Furt qualificat. Abús de confiança. Claus de possessió il·legítima. Ús de claus falses TSJP-18/14

Sentència

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

Núm. de Causa: TC-045-2/13 Núm. de Rotlle: TSJP-18/14

SENTÈNCIA 22-2014

PARTS:

Recorrent: Mgfc. MINISTERI FISCAL Recorregut: Sra. Recio

Advocat: Sra. Esteban

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-un de novembre del dos mil catorze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 7 de maig del 2014 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de furt qualificat amb abús confiança. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 7 de maig del 2014 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnem Recio com a responsable penal en concepte d'autora, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, pel delicte major continuat de furt qualificat amb abús de confiança, a la pena de dos anys de presó condicional, fixant el termini de suspensió de la condemna en quatre anys, i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil Recio haurà d'indemnitzar als perjudicats Sr. Arnau i Sra. Marcos en la quantitat de 1.915 EUR pels objectes sostrets i no recuperats i en la quantitat de 1.500 EUR pel perjudici moral causat.

Que hem d'absoldre i absolem Recio del delicte major continuat de furt amb força amb claus de possessió il·legítima i amb accés il·lícit a casa habitada del que venia acusada pel Ministeri Fiscal".

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats, que la processada Recio, nascuda el XXXX, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals, aprofitant de la seva condició de portera i encarregada de la neteja de les zones comuns de l'edifici radicat a l'XXXX, disposant d'unes claus de l'apartament arrendat en dit edifici, planta primera, porta quarta, que li havien estat confiades pels llogaters Arnau i Marcos, hi accedí en vàries ocasions des de finals de l'any 2013 fins al 23 d'abril del 2013, fent ús de les dites claus, agafant del seu interior vàries joies i vestimenta, així com diners en efectiu (400 EUR en una ocasió i 100 EUR en altra) que la processada usà en benefici propi.

Efectuada una perquisició al domicili de Recio es trobaren part de les joies que havia agafat, concretament un anell amb la inscripció M., una polsera de peixets, una polsera d'or amb la inscripció M., una polsera de fantasia, un anell amb la inscripció J. t'estimo, altre anell, una cadena de plata, una cadena de plata tipus malla, una arracada d'or amb rubís, una arracada d'or amb una bola i dos jerseis, constatant que un braçalet que duia la processada, al moment de la detenció, era també titularitat dels perjudicats.

Pel que fa a la resta de joies i vestimenta denunciats com a sostrets i que no han estat recuperats, els perjudicats valoren el perjudici sofert en aproximadament 1.915 EUR, segons la següent relació: Una polsera de Tous valorada en 250 EUR; una arracada d'or amb rubís valorada en 150 EUR el joc (una d'elles fou recuperada en la perquisició); un joc d'arracades d'or blanc i un brillant penjant valorat en 400 EUR; un joc d'arracades de plata amb circonita negra valorat en 50 EUR; una penjoll amb una creu de Malta de plata valorat en 150 EUR; un penjoll de plata amb una plaqueta blanca amb una petita perla valorat en 70 EUR; uns pantalons de la marca desigual valorats en 65 EUR; i un penjoll d'estrella d'or blanc valorat en 200 EUR".

III.-RESULTANT: que contra la dita sentència el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs.

Estima, en efecte, que els fets provats són constitutius dels delictes majors de furt amb força i amb claus de possessió il·legítima i amb accés il·lícit a casa habitada de l'art. 199 apartats 1 i 2 del Codi Penal.

IV.-RESULTANT: que la defensa de la Sra. Recio, d'una part s'oposa al recurs, insistint sobre el fet que a la processada se li va fer entrega voluntàriament de la clau utilitzada permetent-li en tot moment l'accés a l'habitatge dels perjudicats. D'altra part, formula recurs d'apel·lació, demanant que la pena de presó no excedeixi 3 mesos de presó condicional. Sol·licita també la revocació de la indemnització civil, estimant que les proves dels perjudicis són insuficients i que no es pot justificar l'existència d'un perjudici moral.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la qualificació sol·licitada pel Mgfc. Ministeri Fiscal de furt amb ús de claus de possessió il·legítima, prevista a l'apartat 1 de l'article 199 del Codi Penal no correspon als fets d'autes.

És cert que el mòbil en virtut de qual penetrava la Sra. Recio en l'apartament era generalment d'apropiar-se de joies i dels diners dels seus ocupants, però és el matrimoni perjudicat mateix, que li va donar les claus per regar les plantes i per verificar la calefacció i el termòstat d'aigua.

La possessió de les claus, per tant, era perfectament legítima en el sentit que no resultava d'un furt anterior sinó d'una entrega voluntària per part dels ocupants del pis. No és pot comparar aquest cas amb la situació d'una persona que troba pel terra unes claus i que les utilitza per cometre un furt.

L'il·lícit consisteix, en el cas d'autes, d'abusar de la confiança dels ocupants per cometre sostraccions. És a dir que si la possessió de les claus era legítima, l'ús d'aquestes es realitzava de manera il·lícita, contrària a la voluntat del matrimoni.

En conseqüència, la condemna per part del M.I. Tribunal de Corts per furt qualificat amb abús de confiança castigat per l'article 198 apartat e) del Codi Penal està justificada.

II.-CONSIDERANT: que la pena pronunciada pren en consideració indirectament un precedent de l'any 2000, precisant el Tribunal de Corts que no és computable a efectes de reincidència. Malgrat tot, aquesta condemna anterior permet personalitzar la sanció i adaptar-la.

En conseqüència, la pena pronunciada pel Tribunal de Corts no es pot considerar excessiva i mereix plena confirmació.

