Emissió de xecs en descobert

Sentència

Magistrats

Josep Lluís Vazquez Sotelo

SENTÈNCIA 31-05 DE 12 DE JULIOL DE 2005

Ponent M.I.: Sr. Josep Lluís Vazquez Sotelo

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència en data 17 de desembre de 2004, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: Que hem d'absoldre i absolem l'acusada Morillo del delicte major continuat d'emissió de xecs en descobert pel que venia acusada per l'Acusació particular, declarant d'ofici les despeses processals causades".

II.-RESULTANT: Que el fallo precedentment transcrit es recolza en els següents fets que la sentència declara provats: "l'acusada Morillo, nascuda el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, lliurà contra el seu compte corrent núm. **** de l'entitat bancària "Crèdit Andorrà" el xec núm. XXXX de data 1 de setembre de 1999 per un import de 1.768.986 pessetes, el xec núm. XXXX de data 28 de setembre de 1999 per un import de 740.895 pessetes i el xec núm. XXXX de data 5 de novembre de 1999 per un import de 804.440 pessetes, i contra el seu compte corrent núm. **-******-* de l'entitat bancària "CaixaBank" el xec núm. 0.274.605-2 de data 21 d'octubre de 1999 per un import de 2.012.056 pessetes. Tots quatre xecs foren lliurats a nom de "Comercial C., S.L." en concepte de pagament de diversa mercaderia a 60 i 90 dies.

El xec núm. 0.274.604-2 fou presentat al cobrament a l'entitat bancària "CaixaBank" en data 28 de desembre del 2000, resultant impagats per provisió de fons insuficient, i els xecs núm. XXXX, núm. 7660663 i núm. 7660676 foren presentats al cobrament a l'entitat bancària "Crèdit Andorrà" en la mateixa data del 28 de desembre del 2000, resultant tots tres impagats per provisió de fons insuficient."

III.-RESULTANT: Que notificada la sentència s'interposà recurs d'apel·lació per la representació d'Vall i de Amador exposant com a fonaments: a) que el delicte de xec sense fons és un delicte eminentment formal, que es consuma pel sol fet de l'acció o l'omissió culpable, sense que sigui precís que es produeixi un resultat extern, i així en resulta de l'art. 249 del CP andorrà que utilitza la expressió "donin en pagament o lliurin per qualsevol concepte un xec sense tenir provisió de fons suficients i disponibles". b) en recolzament de la seva afirmació invoca la jurisprudència andorrana, il·lustrant especialment amb les sentències que cita i transcriu en la part que considera suficient; c) que els arguments exculpadors de la defensa, en el sentit que els xecs s'havien entregat "en garantia" i per tant tenien solament una finalitat asseguradora i no solutòria, no han estat acollits per la sentència, d'acord amb la jurisprudència citada; d) que quan Vall rebé de Morillo els xecs no sabia ni podia saber ni imaginar si resultarien impagats per manca de provisió de fons, argument que fonamenta en varis fets que analitza en el seu escrit; e) que Morillo ha reconegut en autes que els xecs els entregà en pagament de mercaderia i que Gálvez ha declarat que per cada recepció de mercaderia Morillo entregava un xec a Vall pel corresponent import;

f) en quant a la responsabilitat civil, Morillo i, subsidiàriament, Gálvez han de ser condemnats a indemnitzar a Amador en la suma de 32.012,17 euros més les interessos legals corresponents, per quant, encara que han manifestat reiteradament haver pagat part de l'import nominal dels xecs, de cap manera han acreditat ni justificat aquell pagament. Conclogué suplicant la estimació del recurs amb la revocació de la sentència i la condemna dels processats com a autors responsables d'un delicte major continuat d'emissió de xec sense provisió de fons.

