CASS-SS-0021-1/2004

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 2005-68 DE 16 DE DESEMBRE DE 2005

CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per accident de treball. Determinació del grau d'invalidesa. Element professional : procedeix quan la patologia impedeix al treballador reprendre la seva activitat laboral. S'aplica sobre la taxa global d'incapacitat, sens perjudici de la compensació amb el capital inicialment abonat a l'assegurat, en cas de revisió del grau d'invalidesa. PROVES. Valoració de la prova pericial.

Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 12 de gener de 2005 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Puig contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 12 de març i 21 d'abril de 2004, i va declarar el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per accident de treball corresponent a una I.P.P. del 58'80%, inclòs l'element professional.

2n.- La representació de la interessada va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual sosté que li ha de ser reconeguda una invalidesa del 100%, ja que es troba incapacitada per a desenvolupar qualsevol tipus de treball.

3r.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social va formular igualment recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal a quo. D'una banda considera que l'element objectiu ha de ser només del 9%, derivat de les seqüeles que li han produït a l'agent els tractaments mèdics a què es va sotmetre, atès que ja va ser abonat un capital de 2.811.627 pessetes per la minva del 40% que inicialment presentava la interessada al canell dret. En segon lloc, s'impugna l'element professional, en considerar que no s'ha provat la pèrdua d'emoluments que hagi pogut patir l'assegurada.

4t.- Cadascuna de les parts es va oposar al recurs interposat per la contrària i, en haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Pel que fa al recurs interposat per la representació de l'agent, que sol·licita el reconeixement d'una I.P.P. del 100%, resulta suficient constatar que els pronunciaments de la sentència apel·lada sobre aquest punt es recolzen en les conclusions de l'informe pericial incorporat a les actuacions, el qual resulta d'altra banda coincident amb el de l'assessoria mèdica de la ORG_0 quant les seqüeles que pateix la interessada i la seva valoració individualitzada segons la guia barem de Padovani.

L'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal reprodueix un principi tradicional relatiu a la valoració de la prova pericial, en establir que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts. Tanmateix, no es pot oblidar que aquest tipus de prova, practicada pels tècnics designats pels Tribunals, constitueix un important instrument per tal d'apreciar i valorar els fets que requereixen coneixements especialitzats.

En el cas que ara s'examina, la valoració de la prova que ha realitzat el Tribunal a quo no queda desvirtuada per les manifestacions de la recurrent, que afirma la seva impossibilitat de desenvolupar qualsevol treball, quan la sentència es basa en un informe tècnic elaborat per experts qualificats, que han avaluat les seqüeles que pateix la interessada d'acord amb els criteris recollits a la guia barem de Padovani, en els termes previstos a l'article 30 del Reglament Tècnic.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula l'assegurada.

Tercer.- La ORG_0 impugna que s'hagi reconegut l'element professional, incrementant així en un 20% la taxa objectiva de la invalidesa.

Segons han declarat les sentències d'aquesta Sala núm. 96-35, de 6 de setembre de 1996, 96-46, de 20 de novembre del mateix any, 97-09, de 28 de febrer de 1997, i 97-31, de 14 de juliol de 1997, entre d'altres, "l'element professional es valora en funció de la pèrdua d'emoluments que sofreix l'assegurat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el que percebia abans de produir-se l'accident i la valoració d'aquests elements requereix una activitat probatòria mínima".

De la mateixa manera, les sentències 96-46, de 20 de novembre de 1996, i 97-09, ja esmentada, declaren que "l'aportació a l'expedient administratiu o a les actuacions judicials dels elements de fet en que se sustenta l'element professional correspon, en principi, a l'assegurat", ja que és aquest qui realment pot acreditar aquesta circumstància. Igualment, la sentència 98-38, de 21 de setembre de 1998, afegeix que l'interessat "segons un principi clàssic de contenciós administratiu, ha d'aportar els elements precisos que li permetin justificar la seva pròpia avaluació en la pèrdua d'emoluments".

Tanmateix, aquesta regla general té una excepció, que igualment ha recollit la jurisprudència d'aquesta Sala (entre d'altres, sentència núm. 00- 37, de 18 de setembre de 2000), que es dóna quan els propis informes mèdics permeten apreciar que la patologia que pateix l'interessat li ha impedit reprendre la seva activitat laboral. És importat assenyalar que, a diferència del que succeeix en la invalidesa-malaltia, en que l'atribució del grup II requereix trobar-se incapacitat per a qualsevol tipus d'activitat, l'element professional de la invalidesa-accident de treball deriva de la pèrdua concreta d'emoluments que experimenta l'interessat com a conseqüència de l'accident que ha patit.

En el cas que ara s'examina, resulta suficientment acreditat que l'agent ha hagut de deixar la seva ocupació habitual com a cuinera, ja que es troba impossibilitada per a desenvolupar quasi totes les feines físiques que comportin activitats intenses amb les extremitats superiors, i d'altra banda presenta una difícil reinserció laboral, ja que tampoc pot treballar com administrativa, al mateix temps que el dolor que presenta li provocarà un important absentisme laboral.

En aquestes condicions, resulta indubtable la pèrdua d'emoluments que ha patit la interessada com a conseqüència de l'accident de treball, per la qual cosa resulta plenament ajustat a dret que la sentència apel·lada hagi reconegut l'element professional, d'acord amb el que disposa l'article 6 del Reglament d'aplicació núm. 18.

Quart.- La ORG_0 discuteix igualment la base sobre la que s'ha aplicat l'element professional, en considerar que només s'hauria de tenir en compte el 9% addicional que ha suposat la revisió del grau d'invalidesa realitzada a través de les resolucions administratives impugnades. En aquest sentit, considera que el 40% inicial ja va quedar compensat mitjançant el pagament del capital que va percebre en el seu dia l'assegurada.

Tanmateix, cal tenir en compte que la taxa objectiva d'invalidesa ha quedat fixada per la pròpia ORG_0 en un 49%, com es desprèn del tenor literal de les resolucions impugnades, dictades en l'exercici de les facultats de revisió del grau d'incapacitat que té reconegudes l'entitat parapública. En conseqüència, no es pot tenir en compte, a l'hora d'aplicar l'element professional, una taxa objectiva diferent de la que ha determinat la mateixa ORG_0, cosa que suposaria anar en contra dels seus propis actes. D'altra banda, l'element professional compensa la pèrdua de retribucions derivada d'un accident de treball, per la qual cosa s'ha de tenir en compte la I.P.P. global derivada del mateix.

Qüestió diferent és la relativa a la necessària compensació de les pensions ara reconegudes amb el capital inicialment abonat a la interessada, per tal d'evitar un enriquiment injust per part d'aquesta, com ja va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 63-05 , de 7 d'octubre de 2005, cosa que s'haurà de determinar en tràmit d'execució de sentència.

Per tot això, s'ha de desestimar igualment el recurs d'apel·lació que formula la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen la Sra. Puig i la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 12 de gener de 2005 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.