Sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra sobre el recurs d'apel·lació de l'Instal·lacions ORG contra la sentència de 28 febrer 2025

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000152-2025 DE 08/10/2025

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 08/10/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000153/2025

Nig : 5300542120240002271

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00152

SENTÈNCIA 000152/2025

PARTS:

Apel·lant: ORG_0, SA

Representant: Sra. Aguilar

Advocat: Sr. Campillo

Apel·lat: Sra. Canales

Representant: Sr. Jover

Advocat: Sra. Pino

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: laboral, acomiadament per alteració registre de vacances, forma de la carta, bona fe contractual.

Andorra la Vella, el 8 d'octubre del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 19/08/2024, la societat ORG_0, SA acomiadava la Sra. Canales, segons tres faltes que qualificava de molt greus (manipulació del registre d'incidències de les vacances dels treballadors; maltractament de paraula o falta greu de respecte i consideració a l'empresari o a les persones delegades per l'empresa i finalment adquisició de material per ús personal sense autorització dels responsables) -art. 99.1. apartats b), c) i f) de la LRL.

2.- Discutint les modalitats formals i substantives de l'acomiadament practicat, l'11/10/2024, la representació processal de la Sra. Canales formulava demanda laboral contra la societat ORG_0, SA, sol·licitant es dictés Sentència: 1) declarant que cap de les tres faltes molt greus imputades a la treballadora havien estat comeses, i subsidiàriament establint que cap d'elles revestia d'especial gravetat ni seria suficient per a fonamentar l'acomiadament i més subsidiàriament encara perquè les tres juntes han fonamentat la decisió de l'empresa i si no són les tres, l'acomiadament seria una sanció irregular; 2) declarant l'acomiadament injustificat i improcedent i 3) condemnant la demandada a pagar una indemnització per acomiadament improcedent o injustificat la quantitat de 35.624,03.- EUR bruts, més l'import de 175,12.- EUR en concepte de vacances incorrectament descomptats a la quitança; a declarar i cotitzar els imports bruts a la CASS; a pagar els interessos legals des de la data de l'acomiadament o subsidiàriament de la contesta a la demanda i a satisfer les costes ocasionades.

3.- El 27/11/2024, la representació processal de la societat ORG_0, SA contestava la demanda articulada, oposant-se a les pretensions de la part demandant sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades.

4.- Substanciat el procediment pels seus tràmits, el dia 28/02/2025 el Batlle dictava Sentència, que era anul·lada per Sentència d'aquesta Sala d'11/06/2025.

5.- El 30/06/ 2025, es dictava nova Sentència per part de la Batllia, amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar la demanda formulada per part de la Sra. Canales contra la societat ORG_0 SA.

Segon.- Declarar com a fet de forma indeguda l'acomiadament laboral de la Sra. Canales.

Tercer.- Condemnar a la societat ORG_0 SA a satisfer a la Sra. Canales una quantitat bruta de 31.590,12EUR en concepte d'indemnització, més els interessos, al tipus legal, meritats per aquesta quantitat a partir del 20/08/2024 i fins a la seva íntegra satisfacció.

Quart.- Informar a la part demandada que les quantitats brutes resultants d'aquesta Sentència hauran de ser declarades i cotitzades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Cinquè.- Condemnar en costes a la part demandada, incloses les derivades d'advocat i procurador.

Sisè.- Notificar la present resolució a les parts. Un cop esdevinguda la fermesa de la present resolució se'n trametrà una còpia a la Caixa Andorrana de Seguretat Social".

6.- El 17/07/2025, la representació processal de la societat ORG_1, SL formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència en aquesta alçada que desestimi la demanda amb imposició a la part recurrent de les costes causades en ambdues instàncies.

7.- La representació processal de la Sra. Canales contestava el recurs d'apel·lació formulat de contrari, oposant-se al mateix, demanant es dictés Sentència desestimant-lo i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la representació processal de la Sra. Canales pretenia es declarés que l'acomiadament que se li va realitzar el dia 19/08/2024 era injustificat i improcedent i que en aquesta eventualitat, es condemni la societat ORG_0, SA a satisfer la indemnització corresponent, al marge de dos dies de vacances que se li havien descomptat indegudament en la quitança laboral, a declarar l'import corresponent prop de la CASS, a satisfer els interessos legals i la totalitat de les costes.

