Obligació d'informació suficient i adequada a les característiques del producte financer; anul·labilitat compra per vici de consentiment (2000508/2019)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000140/2021 ORIGEN: 2000508/2019 - 00

NIG: 5300542120190001331

PARTS:

Apel·lant: B, SA

Representant: Sr. Farré

Advocat: Sra. Suárez

Apel·lat: Sr. Aguilar

Representant: Sr. Castillo

Advocat: Sra. Sancho

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: BANCARI: obligació d'informació suficient i adequada a les característiques del producte financer; anul·labilitat compra per vici de consentiment

SENTÈNCIA 160-2021

Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 21 de juny de 2019, la representació processal del senyor Aguilar interposà demanda pel procediment ordinari contra l'entitat B, SA tot sol·licitant :

A.- la declaració de nul·litat de la subscripció del producte PREF B USD3M+1,725%-1,9802% per vici de consentiment contractual en la modalitat d'error del senyor Aguilar en les característiques exactes del producte d'inversió referenciat, propiciant una compravenda del producte financer, que en el cas que el senyor Aguilar hagués disposat d'aquesta informació, mai hagués formalitzat la seva compravenda.

Que declarada aquesta nul·litat de la subscripció del producte dalt referit, es condemnés a l'entitat B al pagament de la suma de 30.000 USD corresponent al capital que fou invertit pel banc, augmentada de l'interès legal des de la data de la seva respectiva compra i fins a l'efectiu i total pagament de la dita suma, més el retorn de les despeses de custòdia, comissions de compravenda, i en general totes les despeses i comissions percebudes pel banc amb motiu de la venda del producte PREF B USD3M+1,725%-1,9802%.

B.- Subsidiàriament, la declaració de la resolució de tots els contractes de compra del dit producte d'accions preferents i la responsabilitat de l'entitat bancària per haver estat negligent en el compliment de les seves obligacions d'informació, i el principis bàsics de lleialtat i bona fe contractual, condemnant-la al pagament al seu mandant dels danys i perjudicis causats, i a l'ensems al pagament de la suma de 30.000 USD, corresponent al capital que fou invertit pel banc, augmentada de l'interès legal des de la data de la seva respectiva compra, i fins a l'efectiu i total pagament de la dita suma, més el retorn de les despeses de custòdia, comissions de compravenda, i en general totes les despeses i comissions percebudes pel banc per causa del producte d'autes.

C.- Subsidiàriament sol·licitava la declaració de resolució del contracte de compra de les dites accions preferents B, i la responsabilitat de l'entitat bancària per incompliment de la normativa de competència efectiva i protecció del consumidor, condemnant-la al pagament dels danys i perjudicis causats, i a l'ensems al pagament de la suma de 30.000 USD corresponent al capital que fou invertit pel banc, augmentada de l'interès legal des de la data de la seva respectiva compra i fins a l'efectiu i total pagament de la dita suma, més el retorn de les despeses de custòdia, comissions de compravenda i en general totes les despeses i comissions percebudes pel banc amb motiu del producte d'autes.

D.- Sol·licitava així mateix la condemna de B al pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit.

2.- La representació processal de l'entitat B, SAU, per escrit de contesta a la demanda de data 6 de setembre de 2019, s'hi oposà tot sol·licitant la seva desestimació i la condemna de l'adversa a satisfer les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i, subsidiàriament, en cas d'estimació total o parcial de qualsevol de les pretensions de la demanda, sol·licitava que fos deduït de l'import de la condemna els dividends percebuts per la part demandant, augmentats cadascun de l'interès legal a comptar del seu respectiu pagament, així com les comissions i despeses generades, sense fer especial condemna en costes processals.

3.- L'Hble. Tribunal de Batlles dictà resolució en data 11 de març de 2021, amb la següent part decisòria, entre altres:

"DECIDEIX:

Primer.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per la representació processal del senyor Aguilar contra la societat B, SA i declarar la nul·litat del contracte de subscripció d'accions preferents atorgat en data 29 de juliol de 2013.

Segon.- Declarar la procedència de la restitució recíproca de les prestacions executades per les parts en mèrits del contracte de subscripció d'accions preferents de referència, de forma que la societat B, SA ha de ser condemnada a pagar la suma de 30.000.- USD, majorada dels interessos legals meritats des del 29 de juliol de 2013, i a l'import resultant s'haurà de fer deducció dels imports satisfets per l'entitat bancària en concepte d'interessos produïts per l'adquisició del producte financer.

Tercer.- Condemnar igualment la societat B, SA a satisfer els imports percebuts en concepte de despeses i comissions meritades per la gestió i la custòdia de valors.

