RESOLUCIO CONTRACTUAL. EXCEPTIO NON NUMERATA PECUNIA (TSJC 018/2017)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000018/2017 ORIGEN: 2100355/2012 - 00

NIG: 5300542120140000959

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 26.6.12 la representació processal de l'entitat bancària ORG_0 va formular demanda en reclamació de quantitat contra els Srs. Vélez i Salamanca per impagament del saldo deutor i de venciment anticipat de préstec, imposant a la defenent les costes del procediment.

II.- La representació processal dels Srs. Vélez i Salamanca va contestar la demanda en data 17.7.12 oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, manifestant que no havia rebut els diners del préstec.

III.- La part agent va presentar oportunament el seu escrit de rèplica i de proposició de proves, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa. La part defenent es va mantenir en rebel·lia des de la fase de rèplica fins al final del procediment de la instància per no haver designar advocat i procurador, un cop aquests varen renunciar.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 6.07.2016 i va decidir : "Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de l'entitat bancària A. S.A. contra el Sr. Vélez i la Sra. Salamanca hem de condemnar i condemnem solidàriament a aquests darrers a pagar a la part actora la quantitat total de trenta-un mil cinc-cents setanta- cinc euros amb noranta-cinc cèntims (31.575,95.-EUR), incrementada amb els interessos bancaris de descobert fixats per l'Associació de Bancs Andorrans i devengats a partir del dia 5 de juny de 2012, i fins a la liquidació del deute contret, així mateix procedeix imposar als defenents la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Vélez i Salamanca i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment, la part agent ORG_0 reclama front la part defenent, els Srs. Vélez i Salamanca en demanda en la que sosté una petició de condemna per impagament de saldo deutor de compte corrent i impagament de préstec.

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda. Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

II.- La raó del litigi present consisteix en que la part defenent va signar un contracte de préstec amb la part agent per import de 30.010,42EUR en data 24.11.11 i es va comprometre a la seva devolució en 15 anys (180 quotes mensuals) i durant el primer any es pagaria per quotes trimestral que començarien el 5.3.12 a raó d'un interès anual de 8,75%. Els diners del préstec van ser ingressats en el compte dels defenents número 1067981 en el dia 1.12.11 amb efectes valor de la mateixa data del contracte. En data de 12.12.11 apareix un càrrec en l'extracte del compte pel mateix import sota la denominació "operacions diverses-gir".

Els dos defenents han reconegut les seves signatures en la documentació aportada per A.

Es dona la particularitat que en la seva contesta a la demanda, els defenents al·leguen l'excepció non numerata pecúnia (Codi 3.40.1-4) perquè argumenten que l'apunt comptable del dia 12.12.11 demostra que el banc va recuperar l'import del préstec i que per aquesta raó no es va perfeccionar el contracte per la manca de la entrega del diners. Si ja sorprèn que es signi un contracte de préstec en el qual es reconeix que ja s'han percebut els diners, que apareix en l'extracte del compte aquest ingrés, i que després no es reaccioni davant el càrrec del mateix import del préstec, encara ho és més que davant l'al·legació en tràmit de rèplica de la part agent conforme aquell import va ser fruit de l'acord per posar fi al procés 0118-6/2011, i es renunciï al tràmit de dúplica i de proposició de proves i a fer conclusions, atès que la part defenent va renunciar a designar una nova direcció lletrada i nova representació després de la renuncia que els seus professionals van presentar un cop realitzada la rèplica de la part agent.

Per tant, coincidim amb la sentència d'instància que la part agent ha fet el que calia mínimament per poder acreditar la consumació del contracte amb l'entrega dels diners que eren fruit d'un acord per rescabalar-se d'un deute anterior dels defenents i que aquests han abandonat tot intent de defensar-se amb els mitjans de prova pertinents. No té cap lògica que es signi un contracte de préstec amb entrega dels diners si posteriorment es priva al prestatari dels diners, llevat que sigui una manera de formalitzar un deute preexistent.

III.- Pel que fa a l'al·legació de manca de requeriment previ davant la resolució anticipada del contracte de préstec per impagament del prestatari cal recordar que dita excepció, de creació jurisprudencial, havia d'haver-se al·legat en la contesta a la demanda i no per primera vegada en el recurs interposat. No pot ara ser introduïda en l'alçada per aplicació del principi nihil innovari apellatione interposita (D. 49.7.1pr) . I efectivament així és. Constant jurisprudència de la Sala (veure STSJC de 20.2.1997, i de 23.7.15, entre moltes d'altres) ha vingut reiterant que només podran ser objecte d'impugnació davant la Sala aquelles qüestions que hagin estat objecte de debat i de possible contradicció entre les parts en la instància. No estem davant d'un nou judici on es puguin fer noves proves (llevat de casos excepcionals previstos en l'article 73 de la Llei transitòria de procediments judicials) o articular noves pretensions, sinó de revisar la valoració de les proves efectuades en la instància i revisió també de l'aplicació del dret efectuada sobre les pretensions ja formulades. Queden excloses lògicament aquelles qüestions que es derivin estrictament del moment de dictar-se la sentència.

En conclusió, el recurs ha de ser desestimat.

IV.- En resultar desestimat el recurs, procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Vélez i Salamanca contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 6.07.2017, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.