Interdicte (0071/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 071/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 24 de setembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.Calatayud Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M Calatayud Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.Calatayud Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.Calatayud Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 19-6-2008, aquesta Sala va dictar sentència, en la qual decidia que "ESTIMEM el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Calderón i Expósito contra la sentència, de data 22-1-2008, i revoquem la seva part decisòria, en el sentit de declarar que no procedeix l'apreciació de la inadequació del procés interdictal, i s'escau procedir a dictar sentència sobre el fons en relació a les qüestions objecte d'interdicte a les que es fa referència en el Fonament de dret II d'aquesta resolució. No s'escau efectuar pronunciament de les costes de primera instància ni d'aquesta alçada".

II.- En data 24-2-2009, l'Hble. Batlle ha dictat sentència, essent la seva part dispositiva la que segueix: "DECIDEIX: Que ha d'estimar la demanda inicialment formulada per l'avui difunt Sr. Cano (successors processals del qual són els Srs. Calderón i ENTITY_5) contra la Sra. ENTITY_7; condemnant-se aquesta darrera a respectar el pas de què els agents gaudeixen per accedir a llur propietat anomenada la Meitat de l'Hort del davant de Casa Llumeneres, imposant a la part defenent el pagament de la totalitat de les costes processals ocasionades amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador de la part agent a acreditar en període d'execució de Sentència".

III.- Contra la referida sentència, la part defenent va interposar recurs i, en data 4-5-2009, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demanava la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 25-5-2009, va demanar la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.Calatayud Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera la recurrent que existeix una errada en l'apreciació de la prova perquè es considera que la carretera forma part del camí veïnal. I, en segon i darrer terme, manifesta que es contravé allò que va disposar la sentència d'aquesta Sala de 19-6-2008 i s'imposen les costes processals a la part recurrent.

Quant al primer motiu o greuge del recurs, la part defenent considera que s'ha acreditat que no existeix constància al Comú de Sant Julià de Lòria que la via que dóna accés al nucli de Llumeneres des de la carretera secundària 120 de Sant Julià de Lòria sigui de titularitat pública o privada i que s'ha de concloure que existeix una via de domini privat d'1-1,2 metres d'amplada i que llinda amb el camí veïnal, de manera que no l'afecta la barrera instal·lada. Afegeix, de manera subsidiària, que han transcorregut més de 3 anys des de que no s'empra aquest pas.

Consta acreditat a les actuacions que els testimonis han declarat que el camí que dóna accés al poble de Llumeneres és públic i que pel mateix deambulava tothom. Cal afegir a més que resten acreditats dos extrems més: un, que l'accés era tant a peu com en vehicles i dos, que es va instal·lar per part de la defenent, ja sigui personalment o algú pel seu compte, una barrera que obstaculitza gran part del pas d'accés (cfr. Foli 90 i ss.). Consegüentment, i atès que els testimonis donen raó de l'accés públic del pas, fins i tot amb vehicles (cfr. Testificals dels Sr. Carretero, Calatayud, Tejada, Puga, Puga i ENTITY_13), s'ha de refusar l'argument adduït en aquesta alçada que resta un camí d'una amplada d'1 metre o 1,2 metres que seria diferent del camí veïnal de domini privat. El cert és que aquesta al·legació no s'ajusta al que resulta de les actuacions, mentre que el que si ha restat provat és que l'accés rodat ha restat obstaculitzat amb la barrera instal·lada.

Respecte de l'al·legació que l'interdicte ha de ser refusat atès que han transcorregut més de 3 anys des de que l'hort de la part agent es troba erm i això significa que no s'utilitza el referit dret de pas, per la qual cosa hauria transcorregut el termini d'exercici de l'interdicte. Tampoc aquesta pretensió pot ésser acollida per una doble argumentació: una, perquè l'accés pel camí a la seva propietat, si bé en un principi es podria justificar en l'accés a l'hort per a conrear-lo, en l'actualitat el fet possessori del pas no té perquè trobar-se connectat a l'exercici de determinades tasques de cultiu sobre un bé immoble. I dues, per quant l'al·legació del no exercici s'enfronta amb les declaracions del testimoni Sr. Ramirez (foli 199) que assevera que conrea l'hort dels agents des de fa anys i, sobretot, pel fet que l'acreditació dels fets extintius, impeditius o excloents esdevé una càrrega probatòria de la part defenent i aquesta no resulta de les proves obrants a les actuacions.

Per les consideracions abans esmentades, cal procedir al refús d'aquest primer motiu o greuge.

II.- Quant al segon greuge, el mateix també ha de ser desestimat. Sustenta la recurrent que aquesta Sala havia declarat que no s'imposaven costes de cap de les dues instàncies, ara no pot el jutge a quo imposar-les. No pot aquesta Sala compartir l'argumentació anterior, tota vegada que la imposició de les costes processals la resol la sentència de la Sala de 19-6-2008, en el si del recurs que va resoldre respecte de la sentència d'instància de 22-1-2008. En canvi ara, s'examina la nova sentència dictada pel jutge a quo i el nou recurs interposat contra la mateixa, per la qual cosa ambdues resolucions han de resoldre allò que considerin escaient respecte de les costes processals.

Les anteriors argumentacions han de motivar el rebuig d'aquest motiu, tota vegada que la sentència d'instància, en consonància amb el criteri del venciment objectiu, ha establert adequadament les costes processals a la part defenent (arg. Codi 7,51,5).

III.- La desestimació total del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.Calatayud Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Elías contra la sentència de data 24-2-2009, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.