Lesions doloses que han requerit tractament posterior TSJP-38/14

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Núm. de Causa: TC-001-2/13 Núm. de Rotlle: TSJP-38/14

SENTÈNCIA 24-2014

PARTS:

Recorrent: Sr. Ricart

Advocat: Sra. Pombo

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-un de novembre del dos mil catorze.

En el recurs d’apel·lació interposat contra la sentència de data 16 de juliol del 2014 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació, tractament mèdic posterior a la seva primera assistència. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s’han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 16 de juliol del 2014 amb la següent part dispositiva: “Fallem: que hem de condemnar i condemnem Ricart, com autor d’un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació, de tractament mèdic posterior a la primera assistència tipificat i penat a l’article 113.2 del Codi Penal, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de deu (10) mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys, així com al pagament de les despeses processals causades.

I en concepte de responsabilitat civil, Ricart indemnitzarà a :

La Caixa Andorrana de Seguretat Social en l’import de nou mil vuit-cents seixanta-tres euros amb seixanta-dos cèntims (9.863,62 €).

Almansa en l’import de nou mil nou-cents quatre euros amb vuitanta cèntims (9.904,80 €)”.

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets provats: “Són fets provats i així es declara, que durant la nit/matinada del 11 al 12 de febrer del 2011, el processat Ricart sortí de festa amb el seu amic ENTITY_9; que essent vers les 05.00 hores i quan ja tornaven cap a casa després d’haver ingerit nombroses begudes alcohòliques, trobant-se en un carrer situat prop del telecabina d’Encamp, iniciaren una discussió arrel de la qual s’agafaren i forcejaren, caient ambdós al terra.

Arrel dels fets, Almansa patí el trencament del lligament creuat anterior del genoll esquerre, una ferida a nivell del punt mig de l’hèlix del pavelló articular esquerre i una contusió al primer dit de la mà dreta. Pel que fa a la lesió al genoll, requerí d’intervenció quirúrgica i de rehabilitació per a la seva curació i la lesió a l’orella de cura amb “steristrip”.

El temps de curació de les lesions ha estat establert en 190 dies, romanent el perjudicat de baixa laboral durant el període comprès entre el dia 13 de febrer del 2011 i el dia 19 de juliol del 2011, sent el perjudici estètic lleu (2/7) i el perjudici dolorós moderat (3,5/7).

El perjudicat ha reclamat pels perjudicis sofert a l’igual que la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per les prestacions abonades al perjudicat”.

III.-RESULTANT: Que contra l’esmentada sentència interposa recurs d’apel·lació la defensa del Sr. Ricart, sol·licitant la revocació d’aquesta i l’absolució del seu defensat.

Demana en primer lloc que es practiquin les proves següents que proposa com a necessàries per acabar d’esbrinar la veritat en el cas d’autes:

prestació d’una nova declaració del Sr. Ricart

requeriment a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per que certifiqui si existeix qualsevulla baixa mèdica del Sr. Almansa deguda a una lesió del seu genoll anterior a la data dels fets d’autes

requeriment al Dr. Sr. Varesc que va efectuar l’informe medico legal forense al Sr. Almansa per que especifiqui si de les dues cicatrius que localitza en el genoll esquerre del Sr. Almansa, alguna d’elles procedia d’una intervenció anterior, i de quina font d’informació obtingué la dada sobre la intervenció del genoll dret del Sr. Almansa.

citació per testificar al Sr. Anaya, disposat a manifestar sobre les lesions patides pel Sr. Almansa anteriorment a la baralla, al seu genoll esquerre.

comunicació per la defensa de vàries cartes acreditatives d’empreses sobre la brillant conducta laboral del Sr. Ricart.

Manifesta que no existeix cap prova del desenvolupament material de l’agressió; que en el curs d’una discussió el Sr. Almansa va agredir al recurrent agafant-lo pel coll, i que la caiguda al terra d’ambdós va tenir lloc mentre el Sr. Ricart intentava alliberar-se; No havent-hi, per tant, doncs cap conducta dolosa ni culposa per part d’aquest darrer, el qual també presenta ferides.

S’oposa, subsidiàriament, a les quantitats que la sentència ha fixat en concepte de responsabilitat civil.

IV.-RESULTANT: Que el Mgfc. MINISTERI FISCAL s’oposa al recurs, observant que el dia de la vista oral es va practicar prova de càrrec suficient, valorada gràcies a la immediació conferida per la vista oral; i que no hi ha lloc a procedir a la pràctica de noves proves.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Pel que fa a la pràctica de noves proves proposades per a la defensa del Sr. Ricart, aquesta demanda ha de ser descartada, d’acord amb les disposicions de l’article 201.2 del Codi de Procediment Penal, donat que les noves proves que la defensa entén que han de ser practicades, podien haver estat proposades en primera instància, -les quals no ho van ser-, i que no són les indicades en l’escrit de recurs, les raons que haurien impedit a la petició d’aquelles proves en fase d’instrucció i de judici, havent-se d’observar que el canvi d’advocat defensor del processat no constitueix cap motiu vàlid.