La Sentència dictada per la Batllia estima substancialment la demanda. Quant al primer motiu d'acomiadament que es relata en la carta (manipulació en els arxius informàtics dels dies de vacances) conclou que la carta era imprecisa perquè no identificava els dies concrets que s'havien manipulat per la treballadora ni explicava la finalitat fraudulenta que es pretenia, el què prestava a confusió i originava indefensió tot impedint el control jurisdiccional corresponent. Respecte de les altres dues faltes argumenta que si bé es trobaven prou descrites, la prova introduïda per a justificar el maltractament que s'imputava a l'assalariada resultava contradictòria. En canvi, pel que fa a les compres personals que hauria efectuat l'assalariada considera que no s'havia ocasionat cap mena de perjudici per a l'empresa, ni que tampoc la treballadora ho fes amb ànim de defraudar-la, considerant així que l'acomiadament resultava desproporcionat.

L'apel·lant impugna la sentència per error en la valoració de la prova i per infracció legal en concloure que l'acomiadament no era justificat. Renuncia a defensar la causa relativa al maltractament verbal per manca de prova, aquietant-se respecte d'aquest extrem a la resolució dictada per la Batllia. Quant a les altres dues faltes que s'atribuïen a l'assalariada en la carta d'acomiadament, argumenta que la informació que contenia permetia a la treballadora l'exercici del dret a la defensa amb ple coneixement del que se li retreia sense que concorregués el defecte formal apreciat pel Batlle. Quant a la jurisprudència que se citava en la resolució impugnada sosté que intervenia amb supòsits de fets que res tenien a veure amb el present, sense que resultessin, per tant, aplicables. Quant al fons, considera acreditada la manipulació del full d'incidències sobre vacances, amb declaracions contradictòries de la treballadora i testificals que neguen qualsevol autorització. Entén que la conducta era deslleial, maliciosa i es trobava presidida per un ànim defraudatori inqüestionable, reunint-se així els requisits característics de la primera falta que se li atribuïa. Pel que fa a les compres en empreses terceres, assenyala que la treballadora va adquirir una bateria i un tovalloler a càrrec de l'empresa sense que es facturessin al seu nom personal, causant un perjudici econòmic flagrant a l'empresària. Sosté que no tenia cap autorització vàlida i que els testimonis aportats així ho sostenien, resultant contradictòria la versió de la treballadora sobre aquesta qüestió. Afegeix que la sentència va incórrer en incongruència en negar fets pacífics acceptats per ambdues parts. Considera que ambdues faltes estaven provades i constituïen faltes molt greus d'acord amb la Llei 31/2018. Demana, en conseqüència, la revocació de la sentència i la desestimació íntegra de la demanda.

La representació processal de la treballadora s'oposa al recurs articulat sostenint que la sentència de primera instància ja va valorar correctament la carta d'acomiadament i les proves; que la carta era imprecisa perquè no concretava les dates ni els dies manipulats, cosa que generava indefensió i invalidava la sanció. Recorda que la jurisprudència exigeix que els fets estiguin descrits amb detall dins la carta, sense poder ser completats després. Quant al fons d'aquesta falta, sosté que l'accés al document Excel era lícit per les funcions de la treballadora i es va fer amb coneixement del seu superior, sense que, per tant, se li pugui atribuir cap mena d'intenció fraudulenta. Considera que la part recurrent pretenia canviar la causa de l'acomiadament en apel·lació, la qual cosa no és admissible. Quant a l'adquisició de productes pels treballadors afirma que es tractava d'una pràctica habitual, coneguda i tolerada per l'empresa durant anys, sense perjudici acreditat. Les dues compres concretes (bateria i tovalloler) van ser fetes amb coneixement dels responsables i en cap cas d'amagat. Cap de les faltes imputades acredita actuació dolosa ni abús de confiança. Subsidiàriament, sosté que encara que alguna actuació fos errònia, no tindria prou gravetat per justificar un acomiadament disciplinari. En conseqüència, es demana confirmar íntegrament la sentència i imposar costes a l'empresa.

