Transferència (TSJC 095/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC- 095/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 2 de setembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Romeu, Ferrer i Aguilar va interposar demanda, de data 19-12-2011 envers Marti, en virtut de la qual sol·licitava el dictat d'una sentència que retrocedís l'apunt comptable de la transferència de 210.000 euros, a efectuar una nova liquidació d'interessos i comissions del compte corrent una vegada feta la retrocessió, a abonar qualsevol suma carregada i feta efectiva en el compte de referència com a conseqüència de la transferència de 210.000 euros, ja sigui pel nominal d'aquesta transferència ja sigui en concepte d'interessos i comissions pel descobert generat en el compte, al pagament dels interessos sobre qualsevol suma carregada i feta efectiva segons el tipus vigent de l'ABBA i a satisfer les costes processals.

La representació processal de Marti va oposar-se a la demanda i va demanar que es dictés sentència desestimatòria de la demanda, amb imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 27-01-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Que ha d'estimar i estima substancialment la demanda interposada per la representació processal dels Srs. J.Romeu, M.Ferrer i R.Aguilar contra Marti S.A., condemnant aquesta darrera a:

1.- Retrocedir l'apunt comptable de la transferència dels 210.000.- EUR que el banc va carregar de manera directa al compte xifrat 481104 amb data valor 8-6-2010.

2.- Efectuar una nova liquidació d'interessos i comissions del compte corrent una volta realitzada la indicada retrocessió i a abonar qualsevol suma carregada i feta efectiva en el compte de referència com a conseqüència de la transferència de 210.000.- EUR, ja sigui pel nominal d'aquesta transferència ja sigui en concepte d'interessos i comissions pel descobert generat amb el càrrec de la mateixa en el comte d'aquesta part.

3.- Satisfer els interessos legals sobre qualsevol suma carregada i feta efectiva en el compte dels agents com a conseqüència de la transferència de 210.000.- EUR.

4.- Satisfer les costes processals ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència".

III.- La representació processal de la Marti ha interposat recurs contra la sentència d'instància. Així, en data de registre 28-04-2014, ha articular escrit de conclusions, segons el qual demana la revocació de la sentència d'instància. Pel contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 16-05-2014, demana la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, i després d'analitzar sota el seu criteri quines són les relacions mantingudes entre la societat Ricart,S.L. i la Sra. Amorós, i de les que es desprèn que la Sra. C. no era una senzilla prometent compradora sinó que era, junt amb el seu marit, promotora i impulsora de la promoció, i de l'evolució de la promoció, que va propiciar una operativa per aconseguir la insolvència front al Banc, l'ordre de transferència de 210.000 euros que anava destinada a cobrir el càrrec en descobert de les factures de 51.787,84 i 152.698,15 euros i, per tant, funcionava com a garantia de pagament del descobert. Com que el temps passava i el límit de la línia de crèdit seguia excedit, es va decidir executar la garantia de l'ordre de transferència. En segon terme, el Tribunal de Batlles no dóna credibilitat a que l'ordre de transferència estigui relacionada amb una promesa de compra, però reitera que l'ordre de transferència havia de garantir el descobert existent en el compte corrent. Aquesta ordre de transferència es va deixar signada perquè la Sra. C. residia fora del Principat. A diferència del que entén el Tribunal, considera que Marti va complir amb diligència i conforme a la bona praxis bancària les instruccions amb el mandat objecte d'execució, atès que mai es va revocar el mandat i, en absència de normativa específica, res impedia a Marti executar el mandat. I, en tercer terme, de manera subsidiària, afirma que no es pot retrocedir la transferència sense escoltar a la societat Ricart, S.L. com a beneficiària de la transferència, a la vegada que la mateixa és apreciable d'ofici.

II.- Amb anterioritat a l'examen dels motius sobre el fons, articulats i referits com a primer i segon motiu, procedeix examinar l'al·legada excepció de litisconsorci passiu necessari. Si bé és cert, com va indicar la part recorreguda en l'acte de la vista que aquesta excepció s'ha plantejat en l'alçada i no a la instància, s'ha de posar de relleu que, segons reiterada jurisprudència, l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari pot ésser acollida d'ofici, per la qual cosa, si els seus pressupòsits concorren, l'al·legació d'extemporaneïtat no podria ésser acollida.

