Règim de visites- despeses extraordinàries TSJC 0221/13

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-221/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 13 de gener del 2011 la representació processal del Sr. Seco va formular demanda de revisió del conveni de mesures paterno-filials contra la Sra. Porras sol·licitant que es dictés Sentència canviant el règim de guarda i custòdia dels fills dels litigants acordat en el seu dia a favor de la seva mare per un de custòdia compartida a parts iguals entre els dos progenitors, fent-se càrrec els dos de les despeses extraordinàries dels tres menors per meitats iguals, anul·lant la pensió d'aliments a favor dels seus fills que abonava el seu mandant en aquell moment, de tal manera que els dos abonessin les despeses derivades del seu manteniment per igual o, subsidiàriament, que la pensió que se l'obligués a pagar no fos superior als 450 euros mensuals. Subsidiàriament, sol·licitava igualment que, en qualsevol cas, es modifiqués el règim de visites acordat ampliant-lo en el sentit que exposava i modificant també llavors la pensió a pagar pel seu mandant no superant els 600 euros mensuals, assumint la Sra. Porras la meitat de les despeses extraordinàries que es generessin amb les precisions que apuntaba.

II.- La Sra. Porras va contestar la demanda formulada contra ella en data 27 de gener del 2011 oposant-se a la mateixa i sol·licitant que fos desestimada íntegrament i que s'imposessin a l'adversa les costes del procediment.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 26 de març del 2013 va decidir:

"Primer: Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal del Sr. Seco contra la Sra. Porras.

Segon: Declarar que el règim de visites del pare ha d'esser el de caps de setmana alterns de divendres a la sortida de l'escola fins el dilluns en què els acompanyarà a les activitats escolars i pernoctació els dies dimecres, de la sortida de l'escola fins el dijous en què el pare els haurà d'acompanyar a les activitats escolars.

Tercer: Condemnar a la Sra. Porras a pagar la meitat del PIAM que estigui contractat a favor dels fills, així com la meitat del cost de l'Enciclopèdia catalana, sense perjudici de que continua sent d'aplicació el que preveu el conveni de forma genèrica sobre el repartiment per meitats de les despeses extraordinàries.

Quart: Cada part haurà de suportar les pròpies costes, havent de satisfer el demandant el cost de la pericial per ell sol·licitada."

IV.- La Sra. Porras va presentar un escrit sol·licitant l'aclariment d'un dubte que se li presentava en execució de la citada resolució i l'Aute de data 16 d'abril va declarar la incompetència del Tribunal d'instància per conèixer del citat escrit. En front d'aquesta decisió, la Sra. Porras va formular recurs contra la mateixa però no el va formalitzar i l'Aute d'aquesta Sala de data 31 de juliol del 2013 el va declarar desert sense fer especial pronunciament respecte de les costes generades pel procediment.

V.- Contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 26 de març del 2013 formula recurs d'apel·lació la Sra. Porras i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació tant pel que fa a l'ampliació del règim de visites del Sr. Seco als seus fills, com per la condemna als pagaments que se li imposa.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer greuge contra la decisió presa per la Sentència d'instància, la Sra. Porras argumenta que no és procedent l'ampliació del règim de visites del Sr. Seco als seus fills acordat en dita resolució, en virtut del qual es permet que aquest els tingui en la seva companyia cada dimecres des de la sortida de l'escola fins al dijous en què els haurà d'acompanyar a les activitats escolars, ja que aquest és contrari a l'interès dels menors.

Com a arguments per tal de defensar la seva posició la recurrent esmenta que el conveni en el què es van fixar les mesures que es pretenen modificar el van signar els esposos voluntàriament i que la incorrecta atenció que el seu pare dispensa als menors, que es posa de relleu tant a la compareixença d'aquests com a l'informe pericial, fa que aquesta modificació no sigui adient per assolir el seu benestar, però aquests arguments no es poden estimar.

En efecte, com posa de relleu la Sentència d'instància, en el mateix conveni signat pels esposos en data 7 d'octubre del 2009 es destaca que el règim que s'acorda és de mínims, però que els dos desitgen que el contacte dels nens amb el seu pare sigui el màxim possible (foli 33). D'altra banda, la Sra. Porras manifesta al contestar a la demanda formulada pel Sr. Seco que no s'oposa a que aquest tingui els menors en la seva companyia, a més dels caps de setmana pactats, "algun altre dia de la setmana" i, com aquesta manifesta en el seu recurs, el règim que es proposi ha de tendir a assegurar el benefici dels menors. Per aquesta raó, s'ha de tenir en compte que la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en mantenir el criteri de que els fills surten beneficiats si tenen un referent clar tant patern com matern i aquest es propicia clarament si els contactes amb els dos progenitors són freqüents.