Quart.- Fer imposició a la part demandada del pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos honoraris d'advocat, procurador i eventualment intervenció de saig."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat B, SAU, en discrepar de l'argumentació jurídica i la valoració del conjunt probatori contingut en la sentència d'instància, tot sol·licitant l'estimació del seu recurs d'apel·lació i la revocació de la Sentència apel·lada, així com la condemna de la part recorreguda al pagament de les costes d'instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

5.- Per la seva banda, la representació processal del senyor Aguilar s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, amb imposició de les costes generades en ambdues instàncies a la part apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, tot argumentant bàsicament la inexistència de prova sobre la pretesa relació d'assessorament entre el seu client i Jover i manca de prova de l'existència d'un perfil financer expert del senyor Aguilar i l'exercici per la seva part de la nul·litat relativa per la concurrència d'un vici de consentiment.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sentència d'instància considera que la informació que va facilitar l'entitat bancària B al senyor Aguilar per la compra de les participacions preferents objecte dels presents autes, que constitueixen un producte financer complexe, no fou clara, transparent, imparcial, ni comprensible per un client minorista -no professional- i de perfil inversor conservador (el seu objectiu era obtenir rendibilitat tot assumint un risc menor) i que aquesta manca d'informació sobre les característiques pròpies del producte contractat porta a la conclusió de què el client no disposava de coneixements suficients per entendre el caràcter complex del producte adquirit ni del risc de pèrdua parcial o total del capital invertit, desconeixements que deriven de la manca del compliment de les obligacions de l'entitat bancària, ja que no s'ha acreditat que existís cap vincle professional entre el senyor Aguilar i Jover, i desconeixements que haurien induït al comprador a un error en la formació del seu consentiment per realitzar l'operació financera, i que comporta la declaració de nul·litat del contracte signat en data 29 de juliol de 2013.

Contra la mateixa s'alça la part recurrent que considera que el senyor Aguilar va decidir comprar les accions preferents de B assessorat per Jover i per tant, l'obligació d'informació no corresponia a B; que el senyor Aguilar va afirmar conèixer les característiques de les accions preferents; que la sentència d'instància es recolza en una sentència que es remet a nombrosa jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que no forma part del nostre ordenament jurídic comportant que la dita sentència no es trobi suficientment motivada; que no hi ha error en el consentiment prestat pel senyor Aguilar i si n'hi hagués no seria excusable, ja que estava o podia haver estat degudament assessorat per ENTITY_9; i en l'existència d'incongruència en el contingut de la sentència d'instància, ja que d'una banda entén que concorre un error-vici en el consentiment i d'altra banda en declara la nul·litat.

Segon.- Tal i com vam exposar en la nostra recent Sentència de data 28 de maig de 2021, número de rotlle 372/2020: "ja hem tingut ocasió de consolidar una reiterada doctrina en casos idèntics de compra d'accions preferents (rotlles 155/12, 125/13 i 175/13; 436/16; 489/17; 168/18; 195/18) en les quals abordavem tant la naturalesa jurídica de les accions preferents, com els seus riscos alts per l'inversor, com el deure d'informació al client a càrrec de les entitats bancàries del Principat sobre tot quan el seu perfil era de minoristes sense coneixements en l'àmbit financer i també hem dit que la càrrega probatòria de la dita informació era exigible a l'entitat bancària".

I tal i com vam dir també en la suara parcialment transcrita Sentència, ens reiterem plenament en aquesta doctrina de la qual se'n fa ressò molt acuradament i encertada també en aquest supòsit la Sentència d'instància.

Tercer.- En tot cas i pel que fa al pretès coneixement del senyor Aguilar respecte de les accions preferents, cal posar de relleu que aquest coneixement no només no es deriva de la documentació bancària d'autes, on hauria de constar específicament, precisament per tractar-se d'un producte complexe i d'alt risc, segons definició de la pròpia entitat bancària que obra al foli 39, sinó que de la resposta que el mateix efectua en el marc del Test d'idoneïtat que li fou practicat per l'entitat bancària (foli 48) en relació a la seva aversió al risc i la finalitat perseguida quan diu "obtener alguna rentabilidad asumiendo algo de riesgo", es deriva de forma diàfana el seu desconeixement respecte del producte adquirit.