De la mateixa manera s’ha d’apartar l’escrit presentat per la defensa en data 13 d’octubre del 2014, no comunicat anteriorment al Mgfc. MINISTERI FISCAL i contravenint el principi de contradicció.

II.-CONSIDERANT: Pel que fa la responsabilitat penal del recurrent, no és objecte de controvèrsia que la matinada del 12 de febrer del 2011, el Sr. Ricart i el Sr. Almansa van sortir de festa. Que, vers les 05.00 hores i trobant-se en un carrer d’Encamp van començar a discutir per després agafar-se i forcejar fins caure ambdós a terra, patint el Sr. Almansa el trencament de lligament creuat anterior del genoll esquerre, una ferida a nivell del punt mig de l’hèlix del pavelló auricular esquerra i una contusió al primer dit de la mà dreta.

Pel que fa a les conseqüències físiques de la caiguda a terra s’ha d’assenyalar que si el recurrent intenta provocar una confusió invocant una lesió anterior al genoll patida pel Sr. Almansa, en ressurt de l’informe medicoforense del dr. Varesc que la víctima certament havia patit una intervenció quirúrgica per accident de cotxe, però al genoll dret i que no presentava cap antecedent mèdic en relació al genoll esquerre.

El trencament del lligament creuat anterior del genoll esquerre, per contusió i moviment forçat arribant a provocar la ruptura lligamentosa, segons les precisions del perit, té el seu origen la baralla ocorreguda la matinada del 12 de febrer del 2011.

En quant a les circumstàncies de la baralla ocorreguda entre la víctima i el processat, si no ha estat establert , tal com ho subratlla el Tribunal de Corts, que Ricart agredí al Sr. Almansa, mitjançant un cop de peu i cops de puny,

Els elements del sumari i les declaracions efectuades al judici oral, no permeten tampoc imputar a Almansa l’origen de l’agressió, les erosions als genolls, colzes i cara que presentava el processat s’havien produït per acte propi a causa de la caiguda a terra.

Per tant, està provat, que els dos protagonistes es van empènyer sense que es pugui demostrar que un dels dos s’avancés per agredir a l’altre, i que ambdós van caure al terra. Almansa en la caiguda va patir al genoll esquerra la ruptura lligamentosa descrita pel metge forense.

El tribunal d’instància han retingut que els fets d’autes no són fortuïts i sense rellevància penal, des del moment en que un fet fortuït és imprevisible i irresistible i que, pel contrari, el fet de participar en una baralla, mutualment consentida, i per tant voluntària, implica acceptar les conseqüències de la seva acció: sigui les eventuals lesions ocasionades al seu adversari.

La legítima defensa demanada pel processat en apel·lació, ha de ser igualment rebutjada en la mesura de que no ha estat demostrat que ell hagués estat agredit per la víctima.

En conseqüència, la sentència que ha retingut la culpabilitat del Sr. Ricart ha de ser confirmada; la pena imposada -molt inferior a la pena màxima de tres anys- prevista per l’article 113.3 CP, està adaptada a la gravetat de les lesions ocasionades, a les circumstàncies dels fets i a la personalitat del condemnat, el qual no tenia antecedents judicials.

III.-CONSIDERANT: Pel que fa a la responsabilitat civil: el penalment responsable ho és també civilment. Per aquest motiu Ricart ha d’indemnitzar al Sr. Almansa del perjudici corporal que ha patit.

En el seu escrit de recurs (p.3 in fine) el recurrent es limita, a títol subsidiari, a contestar les quantitats atorgades pel Tribunal de Corts pel perjudici estètic i el pretium doloris, que pretén veure reduït a les sumes respectives de 1.000€ i 3.500€. Observant-se que, per aquests capítols, va proposar en primera instància la suma de 5.000€.

La quantitat de 2000€ atribuïda en reparació del perjudici estètic 2/7 resultant de diverses cicatrius al nivell del genoll i del pavelló de l’orella esquerra, correspon a les indemnitzacions habitualment atorgades, a l’igual que la quantitat de 5.000€ corresponen a un pretium doloris valorat en 3,5/7, avaluació que no ha estat discutida per la defensa.

Tampoc s’ha protestat sobre les quantitats atorgades a la CASS, en concepte d’ITT i de despeses mèdiques no abonades per la CASS.

Les disposicions civils de la decisió s’han de confirmar íntegrament.

IV.-CONSIDERANT: Que procedeix desestimar el recurs interposat i confirmar íntegrament la sentència apel·lada, amb la imposició de les costes processals causades pel recurs al recurrent.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs d’apel·lació interposat pel Sr. Ricart.

2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 16 de juliol del 2014 en la causa TC-001- 2/13.

3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.