II.- Argumenta igualment la recurrent que el Sr. Seco no té cura adequada dels seus fills com es dedueix de les declaracions dels menors, però si bé és cert que el menor Galan manifesta en l'exploració judicial, que es va practicar en data 20 de setembre del 2011 quan en Galan tenia quinze anys, que el pare no respectava uns horaris de dormir dels nens i que ho feien a l'hora que volien i que "a casa del pare és molt del MC DONALS", cal tenir en compte que el Sr. Seco té els seus fills en la seva companyia els caps de setmana i, per tant, és més lògic que els hi doni una certa llibertat a l'hora d'anar a dormir i que en ocasions sopin fora de casa, i fins i tot que ho facin en un Mc Donals, especialment quan, com diu en Galan, "és més en període de vacances o si els germans els hi demanen" (foli 167).

Pel que fa a l'exploració judicial del menor Nogués, que en aquell moment tenia deu anys, en la mateixa es detecta igualment que el Sr. Seco té una major flexibilitat a l'hora de fixar els horaris dels seus fills, però també que els caps de setmana van amb ell a la muntanya a pescar i d'excursió, de tal manera que es constata que les activitats que practiquen són adequades pels menors i demostren l'interès que el seu pare té en que aquests adoptin costums saludables (foli 170).

III.- Pel que fa als informes social i psicològic que consten a les actuacions, cal destacar que en el primer es conclou que el Sr. Seco "compta amb estabilitat laboral, uns ingressos suficients, un suport familiar, uns horaris compatibles amb la cura i atenció dels menors, un habitatge adequat, un interès en el desenvolupament dels seus fills menors que podrien donar lloc a gaudir d'un règim de guarda i custòdia compartida" i, per tant, cal entendre que permeten igualment l'ampliació del règim de visites que acorda la Sentència d'instància (foli 153).

En relació a l'informe signat per la psicòloga Sra. Ferreras (foli 339), és cert que en ell es posa de relleu que el règim de guarda compartida dels menors entre els dos progenitors no és aconsellable en aquest moment i caldria esperar un temps prudent per augmentar els contactes pactats per tal que el Sr. Seco "atengui de forma adequada als seus fills amb capacitat de poder organitzar-se amb la mare d'aquestes per tal de fer més fluida la convivència". No obstant, l'únic que detecta aquesta professional és una mala relació entre el Sr. Seco i la Sra. Porras i que el primer parla malament de la segona en ocasions, motius que no creiem que impedeixin que ja a partir d'aquest moment s'augmentin els contactes entre pare i fills, sense perjudici de la necessitat de recomanar a tots dos progenitors que intentin millorar les seves relacions en benefici dels menors i de instar al Sr. Seco per tal que no faci manifestacions negatives en relació a la Sra. Porras. D'altra banda, el Sr. Ramirez, tutor del menor Galan, manifesta que tant el seu pare com la seva mare s'interessen per igual per l'evolució escolar dels nens(foli 179 en relació al 121) i la Sra. Expósito, psicòloga del Col·legi a on aquests assisteixen, posa de relleu que tots dos es preocupen de posar remei als problemes que puguin afectar als seus fills (foli 177 en relació al 122), raons totes elles que porten a desestimar aquest motiu del recurs.

IV.- La representació processal de la Sra. Porras s'alça igualment contra la resolució d'instància sol·licitant que es revoqui pel que fa a la condemna que se li imposa de pagar la meitat del PIAM dels seus fills i la meitat del cost de l'Enciclopèdia catalana i aquest motiu s'ha d'estimar.

La Sentència objecte del present recurs condiciona el pagament del PIAM dels nens al fet que aquest estigui contractat, la Sra. Porras afirma que és ella qui paga la prima i el Sr. Seco de fet ho reconeix, ja que manifesta que la va estar pagant fins al mes de desembre del 2010. De fet, l'Aute dictat en data 14 de desembre del 2010 considera provat que el Sr. Seco no havia abonat la meitat que li corresponia d'aquesta assegurança i que no estava disposat a fer-ho i, malgrat sigui en aquesta alçada, la recurrent aporta un certificat del qual es dedueix que el Sr. Seco es va donar de baixa d'aquesta assegurança a partir del 1 d'octubre del 2010 i que era la Sra. Porras qui se'n feia càrrec, raó per la qual no es pot condemnar a aquesta darrera a fer-se càrrec per meitat d'un pagament que ja assumeix per complert.

Pel que fa al cost de l'Enciclopèdia catalana, cal ressenyar que del conveni signat entre les parts es dedueix que les despeses extraordinàries i extraescolars dels nens es pagarien per parts iguals entre tots dos progenitors sempre que les decisions fossin preses de comú acord i, pel que fa al cost d'aquesta enciclopèdia, la Sra. Porras nega haver donat el seu consentiment per tal que s'adquirís, el Sr. Seco no prova aquest acord, ni tant sols defensa la seva existència, i, malgrat temps enrere havia estat una eina d'estudi de gran utilitat, en l'actualitat no es pot considerar l'adquisició d'una enciclopèdia com una despesa necessària, atès que la informació que proporcionen es pot trobar fàcilment a internet.

V.- En estimar-se el recurs i atesa la naturalesa del procediment no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Porras contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 26 de març del 2013 que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de deixar sense efecte la condemna de la recurrent al pagament de la meitat del PIAM, així com al de la meitat del cost de l'Enciclopèdia catalana, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.