Pel que fa als seus pressupòsits, la manca de litisconsorci passiu necessari o defectuosa constitució de la litis, aquesta Sala ha tingut ocasió d'indicar el que segueix. L'institut del litisconsorci passiu necessari cerca com a finalitat que no restin al marge del procés persones que tenen un interès legítim en la qüestió controvertida, a la vegada que s'eviten així sentències incomplertes o que provoquin indefensió (cfr STSJA 19-02-1998). I aquest actua quan ve exigit pel caire indivisible de l'objecte del procés. En aquest sentit, quan existeixen persones vinculades al negoci jurídic i titulars d'un dret han de ser cridades com a demandades per impedir que es pugui dictar una sentència en un procés en el qual no han estat comparegudes com a parts.

Cal ara traslladar al cas que ens ocupa, les consideracions anteriors per a determinar si la litis ha estat ben o mal travada. Consta a les actuacions que el mes de novembre de 2008 (foli 267) la Sra. C. va atorgar una ordre de transferència de 210.000 euros del compte XXXX a favor del compte de Ricart. Dinou mesos més tard Marti va portar a terme la transferència. Sense necessitat d'analitzar, en seu de l'excepció de litisconsorci passiu necessari, si la transferència ordenada 19 mesos més tard s'adequa a les bones praxis bancàries i al deure de diligència que ha de presidir l'actuació de les entitats financeres en relació als seus clients, sí que cal indicar que la transferència constitueix una operació bancària per la que, a demanda del client que és titular d'un compte corrent, es traspassen fons a un compte del beneficiari designat pel client. La transferència s'ha de conceptuar com un supòsit de mandat mercantil, en virtut del qual el client que l'ordena és el mandant i l'entitat financera el mandatari, podent ésser revocada la transferència fins el moment anterior a la seva execució.

En el cas que s'analitza, la pretensió que exercita l'agent no es limita a sol·licitar a l'entitat bancària la responsabilitat derivada de l'incompliment del contracte de mandat mercantil en que consisteix la transferència bancària, de manera que la litis es trobaria ben constituïda i no seria necessari integrar-la cridant a més persones. En canvi, la pretensió de la part agent s'adreça a la retrocessió de l'apunt comptable de la transferència, a liquidar els interessos i comissions del compte una vegada efectuada la retrocessió i a abonar qualsevol suma carregada i feta efectiva en el compte de referència derivats de la transferència de 210.000 euros. I, per tant, sense perjudici de les altres pretensions adreçades a obtenir una nova liquidació d'interessos i comissions, a abonar sumes carregades i efectuades com a conseqüència de la transferència i pagament d'interessos, es sol·licita la retrocessió de la transferència de 210.000 euros (a la súplica es parla de retrocedir l'apunt comptable i al cos de la demanda de retrocedir la transferència). I aquesta pretensió no abasta solament a les parts del contracte de mandat mercantil que vincula a les parts litigants, sinó també a un tercer, el destinatari de la transferència bancària. Consegüentment, si es sol·licita la retrocessió de la transferència de 210.000 euros realitzada a favor d'un tercer, aquest tercer ha de ser part en el procés, atès que el dret que pot ostentar sobre el numerari traspassat es pot veure afectat per les resultes del procediment que té per objecte, essencialment, la retrocessió de la transferència efectuada a favor seu. Per tant, l'interès legítim de la part beneficiària de la transferència exigeix, sense perjudici del que es pugui acreditar en el procés, que sigui part del procediment i se li reconegui la possibilitat d'al·legar i provar allò que al seu interès s'escaigui.

Des d'aquesta òptica, l'excepció de litisconsorci passiu necessari ha de ser estimada i, sense perjudici de la conservació de les actuacions processals que no es vegin afectades per l'acolliment de l'excepció, s'hauran de retrotraure les actuacions al moment de contesta a la demanda, per tal que la mercantil Ricart pugui contestar-la i proposar aquells mitjans de prova dels quals intenti valer-se.

III.- L'estimació de l'excepció de litisconsorci passiu necessari justifica l'absència d'examen del fons de la causa i la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMEM l'excepció de litisconsorci passiu necessari, relativa a la necessitat d'emplaçar com a part demandada a Ricart, de manera que, després de retrotraure les actuacions al moment de contesta a la demanda, amb la conservació dels actes processals que no resultin afectats per la retroacció ordenada, pugui, en defensa dels seus interessos, contestar a la demanda interposada per la part agent contra Marti i proposar la pràctica de la prova que consideri adequada. No procedeix imposar les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

NOTIFICACIÓ.- La precedent resolució ha estat notificada el dia als Sr./Sers. a per lectura íntegra que de la mateixa els ha estat feta per mi, la infrascrita Secretària.

I llegida, la firmen, del que en dono fe.