Irrenunciabilitat del treballador a percebre els seus havers laborals (112/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-112/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0368-5/2009, instades pel Sr. Pina contra els Srs. Bonet i Romeu, a les quals s'ha acumulat l'altre expedient laboral B-0576-5/2009, en data 23 de desembre de 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "1.- Estimar en part la demanda formulada pel Sr. Pina en data 12 de març del 2009 contra els Srs. Bonet i Romeu (B-0368-5/2009); Condemnar al Sr. Bonet a pagar a l'agent la quantitat bruta de 7.661'23 euros, a cotitzar-la a la CASS; absoldre al Sr. Romeu, i establir condemna en costes en les condicions del VIII CONSIDERANT; 2.- Estimar la demanda formulada pel Sr. Pina en data 20 d'abril del 2009 contra els Srs. Bonet i Romeu (B-0576-5/2009); Condemnar solidàriament als Srs. Bonet i al Sr. Romeu a pagar a l'agent la quantitat bruta de 1.694'74 euros, a cotitzar-la a la CASS i establir condemna en costes en les condicions del IX CONSIDERANT"

II.- Els Srs. Pina i Romeu han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Per una banda, el Sr. Pina no es mostra d'acord amb la sentència recorreguda pels motius següents: el Tribunal a quo ometia de sumar els interessos legals a les quantitats derivades de la manca de pagament del salari de gener de 2009; era pendent de satisfacció la quantia de 190,23 EUR de salari del mes de febrer de 2009, més els interessos legals des de la data de contesta i la cotització de 200,24 EUR doncs l'empresari ja havia declarat 850 EUR a la C.A.S.S.; havia acreditat la producció d'hores extraordinàries i el cobrament de part del salari en metàl·lic; l'empresa abonava les hores extraordinàries a preu d'hores ordinàries; la resolució de la Batllia es tenia que reformar, en el sentit de condemnar solidàriament els Srs. Bonet i Romeu a pagar respectivament, en concepte d'hores extraordinàries, 7.586,67 EUR nets i 7.481,48 EUR nets, com també a declarar a la C.A.S.S. els imports de 22.253,79 EUR i de 21.886,04 EUR; el càlcul de la indemnització no era correcte, doncs havia treballat 2,43 anys i el salari diari havia d'incloure les hores extraordinàries i les vacances no gaudides, cosa que donava un resultat de 9.445 EUR bruts; havia realitzat només 53 dies de vacances, malgrat la generació de 72,83 des de l'inici de la relació laboral, de manera que reclamava 1.489,65 EUR bruts; els demandats havien de ser condemnats a declarar a la CASS els salaris bruts; esqueia condemnar-los també a liquidar 121,20 EUR pels 5 dies festius treballats (19 de febrer, 6 i 9 d'abril, 1 i 28 de maig de 2007); el Sr. Bonet havia de ser condemnat a satisfer les costes dels autes B-0368-5/2009; l'Hble. Batlle havia oblidat d'afegir els interessos legals en la condemna al pagament dels 1.694,74 EUR.

Per altra banda, el Sr. Romeu nega haver encomanat cap treball al Sr. Pina i que ni tan sols coneixia l'existència de l'encàrrec privat que havia donat lloc a la seva condemna solidària a satisfer l'import de 1.694,74 EUR. L'apel·lant afegeix que el Sr. Pina va realitzar les talles durant el seu temps lliure i que aquesta reclamació tampoc feia part de la seva primera demanda laboral. Finalment, sol·licita la condemna del Sr. Pina a pagar totes les costes judicials.

