Apropiació indeguda. Creació i ús de document inautèntic TSJP-0000045/14

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Causa: TC-4400005/2012 Núm. de Rotlle: TSJP-0000045/14

SENTÈNCIA 27-2013

PARTS:

Recorrent: Mgfc. MINISTERI FISCAL

Recorregut: Sr. Mena

Advocat: Sra. Bernat

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-dos de desembre del dos mil catorze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 30 de setembre del 2014 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major continuat d'apropiació indeguda i un delicte menor continuat de creació i ús de document inautèntic. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 30 de setembre del 2014 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem Mena com a responsable en concepte d'autor del delicte major d'apropiació indeguda i del delicte menor continuat de creació i ús de document inautèntic, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com al pagament de les despeses processals causades".

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats que, d'ençà el dia 4 de desembre del 2008 fins el dia 29 de maig del 2009, el processat Mena, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, treballà en qualitat d'encarregat de la botiga C., tenint per tant accés directe a la caixa a través de la que satisfeia diferents despeses que s'havien posteriorment de justificar i acreditar al servei de comptabilitat que tenia contractat l'empresa.

Amb ànim de lucre, el processat modificà del seu propi puny i lletra factures o albarans per beneficiar-se de diners en efectiu que agafava de la caixa i simulava haver pagat a tercers; també adquirí a compte de l'empresa béns en benefici propi i agafà diners en efectiu de la caixa sense justificar les despeses ni ésser autoritzat per les mateixes, sempre en benefici propi.

Així, en el decurs de la seva activitat laboral, per tal de poder-se rescabalar segons ell de la compra de productes de neteja que no podia justificar, el processat optà per modificar, del seu propi puny i lletra, els imports de les factures o albarans de la modista de la botiga quedant-se'n l'excedent que importa una suma total de 72 EUR així com presentà al servei de comptabilitat despeses fictícies de compres de productes de neteja, beneficiant-se d'un import total de 180 EUR.

En data 14 de febrer del 2009, el processat adquirí una videoconsola marca N. d'un cost de 119,90 EUR que regalà a la seva núvia pel dia de Sant Valentí, modificant del seu propi puny i lletra el rebut de pagament de manera que hi aparegués l'adquisició d'un aparell de fotografia K. per a l'empresa, indicant al full diari de comptabilitat de l'empresa que es tractava d'una càmera.

Durant la seva activitat laboral, el processat alterà, retallant i modificant les factures de neteja de la botiga emeses per l'empresa F., agafant de la caixa l'import de 220 EUR en benefici propi.

En data 26 de març del 2009, el processat agafà de la caixa 30 EUR en efectiu en benefici propi, justificant dit reintegrament com essent el pagament d'uns treballs que l'empresa M. havia efectuat a la botiga, quan el servei de comptabilitat va rebre la factura corresponent d'un import de 98,69 EUR que no havia estat pagada.

En data 25 de maig del 2009, quan iniciava el seu període de vacances, el processat agafà de la caixa l'import de 1.090 EUR en benefici propi, essent acomiadat el dia 1 de juny del 2009.

Per contra, existeix un dubte sobre el fet que el processat es comptabilitzà en benefici propi una sèrie de despeses com dietes personals i de terceres persones, per un import total de 3.287,37 EUR".

III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació el Mgfc. MINISTERI FISCAL impugnant la qualificació que el Tribunal de Corts fa dels fets provats com a constitutius d'un delicte d'apropiació indeguda, rebutjant la qualificació com a delicte continuat per la que va formular acusació el MINISTERI FISCAL. Considera el MINISTERI FISCAL que tal com preveu l'article 59 del Codi Penal, les diverses apropiacions de diners efectuades per l'acusat en quanties de 180EUR, 119,90EUR, 220EUR, 30EUR i 1090EUR són constitutives d'un delicte major continuat d'apropiació indeguda ja que, tractant-se d'infraccions patrimonials constitutives de quatre contravencions penals d'apropiació indeguda i un delicte d'apropiació indeguda, la infracció continuada ha de qualificar-se tenint en compte el total del perjudici causat i en aquest cas supera els 600EUR que constitueix el límit a partir del qual l'apropiació indeguda es considera delicte.

IV.-RESULTANT: Que la representació lletrada del Sr. Mena es va oposar al recurs compartint els arguments de la sentència impugnada respecte a la impossibilitat de construir el delicte continuat quan només una de les infraccions és constitutiva de delicte i les altres són contravencions penals i estimant que no era procedent acordar l'expulsió d'Andorra com a pena accessòria perquè Mena té arrelament al país.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la sentència impugnada declara provat que l'acusat Mena, aprofitant el seu càrrec d'encarregat de la botiga C., en un període de temps comprès entre el 4 de desembre de 2008 i el 24 de maig de 2009, va agafar de la caixa en cinc dates diferents 180EUR, 119,90EUR, 220EUR, 30EUR i 1090EUR . Cada una d'aquestes accions és constitutiva d'una apropiació indeguda, tractant-se les quatre primeres de contravencions penals i la quinta d'un delicte en superar la quantia apropiada els 600EUR que l'article 213 del Codi Penal fixa com a límit entre la contravenció penal i el delicte d'apropiació indeguda.

