Societat civil en un despatx d'arquitectura. Inexistència de societat civil. Acord de col·laboració entre professionals. Demanda reconvencional desistida en l'acte del judici. Costes a càrrec del beneficiari de la demanda reconvencional. No es despesa comuna una pericial judicial proposada per una part amb oposició de la contrària (1000145/2021)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Sra. Ramirez

Representant: Sra. Soriano

Advocat: Sr. Sandoval

Apel·lat: Sr. Plana

Representant: Sra. Caro

Advocat: Sra. Expósito

Apel·lat: Sra. Aguilar

Representant: Sr. Pombo

Advocat: Sr. Nuñez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000093/2023 ORIGEN: 1000145/2021 - 0

NIG: 5300542120210001917

OBJECTE: Societat civil en un despatx d'arquitectura. Inexistència de societat civil. Acord de col·laboració entre professionals. Demanda reconvencional desistida en l'acte del judici. Costes a càrrec del beneficiari de la demanda reconvencional. No es despesa comuna una pericial judicial proposada per una part amb oposició de la contrària.

SENTÈNCIA 000138/2023

Andorra la Vella, el 8 de novembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 19.07.21 la representació processal de la Sra. Ramirez va formular demanda a tramitar pel procediment civil ordinari contra els Srs. Plana i Aguilar, i on demanava que :

"1) La dissolució, liquidació i extinció de la societat civil particular creada pel senyor Plana, la senyora Aguilar i la senyora Ramirez per tal d'explotar un negoci d'arquitectura.

Que en el marc de la liquidació de dita societat s'acordi:

Que el senyor Plana ha d'indemnitzar a la meva mandant amb els següents imports i conceptes:

Amb l'import de 21.311,40 euros

Amb el 50% de l'import de 1.210,15 euros és a dir 605,07 euros

Amb el 50% de l'import de 4.844,60 euros, és a dir 2.422,30 euros

Amb el 50% de l'import de 224,67 euros, és a dir 112,33 euros

Amb l'import de 32,40 euros

Que la senyora Aguilar ha d'indemnitzar a la meva mandant amb els següents imports i conceptes :

Amb l'import de 1.474,62 euros

Amb el 50% de l'import de 1210,15 euros, és a dir 605,07 euros

Amb el 50% de l'import de 4.844,60 euros, és a dir 2.442,30 euros

Amb el 50% de l'import de 224,67 euros, és a dir 1.112,33 euros

Amb l'import de 20,90 euros

Ordenar a l'oficina de marques del Principat d'Andorra, donar de baixa prop del seu registre de marques la marca B

Que tots els imports objecte de condemna siguin augmentats dels interessos legals pertinents

Que es condemni als defenents al pagament de les costes processals causades"

2.- Per sentència de data 16.2.23 l'Hble. Batlle va decidir el següent:

"Primer.- Donar lloc mínimament a la demanda formulada per la senyora Ramirez contra els senyors Plana i Aguilar i condemnar al demandat Plana a satisfer a la demandant Ramirez l'import total 3.178,27 euros, i a la demandada Aguilar a satisfer a la demandant Ramirez l'import de 1.364,92 euros en concepte de liquidació de llur col·laboració. A més cada defenent haurà d'abonar a la demandant l'import de 605,075 de euros, en concepte de retorn de la provisió de despeses efectuada al març 2020. Aquestes sumes aniran augmentada dels interessos legals a comptar de la fermesa de la present sentència.

Segon.- No es fa especial condemna en les costes processals i judicials , havent les parts litigants de compartir les despeses comunes (pericial) i de fer-se càrrec de les seves pròpies."

3.- Per escrit de data 29.3.23 la representació processal de la Sra. Ramirez va interposar recurs d'apel·lació envers la sentència dictada en data 16.2.23 per Tribunal Unipersonal del Batllia, i segons els arguments que s'hi exposa, demanava que es revoqui la sentència d'instància i que :

"A) Estimar la demanda, amb la petita modificació a la baixa, en els termes i quanties recollides en el primer motiu d'apel·lació del present escrit.

Acordar la desestimació de la demanda reconvencional, juntament amb la condemna en costes dels actors reconvencionals, encara que només condemnant al Sr. Plana en relació a la petició de retorn del material informàtic i d'indemnització pels errors professionals.

No considerar les despeses de la prova pericial com a despeses comunes a sufragar per meitats entre les parts. D) No efectuar condemna en costes d'aquesta instància.

