CASS - SEGURETAT SOCIAL. Recurs extraordinari de revisió. Motius taxats (2000056/2018)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000056/2018 Núm. Rotlle: TSJA-0000052/2019

SENTÈNCIA 105-2019

PARTS :

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL

Representant: Sra. Martin

Advocada: Sra. Ruiz

Apel·lat: Sr. Benítez

Representant: Sr. Campillo

Advocat: Sr. Campillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Bernard Plagnet

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-ú de novembre de dos mil dinou

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000056/2018.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Benítez va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (en endavant CASS) de data 4 de maig del 2018, per la qual es va desestimar el recurs de revisió interposat el 23 de febrer de 2018.

2.- En la sentència 4/2019, de 8 de maig, el Tribunal Unipersonal ha estimat la demanda promoguda per l'agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la CASS al·lega, en substància,

que:

Es va afiliar d'ofici a l'agent en el col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi a partir del dia 1 de juliol de 2013 per la seva condició de titular d'una explotació agrària, a la vegada que se li reclamaven les cotitzacions meritades fins el dia 30 d'abril de 2017 (per un import de 16.434,08 euros), data de la baixa de la titularitat en el Registre d'Agricultura del Govern d'Andorra, actes que són ferms.

Amb el recurs de revisió l'agent va adjuntar determinada documentació que no acredita suficientment que el demandant no tinguès cap activitat laboral durant el període del dia 1 de juliol de 2013 al dia 23 de novembre de 2017, compte tingut que el certificat del Departament d'Agricultura acredita la baixa el dia 23 de novembre de 2017.

La sentència del Tribunal Unipersonal no ha valorat convenientment la prova.

El recurs de revisió és extemporani.

La CASS no va crear cap expectativa de dret pel fet de donar resposta a la qüestió de fons plantejada.

4.- En la seva contesta, l'agent estima, en substància, que:

La sentència apel·lada resolt encertadament la controvèrsia, compte tingut que l'agent va dur a terme la seva activitat de masover dels colliters Srs. Catalá i Espada fins l'any 2012 i fins la collita de tabac plantada l'any 2013, i no va tramitar la seva baixa de l'activitat des de 2013 per desconeixement, com tampoc no va sol·licitar la rebaixa de la cotització com a autònom front la parapública.

Si bé és cert que se li va concedir termini per recórrer aquesta decisió, no ho va fer per desconeixement, i que només quan la saig el va requerir de pagament és quan va interposar recurs de revisió.

És treballador per compte d'altri com a assalariat de l'Hotel N. de Canillo.

La documentació aportada acredita que no va conrear les parcel·les a partir de 2013.

Amdues parts han confirmat els seus arguments en els seus respectius escrits de conclusions.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 19.a) de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la Seguretat Social (en endavant LSS) estableix que s'inclouen dins del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi de la seguretat social les persones que realitzen una activitat econòmica per compte propi al Principat d'Andorra, i que s'entén per exercici d'activitat econòmica per compte propi la titularitat d'una explotació agrícola o ramadera de la qual s'extregui producció destinada a la comercialització, incloent la participació en règim de societat civil o comunitat de béns.

La filiació es pot fer a instància de l'interessat o d'ofici per la CASS.

D'altra banda, l'article 94 de la LSS estableix que la cotització a la seguretat social és obligatòria per a totes les persones que es troben dins de l'àmbit de l'aplicació de l'esmentada Llei, si bé es va preveure una moratòria de tres anys, és a dir, fins el 1 de novembre de 2012 per a les persones que no estaven obligades a cotitzar segons l'anterior regulació, termini que es va ampliar fins el 30 de juny de 2013.

Segons la documentació obrant a les actuacions (foli 109), l'agent figurava com a titular d'un explotació agrària des del 8 de febrer de 2001, i va figurar inscrit en el règim de persones que realitzen un activitat per compte propi en el període comprès entre el 30 de maig de 2011 i el 25 de maig del 2012. El dia 22 d'agost del 2013, l'agent va tramitar la seva baixa com a treballador per compte propi amb efectes del 25 de maig del 2012.

La CASS va iniciar un procediment per l'alta d'ofici de l'agent com a treballador por compte propi, liquidant les quotes impagades, i li va donar termini per fer al·legacions (foli 109-112), havent-se rebut la corresponent notificació al domicili de l'agent el 15/04/14.

No havent-se presentat al·legacions, per Resolució de la CASS de 21 de maig del 2015 (foli 114 i següents), notificada personalment a l'agent el 11/06/2014 (foli 116 bis) es va acordar l'afiliació d'ofici així com reclamar-li la quantitat de 8.807,46 euros per les cotitzacions des del 1/07/13 al 30/4/15.

I per Resolució de 28/4/2017, es van reclamar les cotitzacions des del 1/07/2013 al 30/4/2017 (folis 117 a 119), per import de 16.434,08 euros. També aquesta resolució fou notificada personalment a l'agent 23/05/2017 (foli 120 bis).

