Sanció administrativa (0055/08)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0050-1/07 TSA: 09/08

S E N T È N C I A NÚM. 55-2008

PARTS:

Apel·lant: Castilla

Representant: Puga

Advocat: Hoyos

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY

Representant: Roda

Advocat : Ferreras

Apel·lada: GOVERN

Representant: Gomila

Advocat : Codina

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de juliol de 2008

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0050-1/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-01, de 10 de gener de 2008, va desestimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Castilla i va declarar ajustada al Dret la resolució de la Junta de Govern del Comú d'Escaldes-Engordany de 18 de gener de 2007 per la que en aplicació de l'Ordinació sobre Publicitat se li imposava una sanció de 3.000 EUR per excedir-se, com a titular de l'empresa ORG_1, en l'activitat publicitària més enllà dels terminis establerts en l'autorització; al mateix temps se li ordenava la retirada immediata de tot tipus de publicitat que pugui encara subsistir en qualsevol tipus d'opi, material i mobiliari urbà instal·lat arran del contracte que va quedar rescindit en el seu dia.

2.- La representació del Sr. Z. interposa contra la sentència un recurs d'apel·lació en que exposa la manca de prova sobre els fets constitutius de la infracció, que un cop resolt el contracte el Comú va mantenir amb ell un període de tolerància trencat per l'inici de l'expedient, cosa que invalidaria la decisió que li posa fi, i afirma que l'Administració comunal va contra els seus propis actes tractant el contracte com civil o administratiu.

3.- El Comú, ha contestat el recurs d'apel·lació demanant la desestimació del matgeix i la confirmació de la sentència impugnada.

4.- La representació del Govern també l'ha contestat demanant la confirmació d ela sentència i la desestimació del recurs d'apel·lació.

5.- Les parts han presentat els escrits de conclusions i tot seguit han quedat les actuacions vistes per a delibera i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

Segon.- Abans d'analitzar les pretensions de la part apel·lant convé significar que en els expedients administratius de caràcter sancionador cal partir dels fets que conté la resolució que és objecte del recurs i després de comprovar que realment existeixen tal com els descriu la resolució, cal analitzar com s'ha fet, sobre els mateixos, l'aplicació del Dret sancionador a la llum de les consideracions que sobre la inadequada aplicació efectua la part que recorre.

Del tenor de la resolució i d'allò que consta a l'expedient així com de les dades subministrades per les parts se'n desprèn que l'empresa ORG_1 tenia formalitzat un contracte amb el Comú d'Escaldes-Engordany, pel qual aquella instal·lava rètols indicatius a la via pública, subministrats per l'empresa ORG_0 dels establiments comercials, indústries hoteleres, edificis i serveis d'interès turístic, amb el dret d'establir les quotes del servei i cobrar-les directament dels contractants, contracte que fou resolt el 17 de maig de 2005 per decisió del Comú, que no va ser objecte de cap recurs.

La documentació escrita i fotogràfica que constitueix l'expedient administratiu permet constatar sens dubtes que amb posterioritat a la data de la resolució contractual l'entitat ORG_1 va contractar la col·locació de propaganda de diversos establiments en els elements publicitaris instal·lats, i va pactar el cobrament dels corresponents preus als clients.

El dia 16 de novembre de 2006, i a partir de les actuacions d'investigació o obtenció de elements de prova als que ens hem referit, realitzades durant els dies 17, 20 i 24 d'octubre de 2006, es notifica al Sr. Z. com a titular de l'empresa E. l'inici d'un expedient sancionador i un cop finalitzada la seva tramitació es dicta la resolució sancionadora, que ha considerat que aquests fets constitueixen una infracció de l'article 15.2 a) i e) de la Ordinació sobre publicitat de 29 de desembre de 2005 (BOPA de 25 de gener de 2006) que consideren constitutiu d'infracció efectuar publicitat sense disposar d'autorització comunal i exercir l'activitat publicitària més enllà dels terminis establerts a l'autorització.

Tercer.- La sentència, després d'analitzar les pretensions d'anul·lació que ha fet valer la part demandant, ha declarat ajustada al Dret la resolució comunal i en aquesta segona instància, la mateixa part reprodueix els arguments, que resumirem en dos:

D'una banda, nega que de la documentació que consta en l'expedient se'n pugui deduir que els elements de publicitat detectats per la inspecció comunal li sigui atribuïbles, negació que careix de valor compte tinguda no solament la evidència que resulta de les fotografies sinó per les actes de constatació realitzades pels inspectors on apart de la seva pròpia exposició de la realitat, incorporen el resultat del interrogatori efectuat als titulars dels negocis dels que es fa publicitat, els quals contesten que la instal·lació ha estat realitzada per l'empresa E., a la que paguen una quantitat de la que se n'adjunta còpia del comprovant de pagament.

D'una altra, discuteix si la resolució del contracte realitzada amb anterioritat a la constatació dels fets sancionables s'ajusta a la legalitat o no, quan en realitat no la va impugnar i la situació de fet és que a partir del 17 de maig de 2005 (data de resolució del contracte) el Sr. Z. havia perdut tot títol jurídic per realitzar amb caràcter lucratiu l'activitat que venia realitzant mitjançant elements situats en el domini públic comunal.

És evident, per tant, que la falta de cobertura jurídica que l'habilités per realitzar allò que clarament consta realitzat constitueix la infracció prevista en l'Ordinació i la sentència que declara la sanció conforme al Dret s'ajusta a la legalitat.

Quart.- En l'escrit d'apel·lació s'insisteix en que un cop resolt el contracte, el Comú va admetre un període de tolerància amb ORG_1, com ho demostra el fet que no va ser fins la carta que li va dirigir en expedient de jurisdicció voluntària, és a dir, per conducte judicial, el 18 de setembre de 2006, en la que li indicava que progressivament els rètols existents s'anirien substituint pels que havia d'instal·lar la nova adjudicatària; en realitat, el que el Comú hagi necessitat de la via judicial per aconseguir que ORG_1 eliminés els elements publicitaris als que ja no tenia dret, demostra precisament el contrari: que havia estat requerit per altres vies per tal de retirar-los, i en cap cas se'n pot extreure, dels termes en que ve redactada la carta, una tolerància que convertiria en il·lícita la resolució sancionadora.

Finalment, el recurs conté observacions sobre la naturalesa que considera civil del contracte, sobre el que presenta com discordança, generadora d'indefensió, entre els fets que consten en el plec de càrrecs i els que conté la resolució sancionadora i sobre la coincidència entre l'actuació inspectora i la presentació del recurs d'alçada contra la resolució que va adjudicar el nou contracte a un tercer en resoldre el concurs convocat a l'efecte, observacions que no tenen cap significació per fonamentar una suposada invalidesa de la resolució administrativa, com també ho ha considerat la sentència.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, es desestima el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència, que es confirma.

Cinquè.- No hi ha mèrits per a un especial condemna al pagament de les despeses del procés.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Castilla contra la sentència número 2008-01, de 10 de gener de 2008, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma; no es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.