IV.-RESULTANT: Que la representació dels processats Morillo i Gálvez s'oposà al recurs interposat al·legant que està absolutament d'acord amb la sentència recorreguda i a) que els fets no són de cap manera constitutius de lliurament de xec sense fons, per quant Morillo lliurà els xecs en dates 1 i 28 de setembre de 1999, 21 d'octubre de 1999 i 5 de novembre de 1999, els quals no foren presentats al cobrament per "Comercial C." fins el 28 de desembre de 2000, és a dir, pràcticament un any i mig després de la data de lliurament del primer dels xecs, tal com ha quedat provat en la causa mitjançant certificacions de les entitats bancàries a les que s'encarregava realitzar el pagament (Caixabanc i Crèdit Andorrà); b) que els Tribunals andorrans, en reiterades sentències, han declarat que un retard tan important i desproporcionat en la presentació dels xecs al cobrament suposa que els titulars d'aquells efectes mercantils han renunciat a la protecció penal del xec, dada a la qual cal afegir-hi que en aquest cas es tractava de xecs posdatats;

c) en l'últim apartat del seu escrit resumeix i insisteix en els arguments que al seu criteri refuten els del recurs. Conclou suplicant es dicti sentència desestimant el recurs i confirmant la sentència recorreguda.

V.-RESULTANT: Que el representant del Magfc. Ministeri Fiscal comparegué en el recurs, assenyalant també les dates de lliurament dels xecs i les de la seva presentació al cobrament en les entitats bancàries, entre les quals ha transcorregut un termini exageradament llarg, en contra de la pròpia naturalesa del xec que exigeix al seu tenedor l'observància d'una certa diligència en la presentació al cobrament. I que si bé és cert que no existeix en el Principat d'Andorra una Llei que estableixi els terminis en que han de ser presentats aquells efectes mercantils, no per això s'ha d'arribar a la conclusió que es deixa en mans del tenedor del document la presentació al cobrament en una espècie de "termini il·limitat", com hauria estat el termini de l'any transcorregut en el cas d'aquest procés. Conclou considerant encertats els raonaments de la sentència per a entendre que els xecs de referència no són constitutius de delicte de l'article 249 del CP, sol·licitant la seva confirmació.

VI.-RESULTANT: Que assenyalat dia i hora per a la celebració de la vista se celebrà amb assistència dels representants de les parts i del Ministeri Fiscal, els quals en els seus informes reproduïren els arguments que amb més extensió consten en els respectius escrits d'al·legacions, quedant el rotlle conclòs i vist per sentència.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que, segons en resulta de la sentència i dels arguments dels recurrents, la qüestió a resoldre en el present recurs consisteix en decidir si la presentació al cobrament, en les corresponents entitats bancàries, dels xecs entregats pels processats, transcorren entre l'entrega i la presentació al cobrament el termini d'un any destrueix la consideració penal que en principi correspondria als xecs entregats, sigui amb finalitat solutòria ("en pagament") o qualsevol altra utilitzada en el tràfic mercantil ("qualsevol concepte"). La sentència del Tribunal de Corts absolgué els processats per les raons que exposa en els dos primers considerants. La sentència afirma el punt de vista reiteradament exposat per la jurisprudència andorrana que la protecció penal del xec s'estén a tots els lliurats fins i tot als "posdatats", en els que la data del xec és posterior a la data de l'entrega efectiva, i fins i tot als xecs entregats "en garantia" i recorda que l'entrega d'un xec suposa un compromís irrevocable del lliurador de pagar l'efecte que entrega. Però afegeix a continuació la sentència, recollint també el punt de vista reiteradament expressat per la jurisprudència que amb l'entrega del xec no pot exigir-se al deutor que mantingui el seu compromís de pagament durant un temps indefinit, ja que aquell compromís no seria admissible en l'àmbit mercantil per quant suposaria el bloqueig dels comptes bancaris afectats, a l'espera de que el prenedor del xec decidísi presentar-lo al cobrament, obligant mentre tant (un temps indefinit o molt llarg) al lliurador a mantenir el saldo necessari en el compte bancari sota l'amenaça de poder ser acusat del corresponent delicte. Tenint en compte que el termini transcorregut en el cas d'autes, més d'un any, no pot considerar-se un termini raonable ni està emparat per cap disposició mercantil, la sentència absolgué els processats. I aquella conclusió es considera correcta i ha de ser mantinguda en aquesta instància pel seu propi fonament i per les raons que segueixen.