Per tal de produir una anàlisi sistemàtica dels diferents motius de recurs que s'han plantejat, examinarem separadament els greuges que s'articulen respecte de cadascuna de les faltes que en la carta d'acomiadament s'atribueixen a la treballadora.

Segon.- Quant a la pretesa manipulació de l'arxiu informàtic relatiu als dies de vacances de la societat.

Respecte d'aquest motiu d'acomiadament, la carta resa com segueix:

"Falta 1a: Arrel de la presentació dels estats econòmics, comptables, fiscals i estadístics al departament de Tributs i Fronteres el dia 26/07/2024 l'empresa va tenir la sospita que vostè havia sol·licitat més dies dels que realment li corresponien. Arrel d'això l'empresa ha analitzat informàticament el programa que gestiona les vacances dels treballadors i ha pogut constatar com el dia 01/02/2024 vostè va accedir a la base de dades informàtiques que comptabilitzen les vacances i es va eliminar alguns dies de vacances que efectivament havia realitzat. En definitiva, per tal d'obtenir un augment dels dies de vacances que realment li corresponen heu manipulat uns arxius informàtics de l'empresa, per així fer creure que gaudia de més dies de vacances dels que realment li corresponen. Concretament mitjançant aquesta alteració va manipular els dies 01/02/2024, fent creure que no els havia gaudit com a vacances, quan realment si que va ser així. Això consta en els diversos correus electrònics que ha enviat en relació amb la demanda de vacances i en els butlletins de nòmina de signats. A més, valorar aprofitar la incapacitat temporal per manipular el responsable del departament administratiu i per tant generar un estat fals de vacances real a la persona que va assumir les responsabilitats del departament.

Aquests fets s'han constat directament pel responsable del departament administratiu actual i per un tècnic informàtic forense recomanat pel Servei de Policia d'Andorra, ja que la manipulació i modificació dels arxius informàtics de l'empresa podria constituir un delicte tecnològic. L'empresa qualifica aquesta falta comesa, com a molt greu en mèrits del que disposa l'art. 99.1 Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, el qual qualifica com a falta molt greu:

b) Actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres assalariats o qualsevol altra persona al servei de l'empresa en relació de treball amb aquesta, o fer en les instal·lacions de l'empresa negociacions de comerç o indústria per compte propi o d'una altra persona sense l'autorització expressa de l'empresa.

c) Fer desaparèixer, inutilitzar o causar desperfectes en materials, eines, aparells, instal·lacions, edificis, estris i documents de l'empresa".

La resolució d'instància fa una extensa exposició de la doctrina reiterada d'aquesta Sala sobre els requisits formals que han de concórrer en l'exercici del poder disciplinari de l'empresari. Des d'aquesta perspectiva, posa en evidència que la comunicació de qualsevol sanció laboral ha de revestir forma escrita i concretar, amb la deguda precisió, el relat causal que fonamenta la decisió adoptada. No es tracta d'una exigència merament formal, sinó de la garantia essencial que permet al treballador conèixer les raons que se li imputen i segons els mateixos articular la seva defensa i assegurar, en cas d'impugnació jurisdiccional, el control per part dels tribunals. En aquest sentit, hem pogut declarar que, en general, l'exigència de concreció, s'ha de verificar a partir de la reunió de les següents quatre coordenades bàsiques que han de confluir en tota carta sancionadora (especialment si es tracta de l'acomiadament): l'element subjectiu (qui realitza la conducta), l'element objectiu (què s'imputa i de quina manera s'ha produït), l'element espacial (on s'han desenvolupat els fets) i l'element temporal (quan s'han produït).

