ACCIDENT DE CIRCULACIÓ: responsabilitat, reclamació de quantitat (5000282/2016)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000392/2020 ORIGEN: 5000282/2016 - 00

NIG: 5300542120160002260

PARTS:

Apel·lant: Sra. Puig

Representant: Sr. Ruiz

Advocat: Sr. Narváez

Apel·lat: Sr. Tur, i A, SL i B

Representant: Sra. Salas

Advocat: Sra. Seco

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: ACCIDENT DE CIRCULACIÓ: responsabilitat, reclamació de quantitat

SENTÈNCIA 146-2022

Andorra la Vella, el 26 d'octubre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 2 de novembre de 2016, la representació processal de la senyora Puig interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil ordinari contra el senyor Tur, la societat A, SL i la companyia B, tot sol·licitant la condemna del senyor Tur a títol principal, a la mencionada societat de manera subsidiària i a la referida companyia asseguradora solidàriament amb aquests, al pagament a la senyora Puig de la quantitat total que resultés determinada en el procediment, pel que feia als perjudicis derivats de l'accident de circulació patit en data 2 de juliol de 2014 a Y, un dels quals estava ja quantificat en la suma de 243 EUR i que corresponia al cost dels desplaçaments efectuats per la mateixa per rebre tractaments necessaris per la seva curació; dels interessos legals meritats per la referida quantitat total des de la data de la contesta a la demanda i fins al seu total i efectiu pagament, així com les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit.

2.- El 23 de desembre de 2016, la representació processal del senyor Tur, de la societat A i de la companyia B, sense contestar al fons, interposà excepció dilatòria de cosa jutjada; sol·licitant la desestimació de la demanda.

Per Aute de data 5 de juliol de 2017, el Tribunal de Batlles va desestimar l'excepció interposada, formulant-se escrit de contesta a la demanda en data 22 de setembre de 2017.

3.- En data 9 d'octubre de 2020, el Tribunal de Batlles dictà Sentència en quina part dispositiva, entre altres, s'estableix:

"DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar la demanda formulada per part de la Sra. Puig contra el Sr. Tur i contra les societats A SL i B SA.

SEGON.- Condemnar en costes a l'agent incloses les derivades d'advocat i procurador."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Puig en considerar, en síntesi, que la mateixa contindria una errònia valoració de la prova, ja que el recurrent considera acreditat que el conductor circulava a una velocitat inadequada; que els frens de l'autobús es trobaven en mal estat i que el senyor Tur conduïa distret; tot sol·licitant la seva íntegra revocació i la condemna solidària del senyor Tur i la companyia B i subsidiàriament la societat A a indemnitzar a la senyora Puig en les quantitats de 243 EUR, pel cost dels desplaçaments per ella efectuats per realitzar-se tractaments i proves mèdiques necessàries per la seva curació; 120.000 EUR en concepte d'IPP;

15.000 EUR en concepte de perjudici estètic; 50.000 EUR en concepte de Pretium Doloris; 11.544 EUR en concepte d'ITT, tot en qualitat de mínims i més els interessos legals generats per les dites quantitats i més les costes processals d'ambdues instàncies inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits. Així mateix sol·licita que la fixació de les despeses mèdiques causades a la senyora Puig es deixi pel període d'execució de sentència o que se li efectuï reserva d'acció per poder-les reclamar.

5.- En data 8 de març de 2021, la representació processal del senyor Tur, de la societat A i de la companyia B contestà el recurs d'apel·lació articulat de contrari, tot sol·licitant la desestimació del recurs d'apel·lació interposat i la confirmació de la Sentència d'instància, amb imposició de les costes generades en aquesta alçada inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

6.- Per Aute d'aquesta Sala de data 28 de setembre de 2021 es donà lloc parcialment a les pretensions probatòries adduïdes per la senyora Puig.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la discussió entre les parts litigants radica en la responsabilitat per l'atropellament ocorregut en data 2 de juliol de 2014 del que fou víctima la senyora Puig.

Mentre que la resolució d'instància, a l'igual que el senyor Tur, les companyies A i B consideren que la causa efectiva i determinant de l'accident fou la pròpia conducta de l'agent, sense que el conductor de l'autobús tingui cap mena de responsabilitat en la producció del mateix, la representació processal de la senyora Puig considera que la mateixa no hi va tenir cap responsabilitat, essent la seva producció únicament imputable a la negligent conducció del senyor Tur.

Segon.- Consta abastament acreditat que en data 2 de juliol de 2014, vers les 13h30, es va produir una accident de circulació a la vila de Y, XXXX, essent una carretera amb doble sentit de circulació i sense cap obstacle visual a part dels vehicles estacionats davant del dit Supermecat en el mateix sentit de marxa que l'autobús i d'entre els quals va sortir la senyora Puig. El senyor Tur, conductor de l'autobús marca M, matrícula XXXX, de propietat de la societat A i assegurat a B, atropellà a la senyora Puig en el moment en què aquesta creuava la calçada en posició obliqua o diagonal en sentit ascendent (d'esquenes a l'autobús).

Tercer.- Tant l'atestat efectuat pel Grup d'investigació d'accidents de trànsit de la unitat de seguretat viària de l'Àrea Tècnica de Trànsit i Fronteres del Servei de Policia, en data 9 d'octubre de 2014, com l'informe pericial efectuat pel perit Recio en data 30 de novembre de 2018 i a instància de la Batllia, coincideixen en la velocitat que duia l'autobús tant al moment de percepció del perill com al moment de l'impacte (42 km/h i 38 Km/h respectivament), així com en la distància en què es trobava la víctima quan fou vista pel conductor (13,62 m.) .

A més el perit judicial, a preguntes de la representació lletrada de la part recurrent especifica que el punt de percepció del perill per part del conductor de l'autobús fou a 2 metres (tenint en compte la distància recorreguda pel mateix i un temps de reacció d'entre mig i 1 segon). Havent encara d'afegir que el mateix perit posa de relleu que essent l'alçada del primer dels vehicles estacionats d'entre els que apareix la vianant d'1,82 m. i l'alçada de la senyora Puig d'aproximadament 1,70 m., el conductor de l'autobús no la podia veure fins que aquesta començà a creuar la calçada (f. 332).

En conseqüència, el primer greuge de la part recurrent, consistent en una velocitat inadequada per part del senyor Tur, no pot ser estimat. El mateix circulava per una via ascendent a menys de la velocitat permesa (de 50 Km/h), no hi havia cap obstacle a la caçada que l'obligués a extremar les mesures de precaució i de cap manera no podia veure a la vianant abans de què aquesta accedís a la calçada, per causa de les circumstàncies que envoltaren el seu accés: des del darrera d'un vehicle que impedia la seva visibilitat.

En tot cas, els testimonis d'autes que van declarar per davant del Servei de Policia en una data molt propera a la producció del malaurat accident, coincideixen en què la senyora Puig creuava la calçada sense verificar la circulació en el sentit en què s'apropava l'autobús. I malgrat la mateixa ho negui, el cert és que altrament resulta incomprensible que iniciés la seva marxa amb un autobús a menys de 15 m. de distància i sense córrer o com a mínim accelerar el pas.

Al respecte encara de l'adequació a les circumstàncies concurrents de la velocitat a la que circulava l'autobús, les respostes a la testifical practicada a instància de la part recurrent al senyor Porras en res modifiquen en aquest sentit el contingut de l'atestat del Servei de Policia, ja que es tracta d'un particular que afirma ser conductor professional, sense especificar el tipus de vehicle que condueix, que manifesta la seva opinió que, en tot cas, contradiu la limitació de la velocitat establerta en aquella zona al moment de l'accident i que parteix d'hipòtesis que no s'ha acreditat que es produïssin al moment del sinistre, que en tot cas tampoc no va presenciar.