II.- El Sr. Pina va treballar pel compte del negoci "M.F." entre els dies 14 de setembre de 2006 i 17 de febrer de 2009. Segons el Registre de Comerç, l'esmentat negoci va ser titularitat del Sr. Romeu fins l'1 de desembre de 2008. El Sr. Bonet va comprar el negoci de fusteria al Sr. Romeu, esdevenint el seu nou titular registral a partir del 3 de desembre de 2008. El Sr. Bonet va acomiadar el Sr. Pina, per motius disciplinaris, per carta del dia 17 de febrer de 2009. La primera demanda laboral del Sr. Pina (B-0368-5/2009) persegueix la condemna del Sr. Bonet a pagar-li una indemnització per acomiadament il·legal, els salaris de gener (4 dies) i febrer (12 dies) de 2009, les hores extraordinàries efectuades entre setembre de 2006 i gener de 2009, els festius treballats (5 dies de l'any 2007) i les vacances no gaudides (51,67 dies devengats entre el 14 de setembre de 2006 i el 17 de febrer de 2009), més els interessos des de la data de la contesta a la demanda i, a més, a declarar els imports deguts a la CASS i a abonar les costes processals. La demanda també contemplava la condemna solidària del Sr. Romeu per les quantitats generades fins al 2 de desembre del 2008, com també la seva declaració a la CASS, juntament amb els interessos legals i les costes judicials. El Sr. Pina va formular igualment una segona demanda laboral contra els Srs. Bonet i Romeu (B-0576-5/2009), en reclamació solidària de l'import de 1.610 EUR (més interessos legals, la declaració de 1.694,74 EUR a la CASS i el pagament de les costes) per la realització d'unes talles de fusta en el seu domicili, per encàrrec del Sr. Romeu. Aquesta demanda va ser objecte d'acumulació, mitjançant Aute de l'11 de febrer de 2011.

L'Hble. Batlle ha estimat parcialment les dues demandes del treballador, puix si bé ha donat lloc en part a la indemnització, al salari del mes de gener de 2009 i a l'encàrrec de les talles, ha desestimat totalment les pretensions relatives a la producció d'hores extraordinàries i de treball en dies festius (per manca de prova), a les vacances pendents i al salari de febrer de 2009 (per haver estat satisfets prèviament).

Començarem pel recurs que ha formulat el Sr. Romeu. Els seus greuges només interessen la seva condemna a fer front solidàriament al pagament de l'import brut de 1.694,74 EUR i que resulta d'uns treballs d'ebenisteria efectuats pel Sr. Pina entre els mesos de març i juny de 2008 per encàrrec, segons el mateix, del Sr. Romeu. El recurrent nega haver ordenat quelcom al treballador, tot invocant l'existència d'un contracte del 3 de desembre de 2008, pel qual el treballador renunciava a res reclamar al Sr. Romeu "en concepte d'havers laborals, antiguitat, ni qualsevol altre concepte" (foli 84) a partir d'aquell moment. L'autenticitat d'aquesta declaració no es discuteix i s'inscriu en el marc del canvi de titularitat de la fusteria. L'Hble. Batlle considera que la renúncia no s'ajusta a l'article 10 de la llei sobre el contracte de treball i recolza la seva decisió estimatòria de fons en el testimoniatge de quatre persones.

L'article 3 de la llei sobre el contracte de treball estipula que: "Els manaments de la present Llei són imperatius i, llevat que no s'indiqui el contrari, constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris". L'article 4.1 de la Carta social europea completa aquesta disposició legal, tota vegada que l'Estat andorrà es compromet a: "reconèixer el dret de les persones treballadores a una remuneració suficient per assegurar- les, tant personalment com a les seves famílies, un nivell de vida digne". Per tant, una persona treballadora no pot renunciar a la percepció de la seva remuneració - llevat si obté una concessió equivalent- perquè és aquesta que li permet, a ell i a la seva família, de viure dignament, principi que es troba igualment recollit a l'article 4 de la Constitució. Per tant, tant el dret intern com el dret internacional estableixen la necessitat indefugible de protecció del salari, essent un dret indisponible d'ordre públic. En aquestes condicions, la renúncia esmentada esdevé nul·la. La invocació de l'article 10 de la llei que efectua l'Hble. Batlle ("En cas de transmissió, cessió o canvi de titularitat de l'empresa, l'empresari cedent respon solidàriament amb el cessionari de les obligacions laborals amb els treballadors amb contracte de treball anterior a la cessió, derivades de la relació anterior a la cessió.") no resulta aquí pertinent perquè la responsabilitat del Sr. Romeu, respecte dels propis deutes, té un fonament contractual i no legal derivat de l'esmentada disposició.

Com molt bé assenyala l'Hble. Batlle, quatre testimonis van afirmar que l'empresa va encarregar al treballador uns treballs d'ebenisteria i que aquests es van executar fora de la jornada laboral. El propi Sr. Bonet també va corroborar, en el decurs de la seva confessió en judici (resposta 1, foli 65 de l'expedient B-0576-5/09), que un client va encomanar les talles a "M.F.". Per conseqüent, essent aleshores el Sr. Romeu el titular del negoci, ha de respondre dels deutes laborals contractats, amb tota probabilitat, pel seu encarregat Sr. Bonet, independentment del seu eventual desconeixement de la comanda. El fet que aquesta reclamació no hagi quedat contemplada en l'altra demanda laboral (B-0368-5/2009) no exclou la seva inclusió en un altre expedient (B-0576- 5/2009) i més quan és qüestió d'un dret irrenunciable com ha estat exposat en el paràgraf anterior.

Per tot l'exposat i compte tingut que la realitat del treball no es discuteix, ni el preu horari ni el temps esmerçat, escau denegar el recurs d'apel·lació del Sr. Romeu.

III.- Pel que fa l'extens recurs del treballador, procedirem per concepte reclamat.

salari de gener de 2009:

El recurrent s'alça contra la manca d'addició dels interessos legals. S'ha de reformar la sentència apel·lada, doncs és veritat que la pretensió condemnatòria ho contemplava explícitament.

salari de febrer de 2009:

L'apel·lant es queixa de la manca de condemna a satisfer part d'aquella mensualitat, juntament amb els seus interessos legals. L'Hble. Batlle justifica el refús perquè el salari va ser satisfet sencerament al moment de procedir a la liquidació laboral. El Sr. Pina va percebre efectivament la quantitat de 1.189,49 EUR en data 31 de març de 2009 i que equival a la suma de 977,50 EUR nets de salari (850 EUR - 5% + 170 EUR: veure l'expedient de dipòsit D-0051-1/09) més altres 211,99 EUR nets de vacances. Segons el butlletí de salari del treballador del mes de gener de 2009 (signat pel Sr. ENTITY_4), el salari base diari era de 85 EUR bruts (foli 118). Per tant, si l'apel·lant reclama el pagament de 12 dies de feina, li corresponen 969 EUR nets (12 x 85 EUR - 5%). Compte tingut que el treballador ha percebut una quantitat superior a la què tenia dret, no té dret a cap import suplementari. Respecte de la cotització del salari a la CASS, l'extracte de punts de vellesa del foli 209 ens assabenta d'una declaració de 1.141,66 EUR, de manera que la mensualitat de febrer de 2009 està degudament declarada.

hores extraordinàries:

El Tribunal a quo ha desestimat aquesta partida perquè entén que la prova corresponent era insuficient i es desconeixia l'import de les sumes cobrades en metàl·lic per l'assalariat. Cal confirmar aquest raonament. En efecte, si bé resulta possible la realització d'hores extraordinàries -malgrat no quedin reflectides en els butlletins de salari aprovats pel Sr. ENTITY_4- per raó dels testimoniatges d'altres treballadors, no obsta que no queden plenament identificades en el temps malgrat ésser una prova a càrrec del treballador. En aquest sentit, les anotacions personals del Sr. Pina que consten en la llibreta dels folis 12-39 són d'impossible concreció, doncs ni tan sols es precisa el mes i l'any de producció. El Sr. Pina ha mantingut que la part adversa no duia cap registre de les hores treballades, cosa que queda contradit amb l'acompanyament dels butlletins de salari i dels llibres horaris que corresponen al període comprès entre els mesos de gener de 2007 i de gener de 2009 (folis 118-142). Endemés, el propi Sr. Pina admet que cobrava part de la seva remuneració en efectiu, però tampoc assenyala ni el seu muntant exacte ni el mes de cobrament, cosa que era perfectament al seu abast segons la doctrina de la facilitat probatòria i impedeix, a més, el càlcul precís dels havers pendents. Resoldre altrament, suposaria caure en una indefinició total.

