Nul·litat de compra d'accions preferents. Client professional amb coneixements financers. Prescripció (1100620/2012)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornella Sola Vincent Anière

TSJC.- 0000137/2020 ORIGEN: 1100620/2012 - 00

NIG: 5300542120150001469

PARTS:

Apel·lant : Sr. Anaya

Procurador : Sra. Expósito

Advocat : Sr. Varesc

Apel·lant : Mena

Procurador : Sra. Hoyos

Advocat : Sra. Porras

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE : NUL·LITAT DE COMPRA D’ACCIONS PREFERENTS. CLIENT PROFESSIONAL AMB CONEIXEMENTS FINANCERS. PRESCRIPCIÓ.

SENTÈNCIA 111-2021

Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2021.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 25.5.2020, el Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent decisió:

“Desestimar la demanda formulada pel senyor Anaya contra B SA, imposant les costes processals, inclosos honoraris d’advocat i de procurador, a la part agent.”

Segon.- Contra l’esmentada resolució, les representacions processals del Sr. Anaya i de la societat B SA van interposar recurs d’apel·lació.

En data 10.9.2020 la representació processal de la societat B SA va presentar el seu escrit de conclusions i en virtut del que s’hi exposa demana que es revoqui parcialment la sentència recorreguda i s’estimi l’excepció de manca de legitimació activa plantejada, i que s’imposi el pagament de la totalitat de les costes processals d’ambdues instàncies a la contrapart.

Per escrit de conclusions de data 14.9.2020, la representació processal del Sr. Anaya, sol·licita que es revoqui la sentència, en el sentit que s’anul.li el contracte d’adquisició de participacions preferents, restituint-se ambdues parts les quantitats lliurades amb els interessos que corresponguin, amb retorn igualment dels fruits generats per les mateixes, tot demanant que es condemni l’altra part a les costes judicials de procurador i d’advocat.

Tercer.- En data 29.10.2020, la representació processal del Sr. Anaya, procedeix a contestar les conclusions reiterant que interessa que es revoqui la sentència de primera instància i s’acordi la nul·litat del contracte signat en el seu dia, entre les parts Sr. Anaya i l’entitat bancària per l’adquisició de les participacions preferents, amb retorn de les quantitats respectivament lliurades en el seu dia. I en altressí, demana que es condemni a l’altra part a l’abonament de les costes judicials, tant d’advocat com de procurador.

Per escrit de data 30.10.2020, la representació processal de l’entitat B procedeix a contestar les conclusions formulades per l’adversa interessant que es desestimi íntegrament el recurs presentat per l’adversa, i en seguiment del seu escrit de recurs de data 10-09-2020 es revoqui parcialment la Sentència de 1a instància i es dicti resolució estimant el recurs presentat per aquesta part, tot imposant-se el pagament de la totalitat de costes processals tant de primera com de segona instància a la contrapart.

Quart.- En data 15.4.2020 aquesta Sala va dictar un aute amb la següent decisió:

“Primer.- No donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per l’entitat B en aquesta alçada.”

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent el Sr. Anaya reclama front la part defenent Mena (B, SA) en demanda en la que sosté una petició de nul·litat del contracte signat en el dia 2.11.2004 entre el demandant i el demandat, mitjançant el qual el demandant va adquirir participacions preferents al B per valor de 301.892,18 euros, concretament 100.049,10 euros d’A, 100.300 d’E i 101.543,08 d’I, i es restitueixi recíprocament les quantitats que haguessin estat matèria del contracte, amb els seus fruits, preu i interessos.

La sentència d’instància desestima íntegrament la demanda amb imposició de costes a la part agent.

Contra tal decisió s’alça la part vençuda.

Segon.- Consideracions prèvies sobre l’entorn de la realitat en el moment de la contractació

Donem per reproduïdes les paraules de l’Hble. Tribunal d’instància en el seu fonament jurídic Cinquè sobre aquestes consideracions prèvies que hem vingut fent en la nostra doctrina en l’abordatge dels casos de la revisió del contractes bancaris i que la sentència d’instància transcriu.

Tercer.- Fets provats

Fetes aquestes consideracions generals que han de marcar l’abordatge de la present litis, direm que les dues qüestions essencials del present litigi es centraven en 1) si la seva acció havia prescrit; i 2) en saber si l’entitat defenent va incórrer en alguna negligència informativa respecte al producte que va oferir al seu client abans de la seva contractació.

Vàries qüestions fàctiques han quedat plenament acreditades: 1) que el client reclamant no especifica en la seva demanda que quan va donar l’ordre de compra de les accions o participacions preferents per valor de 301.892,18€ també va fer una inversió de renda fixa del voltants de 403.000€; 2) que aquests diners provenien d’un compte suís on se li havia ingressat una part del preu de la seva participació en la societat de borsa D; 3) que el Sr. Anaya es va presentar davant l’entitat andorrana presentant- se com a “broker” i que per comoditat volia portar els diners al Principat procedents de Suïssa. Tot això figura en la fitxa bancària de 29.9.04 en el Mena aportada amb la contesta a la demanda (foli 125) i que no ha estat mai negat per l’agent; 4) en data 17.8.2006, el Sr. Anaya va traspassar aquests títols adquirits al compte obert en l’entitat XXXX a nom de la seva societat C, SA constituïda formalment en 27.6.2006 i domiciliada a la República de CR; 5) en data de 22.9.2008, el Sr. Anaya va trametre una carta, via fax, a l’entitat (foli 126) en la qual demanava explicació per la seva estranyesa davant l’evolució negativa i ruïnosa dels preus i tipus d’interès que havien sofert una notable baixa precisament per la seva manca de liquiditat i sense que existissin connotacions econòmiques en els mercats que justifiquin el seu valor. Comenta que li sorprèn que la crisi de les subprime hagués pogut repercutir amb una asseguradora com A. A més d’expressar les seves sospites sobre manipulació per alterar els preus, ressalta que respecte aquests valors si hi ha operacions de compra, les cotitzacions pugen unes mil·lèsimes i, en canvi, si les operacions són de venda, baixen 3,4,o 5 punts de sobte. Anuncia que la seva intenció és iniciar algun tipus d’acció i per aquesta raó els hi demana determinada informació. La citació a judici la va presentar en el dia 25.9.12