D'altra part, l'òrgan a quo recull igualment la teoria de la cristal·lització dels fets: el relat contingut en la carta d'acomiadament constitueixen el marc únic i exclusiu de la imputació causal, de manera que la seva delimitació inicial vincula l'empresari i impedeix que en el curs del procés judicial es puguin ampliar o variar les causes de l'acomiadament. Aquesta doctrina respon a la finalitat de preservar la seguretat jurídica i d'evitar que el treballador es vegi sotmès a una situació d'indefensió per haver de respondre de fets no recollits en la comunicació sancionadora.

A partir d'aquest marc, el Batlle considera que, si bé la carta especificava la data en què la Sra. Canales va accedir al programa de gestió de vacances (01/02/2024) i feia constar que havia eliminat determinats dies, no detallava, en canvi, quins dies concrets havien estat manipulats ni quin era el còmput global de jornades afectades. D'aquesta mancança el Batlle dedueix una indeterminació substancial de la imputació, sostenint que la transcendència de la conducta no rau únicament en el fet material d'alterar un arxiu de l'empresa, sinó sobretot en la seva finalitat: calia precisar si la manipulació obeïa a un propòsit fraudulent o si, per contra, podia obeir a una raó lícita o justificable. En absència d'aquesta concreció, la resolució d'instància considera que es generava una situació d'indefensió per a la treballadora.

Ara bé, la suficiència objectiva del relat de fets contingut en la carta no pot ser analitzada de manera autònoma o aïllada, sinó que ha de ser connectada inexorablement amb el bé jurídic protegit per la norma que es considera vulnerada. És a dir, el grau de precisió exigible en la carta d'acomiadament ha de mesurar-se precisament a la llum de la tipologia infractora en què l'empresari subsumeix la conducta. En el cas present, l'empresari va subsumir els fets en dos supòsits tipificats com a faltes molt greus a l'article 99.1 de la Llei: la lletra b) (s'hi encabeix l'actuació amb frau, deslleialtat o abús de confiança, així com la concurrència deslleial) i la lletra c) (es refereix a la desaparició, inutilització o deteriorament de materials, eines, instal·lacions, documents o estris de l'empresa), preceptes respecte dels quals hem tingut ocasió d'elaborar una doctrina consolidada segons la qual: "El frau, la deslleialtat i l'abús de confiança són conceptes específics d'un gènere comú, que fa referència al deure del treballador a l'hora de guardar fidelitat a l'empresa, complint els deures que imposa el servei amb zel, probitat i bona fe a fi de no defraudar els interessos del patró ni la confiança que aquest ha dipositat en mans del treballador. La violació d'aquests deures únicament constitueix una causa d'acomiadament quan els danys ocasionats a l'empresa resultin d'una voluntat directa i dolosa del treballador d'ocasionar-los (TSJC 082/2011, TSJC 284/2013)" (Sentència del 29/05/2018, rotlle TSJC 082/2018). Amb caràcter general, hem establert que els comportaments enumerats en aquest precepte suposaven demostrar que s'havien realitzat pel treballador, amb una certa intenció de perjudicar l'empresa o corresponien a un comportament dolós (Sentència de 20/09/2021, rotlle TSJC 205/2021). Quant a la conducta que es preveu en l'apartat c), del precepte indicat, la mateixa és de naturalesa objectiva.

La carta d'acomiadament atribueix inequívocament a l'assalariada el fet d'haver accedit al sistema informàtic de l'empresa i haver manipulat el registre de vacances amb la finalitat de fer desaparèixer la menció a determinats dies ja gaudits. Des d'aquesta perspectiva, i malgrat que no es detallen els dies concrets afectats, la imputació descriu una conducta que almenys a priori troba cabuda en l'apartat b) per la transgressió de la bona fe contractual i l'abús de confiança que suposa manipular registres interns i, de l'altra, en l'apartat c), en la mesura que la manipulació del full de vacances suposa una alteració d'un document de gestió interna essencial, i quina manipulació constitueix un acte que deteriora o inutilitza la fiabilitat d'un registre.

Així doncs, la motivació de la carta ofereix prou elements per permetre a l'assalariada conèixer la conducta que se li imputava, articulant els seus mitjans de defensa així per a possibilitar el control jurisdiccional de la mesura extintiva. L'absència de concreció absoluta podria haver compromès aquestes garanties, però la descripció global de la conducta -la carta parla d'accés al sistema i eliminació de dies de vacances gaudits- ofereix una base causal que, en connexió amb els béns jurídics protegits pels apartats b) i c) de l'article 99.1, resulta suficient per legitimar l'examen jurisdiccional de la sanció.