ALTRESSI DIC PRIMER: que s'acordi la denegació de la pràctica de la prova VI.- Pericial de les sol·licitades per la part contrària".

4.- El 18.03.23 la representació processal de la Sra. Aguilar s'ha oposat al recurs d'apel·lació i va sol·licitar que es condemni en costes processals a la part apel·lant.

El 17.05.23 la representació processal del Sr. Plana s'ha oposat al recurs i ha demanat que es condemni al pagament de les costes processals a la part recurrent incloent els honoraris d'advocat i de procurador.

Fonaments de dret

FONAMENT DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Ramirez reclama front la part defenent Plana i Aguilar en demanda en la que sosté una petició de condemna per liquidació d'una societat civil existent entre els tres. La part defenent es va oposar a la demanda i també va formular una demanda reconvencional de la que posteriorment en les conclusions va desistir amb reserva d'accions.

La sentència d'instància estima parcialment la demanda en els termes que hem transcrit però nega que existís tal societat civil

Contra tal decisió s'alça la part agent principal.

Segon.- La part agent Sra. Ramirez impugna la sentència en diversos aspectes que tot seguit analitzarem.

Per començar impugna de nou la decisió judicial d'admetre la prova pericial proposada pels defenents i en demana la seva nul·litat. No veiem que la decisió de la Batlle d'admetre la dita prova sigui desencertada doncs el que es volia amb aquella prova pericial era que si s'estimava la principal pretensió de la Sra. Ramirez conforme entre els tres hi havia una societat civil per gestionar el despatx d'arquitectura denominat ORG_0 (integrat pel Sr. Plana i la Sra. Aguilar, ambdós arquitectes), una prova pericial judicial pogués determinar els ingressos i despeses del despatx pel període entre gener 2020 i novembre del mateix any i determinar l'origen inicial dels projectes (segons fossin aportats com a clients pels arquitectes o per la senyora Ramirez que és interiorista). Aleshores resultava útil, pertinent, necessària i proporcionada una pericial judicial a càrrec d'un auditor. I així es va acordar la dita prova. Per tant cap retret es pot fer a la seva decisió.

Tercer.- En segon lloc, insisteix la recurrent en el fet de que va existir una societat civil entre els tres i explica que hi havia uns percentatges dels honoraris a repartir segons qui hagués aconseguit el projecte. I també es fonamenta en l'existència de la creació d'una marca B que està inscrita amb els tres titulars. Però coincidim amb la sentència d'instància que de la prova practicada no es pot concloure que hi havia cap voluntat de constituir entre els tres cap societat amb una personalitat jurídica independent, amb un capital propi i separat del dels socis. Com es pot comprovar per les factures emeses per la pròpia Sra. Ramirez a lliurades al despatx ORG_0 o a la Sra. Aguilar (documents 7 i 8 de la demanda) l'emetia la pròpia Sra. Ramirez amb la denominació comercial C i un domicili independent i el seu propi NRT per serveis d'interiorisme. El fet de que el càrrec que figurava en el justificant bancari de l'abonament digués en el primer cas "dividends" i en el segon "factura 2/2020" no resulta suficient a la finalitat perseguida per la Sra. Ramirez doncs d'una banda el document on figura "dividends" no ha negat la Sra. Ramirez (que tenia accés a tota la documentació del despatx i de les claus bancàries del compte del Sr. ENTITY_7) que l'hagués fet ella i no el propi Sr. Plana, sense que pugui passar per alt la relació personal que varen mantenir entre ells i que ha estat reconeguda pels propis defenents, cosa que explicaria aquell grau de confiança. Però és que, a més, ja hem dit que està vinculat a una factura per ella emesa per treballs realitzats i no a uns dividends provinents d'una suposada i innominada societat. Fins i tot en el document 24 bis aportat pels defenents hi figura la seva referència professional a Linkedin (foli 129) on hi consta "profesional independiente". També posteriorment, en 20.10.20 va emetre la factura 2020 1305 per serveis professionals prestat en el projecte Hotel H (foli 255). Per tant hem de coincidir que no va existir cap societat pròpiament dita sinó allò que es freqüent en els despatxos professionals de que es fan acords de col·laboració sobre un repartiment d'honoraris en funció de qui hagi aportat al despatx aquell projecte, però que no va col·ligat a les despeses del despatx doncs cadascun manté la seva independència professional i ja admet la recurrent "que mantenien "certa" independència professional. I això no es veu desmentit pel fet que la Sra. Aguilar un cop es va desvincular de la defensa conjunta amb el Sr. Plana no pugui reconèixer que hi hagin alguns conceptes que se li hagin de reemborsar a la Sra. Ramirez. El fet de no haver cap societat entre ells, no treu que per evitar l'enriquiment injust hi hagin reemborsaments que calgui fer-se derivades de la col·laboració professional que han mantingut entre gener 2020 i novembre d'aquell any, en que la Sra. Ramirez reconeix que va deixar el despatx. En conclusió no hi havia cap societat civil que ara calgui extingir i liquidar.

