IMMIGRACIÓ. Expulsió governativa (2000067/2016)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Joan Manel Abril Campoy Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000067/2016 Núm. Rotlle: TSJA-0000056/2017

SENTÈNCIA 75-2017

PARTS :

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Querol Advocada: Sra. Barberá

Apel·lat: Sra. Mercader

Representant: Ídem

Advocada: Sra. Tejera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL :

President : M.I Sr. Joan Manel Abril Campoy Magistrats : M.I Sr. Albert Andrés Pereira

M.I Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint de juliol de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000067/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat M.I. Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Mercader va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA del 16 de desembre de 2016 mitjançant la qual s'acorda l'expulsió del territori nacional de l'actora per un període de 5 anys.

2.- En la sentència del 5 de maig de 2017 el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la Sra. Mercader.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 19 de maig de 2017, el GOVERN D'ANDORRA estima en substància:

la demanda ha estat interposada de forma extemporània.

la mesura d'expulsió és totalment proporcionada ja que la conducta de la interessada al país ha estat reiteradament atemptatòria a l'ordre públic en general.

no s'aprecia un arrelament familiar suficient que permeti desvirtuar l'expulsió.

la interessada no acredita haver mantingut cap tipus d'activitat laboral al Principat d'ençà que va finalitzar l'escolaritat.

4.- En la seva contesta de data 6 de juny de 2017, la Sra. Mercader estima en substància:

en cap cas pot prosperar l'excepció d'extemporaneïtat plantejada pel GOVERN D'ANDORRA.

no ha conegut altra cosa que el Principat i és aquí on hi té tots els seus lligams, motius pels quals és encertat que el Tribunal conclogui que en el seu cas es tracta d'una mesura desproporcionada.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Sobre l'excepció d'extemporaneïtat

En la proposta d'expulsió de data 13 de novembre de 2015, s'indica l'adreça "C/ XXX núm. XXX, XXXX, Andorra la Vella" (foli 53).

En la notificació d'expulsió de data 24 de novembre de 2015, s'indica "domiciliada a XXXX" (foli 59).

En el seu recurs administratiu de data 2 de desembre de 2015, la Sra. Mercader indica l'adreça C/ YYY (foli 13).

En el seu escrit d'apel·lació el GOVERN D'ANDORRA precisa que "l'adreça a la qual es van practicar els intents de notificació que van precedir la publicació al BOPA no pot ser altra que la situada al C/ YYY." (pàgina 3 de l'escrit).

Però, les cèdules de citació que consten a l'expedient (foli 70) no precisen l'adreça a la qual es adreçar a l'agent notificador i com ha jutjat encertadament el Batlle "(...) i d'avant d'aquesta circumstància i del silenci del Govern en relació a aquest extrem, hem de suposar que l'intent de notificació es va produir al "C/ XXX, XXX, Andorra la Vella" puix és aquesta l'adreça que consta en la proposta d'expulsió" (foli 53).

El mes d'octubre 2016, la interessada va ser ingressada al Centre Penitenciari i en el seu escrit al Batlle de data 24 d'abril de 2017 va manifestar: "Això si, consta la publicació feta al BOPA el dia 14 de setembre de 2016, que contingut era totalment desconegut per mi no essent un mitjà al qual accedeixo. En aquest període, desembre de 2015 a octubre de 2016, jo em trobava residint en el domicili esmentat ( C/ YYY."), motiu pel qual em va sorprendre quan vaig ingressar al Centre Penitenciari la notícia de la meva expulsió" (foli 84).

Aquestes afirmacions són versemblants atesos els fets següents:

la interessada ha sol·licitat "que li sigui atorgat el benefici de la justícia gratuïta en el març del corresponent procediment d'expulsió" i el Batlle va decidir, per aute de data 2 de novembre de 2016 "donar lloc a la petició" (folis 7-8).

en data 2 de novembre de 2016, l'advocada Sra. Tejera ha estat designada per la defensa de la interessada per la Degana del Col·legi d'Advocats d'Andorra (foli 21).

per carta de data 2 de novembre de 2016, l'advocada ha sol·licitat "que el gabinet jurídic del Servei de Policia em vulgui lliurar el referit expedient administratiu en la seva més completa integritat" (foli 20).

el recurs de primera instància fou presentat en data 8 de novembre de 2016 (folis 1-6).

Als termes de l'article 47 del Codi de l'Administració, "L'absència o la irregularitat de la notificació suspendran els terminis de recurs."

Per tant, com ho ha jutjat la sentència recorreguda, el termini del recurs es va iniciar a partir del moment en què la Sra. MR va manifestar haver-ne tingut coneixement, i aquest recurs ha estat presentat dins el termini dels 8 dies hàbils.

Per aquests motius, s'ha de desestimar l'excepció d'extemporaneïtat formulada pel GOVERN D'ANDORRA.

Tercer.- Sobre el fons

L'única qüestió discutida en segona instància és la proporcionalitat de l'ordre d'expulsió.

L'article 122 del text refós de la Llei 9/2012 del 31 de maig de modificació de la Llei qualificada d'immigració, publicat pel Decret legislatiu del 26 de març del 2014, estableix:

"Expulsió administrativa com a mesura de prevenció d'ordre públic

Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura.

