constitueixin la millor protecció. Les declaracions del Sr. T., President de la FIS, no entren en contradicció amb aquesta consideració, donat que no es pronuncia al respecte de la protecció dels rodons de fusta.

No existeixen tampoc contradiccions entre les declaracions dels Srs. V., C. i Cañellas. En efecte, segons tots tres, vinculats amb la FIS, la pista de l'"Estadi" complia amb les mesures de seguretat, en l'època dels fets, acceptades per la FIS, tal com ho considera la Sentència recorreguda.

És cert que els debats en el moment del judici oral han mostrat que un sistema de protecció flexible hauria estat més adequat i hauria pogut evitar un risc de mort, malgrat la gran velocitat en que baixava la víctima.

La direcció, conscient del risc després de l'accident, va eliminar els rodons de fusta en aquest sentit, malgrat que la pista complia tots els requisits i la seva homologació.

Però és difícil reprotxar al Sr. Porras una negligència greu (manca total de previsió) o lleu (manca parcial) donat que la pista havia estat rehomologada feia dos anys i que respectava els requisits del reglament de la FIS en l'època dels fets. Cal constatar que, fins el moment de l'accident mortal, no s'havia anul·lat mai cap competició degut a manca de seguretat d'aquestes pistes.

L'única falta que es podria eventualment reprotxar a la direcció és una manca d'anticipació, en quant a la seguretat de les pistes, donat que existien ja en aquella època mesures de seguretat més adients, però més costoses. En tot cas, aquesta manca d'anticipació constitutiva d'una violació del principi de precaució, aplicable en Estats veïns, només podria constituir una falta llevíssima a l'apreciació del jutge civil, però de cap manera una falta de naturalesa penal en aplicació del principi de legalitat.

VI.-CONSIDERANT: per altra part que el traçat del eslàlom es va fer sota la responsabilitat de Pulido. En efecte, és ell qui donava les directrius i recomanacions el dia de l'accident.

Com observa la Sentència del Tribunal de Corts, no se li pot reprotxar al Sr. Pulido no haver deixat un espai suficient entre els pals que marcaven el eslàlom i el filat i rodons laterals en cas que els esquiadors perdessin el control dels esquis.

Cal constatar que en la part superior de la pista on es va produir l'accident hi havia amplada suficient per a dos eslàloms de velocitat. Els senyors Porras, I., V. i C. han confirmat les declaracions dels entrenadors, precisant que els dos eslàloms especials que hi havia a la part inferior de la pista eren compatibles amb els dos eslàloms gegants de la part superior, donat que l'amplada era suficient.

També el Sr. Vaquero confirma que existia un espai lateral suficient per permetre la frenada en cas que l'esquiador sortís de la pista i que el traçat era l'habitual.

En conclusió, el traçat pel qual esquiava en Arcos, el dia d'autes, era adequat a la norma.

VII.-CONSIDERANT: en conseqüència, en mèrits de l'anteriorment exposat i no trobant-se reunits els elements constituïts del tipus, procedeix a confirmar l'absolució de Porras i Pulido, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

De conformitat amb els articles 175.1 i 181 del Codi de Procediment Penal, procedeix doncs declarar d'ofici el pagament de les despeses processals causades.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar els recursos interposats pel Mgfc. Ministeri Fiscal i la representació lletrada dels Srs. Téllez, Serra, Gálvez, Ropero, Alfaro i Ricart.

2.- Confirmar íntegrament la Sentència dictada pel M. I. Tribunal de Corts en data 8 de gener del 2015 en la causa de referència.

3.- Declarar d'ofici el pagament de les costes processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M.I. Tribunal de Corts amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.