dies festius treballats:

El recurrent posa de manifest que malgrat haver treballat els 19 de febrer, 6 i 9 d'abril, 1 i 28 de maig de 2007 segons els butlletins de salari, els dies esmentats només van ser pagats en l'import diari de 60 EUR/bruts, enlloc de 84,24 EUR. Els butlletins dels folis 267, 268 i 270 -signats novament pel Sr. ENTITY_4- remuneren de la mateixa manera tots els dies treballats puix no es supera mai la jornada legal ordinària, de manera que res acredita el preu diari propugnat.

indemnització per acomiadament injustificat:

El greuge interessa el seu càlcul, doncs el Sr. Pina estima que el temps treballat era de 2,43 anys i que el salari mensual de referència havia d'incloure les hores extraordinàries i les vacances no gaudides. Pel que fa el primer punt, l'Hble. Batlle parteix de la xifra arrodonida de 2,5 anys i, per tant, el Sr. Pina no ha estat perjudicat per res. Quant al salari mensual, la llei estipula que queda constituït per la mitjana del salari global percebut durant els darrers dotze mesos (article 76.6). La sentència apel·lada l'avalua en 1.949,64 EUR, procedint a la mitjana dels salaris cotitzats a la CASS durant l'any 2008 (foli 209). És cert que, formalment, el període a retenir havia de ser aquell comprès entre febrer de 2008 i gener de 2009. Ara bé, aquesta forma de procedir hauria lesionat el treballador ja que el Sr. Pina va treballar només 10 dies al mes de gener de 2009 i percebre, en conseqüència, una remuneració molt inferior als demés mesos. El Tribunal d'instància ha realitzat així una lectura pro operari de la norma, avalada a l'article 3 de la llei. Tanmateix, no procedia afegir les hores extraordinàries car el pediment correlatiu ha estat descartat amb anterioritat. Finalment, el Sr. Pina va cobrar totes les seves vacances de l'exercici 2008. Efectivament, una lectura acurada dels butlletins de salari permet concloure que l'empleat va fruir de vacances entre els dies 1 i 6 de gener (foli 130), 1 i 22 de setembre (foli 122) i 24 i 28 desembre (foli 119), és a dir durant 33 dies. Així les coses, els salaris contemplen degudament les vacances i no hi ha lloc a l'esmena sol·licitada.

vacances:

El treballador manté haver generat 75,83 dies però gaudit només de 53 dies de vacances. La sentència recorreguda només computa les vacances generades durant els anys 2008 i 2009, oblidant que la relació laboral va iniciar-se al mes de setembre de 2006. Per tant, havent- se generat 72,83 dies de festa i hagut compte que l'empresa no acredita fefaentment haver satisfet amb les seves obligacions legals en matèria de vacances (els butlletins només reflecteixen 43 dies de vacances), procedeix la condemna del Sr. Bonet a satisfer l'import net de 1.197,50 EUR (1.949,64 EUR/30 x 22,83 - 223,15 EUR liquidats en la quitança - 5%). La quantia bruta de 1.260,53 EUR haurà de ser declarada a la CASS.

les costes del procés B-0368-5/2009:

En el cos de la sentència, apareix la frase següent: "Que tractant-se en el cas d'una acumulació d'accions en la causa inicialment registrada B-0368-5/2009 imposarem les costes processals al demandant causades al Sr. Bonet ...". El Tribunal a quo fa implícitament aplicació de la doctrina d'aquesta Sala, segons la qual l'estimació parcial de la demanda d'un treballador suposa, per regla general, la condemna en costes de l'empresa. Això però, el redactat esmentat presenta un evident error formal, doncs allà on hi diu "imposarem les costes processals causades al demandant al Sr. Bonet", havia de dir "imposarem les costes processals causades al demandant al Sr. Bonet". Aquesta qüestió podia haver estat objecte d'un recurs d'aclariment prop del Tribunal a quo. En no fer-ho i només per raó d'economia processal, s'estima aquest punt del recurs d'apel·lació.

els interessos legals derivats de la condemna pronunciada en la causa B-0567-2/2009:

La demanda B-0567-2/2009 perseguia, entre altres, la condemna a satisfer la quantitat bruta de 1.694,74 EUR més interessos legals. Força és de constatar que la reparació de la móra no queda contemplada en el dispositiu, de manera que cal posar-hi remei. Per tant, es reforma la sentència en el sentit perseguit per l'apel·lant.

Les cotitzacions a la CASS:

El treballador es queixa de l'omissió per part de la Batllia del seu pediment relatiu a la correcta cotització dels salaris. En efecte, si es comparen les transferència mensuals realitzades en favor del Sr. Pina en concepte de salari i les declaracions a la CASS, hom s'adona que aquestes coincideixen. Per conseqüent, escau condemnar el Sr. Bonet a cotitzar correctament els salaris bruts de l'assalariat pel període comprès entre octubre de 2006 i gener de 2009 i, solidàriament amb ell, el Sr. Romeu respecte de les remuneracions que van d'octubre de 2006 a novembre de 2008.

IV.- A títol de síntesi, el Sr. Bonet ha de ser condemnat a pagar l'import brut de 8.921,76 EUR (7.661,23 + 1.260,53) per raó de la causa B-0368-5/2009, quin import brut haurà de ser declarat a la CASS. A més, la quantitat neta de 332,58 EUR, meritarà interessos legals a comptar de la data de contesta i que l'import de 1.610 EUR, al qual han de fer front solidàriament els Srs. Bonet i Romeu, en devengarà a partir de l'1 de juliol de 2008. Finalment, el Sr. Bonet ha de cotitzar correctament els salaris bruts de l'assalariat pel període comprès entre octubre de 2006 i gener de 2009 i, solidàriament amb ell, el Sr. Romeu respecte de les remuneracions que van d'octubre de 2006 a novembre de 2008.

V.- Pel que fa les costes de la instància, l'Hble. Batlle ha justificat l'absència de condemna del Sr. Romeu en la causa B-0368-5/2009, perquè la demanda va ser desestimada per manca de prova. Per contra, l'interessat ha estat condemnat en l'expedient B-0576-5/2009 per la regla del venciment. El Sr. Romeu reclama la condemna en costes del Sr. Pina en la segona causa. La desestimació del seu recurs d'apel·lació no autoritza la reforma perseguida.

La desestimació del recurs del Sr. Romeu condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. L'estimació parcial del recurs del Sr. Pina suposa no efectuar especial condemna en costes d'aquesta alçada segons ho autoritza la novel·la 82, Capítol 10.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar parcialment el recurs d'apel·lació del Sr. ENTITY_4; desestimar aquell del Sr. ENTITY_6; revocar en part la part dispositiva de la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 23 de desembre de 2011, en el sentit de: a) augmentar la condemna del Sr. Bonet en l'import brut de 1.260,53 EUR, el qual haurà de cotitzar-se a la CASS; b) d'afegir que la quantitat de 332,58 EUR, a càrrec del Sr. Bonet, meritarà interessos legals a comptar de la data de contesta i que l'import de 1.610 EUR, al qual han de fer front solidàriament els Srs. Bonet i Romeu, en devengarà a partir de l'1 de juliol de 2008; c) d'agregar la condemna del Sr. Bonet a cotitzar correctament els salaris bruts de l'assalariat pel període comprès entre octubre de 2006 i gener de 2009 i, solidàriament amb ell, el Sr. Romeu respecte de les remuneracions que van d'octubre de 2006 a novembre de 2008; d) d'aclarir que les costes judicials del procés B-0368-5/2009 són a càrrec del Sr. Bonet respecte de la demanda interposada pel Sr. Pina. Confirmar els demés pronunciaments de la sentència apel·lada. Condemnar el Sr. Romeu a satisfer les costes judicials derivades del seu recurs d'apel·lació, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. No efectuar especial condemna en costes judicials respecte del recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Pina.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.