La CASS va sol·licitar l'execució al saig, i és només quan l'agent se'n assabenta de la via executiva que sol·licita la revisió de "la seva situació personal" el 23/02/2018 (sic, foli 123).

Iniciat un nou procediment, el 9/04/2018 la CASS requereix l'agent que aporti la documentació:

que acrediti la fi de l'arrendament de les parcel·les on radicava la seva explotació;

documentació bancària que demostri la cessació de l'activitat;

i qualsevol altra acreditativa de la manca d'activitat de l'explotació agrícola.

El 13/04/2018 l'agent va aportat extracte bancari del X. des del 01/01/2012 al 09/04/2018, a banda de tornar a aportar la baixa de l'explotació en el Departament d'Agricultura de 23/11/2017; un certificat de l'Associació de Pagesos i Ramaders d'Andorra, sobre que l'agent era masover del Sr. Catalá fins l'any 2012 i del Sr. Espada fins la collita de tabac plantat l'any 2013 (documentació que ja havia aportat amb l'escrit presentat el 23/02/2018).

Finalment, per Resolució de 4 de maig de 2018, la CASS va desestimar el recurs de revisió.

Tercer.- L'article 129 bis del Codi d'Administració estableix:

"1. Es pot interposar recurs extraordinari de revisió contra els actes administratius ferms quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

Que apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l'afer, ignorats en el moment en què es va dictar la resolució, o posteriors a aquesta resolució, i que evidenciïn l'error de la resolució objecte de recurs.

Que en la resolució hi hagin influït essencialment documents o testimonis declarats falsos per sentència judicial ferma.

Que la resolució s'hagi dictat com a conseqüència de prevaricació, corrupció o tràfic d'influències, violència o qualsevol altra conducta punible, declarada en sentència judicial ferma.

El recurs extraordinari de revisió s'interposa davant del Govern, del Consell de Comú o del Consell d'Administració de l'organisme autònom o l'entitat parapública, en funció de quina sigui l'Administració de la qual emana l'acte.

El termini per interposar recurs de revisió és de tres mesos a comptar de la data de coneixement dels documents, o de fermesa de la sentència."

Així, el recurs de revisió és un mitjà extraordinari d'impugnació d'actes ferms, que només és procedent en els supòsits específicament taxats en l'article 129 bis del CA. En altres paraules, el recurs de revisió constitueix un mecanisme excepcional d'impugnació d'actes administratius que causin estat en via administrativa. Aquesta especial naturalesa exigeix una interpretació estricta dels motius o causes que poden donar lloc a la mateixa, que vénen enumerats en el precepte esmentat.

Doncs bé, en el cas que ens ocupa l'agent reconeix haver rebut les comunicacions de la CASS de la seva alta d'ofici, i de les reclamacions de les quantitats no abonades per cotitzacions meritades, i reconeix igualment que se li va concedir termini per recórrer aquestes decisions, però al·lega que no ho va fer per desconeixement, i que només quan la saig el va requerir de pagament és quan va interposar recurs de revisió.

Però aquest al·legat no por fonamentar un recurs extraordinari de revisió, com reconeix la sentència del Tribunal Unipersonal, en la que es considera que els documents presentats en seu de revisió podrien haver estat perfectament demanats i aportats amb anterioritat, i que aquesta circumstància aboca a la desestimació de la demanda.

Tot i aquest raonament, a la sentència es considera que la CASS va entrat a valorar la documentació aportada en seu de revisió com si d'un recurs ordinari es tractés, i conclou que si la parapública va obrir a l'agent aquesta via, ha creat una expectativa de dret que es considera que no pot ser obviada.

Però aquest plantejament no es pot compartir. És cert que davant un recurs extraordinari, si no s'al·lega un dels motius taxats de l'art. 129 bis del CA, l'Administració, en la part dispositiva de la resolució, hauria d'inadmetre el recurs, i en aquest cas no ho ha fet. A més, la CASS havia demanat documentació addicional a l'agent, però aquesta circumstància no comporta que l'acció s'hagi de considerar com vàlidament exercida. A més, en el cas que ens ocupa l'agent no va identificar els actes administratius ferms que eren l'objecte del seu recurs, i, per acabar, aquest era clarament extemporani.

En efecte, la Resolució de 28/4/2017, per la qual es van reclamar les cotitzacions des de l'1/07/2013 al 30/4/2017, que fou la que la saig va intentar executar, per import de 16.434,08 euros, fou notificada personalment a l'agent 23/05/2017, mentre l'escrit pel qual sol·licitava la revisió de "la seva situació personal" es va presentar el 23/02/2018, per la qual cosa era extemporani.

Per això, cal estimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS contra la sentència 4/2019, de 8 de maig, del Tribunal Unipersonal, que es revoca, i declarar que la resolució del Consell d'Administració de la parapública, de data 28 d'abril de 2018, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.