Laboral- Determinació de l'import del salari base- SMI (0164/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-164/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Serra va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Carranza, en reclamació de la quantitat de 13.620,60 EUR, en concepte de salaris deguts (4.706,27 EUR), de comissions pendents d'abonament (2.149,20 EUR) i d'indemnització per desistiment justificat (6.765,13 EUR), amb els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, declaració dels havers laborals pendents prop de la CASS, i condemna al pagament de la totalitat de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- La societat Carranza va oposar-se a totes les pretensions de la part agent contestant que nega rodonament deure res a la Sra. Serra.

III.- Per sentència de data 8 d'abril del 2011 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant molt parcialment la demanda de la part agent, va condemnar a la societat Carranza a satisfer a la Sra. Serra l'import brut de 50,40 EUR i a cotitzar-lo a la CASS, amb els interessos legals calculats des de la data de contesta a la demanda i sense fer imposició de costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Serra ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el Tribunal d'instància reconeix que el salari fix que percebia la Sra. Serra era clarament inferior al salari mínim interprofessional, doncs era d'un import de 500 EUR; que les dietes no poden ésser considerades en cap cas com a salari fix, en primer lloc perquè es tracta d'una retribució variable que depèn dels dies efectivament treballats per l'empleada, en segon lloc perquè la Llei diu que el salari mínim interprofessional és la remuneració o el guany per unitat horària que l'empresa ha de satisfer obligatòriament a la persona treballadora en tots els supòsits, i en tercer lloc, perquè el SMI es aquella quantitat que la Llei obliga a l'empresari a garantir als seus treballadors en tots els casos, doncs es tracta d'aquell mínim que es considera necessari e imprescindible per viure; que per tant, el fet que el salari fix que rebia l'empleada era del tot inferior al SMI, va facultar-la per efectuar un desistiment justificat; que va quedar degudament acreditat en autes que Carranza falsejava les seves declaracions en emetre manifestacions contràries a la veritat, en afirmar a partir del mes de novembre del 2009, que la Sra. Serra cobrava un salari base de 915,20 EUR, quan en realitat en cobrava 500 EUR de salari fix, més les dietes i condicions a part.

II.- Per contracte de data 22 de juny del 2008 la Sra. Serra fou contractada per la societat Carranza per desenvolupar tasques de comercial en el sector de la construcció, per una durada de 6 mesos, mitjançant una retribució fixa bruta de 897,87 EUR, fins un màxim de 900 EUR segons les dietes consumides, i una retribució variable calculada sobre la facturació obtinguda. A la seva finalització el contracte es va anar prorrogant de forma tàcita, transformant-se en un contracte per temps indefinit. Per carta de data 6 de setembre del 2010 la Sra. Serra va notificar a l'empresa la seva voluntat de rescindir unilateralment el contracte de treball existent pels motius següents: "..no se m'ha pagat la totalitat del salari que em corresponia cobrar (se m'ha pagat sempre un salari base inferior al salari mínim establert per la llei), així com des de fa uns mesos es declara a la CASS un salari base superior al que realment percebo, a banda del fet que se m'ha descomptat del meu salari diversos conceptes (efectuant reduccions) que no estan en absolut justificats."

III.- Principalment s'ha de resoldre la problemàtica derivada de la determinació de l'import que la Sra. Serra percebia en realitat en concepte de salari base.