Quart.- El mateix cal dir respecte al debat de si l'acord de col·laboració abastava als projectes ja encarregats abans del gener 2020 i pendents de cobrar els honoraris o bé només als que entressin al despatx a partir de l'esmentada data. El cas A (del 2018) ja va resoldre la qüestió en quedar exclòs del tracte. El fet que algun altre projecte menor anterior al pacte però que es facturés posteriorment, fos inclòs en el repartiment per la cessió graciosa del Sr. Plana d'un 10% (del 50% que li corresponia, al igual que la seva esposa Sra. ENTITY_10) no treu que el pacte hagués de tenir efecte des de la data en que es va acordar i que no afectés als projectes entrats anteriorment.

Tampoc s'ha acreditat cap pacte sobre el repartiment de les despeses corrents del despatx i que la Sra. Ramirez calcula en 36.000EUR a l'any. El que sí s'ha constatat és que es carregaven al Sr. Plana. La seva queixa de que la conducta "obstruccionista i temerària" de la part defenent no ha tingut cap repercussions en la sentència resulta una afirmació desencertada perquè si concorre una actitud d'aquesta classe -que no és el cas- la mateixa pot tenir repercussions en matèria de costes, però no en la càrrega probatòria. Era a la Sra. Ramirez a qui li incumbia acreditar els fets en els quals es fonamentava la seva pretensió.

Pel que fa a la pretensió sobre la suposada inversió de 12.000EUR que ella va invertir en el despatx ja se li va fer un retorn acordat amb la Sra. Aguilar de 1210,15EUR (folis 34 i 37, aquest darrer és una comunicació emesa pel seu lletrat). En altres paraules, la decisió d'instància la compartim plenament sobre aquest extrem. I el mateix hem de remetre també al fonament jurídic Setè dedicat a la marca B a la que ja ens hem referit a dalt. Com també a la pròpia referència de la demandant en el seu perfil de Linkedin. En referència a la marca indicada i a la seva autoqualificació de professional independent.

Cinquè.- La penúltima qüestió es situa en la demanda reconvencional interposada de fet pel Sr. Plana i que no era en benefici de la Sra. Aguilar com es pot veure en la seva pètita. De fet els punts reclamats contra la Sra. Ramirez eren els de les lletres b) i c) i anaven en benefici del Sr. Plana. Doncs bé, en l'acte de judici el dit agent reconvencional va desistir de la seva demanda perquè es va reservar les accions pertinents en un altre procediment. I això havia de comportar un pronunciament de desistiment en la part dispositiva de la sentència i també la imposició de les costes causades per aquesta demanda reconvencional del Sr. Plana. Aquest motiu ha de prosperar.

Sisè.- I el següent motiu també ha de prosperar. Es refereix a incloure com a despesa comuna el pagament de la prova pericial. Però no és així perquè no va ser comuna sinó que va ser proposada pel Sr. Plana i la Sra. Aguilar amb l'oposició expressa i reiterada de la Sra. Ramirez. Així doncs, aquesta despesa no es pot considerar comuna a les parts sinó exclusivament a càrrec dels dos defenents.

Setè.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (art. 354.2 primer incís del CPC).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMEM PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Ramirez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 18 de febrer de 2023, que revoquem parcialment en el sentit de:

Declarem el desistiment de la demanda reconvencional interposada pel Sr. Plana, amb imposició de les costes a aquest demandant;

Modifiquem l'ordinal Segon de la sentència d'instància en el sentit d'excloure coma despesa comuna la pericial que haurà de córrer exclusivament a càrrec dels Srs. Plana i ENTITY_10;

Mantenim la resta del pronunciament.

Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.