I en relació al caràcter impracticable de la testifical que també interessava i que es va acordar en relació al senyor Amorós, consta acreditat en autes que el mateix va poder ser finalment emplaçat pel dia de la pràctica de la testifical, però que va decidir no comparèixer. Al respecte, la Sala vol fer notar que en aquest cas encara no havia entrar en vigor el Codi de procediment civil ni, doncs, les previsions que el mateix conté en relació a la incompareixença de testimonis. Altrament tampoc consta que el mateix presenciés ni l'accident ni les circumstàncies que l'envoltaren, tractant-se novament d'un particular.

Quart.- Pel que fa referència al pretès defecte que hauria afectat als frens de l'autobús al moment de l'accident i que la part recurrent ha pretès acreditar a través del resultat de la revisió de la ITV efectuada en data 3 de setembre de 2014, cal posar de relleu que no obra en autes cap prova que acrediti que el dia del sinistre els frens de l'autobús ja podien estar malmesos ni, menys encara, que aquest pretès existent defecte dels frens en aquella data hagués tingut alguna mena d'incidència en la producció de l'accident.

Es tracta d'una simple hipòtesi que no ha estat acreditada.

Cinquè.- I en relació a la pretesa manca d'atenció del conductor al moment de la producció del sinistre, aquesta tampoc no ha restat suficientment acreditada.

Del fet que el passatger avisès al xofer en adonar-se de la presència de la vianant, no es pot concloure que el conductor anés despistat. De la prova practicada en autes ha restat acreditat que la senyora Puig va accedir a la calçada de forma sorpresiva i sense donar masses opcions de reacció al conductor de l'autobús que tot i no disposar gairebé de temps per actuar en veure la vianant, la va intentar esquivar, malgrat ser un carrer de doble sentit de circulació i el perill que aquesta maniobra podia representar per altres usuaris de la calçada.

Cap prova permet concloure que el senyor Tur no anés pendent de la carretera, sense perjudici que el testimoni i passatger del seu autobús, senyor Mena advertís al conductor de la seva presència "trobandose aquella a molt poca distància" (sic). Noti's que el mateix senyor Mena adverteix al conductor quan la senyora Puig ja es trobava a poca distància - segurament pel caràcter sorpresiu del seu propi accés a la calçada- i noti's també que sembla que ho fes en el mateix moment que la veu el propi conductor, ja que afirma que es trobava a molt poca distància. Al respecte, diu l'atestat del Servei de policia al que abans ens hemos referit que les causes que van contribuir a la producció de l'atropellament són: la relativa proximitat de l'autobús al moment que la vianant va sortir d'entre els dos vehicles estacionats (13,62 m.) i la manca de temps i espai material de que disposava el seu conductor en base a la velocitat que duia, correcta i doncs dels límits (42 km/h) per evitar l'atropellament. Tot motivat per l'aparició o irrupció sobtada de la vianant interposant-se a la seva marxa sense probablement haver pres cap mesura per adonar-se per la seva part, de la presència, velocitat i distància de l'autobús que s'aproximava. (F. 57).

En conseqüència, aquest darrer greuge també ha de ser desestimat.

Sisè.- A més, com a argument de reforç i en relació a la inexistència d'imprudència o negligència en la conducció de l'autobús per part del senyor Tur, la Sala ha de posar de relleu que la jurisdicció penal després d'examinar les Diligències Prèvies incoades a resultes dels fets d'autes, en va acordar l'arxiu, en considerar de forma força taxativa l'existència d'una culpa exclusiva de la víctima.

Setè.- En tot cas, la resolució d'instància efectua una adequada valoració de la prova practicada i, en conseqüència, la Sala ha de confirmar la resolució impugnada.

Vuitè.- La desestimació del recurs ha de comportar la imposició de les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Puig contra la Sentència dictada en data 9 d'octubre de 2020 pel Tribunal de Batlles, que confirmem.

SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.