Totes les apropiacions de diners es van fer aprofitant la idèntica ocasió a que fa referència l'article 59 del Codi Penal, ja que les diverses accions es van produir amb una mateixa dinàmica comissiva o "modus operandi" que es repeteix en un context espai-temporal proper.

Tot i la concurrència dels requisits per a l'apreciació de la continuïtat, el Tribunal de Corts l'exclou perquè de les diverses infraccions només una és constitutiva de delicte, la qual cosa, però, no constitueix un impediment per a apreciar la continuïtat.

L'article 59 del Codi Penal preveu que la pluralitat d'accions o omissions que ofengin un o diversos subjectes, i infringeixin preceptes penals de naturalesa igual o similar, comeses en execució d'un pla preconcebut o aprofitant una ocasió idèntica, ha de ser qualificada com una sola infracció continuada.

No diu el precepte que totes les infraccions hagin de ser delictes o faltes i precisament l'ús de l'expressió "accions u omissions" permet construir la infracció continuada entre delictes i contravencions penals de la mateixa o similar naturalesa.

A continuació l'article 59 del Codi Penal especifica que "Si es tracta d'infraccions patrimonials o de contraban, la infracció es qualifica tenint en compte el perjudici total causat o el valor total de la mercaderia".

Això significa que quan es tracta d'infraccions patrimonials la quantia del total perjudici causat és la que determina si ens trobem amb un delicte continuat o una contravenció penal continuada, de manera que en el cas enjudiciat com que la total quantia apropiada és de 1.639,9EUR la infracció continuada ha de ser qualificada com a delicte continuat.

No obstant, el fet que la continuïtat delictiva es construeixi entre diverses contravencions i un delicte ha de ser valorat a la hora de fixar la pena, tenint en compte que l'article 59 del Codi Penal permet recórrer-la en tota la seva extensió, ja que només quan concorrin una sèrie de circumstàncies que no són d'apreciar en aquest cas, es pot augmentar la pena prevista per al delicte fins a la meitat del seu límit superior.

La sentència del Tribunal de Corts imposa una única pena pels dos delictes i no diu la que correspon a cada un d'ells, cosa que impedeix a la Sala conèixer la pena fixada pel delicte d'apropiació indeguda per a poder determinar si ha de ser o no augmentada. Malgrat això, tenint en compte que la pena de dotze mesos s'ha imposat considerant només l'existència del delicte d'apropiació indeguda i ometent la sanció corresponent a les contravencions, la integració d'aquestes en el delicte continuat determina que la pena s'hagi d'augmentar a la de catorze mesos de presó condicional, valorant que la suma del perjudicis causats per les contravencions no arriba als 600 euros.

II.-CONSIDERANT.- que la sentencia recorreguda omet el pronunciament sobre la imposició de la pena complementària d'expulsió definitiva del Principat d'Andorra i el Ministeri Fiscal demana en el seu recurs que la Sala esmeni la dita omissió acordant aquesta pena.

L'article 38.1 del Codi Penal preveu com una facultat del Tribunal la imposició de la pena complementària d'expulsió temporal o definitiva de la persona de nacionalitat estrangera condemnada per un delicte major.

No diu el precepte el criteris a tenir en compte per imposar aquesta pena, però considerem que davant de la realitat de l'afectació que pot tenir en drets fonamentals de les persones, s'ha de valorar la gravetat y naturalesa del fets i les circumstàncies d'arrelament del condemnat en el Principat per a evitar que la pena sigui desproporcionada.

En el cas enjudiciat, els fets objecte de la condemna no revesteixen especial gravetat i el condemnat viu al Principat fa 23 anys, cosa que suposa la major part de la seva vida, i té feina, cosa que fa que no sigui procedent la imposició de la pena d'expulsió.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat pel Mgfc. MINISTERI FISCAL.

2.- REVOCAR PARCIALMENT la sentència de data 30 de setembre del dos mil catorze dictada pel Tribunal de Corts en la causa TC-4400005/2012 i, en conseqüència CONDEMNAR Mena com autor d'un delicte major continuat d'apropiació indeguda i un delicte menor continuat de creació i ús de document inautèntic a la pena de CATORZE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de quatre anys

3.- MANTENIR tots el pronunciaments que no hagin estat modificats per aquesta resolució.

4.- Declarar d'ofici les costes processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.