III.-CONSIDERANT: que tot responsable penalment d'una infracció penal ho és també civilment.

La Sra. Recio reconeix haver robat únicament els objectes que es van recuperar. Però les proves practicades a la data del judici oral, sobretot les testificals dels perjudicats, valorades i sotmeses al principi de contradicció de les parts, van permetre precisar el valor dels béns furtats, ja fossin diners o joies i convèncer el Tribunal de Corts.

Existeixen per tant indicis suficients per permetre fixar la indemnització per la quantitat de 1.915 EUR corresponent al valor aproximat dels objectes i dels diners furtats.

D'altra part, la indemnització separada del perjudici moral sofert de 1.500 EUR està plenament justificada pel trencament de la confiança dels perjudicats en la persona de la Sra. Recio i l'angoixa que van patir per motiu d'aquestes sostraccions successives i múltiples.

IV.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, declarant-se d'ofici la meitat de les costes processals causades i a càrrec del segon recurrent l'altra meitat.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal i per la Sra. Recio.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 7 de maig del 2014 en la causa TC-045-2/13.

3.- Declarar d'ofici la meitat de les costes processals causades pel recurs i a càrrec del segon recurrent l'altra meitat.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Núm. de Causa: TC-045-2/13 Núm. de Rotlle: TSJP-055/14

AUTE 71-2014

PARTS:

Recorrent: Mgfc. MINISTERI FISCAL Recorregut: Sra. Recio

Advocat: Sra. Esteban

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-nou de desembre del dos mil catorze.

En l'incident de nul·litat d'actuacions, interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal, contra la sentència dictada en data 21 de novembre del 2014 (22-2014) dictada per aquest Tribunal Superior de Justícia, Sala Penal en la Causa i Rotlle de referència.

És ponent el M. Il·ltre. Sr. Yves Picod, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que en data 21 de novembre del 2014 aquesta Sala Penal dictà sentència desestimant els recursos d'apel·lació interposats pel Mgfc. Ministeri Fiscal i per la Sra. Recio contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 7 de maig del 2014 en la causa TC-045-2/13, que acordava:

"Fallem: que hem de condemnar i condemnem Recio com a responsable penal en concepte d'autora sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, pel delicte major continuat de furt qualificat amb abús de confiança, la pena de DOS ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en quatre anys, i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil Recio haurà d'indemnitzar als perjudicats Sr. Arnau i Sra. Marcos en la quantitat de 1.915 EUR pels objectes sostrets i no recuperats i en la quantitat de 1.500 EUR pel perjudici moral causat.

Que hem d'absoldre i absolem Recio del delicte major continuat de furt amb força amb claus de possessió il·legítima i amb accés il·lícit a casa habitada del que venia acusada pel Ministeri Fiscal".

II.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula incident de nul·litat d'actuacions contra la referida sentència en interès de la llei, tota vegada que s'hauria produït una incongruència omissiva per part de la Sala Penal per quant no existeix pronunciament exprés en relació al segon greuge formulat en apel·lació.

Exposa que, no s'ha pronunciat expressament el Tribunal sobre la qüestió de l'aplicació autònoma de l'apartat segon de l'article 199 del CP.

III.-RESULTANT: Que la defensa de la Sra. Recio s'oposa a l'incident formulat en considerar que no hi ha cap incongruència omissiva en la sentència.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT que l'article 199.2 del Codi Penal preveu que si el furt es comet amb accés il·lícit a casa habitada, amb independència del valor de la cosa furtada, s'ha d'imposar pena de presó de dos a sis anys.

En el cas d'autes, com ho precisa la sentència recorreguda, la possessió de les claus "és perfectament legítima" donat que és el matrimoni perjudicat que va donar les claus a la Sra. Recio per regar les plantes i per verificar la calefacció i el termòstat d'aigua.

Això significa per una part que l'apartat primer de l'article 199 del CP no és d'aplicació, el qual invoca "l'ús de claus falses o de possessió il·legítima" per cometre el furt. Per altra part, significa que l'accés a casa habitada "és lícit", en absència de trampa o de frau per accedir al lloc on es va cometre el furt i en presència d'una autorització per penetrar en el domicili.

En resum, la possessió legítima o licita de les claus exclou, a la vegada, l'aplicació de l'apartat 1 i de l'apartat 2 de l'article 199 del Codi Penal sense que es pugui dir que l'apartat 2 és un subtipus de l'apartat 1, com ho considera el Tribunal de Corts en la seva sentència.

L'il·lícit consisteix, en realitat, d'abusar de la confiança dels ocupants per cometre sostraccions. En canvi, la possessió de les claus era legítima com, de la mateixa manera, l'accés a la casa era lícit, ho omet de precisar la sentència recorreguda de la Sala Penal que raona de forma implícita i global.

En conseqüència, els fets constitueixen un furt amb abús de confiança previst per l'article 198 e) i l'apreciació del M.I. Tribunal de Corts en la seva sentència del 7 de maig del 2014 és correcta.

III.-CONSIDERANT: Que, per tot el que s'ha exposat, procedeix estimar parcialment l'incident de nul·litat d'actuacions i declarar d'ofici les despeses processals de l'incident.

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Donar lloc parcialment a l'incident de nul·litat d'actuacions formulat pel Mgfc. Ministeri Fiscal

2.- Substituir aquesta motivació a la motivació de la sentència recorreguda (22-2014 de data 21 de novembre del 2014) en interès de la llei, sense modificar les altres disposicions per les quals es confirma íntegrament la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts.

3.- Es declaren d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramesa certificació al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, per al seu compliment i execució, ho acordem, manem i signem.