CASS La classificació de la invalidesa depèn exclusivament de l'estat físic de l'interessat-SS-005-1/2004

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 2005-69 DE 16 DE DESEMBRE DE 2005

CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa malaltia. La classificació de la invalidesa depèn exclusivament de l'estat físic de l'interessat, atès que les seves circumstàncies subjectives ja s'han tingut en compte a l'hora d'establir la capacitat de guany. Conveni de seguretat social entre Andorra i Portugal. JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA. No són objecte del procés les declaratives interpretatives o de futur.

Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- Les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 12 de novembre i 17 de desembre de 2003 van suspendre el pagament de les indemnitzacions de salari que venia percebent la Sra. Puig i li van reconèixer una invalidesa per malaltia del grup primer. Mentre que la primera d'aquestes resolucions va acordar un avançament del 50 per cent de la pensió prevista, en aplicació de l'article 28 del Conveni de seguretat social entre Andorra i Portugal, la resolució de 17 de desembre de 2003 va determinar finalment el pagament de la totalitat de la pensió teòrica.

2n.- L'assegurada va impugnar aquestes resolucions davant de la Batllia, que va dictar la sentència ara apel·lada de 3 de setembre de 2004, la qual va confirmar el reconeixement d'una pensió d'invalidesa-malaltia del grup primer, però va declarar que les resolucions impugnades no eren ajustades a dret quant a la manca de pagament immediat de la pensió concedida.

3r.- La representació de la Sra. Puig va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, sol·licitant que li sigui reconeguda una pensió del grup segon, ja que considera il·lusori que pugui desenvolupar altres feines diferents de les de neteja, que eren les seves habituals, atesa la seva manca de formació professional i les seves aptituds.

4t.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha apel·lat igualment la sentència de la Batllia, en la part relativa al pagament immediat de la pensió d'invalidesa. Malgrat que, en aquest cas, la pròpia C.A.S.S. va donar lloc al pagament de la totalitat de la pensió, considera que l'article 28 del Conveni de seguretat social entre Andorra i Portugal la faculta per realitzar només un avançament mentre es tramita l'expedient administratiu.

5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Tal i com ja ha declarat aquesta Sala en supòsits similars al que ara s'examina, la resolució del recurs d'apel·lació que formula l'agent ha de partir del contingut de l'article 1r. del Reglament d'aplicació nº 18, el qual disposa que la pensió d'invalidesa que resulti d'una malaltia en el sentit de l'article 28 del Reglament Tècnic es pagarà a l'assegurat que sofreixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys dos terços. La situació del malalt haurà de ser jutjada tenint en compte l'estat general, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals.

D'altra banda, l'article 2n. del mateix Reglament estableix les tres categories en que poden ser classificats els invàlids, segons acord del control mèdic, en funció de si poden o no realitzar alguna activitat professional, o si requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la vida.

Tercer.- El dictamen pericial dut a terme pel Servei de Medicina Legal i Forense posa de relleu que l'assegurada pateix una important escoliosi dorsal, de doble corba, amb angulació de convexitat esquerra de 28º. Aquesta patologia l'impedeix dur a terme l'activitat laboral que venia desenvolupant com a empleada de la llar, però pot realitzar una tasca de caràcter sedentari que no comporti esforços mitjanament importants.

El contingut de l'informe pericial permet apreciar, doncs, que la interessada no es troba incapacitada per a qualsevol activitat laboral, com exigeix l'article 2n. del Reglament d'aplicació nº 18 per al reconeixement del grup segon de la invalidesa malaltia. Aquesta conclusió no resulta desvirtuada per les al·legacions relatives a les dificultats que trobarà l'agent per aconseguir una col·locació adequada, en funció de la seva formació professional i aptituds, ja que les circumstàncies subjectives han estat preses en consideració a l'hora d'establir l'existència d'una disminució de la capacitat de guany de dos terços i, per tant, del dret al cobrament d'una pensió d'invalidesa per malaltia. La classificació en un o altre del grups que regula l'article 2n. del Reglament d'aplicació nº 18 depèn de manera exclusiva de l'estat físic de l'interessat.

En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació que formula l'assegurada.

Quart.- Pel que fa al recurs interposat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, cal tenir en compte que els pronunciaments de la sentència apel·lada sobre el dret de l'agent a percebre en la seva totalitat la pensió d'invalidesa que li correspon, d'acord amb la legislació andorrana, no afegeixen res al que ja va acordar la resolució de la C.A.S.S. de 17 de desembre de 2003, atès que aquesta va reconèixer en aquest cas el pagament de la totalitat de la pensió teòrica, encara que amb caràcter excepcional.

En conseqüència, com reconeix la representació de la C.A.S.S. en el seu escrit de conclusions, es planteja en aquest recurs una discussió merament teòrica, ja que el debat no versa sobre la situació de fet que es planteja en aquest supòsit, en què el contingut de la sentència ja ha estat avançant per la pròpia resolució administrativa, sinó que es pretén obtenir una declaració genèrica sobre l'abast de l'article 28 del Conveni de seguretat social entre Andorra i Portugal. Ara bé, com ja ha declarat aquesta Sala en diverses ocasions (v. sentències núm. 97-14, de 14 d'abril de 1997, i 98-33, de 23 de juny de 1998, entre d'altres), queden fora de l'objecte del procés les declaracions merament interpretatives o de futur que no estiguin relacionades amb una lesió actual i efectiva dels drets o interessos jurídicament protegits.

Per tot això, procedeix desestimar igualment el recurs d'apel·lació interposat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen la Sra. Puig i la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 3 de setembre de 2004 per la Secció Administrativa de la Batllia, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.