Interdicte (0344/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 344/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 15 d'octubre de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Barberá va interposar, en data 20-10-2006, demanda d'interdicte de restitució de la possessió envers els Srs. Miró, Arcos I Palau.

En data 24-11-2006, la representació processal dels defenents va oposar-se a la demanda, tot adduint en primer terme ,la prescripció de l'acció i, quant al fons, sol·licitant la desestimació de la demanda.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 28- 11-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que dec estimar i estimo la demanda interdictal de restitució de la possessió formulada en data 20 d'octubre del 2006 per la representació processal del Sr. Barberá a) S. contra els Srs. Miró, Arcos I Palau, condemnant-los a retornar la finca posseïda pel demandant en l'estat anterior a la col·locació dels piquets, retirant aquests piquets així com el ciment i tapant la rasa; i a fer-se càrrec de les costes processals causades, amb menció expressa dels honoraris d'assistència lletrada i procuradoria".

III.- La part defenent va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 24-2-2009, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la sentència. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 16-3-2009, sol·licita que es procedeixi a la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la recurrent.

IV.- Per Aute de data 21-5-2009 aquesta Sala va decidir: "DECIDEIX ACORDAR la pràctica de les proves sol·licitades per ambdues parts litigants com a diligències per a millor proveir, consistent en la incorporació de la prova proposada en l'escrit de data 4- 10-2007 i a la pràctica en la seva totalitat de la prova IX Requeriment. No s'escau efectuar imposició de les costes processals".

FONAMENTS DE DRET

I.- El primer dels motius o greuges que planteja la recurrent, relatiu a la viabilitat de l'excepció de prescripció, no pot prosperar. En efecte, consta acreditat a les actuacions que la possessió pacífica del terreny es va produir fins el dia 21 d'octubre de 2005; dia en el que uns operaris van efectuar en el terreny que posseïa una rasa, per després omplir-la de formigó i instal·lar uns piquets. Així mateix, resta provat que el dia 4-9-2006 es formula la crida a judici i el 29 de setembre s'interposa la demanda. No ha transcorregut el termini de prescripció anyal aplicable i no pot ésser acollit l'argument del recurrent, en virtut del qual s'exercita tardanament l'acció. I no pot ésser acollit per dues raons: una, perquè l'exercici tardà de les accions, com a contrari al principi de l'exercici dels drets subjectius conforme a la bona fe, es pot apreciar en aquells supòsits de terminis llargs d'exercici de les accions, com el que es contempla a l'usatge omnes causae, però no en aquells casos en els que els terminis d'exercici de les accions són terminis curts. I, dues, perquè l'Aute de 17-3-2005, que cita la recurrent, examina un supòsit diferent al present, com és el referent a l'atur d'una obra, quan la construcció de la mateixa havia començat ja feia 8 mesos. En el present cas, en canvi, es tracta d'un interdicte per a recuperar la possessió i el mateix pot ésser exercitat en el termini d'un any, sense que existeixin pal·liatius que el poden fer infructuós com l'acabament de la construcció o de l'obra en l'interdicte operis nova nunciatio.

II.- En segon terme, no poden ésser objecte d'anàlisi en aquesta alçada aquells extrems referent al domini i que no tenen a veure amb la possessió. Així, l'existència d'un permís d'obra no significa que la possessió del terreny l'ostentés la part que sol·licita el permís o la llicència, atès que aquests es concedeixen sens perjudici de tercers. I la mateixa sort desestimatòria han de córrer aquells arguments que es sustenten en els límits de les finques de les parts litigants, com són els de quatre metres des del límit del terreny col·lindant, o la petició de prova abans refusada, en la qual s'argumenta que les mesures oscil·len entre els 4,50 i 4,90 metres del cultiu veí amb Casa Janetó.

Consegüentment, l'abast d'aquest recurs i de l'interdicte s'ha de limitar a l'acreditació de la possessió de la franja en la qual es va fer la rasa i la seva despossessió injustificada, de forma que correspon a aquesta Sala analitzar la prova practicada a les actuacions i, en particular, la prova testifical.

Consta acreditat a les actuacions que existeixen discrepàncies frontals entre els testimonis proposats per l'agent (Srs. Plaza i ENTITY_9) i els defenents (Srs. Barberá i ENTITY_10) respecte del fet possessori. Nogensmenys, i sense necessitat d'incidir en les proves pericials que versen sobre la delimitació dels llindars entre les finques; extrem que no esdevé objecte del present procediment, ressurt que l'agent va aixecar un acta notarial, en data 17 de juny de 2005, en virtut de la qual evidenciava els elements de la possessió d'aquella franja i delimitava el terreny amb el veí (pedres, estaques, arbre, etc.). Si a aquesta prova documental, corroborada pels seus testimonis, que donen raons del perquè es posseïa aquella franja (plantar o dallar tabac), s'afegeix que els testimonis de la part defenent afirmen que es posseïa la mateixa franja, però el Sr. Barberá no precisa per quin motiu era posseïda, com així ho assenyala la sentència d'instància, i que, segons ressurt de la confessió de l'agent, les obres referides i que l'agent considera que afecten a la seva possessió, es van efectuar sobre la franja de terreny posseïda per l'agent, de manera que s'ha d'entendre que quan aquesta es porta a terme es lesiona la possessió de l'agent. I la mateixa conclusió s'obté també si es compara l'estat possessori que reflecteix l'acta notorial de 2005 i amb les fotografies i l'estat possessori després de l'actuació de 21 d'octubre de 2005.

Consegüentment, i sens perjudici el que es pugui decidir sobre la delimitació de les finques de les parts litigants, aquesta Sala assoleix la mateixa conclusió que l'òrgan judicial a quo, com és que, segons la prova que es troba a les actuacions, l'agent posseïa la franja de terreny que fou objecte de la rasa i de la col·locació de piquets, abans del 2005, per la qual cosa se'l va lesionar en la seva possessió i ha de ser restituït al seu estat anterior.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir en la imposició al recurrent de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Miró, Arcos I Palau contra la sentència, de data 28-11-2008, dictada per aquesta Sala, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.