L'article 78 del Codi de les Relacions Laborals estableix que: "El salari mínim interprofessional (SMI) és la remuneració o el guany per unitat horària que l'empresa ha de satisfer obligatòriament a la persona treballadora en tots els supòsits, fins i tot en els contractes en que s'hagi pactat un salari per unitat d'obra o un salari mixt". L'article 76 del mateix Codi precisa que: "Es considera salari la remuneració que l'empresa lliura a la persona assalariada com a contraprestació dels seus serveis. També tenen la consideració de salari els complements, les primes, les gratificacions i les altres remuneracions en espècies, llevat de les liberalitats de l'empresa. El salari global està integrat pel salari fix i el salari variable. No tenen la consideració de salari les propines o gratificacions dels clients de l'empresa al treballador. Tampoc no es consideren salari les dietes i les despeses de viatge". L'article 77 afegeix que: "es considera salari fix el corresponent a la jornada legal ordinària de treball, o en el cas de jornada reduïda per contracte, a les hores ordinàries de treball. El salari fix no pot ser inferior al salari base que fixa el conveni col·lectiu per a cada categoria professional, i a manca de conveni col·lectiu al salari mínim interprofessional d'acord amb el que s'estableix a l'article 78. Es considera salari variable la retribució addicional o complementària com a pagues extraordinàries, hores extraordinàries, comissions, plus de transport o primes d'antiguitat, de puntualitat, de torn, de disponibilitat, de nocturnitat o altres". Resulta d'aquestes disposicions legislatives que en qualsevol supòsit l'empresa està obligada a satisfer al treballador un salari base que sigui conforme amb el salari mínim interprofessional. I així ho varen pactar les parts en el contracte de treball del dia 22 de juny del 2008, atès que es va convenir que la retribució mixta pactada estarà composada per una retribució fixa bruta de 897,87 EUR, import corresponent en aquest dia al SMI, i una retribució variable mitjançant unes comissions sobre la facturació obtinguda. La dificultat rau en el fet que en els butlletins de salari consta, pel que fa al salari fix, un salari base de 500 EUR i dietes d'un import variable entre 320 i 400 EUR.

De manera genèrica les dietes corresponen a la quantitat que rep diàriament el treballador que, per raó de la seva activitat laboral, s'ha de desplaçar fora de la població on treballa habitualment, i per tant, tal com ho diu l'article 76.3 del Codi de les Relacions Laborals, no fan part del salari. Ara bé, en el cas d'autes, resulta de les propis afirmacions de la Sra. Serra en el seu escrit de demanda, que les dietes figurants en els butlletins de salari no corresponien a despeses de viatge, o allotjament, com és el cas de totes les dietes, sinó a un salari variable. A més a més, a comptar del mes de novembre del 2009 l'empresa va canviar la manera de redactar els butlletins de salari de la Sra. Serra, fusionant els conceptes de salari fix i dietes per només mencionar un salari base de 900 EUR. De tots aquests elements se'n desprèn que en realitat, l'empresa va complir amb allò pactat, ja que sempre va abonar de manera fixa a la treballadora, un salari d'un import quasi legal al salari mínim interprofessional, encara que aquest salari sigui constituït d'una part totalment fixa i d'una altra part una mica variable, més una part salarial totalment variable mitjançant comissions. En conseqüència no es pot considerar que la Sra. Serra hagi percebut cada mes un salari fix inferior al SMI, sinó que al contrari va percebre l'import salarial previst en el contracte de treball, sia 897,87 EUR com a mínim que correspon al SMI.

A més a més, encara que no sigués el cas, força és de constatar que el pagament d'un salari d'un import inferior al SMI no constitueix un dels motius de desistiment justificat del treballador, ja que l'article 97 del Codi de les Relacions Laborals només preveu la falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari, o encara l'incompliment greu del contracte per part de l'empresari, supòsits no acreditats ni fins i tot al·legats per la Sra. Serra.

IV.- Respecte al segon motiu de desistiment justificat, més concretament, la falsificació per part de l'empresari de les declaracions a la CASS, tampoc el mateix no pot prosperar ja que la Sra. Serra no acredita de cap manera que l'empresa no hagi declarat a la CASS totes les quantitats abonades a la treballadora en concepte de salari, malgrat les lleugeres diferències que, a vegades, han pogut existir entre les quantitats que consten en el butlletí de salari d'una part, i en el rebut de liquidació d'altra part, document intern a l'empresa i que no té cap existència obligatòria.

V.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució recorreguda, però sense fer especial imposició de les costes processals de segona instància, atès que la redacció complicada i insuficientment explícita dels documents de l'empresa relacionats al pagament del salari, han pogut abusar la bona fe de la Sra. Serra.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat per la Sra. ENTITY_4; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 8 d'abril del 2011 en tots els seus extrems; sense fer especial imposició de les costes processals de segona instancia.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem