Sanció disciplinària- TSJA-042/13

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0042-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-042/13

SENTÈNCIA NÚM. 04-2014

PARTS:

Apel·lant: Sr. Romeu

Representant: Sr. Pulido

Advocat: Sr. Tejera

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Esparza

Advocat: Sra. Gálvez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-vuit de març del dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0042-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Romeu va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 24 d'abril de 2013, del recurs de reposició interposat contra la resolució del Govern del 6 de febrer de 2013, sol·licitant la seva revocació i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials.

2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Romeu mitjançant sentència de l'11 de setembre de 2013.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 7 de novembre de 2013, el Sr. Romeu manifesta principalment que:

el Tribunal a quo procedia a una interpretació extensiva de l'article 96 de la llei qualificada del Cos de Policia, vulnerant el principi de tipicitat;

no es podia recórrer a l'analogia o fer una interpretació extensiva d'una norma sancionadora;

els fets recriminats es van produir fora de l'horari laboral i dins la seva esfera personal i, per tant, no hi cabia sanció disciplinària;

l'article 5.2 de la llei disposava que els principis d'actuació eren supeditats a l'actuació professional de l'agent de Policia;

havia de prevaldre l'article 96.

4.- En la seva contesta de data 4 de desembre de 2013, el GOVERN manifesta principalment que:

els agents del cos de Policia havien d'intervenir sempre, inclòs quan eren fora de servei;

les faltes disciplinàries procedien, fins i tot quan el funcionari es trobava fora de l'horari professional;

el delicte s'havia produït en l'exercici de les funcions del demandant;

no existia bis in idem.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Romeu va formular demanda jurisdiccional contra el M.I. GOVERN, a resultes de la imposició d'una sanció disciplinària de suspensió de funcions durant dos mesos i quinze dies, amb pèrdua de les retribucions corresponents.

El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda.

Aquest litigi és eminentment jurídic. És pacífic que el Sr. Romeu és agent de Policia i que ha estat declarat penalment responsable d'un delicte major de lesions doloses.

La falta disciplinària està clarament tipificada. En efecte, constitueix una falta molt greu : "Qualsevol conducta o actuació constitutiva d'infracció penal dolosa" (article 97.e de la llei qualificada del Cos de Policia).

És l'article anterior que posa problema, doncs estableix el següent : "Les faltes comeses pels membres del Cos de Policia en l'exercici de llurs funcions poden ser molt greus, greus i lleus" (article 96). L'avui apel·lant dedueix que la infracció no queda constituïda, tota vegada que el delicte no es va produir dins de l'horari laboral i quedava deslligat de l'exercici de les seves funcions.

Aquesta Sala es mostra d'acord en què el delicte no es va realitzar durant l'exercici de les funcions del Sr. Romeu. Ara bé, això no exclou que la infracció disciplinària queda clarament constituïda a criteri d'aquesta Sala.

En efecte, es pot constatar que el redactat de l'article 96 de la llei exigeix una interpretació sistemàtica que permeti arribar al seu veritable sentit. Si es segueix el raonament del Sr. Romeu, consistent en connectar totes les faltes amb l'exercici de la professió de Policia, s'arriba a unes solucions absurdes.

Per una banda, si totes les faltes han de ser comeses en l'exercici de les funcions de membre del Cos de Policia, no s'explica perquè existeix la falta greu que consisteix en "L'ús del material o dels vehicles del servei fora de l'exercici de les funcions".

Per altra banda, hi ha altres faltes que no guarden cap lligam amb el repetit exercici de les funcions de membre del Cos de Policia, com ara :

"No mantenir la residència i el domicili efectius al Principat d'Andorra".

Per acabar, no tindria cap sentit castigar els mancaments professionals quan s'està de servei i no fer- ho quan s'ha finalitzat la jornada de treball. És per aquest motiu que es sancionen sempre les conductes següents :

"La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o qualificats com a tals, i la violació del secret professional",

"El fet de causar, per mala fe, danys greus en el patrimoni, els béns del Govern o d'altres administracions públiques",

"La pèrdua de les armes o el fet que siguin sostretes, per negligència inexcusable",

"La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari",

"L'incompliment del deure de reserva professional pel que fa als assumptes coneguts per raó de les funcions encomanades",

"La pèrdua de les credencials i el fet de permetre'n la sostracció, per negligència inexcusable".

De fet, el legislador és curós a l'hora de tipificar les infraccions i bona prova és que determinades faltes es cenyeixen només durant la prestació del servei :

"Trobar-se en situació d'embriaguesa o consumir drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes durant el servei i el fet de negar-se a les comprovacions tècniques pertinents",

"El consum de begudes alcohòliques estant de servei i el fet de negar-se a les comprovacions tècniques pertinents".

Per tant, es reitera que la menció "en l'exercici de llurs funcions" de l'article 96 constitueix una defectuosa tècnica de redacció, sense impacte en la interpretació de la relació de faltes dels articles 97 (faltes molt greus), 98 (faltes greus) i 99 (faltes lleus) de la llei.

Només queda per resoldre un darrer greuge. L'apel·lant denuncia violació del principi del non bis in idem. Cal recordar que aquest principi no s'aplica als funcionaris segons el contingut de l'article 51 del Codi de l'Administració ("No podrà imposar-se simultàniament una sanció penal i una altra d'administrativa per un mateix fet, llevat dels supòsits de subjecció especial de l'inculpat"). A més, no hi ha doble pena perquè es tutelen interessos jurídics distints. En el nostre cas, la sanció penal protegeix el dret a la integritat física, mentre que la sanció disciplinària defensa la bona imatge i la credibilitat del Cos.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Romeu contra la sentència 2013-060, de 11 de setembre de 2013, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.