Precisament i relacionat amb aquest coneixement del producte i del responsable d'informar-lo, ens hem de remetre al contingut de la Sentència d'instància. Perquè tot i haver-se acreditat la intervenció de l'entitat Jover en l'obertura del compte on es fa constar que el senyor Aguilar el vol per invertir, no és menys cert que no hi ha cap prova que acrediti que la intervenció de la dita entitat financera argentina anés més enllà de, en el seu cas, fer de simple prescriptora de B, ja que almenys aquesta funció justifica que en la fitxa/registre de contacte del client hi consti "client presentat per Jover" (foli 66). Cap altra referència de Jover apareix en la documentació bancària, havent-se ocupat B de fer-li signar l'ordre de compra (essent un formulari predeterminat amb unes condicions generals de la contractació que no varien segons les concretes circumstàncies de cada client, i on només consta manuscrit el número i nom del client, l'import invertit i la data) i de fer-li passar el test d'adequació i d'idoneïtat. No coincidint, com hem referit anteriorment, el producte adquirit ni amb el perfil minorista del client ni amb les finalitats per ell buscades i el risc que pretenia assumir. Per tant, el senyor Aguilar no tenia el coneixement adequat per decidir l'adquisició d'aquest producte i l'entitat bancària B no es va assegurar d'aquest extrem.

En tot cas, la participació de Jover en l'obertura del compte del senyor Aguilar no comporta l'assumpció per part d'aquesta entitat de cap obligació d'informació en relació a les inversions que el mateix volgués efectuar i, d'haver estat així, calia aportar la pertinent prova acreditativa d'aquest extrem. Per contra, tota la prova que obra als autes demostra que fou l'entitat B qui es va ocupar d'assessorar al seu client en relació a les inversions que el mateix podia efectuar.

Quart.- Pel que fa a l'argument relatiu a què la Sentència d'instància es recolza en una Sentència on es fa referència a jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que no pot ser d'aplicació al Principat, cal dir d'una banda que la Sentència d'instància fa referència a tres Sentències -no a una- dictades per aquesta Sala en dates 26 de setembre de 2018 (rotlles números TSJC-168/2018 i TSJC 171/2018) i 16 de gener de 2020 (rotlle número 101/2019); i d'altra banda, que si s'efectua una lectura acurada de la que consta retranscrita en la mateixa es pot comprovar com la referència que efectuem a la Jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea -i també a la del Tribunal Suprem espanyol-, no és a títol de directament aplicable sinó d'exemple dels pronunciaments existents en el nostre entorn internacional més proper que, evidentment, no poden ser ignorats sobre tot quan es refereixen a Directives de caràcter financer quin contingut resulta aplicable al Principat.

Cinquè.- Conseqüència de l'anterior és que la Sala no pot més que compartir la conclusió a la que arriba el jutjador a quo que és que en no constar que s'hagués lliurat cap altra informació per escrit a la societat compradora, la que li fou facilitada coetàniament a la formalització de la compra venda és insuficient, desconeixent-se quina se li va comunicar verbalment, malgrat hauria pogut ser objecte de la deguda activitat probatòria.

Informació que havia de ser més precisa i clara en tractar-se, com hem dit, d'un client minorista i d'un producte complex amb elevat risc inherent de pèrdua de la totalitat o part del capital invertit

En conseqüència, malgrat la insistència de la part apel·lant en assegurar que la societat estava degudament informada del producte financer i dels seus riscos, aquestes manifestacions no han estat objecte de la prova que hagués permès acreditar la seva veracitat. I segons ja hem explicat en els rotlles 168/18, 195/18 i 227/20, la manca dels riscos i l'exposició al risc de la cartera de clients feia absolutament desaconsellable aquest producte inversor pels clients.

En conclusió, la valoració de la prova i l'aplicació del Dret per part de la Sentència d'instància ha estat perfectament ajustada a la legalitat i a la doctrina d'aquest Tribunal.

Sisè.- En relació, finalment, a la incongruència en què hauria incurregut la Sentència d'instància en apreciar la concurrència d'un error vici en el consentiment i apreciar igualment la nul·litat interessada per la part agent, cal posar de relleu que de conformitat amb el contingut del Fonament de Dret IV.- de la resolució d'instància, on ja dona per fet que la part agent interessa l'anul·labilitat -per referir-se precisament a un error-vici de consentiment- i no la nul·litat del contracte de subscripció, malgrat la literalitat de les paraules emprades per l'agent, la resolució es refereix a la nul·litat relativa i no a la nul·litat absoluta del contracte de subscripció.

Al respecte, el M.I. Tribunal Constitucional per Aute de data 14 de juliol de 2021, en el marc de la causa 2021-45-RE, va establir que: "El Tribunal Constitucional, de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia, ha precisat en diverses ocasions que les jurisdiccions no estan vinculades a la literalitat de la demanda, sinó al seu contingut en el fons, i que els hi corresponia d'examinar-lo en virtut de la legislació aplicable".

Setè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat comporta la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'entitat B, SA contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 11 de març de 2021, que confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSAR el pagament de les costes d'aquesta generades en aquesta alçada a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.