II.-CONSIDERANT: Els recurrents, en les seves al·legacions, insisteixen en que la jurisprudència andorrana, seguint el mateix criteri de la jurisprudència europea, considera el lliurament de xec sense fons o la retirada dels fons després del lliurament, com un delicte formal, de mera activitat, i cita algunes de les sentències que així ho han afirmat. Això és cert, però també ho és que la mateixa jurisprudència ha declarat que per més formal o de pura activitat que sigui el delicte de xec sense fons, aquest tipus penal no pot considerar-se com una "illeta" que visqués jurídicament en el Codi Penal com "Robinson" vivia en la seva illa, sense contacte amb el món circumdant. En les pròpies sentències d'aquesta Sala que se citen en el recurs s'ha tingut cura d'establir els límits d'aquesta doctrina. Així en la sentència d'aquesta Sala de 8 de març de 2000 es diu que el delicte de lliurament de xec sense provisió de fons és un delicte eminentment formal "si bé no pot estar desproveït de la necessària antijuridicitat i culpabilitat pròpies de cada figura delictiva" i que "el bé jurídic protegit no és el patrimoni del prenedor sinó la seguretat del tràfic jurídic mercantil (Cf. Resumen de la doctrina jurisprudencial en la prestigiosa recopilació sistemàtica "Recull de jurisprudència penal d'Andorra" (1995-2000), pg. 1307). Si el que es protegeix mitjançant el delicte de xec sense fons és la seguretat jurídica del tràfic mercantil és patent que aquesta seguretat es trencaria si el prenedor del xec, en lloc de donar-li el destí comercial de mitjà de pagament que li correspon, ho guardés per a presentar-lo al cobrament anys després d'haver-li estat entregat. Aquesta conclusió suposaria una submissió del deutor al creditor fins i tot pitjor que la submissió feudal, ja que es realitzaria sota l'amenaça d'una pena. A més a més que resultaria contrària als usos i pràctiques mercantils observades en tot el món, aquesta conclusió podria conduir als més grans abusos per part dels tenedors de xecs que podrien anar dilatant "sine die" la seva presentació al cobrament, mantenint l'amenaça de la sanció penal sobre els lliuradors. D'aquí que les legislacions mercantils estableixin els terminis de presentació del xec i on no existeixin aquelles disposicions que s'utilitzi en la jurisprudència el concepte de "termini raonable" de presentació, que en la pràctica jurisprudencial cal utilitzar com un concepte jurídic indeterminat. Els Tribunals andorrans han establert que "el fet de no presentar el xec al cobrament en un termini raonable elimina la protecció penal del xec", entenent-se que el prenedor renuncia a aquella protecció jurídicament reforçada, limitant-se a les accions que li concedeixi la legislació civil o mercantil. I concretant més s'ha resolt que "el termini d'un mes és raonable" (STC de 17 de desembre de 1999, Considerant 1r), sent també raonable el termini de quatre mesos (STC de 17 de desembre de 1995, considerant 1r). Pel contrari s'ha considerat que el termini de vuit mesos no és un termini raonable sinó excessiu: "no es pot exigir al lliurador que mantingui el seu compromís per temps indefinit ja que el lliurament d'un xec podria suposar el bloqueig perpetu del compte bancari", (raó per la qual) "transcorregut un termini raonable, ha de considerar-se que el portador ha renunciat a la protecció penal del xec" afegint "un termini de vuit mesos és més que raonable per a alliberar al lliurador del xec del seu compromís de mantenir la provisió de fons": STC de 8 d'agost de 1996. Aquesta doctrina ha de ser reafirmada perquè si el delicte consisteix en lliurar el xec "sense fons" o en la seva "retirada" després de ser lliurat, no seria just imposar a qui lliurà correctament un xec la obligació de mantenir en el seu compte bancari els fons durant mesos o anys, fins que el prenedor decideixi presentar-lo al cobrament. Pel contrari, la seguretat jurídica del tràfic mercantil obliga a qui rep un xec del seu deutor a presentar-lo al cobrament dintre d'uns terminis que en el comerç es consideren raonables, qualitat que no pot atribuir-se al termini d'un any i fins i tot superior a l'any durant el qual, en aquest cas, el prenedor del xec estigué sense presentar-lo al cobrament.

III.-CONSIDERANT: Que per les raons que s'han indicat, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat i confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts, i sent desestimat el recurs procedeix la imposició de les costes processals a la part recurrent.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Vall i per la societat Amador.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de desembre de 2004 en la causa de referència.

3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.