En la seva rèplica, el Sr. Anaya manifesta que “ més tard va estar treballant de broker del mercat de deute interbancari, mercat molt senzill que es limitava a intermediar les tresoreries mancants o sobrants entre bancs. Dit això mai ha treballat en el mercat de capitals o bons. A més les participacions preferents en aquella època ni tan sols existien.”

En la prova de confessió, diu que en aquesta tasca de broker del mercat interbancari hi va estar un mes i mig aproximadament però que no li va interessar. També afirma que la carta que va adreçar per fax en 22.9.08 a l’entitat li va redactar un professional en la matèria (no diu qui) i que dominava els mercats, que la va fer a efectes que li esclarissin la situació compte tingut que el compareixent “havia adquirit uns productes a renda fixa” i que en definitiva el banc li retribuïa uns interessos que havia variat en el temps. I en el seu escrit de conclusions (pàg. 5, foli 294) afirma “De fet, ja no es tractava de complir una normativa o no, sinó saber què és la participació preferent alhora d’invertir, i allà és on resideix l’error que vicia el consentiment, el Sr. Anaya volia renda fixa i avui tots sabem que les participacions preferents no són renda fixa i pensant que era renda fixa produïa un rendiment superior a la renda fixa (sic) o la mateixa impossibilitat de rescatar la inversió”.

Com hem dit abans ja sabem com va distribuir la inversió el Sr. Anaya en la seva operativa amb el B, SA: 57,1% imposicions a termini i la resta tres inversions en renda variable de 14,3% cadascuna en tres entitats amb bon ràting de tres països diferents (Irlanda, Suïssa i França) i de dos sectors diferents (bancari i assegurances), com destaca el perit en les pàg. 10 i 11 de la perícia definitiva (folis 287 i 288). En conclusió, una inversió molt professional a l’època i que si bé reduïa riscos per la seva diversificació, no podia preveure ni evitar els d’una crisi global com la que va esclatar l’any 2008.

Quart.- A la vista d’aquests fets no controvertits, la sentència d’instància conclou que ha de desestimar la demanda per dos motius: el primer perquè estima l’excepció peremptòria aixecada per la part defenent conforme l’acció estava prescrita perquè entre el 22.9.08 i el 25.9.12 havia transcorregut el termini de quatre anys de prescripció, segons reiterada doctrina d’aquesta Sala (per totes STJC 170/16).

La segona raó és perquè analitzada la prova arriba a la convicció que el Sr. Anaya ha de ser qualificat com a client professional i no minorista, segons la definició del primer paràgraf de l’article 34 de la Llei 14/2010 que va ser la primera llei que va fer-se ressò normatiu quan en la seva Exposició de Motius recull: “Ambdós recullen els principis establerts en la directiva comunitària 2004/39/CEE, del Parlament Europeu i del Consell, del 21 d’abril del 2004, coneguda com a MiFID (Markets in Financial Instruments Directive) relativa als mercats d’instruments financers ”

Cinquè.- La part apel·lant en el seu recurs no fa esment en cap moment a la impugnació del motiu de desestimació de la demanda relatiu a la prescripció de l’acció pel transcurs de quatre anys des del moment de la carta tramesa que ja li permetia tenir coneixement (si no ho sabia abans) de les característiques de no tractar-se les participacions preferents de cap imposició a renda fixa i de la seva no liquiditat immediata. Aleshores, la sentència parteix d’aquesta data com dies a quo per l’inici de la prescripció.

Doncs bé, en no haver impugnat aquesta transcendental excepció peremptòria de l’acció exercitada, el recurs ha de decaure necessàriament sense haver d’entrar en la segona causa de desestimació que és l’única impugnada pel recurrent.

Sisè.- Tot i que ja hem dit que resulta innecessari entrar en aquesta segona causa de desestimació, només afegirem a efectes d’exhaurir al màxim la finalitat persuasiva que ha d’acompanyar tota decisió judicial que, a la vista de la prova practicada i de les consideracions específiques que hem fet a bastament en el FJ Tercer, compartim plenament la valoració de la prova efectuada pel Tribunal d’instància en el sentit que no estem davant del cas més habitual d’un client minorista que no té coneixements de qüestions financeres, sinó que ens trobem davant d’un comprador que tenia els coneixements professionals acreditats com broker i titular d’una societat de borsa i treballant en tal àmbit professional, que havia de saber amb la informació facilitada per l’entitat de l’alt risc d’aquesta classe de productes financers i va decidir arriscar el 42,9% de seva inversió. Lògicament no va saber preveure una crisi global com la del 2008, com cap dels experts en la matèria en tot el món. El seu perfil encaixa amb la definició del primer paràgraf que recull l’article 34 de la Llei 14/2010 quan diu:

“Article 34

Clients professionals

Es consideren “clients professionals” els clients que posseeixen l’experiència, els coneixements i la qualificació necessaris per prendre les seves pròpies decisions d’inversió i per valorar correctament els riscos inherents a les dites decisions, i en particular ”

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Anaya contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 25 de maig de 2020, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant Sr. Anaya derivades del seu recurs.

No fem pronunciament sobre les costes generades pel recurs condicionat de Mena.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.