L'expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l'enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.

La durada de la mesura d'expulsió com a mesura de prevenció s'estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys."

Segons la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que segueix aquesta Sala, "el control de la proporcionalitat s'ha de fer a la llum de l'article 8.1 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats que reconeix el dret al respecte de la vida privada i familiar" (Sentència 03/2014, del 29 de gener). Com ho recull la sentència recorreguda, "l'anterior comporta que s'hagi de verificar la presència d'un equilibri entre els drets de l'individu afectat per la mesura i els interessos de l'estat (...)":

"El risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic":

En el fonament de dret Quart, la sentència recorreguda enumera els principals elements fàctics que fonamenten la proposta d'expulsió (v. també, folis 53-54, la proposta d'expulsió).

En síntesi, el resum dels fets és el següent:

La interessada ha estat controlada en vàries vegades per la possessió de productes estupefaents. Principalment, el 18 de juliol de 2011, el 4 de febrer de 2014 i el 20 de febrer de 2014.

La interessada va ser condemnada i detinguda en vàries ocasions:

ha estat condemnada per sentència del Tribunal de Corts de data 26 de març de 2013, com autora d'un delicte major de cessió de producte estupefaent cànnabis a menor d'edat i d'una contravenció penal de consum en grup i en lloc públic de cànnabis;

el 9 d'agost del 2014 fou detinguda i posada a disposició judicial per la comissió d'un delicte contra la salut publica (cessió de productes estupefaents, 13,7 g. de marihuana, a un menor d'edat) i per una contravenció penal contra els interessos generals (consum de productes estupefaents);

per sentència núm. 43/2016 del 19 de setembre, la Sala Penal d'aquest Tribunal Superior va desestimar el recurs de la interessada contra la sentència del Tribunal de Corts del 27 d'abril de 2016, pels motius següents:

"(...)

confirmen la seva implicació en el tràfic de droga el testimoniatge molt precís i reiterat del menor que va comprar la droga durant la instrucció, acusant clarament a MM en qualitat de venedora de droga i també el control del dispositiu i les comunicacions efectuades per M per whatsapp.

Finalment, les penes pronunciades contra MM es basen també en la seva situació de multi-reincident i, per tant, queden justificades".

Les penes pronunciades són:

"Pel delicte major, tres anys I SIS MESOS de presó, dels quals NOU mesos ferms i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i multa de quinze euros.

Pel delicte menor, un any I TRES MESOS de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i multa de nou-cents euros.

Per cadascuna de les contravencions penals, la pena de multa de tres-cents euros."

Resulta d'aquesta relació que es tracta de fets reiterats i perllongats en el temps, de manera que no es poden entendre com una situació singular que no s'hagi de repetir. A més, es pot subratllar la gravetat particular dels delictes de venda de droga a un menor d'edat.

La interessada va ser advertida en dues ocasions, en dates 4 d'octubre de 2012 (foli 45) i 1 de juliol de 2014 (foli 48)

Els fets acreditats en el procés són suficients per considerar que existeix un risc per a les persones, els béns i per a l'ordre públic, derivat de la permanència de l'interessat en el territori andorrà.

?Aspectes personals

La Sra. M, nascuda a Portugal el 15 d'octubre de 1991, va arribar al Principat d'Andorra a l'edat de 4 anys i consta inscrita al Servei d'Immigració des del dia 21 de juny de 1996 (foli 63).

Nucli familiar

La interessada és soltera i al Principat resideixen la seva mare i el seu pare, els quals estan separats. Segons manifesta en el seu escrit de recurs, "la interessada té una germana de 10 anys d'edat que resideix a Andorra, la identitat de la qual es desconeix" (informe de la Policia, foli 63).

La Sra. M compta actualment amb 26 anys d'edat; per conseqüent, es tracta d'una persona major d'edat que pot desenvolupar una vida independent.

Aspecte laboral

No consta que la interessada hagi tingut mai cap tipus d'ocupació. Però, manifesta que li hauria estat oferta una feina, a temps parcial, "com a rentaplats amb un horari de 13 h a 16 h de dilluns a divendres en el negoci R" (foli 81).

Actualment, consta inscrita com alumna del centre d'educació bàsica d'adults a fi d'obtenir el graduat lliure de segona ensenyança (foli 88, certificat de la Directora, de data 24 d'abril de 2017).

En aquestes condicions, partint de les reiterades infraccions penals que ha comès la interessada i del risc per a l'ordre públic que això comporta, i de la capacitat de l'agent per desenvolupar una vida independent, en funció de la seva edat, i de l'absència de familiars al seu càrrec, no es pot considerar desproporcionada la mesura d'expulsió que ha adoptat l'Administració.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel GOVERN D'ANDORRA.

Segon.- Anul·lar la sentència recorreguda i declarar que la resolució governativa del 16 de desembre de 2015, que venia a confirmar la resolució del Ministre de Justícia i Interior de 17 de novembre de 2015, mitjançant la qual s'acorda l'expulsió del territori nacional de la Sra. Mercader per un període de cinc (5) anys és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.