MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Dret de marques (0279/10)

Resolució
Sentència · 27/01/2011
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 26/2011
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2011:26
Recurs
279/10
Ponent
Jean Louis Vuillemin
Magistrats
Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
Àrea
Civil Mercantil i societats
Descriptors
LLEI NOM COMERÇ ACTIVITAT COMERCIAL REGISTRE DE MARQUES NOM COMERCIAL COSTES PROCESSALS
Resum del CENDOJ

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Castillo contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles que havia desestimat la seva demanda reconvencional contra el Sr. Escolano. La Sra. Castillo havia argumentat que el registre de les marques "A.", "A.'09" i "A. A.C." pel Sr. Escolano lesionaven el seu dret anterior sobre el nom comercial "A.P.C.-A.". Tanmateix, el tribunal ha considerat que no hi ha identitat o similitud entre les marques litigioses, ja que la protecció de la llei s'aplica únicament a la marca registrada amb tots els seus components, i la Sra. Castillo no havia sol·licitat el registre separat de la sigla "A.". A més, el tribunal ha destacat que les marques es fan servir en camps diferents (edició de revistes comercials i/o publicitàries vs. formació política), cosa que elimina el risc de confusió en la ment del públic. Finalment, el tribunal ha condemnat la Sra. Castillo a pagar les costes processals de segona instància.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 279/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2011 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Escolano va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment abreujat, contra la Sra. Castillo, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència declarant la nul·litat de la marca n° 27089, i prohibint el seu ús; i subsidiàriament que se'n prohibeixi el seu ús, imposant les costes processals a la part demandada, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

II.- La Sra. Castillo va oposar-se a les pretensions de la part agent contestant que el registre de les marques que ha efectuat el Sr. Escolano lesiona un dret anterior que ostenta la part defenent, considerant-se com a constituent d'un dret anterior un nom comercial o una denominació social registrats si existeix un risc de confusió o d'associació en la ment del públic. Va igualment la Sra. Castillo plantejar una demanda reconvencional contra el Sr. Escolano, formulada en els termes següents: a) declarant nul i sense efecte el registre de les marques A., A.09, A-A.C. efectuat pel Sr. Escolano des de la data de registre, segons el previst per l'article 26.2 de la Llei de marques, per conflicte amb un dret anterior, el nom comercial registrat per la Sra. Castillo, en mèrits de la protecció del registre comercial anterior que estableix l'article 3.2c de la Llei de marques; Declarar la validesa del registre de marca realitzat per la Sra. Castillo de la marca A. aliança prestigi i comunicació; c) condemnant a l'adversa a l'abonament de les costes judicials i extrajudicials causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

III.- Per sentència de data 15 de setembre del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, desestimant íntegrament la demanda principal i tanmateix la demanda reconvencional, va decidir que no hi ha lloc a declarar cap de les nul·litats dels registres de marca n° 26957, 26974, 26975, 27003 i 27089, A., A.'09, A.P., A.A.P. i A.A.P.C., respectivament, ni tampoc procedeix la prohibició d'ús desitjada per l'instant d'aquest plet de forma subsidiària al pediment principal; tot això sense efectuar especial pronunciament respecte de les costes judicials causades en aquesta instància segons allò establert en el darrer Considerant.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Castillo ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que de conformitat amb el que estableix l'ordenament jurídic andorrà, el nom comercial ho són tant les paraules com les sigles, per tant l'anagrama A., usat per aquesta part en el tràfic comercial, com a nom comercial, s'ha de considerar com un dret anterior si existeix un risc de confusió o d'associació en la ment del públic; que en contra del que afirma el jutge d'instància, aquesta part ha demostrat que l'ús distintiu que ha vingut utilitzant d'ençà del mes de setembre de 2003, data de registre, en el tràfic comercial són les sigles o anagrama A.; que també de la prova practicada en autes, ha resultant provat que des del 10 de desembre de 2003, la Sra. Castillo, propietari del negoci comercial que gira amb el nom A. és titular de l'adreça de correu electrònic XXXX@XXXX; que la comparació s'ha de fer entre el nom comercial A. usada per aquesta part en el tràfic comercial que gaudeix de prioritat i la marca registrada per l'adversa amb posterioritat A., A.'09, A.C., A. A.C.; que per tot el qual existeix una clara identitat o semblança entre ambdues marques i no pot existir convivència perquè existeix un risc de confusió en la ment del públic, ja que ambdues marques desenvolupen la seva activitat en el camp editorial.

