Error en la valoració de les proves

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 0000040/2019 Núm. de Causa: 6000037/2018

SENTÈNCIA 36-2019

PARTS:

Apel·lants: Sr. Narváez

Sr. Palmer

Advocat: Sr. Catalá

Apel·lat: Ministeri Fiscal

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, trenta-ú d'octubre de dos mil dinou.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 5 d'abril de 2019 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de lesions doloses que han requerit de tractament mèdic posterior a la primera assistència per a la seva curació. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 5 d'abril de 2019 amb la següent part dispositiva: "Decidim,

Condemnar Narváez i Palmer com autors d'un delicte major de lesions doloses que han requerit de tractament mèdic posterior a la primera assistència per a la seva curació (article 113.2 del Codi Penal), no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a una pena de TRES (3) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE DOS (2) ANYS així com al pagament de les despeses processals causades.

l en concepte de responsabilitat civil, Narváez i Palmer indemnitzaran solidàriament a:

- la C.A.S.S. en la quantitat de QUATRE-CENTS NORANTA-SET EUROS AMB SEIXANTA-CINC CÈNTIMS (497,65:EUR).

-Quesada en la quantitat de QUATRE MIL SETCENTS SETZE EUROS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS:(4.716,95 EUR)".

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: són fets provats que,

"en data 3 de juliol de 2016 vers les 15:30 hores, els processats Narváez i Palmer circulaven per la carretera del Catalá d'Ordino, cadascun amb el seu vehicle i acompanyats de llurs respectives famílies, direcció al mirador del Roc del Quer.

Durant el trajecte, ambdós vehicles van avançar el vehicle conduit per Quesada que circulava en el mateix sentit, accionant aquest darrer el clàxon, en estimar que els avançaments li havien estat efectuats de forma imprudent.

Arribats tots a l'aparcament del mirador del Roc del Quer, Quesada recriminà als processats la seva conducció, iniciant-se aleshores una discussió entre tots tres conductors, a conseqüència de la qual els processats Narváez i Palmer agrediren Quesada, empentant-lo, agafant-lo per la roba, sacsejant-lo i donant-li cops de puny, dels que O. es protegí amb les mans.

Arran del fets, Quesada va patir una luxació dorsal i oberta de l'articulació interfalàngica proximal del 5è dit de la mà esquerra, una ferida palmar a nivell de falange proximal del 5è dit de la mà esquerra i una contusió a la espatlla esquerra, que van requerir de tractament mèdic posterior a la primera assistència per la seva curació. A més, O. va haver de romandre 10 dies de baixa medico-laboral i pateix una incapacitat funcional (IPP) valorada en un 2%, un perjudici estètic molt lleu establert em 0,5-1/7 i un perjudici dolorós lleuger de 1,5-2/7"

III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa dels Srs. Narváez i Palmer, considerant que no ha quedat acreditat que els processats agredissin a cops de puny al Sr. Quesada, i que l'haguessin causat les lesions mencionades a la sentència. Sol·licita la representació lletrada dels Srs. Narváez i Palmer, que es revoqui la sentència objecte de recurs, i es declari l'absolució dels seus defensats.

IV.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, considerant que la sentència va efectua una valoració ajustada de la prova practicada en la instància anterior, la qual ha permès desvirtuar la presumpció d'innocència i que per tant correspon la confirmació de la sentència objecte de recurs en tots els seus extrems.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la representació de Narváez i de Palmer impugna la sentència que els condemna como autors d'un delicte major de lesions doloses que ha requerit de tractament mèdic posterior a la primera assistència per a la seva curació, al·legant l'absència d'acreditació de que els dos processats haguessin agredit a Quesada i li haguessin causat les lesions que es descriuen en els fets provats de la sentència -luxació dorsal i oberta de l'articulació interfalàngica proximal del 5è dit de la mà esquerra, una ferida palmar a nivell de falange proximal del 5è dit de la mà esquerra i una contusió a la espatlla esquerra-.

En realitat, el què es denuncia és el error en la valoració de les proves i no la seva absència, ja que el Tribunal de Corts per formar la seva convicció sobre la autoria del recurrents va disposar de les declaracions del Sr. Quesada i de la seva esposa, els quals van manifestar que els dos processats van colpejar al primer i li van causar lesions, i els informes mèdics en què es constata l'existència d'un menyscapte físic compatible amb l'agressió denunciada.

Cosa diferent és l'existència d'altres dades i elements de prova que poden qüestionar, segons la part recurrent, la realitat de l'agressió i de la causació de les lesions, com les contradiccions del Sr. Quesada en les diferents declaracions sobre la intervenció de cada processat, les manifestacions de tres testimonis imparcials què van dir no haver vist als processat donar cops de puny al Sr. Quesada ni que tingués cap lesió, la uniformitat de les declaracions del dos processats o el fet de que no s?haguessin tacat de sang malgrat que el Sr. Quesada va dir que va sagnar abundantment.

Tot i ser certes, aquestes dades no evidencien l'equivocació del Tribunal en atribuir als processats la causació de les lesions que presentava el Sr. Quesada. Tots el testimonis -esposes dels processats, Sres. C. y R. y Sra. D.S.- van coincidir en que aquells van exercir violència física sobre el Sr. Quesada, doncs van dir que entre ells es van empentar mútuament, i van també reconèixer que en aquell moment el Sr. Quesada es va tocar el dit, queixant- se de que li feia mal. Si a continuació el Sr. Quesada va anar al hospital i li van objectivar una lesió al dit, quin mecanisme de causació no consta en l'informe forense que no hagués pogut ser l'explicat pel lesionat, i es presenta raonablement com a compatible amb la lesió -haver rebut un cop a la mà quan tractava de protegir-se el rostre-, que la lesió va ser causada pels processats, ja sigui donant-li cops de puny o manotades en empentar-lo, és presenta una conclusió lògica i raonable.

El Sr. Quesada presentava al dit una ferida incisa-contusa al 5è dit de la mà i és lògic que pugues sagnar, tot i que és possible que, malgrat a la víctima li semblés que fos abundat, el sagnat no fos tant com per a poder ser apreciat a una certa distància pels testimonis ni molt menys per arribar a tacar als processats.

Tanmateix a una certa distància i amb les mans de tres persones en moviment és possible que no es pogués veure clarament si les mans dels processats estaven tancades o no quan les van dirigir al cos del Sr. Quesada.

D'altra banda, el Sr. D.A. després del fets tenia una ungla sagnant i una rascada al colze dret compatibles amb la forma de producció de la lesió del Sr. Quesada.

En definitiva, la conclusió a la que va arribar el Tribunal de Corts després de sentir a tots els intervinents és el resultat d'una valoració lògica i raonable de les proves i las al·legacions dels recurrents no evidencien que les lesions es poguessin causar d'una forma diferent, resultant inversemblant que s'autolesionés per perjudicar als recurrents.

El recurs, per tot el què s'ha exposat es desestima.

II.-CONSIDERANT: que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades als recurrents.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació de Narváez i Palmer.

2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 27 de març de 2019 en la causa TC-6000037/18.

3.- Imposar a la part recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.