TRIBUTS. Taxa per la concessió d'un permís de construcció.AD-0080-1/2004

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 2005-70 DE 16 DE DESEMBRE DE 2005

TRIBUTS. Taxa per la concessió d'un permís de construcció. Sol·licitud de devolució com a conseqüència del canvi de destinació de l'immoble. El fet generador del tribut consisteix en l'atorgament del permís i el pagament produeix l'extinció de l'obligació tributària. El canvi posterior de destinació no dóna dret al retorn de les quantitats abonades.

Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 23 de novembre de 2004 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Diez contra l'Hble. Comú de Canillo, en què impugnava la desestimació tàcita per silenci administratiu de la sol·licitud que havia presentat el 7 de maig de 2004 davant de l'Administració comunal, relativa al canvi de destí del permís de construcció d'un immoble, amb la consegüent devolució de part de les taxes que havia abonat inicialment.

2n.- La representació de l'agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual afirma que no hi ha obstacle legal al canvi de destinació de l'edifici, que es preveia destinar inicialment a la venda per apartaments, mentre que ara es pretén dedicar-lo a ús propi o lloguer. Com a conseqüència d'aquesta modificació, l'agent considera que ha variat la situació de fet que va donar a la liquidació del tribut i que procedeix retornar-li les quantitats abonades en excés.

3r.- La representació del Comú de Canillo s'oposa al recurs i sol·licita la confirmació de la sentència apel·lada. En substància, considera que la liquidació practicada inicialment va quedar ferma i consentida, i que el posterior canvi de destinació de l'immoble no pot comportar les conseqüència que predica l'agent, ja que no es tracta de cap supòsit de revisió d'errors o de devolució d'ingressos indeguts.

4t.- En l'acte de la vista oral les parts van exposar les consideracions més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com a qüestió prèvia, la representació de l'apel·lant formula algunes consideracions sobre el fet de què la sentència impugnada es va dictar el mateix dia en què s'havia presentat l'escrit de conclusions d'aquella part, la qual cosa li fa suposar que les seves al·legacions no van ser objecte de l'estudi i consideració degudes. És obvi que aquestes manifestacions merament subjectives no poden conduir per sí mateixes a l'estimació del recurs, però, a més, no es pot deixar de ressaltar que tampoc responen a la realitat dels fets. Com es desprèn de l'examen de les actuacions, l'escrit de la part agent va tenir entrada a la Batllia el 17 de novembre, mentre que la sentència es va dictar el següent dia 23, de manera que han de ser completament desestimades les al·legacions de l'agent sobre aquest particular.

Tercer.- Com bé diu la sentència apel·lada, la sol·licitud que va presentar l'interessat davant del Comú de Canillo es dirigeix en realitat a obtenir la devolució de part de la quantitat que havia abonat en concepte de taxa per la concessió d'un permís de construcció, per la qual cosa l'objecte del procés s'ha de cenyir a l'examen de si procedeix aquesta restitució.

Segons disposa l'article 13 de la Llei de bases de l'ordenament tributari, el fet generador és el supòsit fixat per la llei, o d'acord amb la llei, per configurar cada tribut, la realització del qual produeix el naixement de l'obligació tributària, així com el naixement de la facultat de l'Administració per procedir a la quantificació i l'exigència del deute tributari. En conseqüència, la producció del fet generador fa sorgir l'obligació tributària i el consegüent deure d'abonar l'import corresponent.

L'Ordinació tributària del Comú de Canillo, de 26 i 27 de febrer de 2003, estableix que el fet generador del tribut consisteix en l'atorgament del permís de construcció, i determina la quota tributària en funció de la superfície de l'immoble i de la destinació del mateix. En aquest cas l'agent va satisfer la taxa corresponent als edificis destinats a la venda, que era la finalitat a què pretenia destinar l'edifici. Més d'un any després d'obtenir l'autorització comunal, l'interessat sol·licita que es modifiqui aquesta finalitat, en el sentit de destinar l'immoble a l'ús propi o al lloguer, i que li sigui retornada la quantitat en què excedeix la taxa inicialment abonada sobre la que correspondria als edificis construïts amb aquesta última finalitat.

Per tal de resoldre la qüestió litigiosa, s'ha de partir del fet que el permís de construcció que va atorgar el Comú, en funció de la sol·licitud formulada per l'agent, va fer néixer la corresponent obligació tributària, els elements de la qual es van determinar d'acord amb la situació llavors existent. En el moment en què l'interessat va abonar la liquidació girada pel Comú, sense interposar cap mena de recurs, es va produir l'extinció de l'obligació tributària, en els termes previstos a l'article 34 de la Llei de bases de l'ordenament tributari.

El fet de què el propietari vulgui destinar posteriorment l'edifici a una altra finalitat no comporta en absolut el dret a exigir un retorn de tot o part de les quantitats abonades, ja que el deute tributari es va liquidar i satisfer correctament, en funció dels paràmetres que llavors concorrien, extingint-se així l'obligació tributària. D'altra banda, no es dona en aquest cas cap dels supòsits de revisió d'errors o de devolució d'ingressos indeguts, que contemplen els articles 70 i 71 de la Llei de bases de l'ordenament tributari.

Quart.- La representació de l'apel·lant considera que les seves pretensions han de ser acollides en base a una aplicació analògica de l'Ordinació tributària del Comú de Canillo, quan disposa que en el cas d'haver-se autoritzat la construcció d'un edifici per a ús personal o lloguer, i posteriorment el seu titular vulgui modificar l'ús inicial previst i procedir a la seva venda, s'haurà de satisfer una quantitat addicional, que varia en funció dels anys transcorreguts des de l'atorgament del permís de construcció. En l'argumentació de l'interessat, si el canvi del destí de l'edifici d'ús personal o lloguer a la venda ha de comportar el pagament d'un import superior a l'inicial, quan es produeix la modificació inversa, de venda a lloguer, resulta procedent la devolució de les quantitats abonades en excés.

Tanmateix, no és procedent aquesta aplicació analògica que postula l'apel·lant. Quan l'Ordinació contempla el canvi de destinació d'un immoble des de l'ús personal o lloguer a la venda, està configurant un nou fet generador, que dóna lloc al naixement d'una nova obligació tributària, la qual es concreta en el pagament de la quota addicional que determina la pròpia norma. Res d'això succeeix en el supòsit invers, que no es contempla en la norma, de manera que no hi ha dret a exigir el retorn de part de la taxa que va ser correctament abonada en el seu moment. Això només seria procedent en els casos de revisió d'errors o de devolució d'ingressos indeguts a què abans s'ha fet referència.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el present recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Diez contra la sentència dictada el 23 de novembre de 2004 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.