Assegurances doble cobertura (0111/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 111/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 15 d'octubre de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Zapata va formular demanda en data 19 d'octubre del 2007 contra la companyia "Y." en reclamació de la quantitat de 15.430 euros, corresponents a la reparació dels desperfectes que va patir el vehicle propietat del seu mandant i assegurat a tot risc per la defenent com a conseqüència d'un sinistre en el què es va veure implicat, més la quantitat de 124,80 euros, import de la factura del pèrit taxador, més els interessos corresponents i les costes del procediment.

II.- En data 9 de novembre del 2007 la representació processal de la companyia "Y." va contestar a la demanda interposant excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, ja que entenia que el vehicle de l'agent estava assegurat el dia del sinistre per la companyia "X. SA", i, subsidiàriament, s'hi va oposar argumentant que l'agent va rescindir el contracte que el vinculava amb la seva mandant i va assegurar el seu vehicle amb un altre companyia. Per últim, entenia improcedent, en tot cas, la quantitat reclamada per considerar-la excessiva.

III.- Els litigants van formular opportunament els seus escrits de rèplica i oposició a l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, de dúplica i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 3 d'abril del 2009 estimant parcialment la demanda i condemnant a la companyia "Y." a pagar a la part agent la suma de 270 euros, més els interessos legals corresponents, sense fer especial condemna en costes.

V.- Contra la esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Zapata i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació, estimant íntegrament la seva demanda i imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix en aquesta alçada que el dia 14 de gener del 2006 el cotxe marca Audi model A3 matrícula XXXX propietat del Sr. Zapata va patir un sinistre, ni que en aquella data el citat vehicle estava assegurat a tot risc tant per la companyia "Y.", demandada en aquest procediment, com per l'entitat "X. SA". Aquesta doble cobertura, que s'ha d'entendre perfectament admissible al nostre ordenament, es va produir de forma involuntària per part del prenedor de l'assegurança ja que va ser conseqüència de la Sentència que obligava al Sr. Zapata a pagar la prima deguda a la primera d'aquestes societats quan ell havia comunicat la seva voluntat de resoldre la corresponent pòlissa. Per aquesta raó, una vegada produït el sinistre, el recurrent sols va donar coneixement del mateix a "X. SA" i aquesta companyia va indemnitzar al Sr. Zapata amb la suma de 20.761 euros, deduint la quantitat de 270 euros per la franquícia pactada al contracte. Tampoc es discuteix en aquesta alçada que quan l'esposa del citat senyor, la senyora Sanz, va rebre la indemnització esmentada ho va fer en virtut d'un dret derivat de la gestió corrent de les despeses familiars, com posa de relleu la Sentència d'instància.

Arribats a aquest punt el que discuteix el recurrent és la decisió de la Sentència recorreguda d'estimar que el Sr. Zapata no té dret a cobrar la indemnització corresponent als danys que va patir el seu vehicle dues vegades, com ell pretén, sinó que exclusivament pot reclamar a la defenent la quantitat de 270 euros que la companyia "X. SA" li va deduir del valor del vehicle com a conseqüència de la franquícia pactada

II.- La pretensió del recurrent de cobrar el valor dels danys que va patir el seu vehicle de la companyia "Y.", malgrat haver recuperat ja el seu import pel pagament fet per la societat "X. SA", no es pot admetre, ja que és evident que de prosperar aquesta tesi no sols se li compensarien els danys que efectivament va patir com a conseqüència del sinistre, finalitat que es cerca amb el contracte d'assegurança, sinó que aquest comportaria un augment del seu patrimoni, obtenint uns guanys que no podrien trobar la seva causa en un contracte que en cap cas tendeix a aquest fi.

D'altra banda, si diverses companyies asseguradores, o fins i tot una sola d'elles, donen una doble cobertura al risc potencial d'un sinistre, en cas que aquest es produeixi totes elles hauran de suportar proporcionalment la indemnització procedent per tal de reparar íntegrament el perjudici patit per l'assegurat sense que el sinistre pugui suposar per ell un augment patrimonial.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes generades per ell a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Zapata contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 3 d'abril del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.