Tercer.- En el cas que ens ocupa, la mateixa treballadora ha reconegut la modificació al fitxer informàtic relatiu a les vacances del personal. Tanmateix, sosté que la seva intervenció en aquest arxiu es va produir amb l'autorització expressa dels responsables de la societat apel·lant.

De la prova practicada es desprèn que, entre els dies 15/03/2023 i 18/03/2023, l'assalariada va romandre en situació de baixa laboral. Aquest període de baixa comportava, d'acord amb la normativa aplicable, una minva en el seu salari, atès que encara no tenia dret a percebre la prestació corresponent de la CASS per no haver complert el termini de carència legal. Això no obstant, treballadora i encarregat de recursos humans, van convenir que es pagaria la totalitat del salari del mes de març, compensant-se però els quatre dies de baixa amb un descompte equivalent en el còmput de les vacances anuals. En execució d'aquest acord, l'assalariada va signar el butlletí de salari en què constava la percepció íntegra de la retribució tot i figurar la seva situació de baixa laboral, i es va registrar de manera paral·lela en el full Excel d'incidències (foli 104), l'anotació "descompta vacances".

Ara bé, l'any següent, trobant-se el responsable del control de les vacances, Sr. Villalba, en situació de baixa laboral, la treballadora es va adreçar al Sr. Sainz, també empleat de la societat demandada, manifestant-li que els dies de vacances que apareixien en el llistat d'incidències pendents de recuperar havien de ser eliminats, atès que ja havien estat regularitzats a la nòmina del mes de març de 2023. El Sr. Sainz va declarar que no coneixia res de la situació que afectava l'assalariada respecte de les vacances, però que es va creure el que deia la companya de feina, traslladant-ho al gerent de l'empresa, Sr. Azorin (segons consta a l'enregistrament, minut 2:04:10). Aquest darrer va confiar amb les explicacions de la treballadora, concedint-li els dies de vacances que reclamava. Seguidament, l'assalariada des del seu ordenador de l'empresa eliminava la menció que figurava en el document original d'incidències laborals, el què a la pràctica impedia qualsevol traçabilitat posterior. Respecte d'aquesta intervenció, la representació processal de la treballadora sosté que aquesta manipulació del fitxer es va fer seguint instruccions expresses de l'empresa, però aquesta circumstància ha estat negada en tot moment per la societat demandada i en qualsevol cas, no concorre cap prova en les actuacions que confirmi les indicacions de l'assalariada que era qui tenia la càrrega de provar les seves afirmacions ("ei incumbit probatio qui dicit non qui negat"). D'altra part, cal tenir present que en el moment dels fets descrits, el Sr. Villalba, responsable de recursos humans de l'empresa, es trobava en situació de baixa mèdica per una greu patologia -segons va exposar en la seva declaració testifical havia requerit un trasplantament de cor-. Aquesta circumstància, per la seva naturalesa i gravetat, impossibilitava objectivament qualsevol exercici de control o de supervisió interna per part seva, sense que puguem ometre que aquesta circumstancia necessàriament era coneguda per l'assalariada.

Més endavant però i en ocasió de la preparació dels estats econòmics, comptables, estadístics i fiscals de la societat, el Sr. Sainz va advertir una incongruència entre els dies de baixa i els dies de vacances de la treballadora demandant. Aquesta discrepància va motivar la intervenció d'una empresa forense especialitzada en informàtica, la qual va concloure que el fitxer informàtic original d'incidències laborals havia estat manipulat per la treballadora. En concret, es va constatar l'eliminació de la menció "descompta vacances" que inicialment hi figurava.

D'aquest relat cal considerar provat que l'assalariada va intervenir en el fitxer alterant el registre original, sense que en cap moment la treballadora hagi justificat la forma amb que hauria compensat els dies de salari que va percebre tot i estar de baixa i que les parts van consensuar recuperar amb dies de vacances futures. El que si però que resulta inqüestionable és que l'eliminació de la informació figurant en el fitxer informàtic només la beneficiava amb ella atès que en definitiva eliminava tota traça del deute que en concepte de dies de vacances ostentava envers l'empresa. I no obsta a aquesta conclusió el fet que per raons de la seva condició en l'empresa, la Sra. Canales pogués accedir al document el què se li retreu és que manipulés a conveniència personal i a esquenes dels responsables de l'empresa, la informació que figurava en el mateix.

El fet que un assalariat accedeixi al sistema informàtic d'incidències laborals mitjançant el qual entre altres s'anoten les incidències laborals que puguin existir, i n'alteri unilateralment el contingut per introduir-hi modificacions en benefici propi, constitueix una conducta revestida de la màxima gravetat en l'àmbit de la relació laboral. No ens trobem davant d'una simple errada, sinó davant d'un acte clarament deliberat, conscient i intencional, orientat a produir un resultat específic: la generació d'un benefici personal indegut consistent en el gaudiment de determinats dies de vacances que no li corresponien.

Aquest comportament implica una doble vulneració de deures essencials inherents a la condició de treballador: d'una banda, transgredeix la bona fe contractual que recordem no és un mer estàndard moral, sinó un principi jurídic de caràcter normatiu que informa i impregna l'execució dels contractes i que, en el terreny laboral, s'exigeix amb una intensitat superior. Així, quan el treballador manipula el registre de control dels períodes de vacances que exigeix la legislació laboral de l'empresa per obtenir-ne un benefici indegut, no només incompleix una obligació concreta, sinó que subverteix la confiança recíproca que ha de presidir el vincle contractual.

D'altra banda, i relacionat amb l'anterior, concorre també un abús de confiança caracteritzat. L'empresa posa a disposició del treballador determinats instruments i sistemes, amb la convicció que en farà un ús correcte i ajustat a les regles establertes. La utilització d'aquests instruments amb finalitats espúries com poden ser la manipulació dels arxius per alterar el còmput de vacances implica una instrumentalització de la posició laboral per a interessos estrictament personals i en contra dels legítims interessos de l'empresari i les seves obligacions de control laboral. Aquesta actuació erosiona el principi de confiança legítima que constitueix l'eix central de la convivència en el sí de l'empresa.

En aquest marc, l'essència de l'incompliment contractual que s'atribueix a l'assalariada no es troba en el dany ocasionat, sinó en el crebantament de la bona fe, la confiança i de la lleialtat deguda sense que, per tant, es pugui enervar per la inexistència de perjudicis materials concrets. La seva gravetat objectiva deriva de l'atac directe a principis fonamentals del contracte de treball i com a tal s'ha de qualificar de molt greu.

Des d'aquesta perspectiva, la imputació formulada contra la treballadora es troba perfectament constituïda en els seus elements objectius i subjectius. Per tot això, l'acomiadament disciplinari acordat per l'empresari apareix plenament justificat, sense que la decisió extintiva es pugui considerar arbitrària o desproporcionada en transgredir la conducta de la treballadora en un element essencial del contracte de treball. En conseqüència, l'acomiadament disciplinari acordat per aquesta sola raó ja s'ajusta a dret i a les circumstàncies concurrents.

Quart.- En aquest context, i sense que resulti necessari examinar l'altre motiu del recurs que s'articulava, correspondrà estimar el recurs d'apel·lació i revocar la Sentència dictada per la Batllia en tots els seus extrems, i en el seu lloc desestimar la demanda imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades en la instància.

Quant a les costes generades en aquesta alçada, no ha de fer-se pronunciament en haver prosperat el recurs formulat (art. 354.2 del Codi de Procediment Civil)

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat ORG_0, SA contra la Sentència 19/2025 de data 28/02/2025 que revoquem, i en el seu lloc desestimem la demanda articulada per la Sra. Canales contra la societat ORG_0, SA, imposant a la primera el pagament de les costes ocasionades en primera instància, i sense fer pronunciaments sobre aquelles generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.