II.- Queda acreditat en autes que: en data 23 de setembre de 2003, la Sra. Castillo va registrar al Registre de Comerç i Indústria el nom comercial A.P.C.-A. en el sector d'activitat, "edició d'una revista"; que el Sr. Escolano va registrar a l'Oficina de Marques del Principat, les següents marques: en data 20 de gener del 2009 la marca n° 26957 A. per les classes 16, 41 i 42, en data 22 de gener del 2009, la marca n° 26974 A.'09 per a les classes 16, 41 i 42, i la marca n° 26975 A.C. per a la classe 42, en data 2 de febrer del 2009 la marca n° 27003 A. A.C. per a les classes 16, 41 i 42. El dia 26 de febrer del 2009 la Sra. Castillo va sol·licitar el registre a l'Oficina de Marques del Principat, de la marca A. aliança prestigi i comunicació per a la classe 35.

En tràmit d'apel·lació només roman per resoldre la demanda reconvencional formulada per la Sra. Castillo contra el Sr. Escolano, per que sigui declarat nul i sense efecte el registre de les marques A., A.09,A-A.C. efectuat pel Sr. Escolano des de la data de registre, i que sigui declarada la validesa del registre de marca realitzat per la Sra. Castillo de la marca A. aliança prestigi i comunicació.

III.- L'article 3 de la Llei de marques estableix que: "1) no es pot adoptar com a marca o com a element d'una marca cap signe que lesioni un dret anterior.

Es considera com a constituent d'un dret anterior:

una marca idèntica o similar registrada per a productes i/o serveis idèntics o similars si la data del registre d'aquesta marca, o la seva data de prioritat d'acord amb els articles 6 o 7 o de les disposicions transitòries primera o segona, és anterior;

una marca idèntica o similar considerada per les autoritats judicials com a notòriament coneguda en el territori del Principat d'Andorra per a productes i/o serveis idèntics o similars;

un nom comercial o una denominació social registrats si existeix un risc de confusió en la ment del públic.

Als efectes dels apartats 2a) i 2b) d'aquest article, la noció de similitud s'ha d'interpretar en relació amb el risc de confusió en la ment del públic.". Més sintèticament, resulta d'aquesta norma legislativa que el conflicte entre dues marques es produeix quan les mateixes presenten una similitud, i que aquesta similitud pot produir un risc de confusió en la ment del públic.

IV.- En el present cas, no existeix una mateixa identitat de les marques litigioses, sinó que dites marques ostenten un element comú, més concretament, la sigla A.; A.P.C.-A. pel que fa a la marca registrada per la Sra. ENTITY_5; A., A.'09 i A. A.C., respecte a les marques registrades pel Sr. Escolano. Nogensmenys, s'ha de posar de manifest que si les paraules, les lletres, les sigles i les xifres poden constituir una marca, la protecció de la Llei s'aplica únicament a la marca registrada amb tots els seus components, de tal manera que si el titular de la marca vol que alguns dels elements que la componen siguin igualment protegits de manera separada ho ha de declarar els mateixos com a marques distintives al moment del registre. La Sra. Castillo va registrar com a marca: A.P.C.-A.; el guillo entre A.P.I.C., i A. demostra que la marca inclou les paraules A.P.I.C., i la sigla A. de manera indefectible, i per tant, per no haver sol·licitat el registre de forma separada, de cadascun o alguns dels elements que componen la marca, la titular de la mateixa no pot pretendre a la protecció de les paraules aïllades: A., P., C. o de la sigla A.. No es pot doncs considerar de manera objectiva, que existeix una identitat o similitud entre d'una part la marca A.P.C.-A., i d'altra part les marques A., A.'09 i A. A.C.. A més a més, no tant sol no consta una identitat o similitud gràfica entre les marques litigioses, sinó que malgrat l'element comú a les mateixes, la sigla A., no pot existir cap risc de confusió entre les referides marques en la ment del públic. En efecte, encara que les marques litigioses siguin utilitzades en l'activitat de l'edició, s'ha de posar de relleu, que la marca A.P.C.-A. correspon a una empresa comercial especialitzada en l'edició de revistes comercials i/o publicitàries, aleshores que A. A.'09 i A. A.C. corresponen a una formació política, de tal manera que el públic al qual s'adrecen la marca de la Sra. Castillo i les marques del Sr. Escolano, són totalment diferent i no hi pot haver cap competència comercial. En conseqüència tampoc no existeix cap identitat o similitud dels productes o serveis entre les marques litigioses.

V.- S'ha per tant de desestimar la demanda reconvencional formulada per la Sra. Castillo, confirmar la resolució recorreguda en tots els seus extrems i imposar les costes judicials de segona instància a la part recurrent en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 15 de setembre del 2010 en tots els seus extrems;

Condemnar a la Sra. Castillo a pagar les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora