MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Honoraris advocat - manca de legitimació (414/11)

Resolució
Sentència · 18/10/2012
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 250/2012
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2012:250
Recurs
414/11
Ponent
Joan Manel Abril Campoy
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari, Jean Louis Vuillemin
Àrea
Civil
Descriptors
NOM SERVEI REPRESENTACIÓ (SOCIETAT) LEGITIMACIÓ ADVOCAT COSTES PROCESSALS
Resum del CENDOJ

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va desestimar el recurs interposat per la mercantil Corbacho contra la sentència del Tribunal de Batlles, que havia condemnat la mercantil a pagar 15.600 euros a la mercantil Expósito, juntament amb els interessos legals i les costes processals. La mercantil Corbacho havia argumentat que els serveis jurídics no havien estat encomanats per ella, sinó per la Sra. Briones a títol particular, i que aquesta no estava facultada per actuar en nom i representació de la mercantil. No obstant això, la sala va considerar que la Sra. Briones estava habilitada per representar la mercantil i que els serveis jurídics havien estat prestats en interès de la societat, no en interès propi de la Sra. Briones. Per tant, la sala va confirmar la sentència del Tribunal de Batlles i va imposar les costes processals a la part recurrent.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-414/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, del dia 18 d'octubre del 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Expósito va interposar demanda, en data 18-01-2011, envers la mercantil Corbacho en virtut de la qual demanava que es condemnés aquesta darrera al pagament de la quantitat de 15.600 euros, amb més els interessos i les costes processals.

La part defenent no va comparèixer i fou declarada en situació processal de rebel·lia.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent part decisòria: "DECIDIM Que estimant la demanda formulada per la representació processal de la societat Expósito contra la societat Corbacho, hem de condemnar i condemnem a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat total de 15.600,00.- euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data en què la part defenent hagués hagut de contestar a la demanda, a saber el dia 8 de febrer del 2011, fent finalment imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència".

III.- La part defenent va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 30-01-2012, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demanava la revocació de la resolució d'instància.

Pel contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 16-02-2012, va sol·licitar la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

IV.- Aquesta Sala va dictar Aute, de 3-07-2012, que denegava la pràctica de prova en aquesta alçada, sol·licitada per la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent justifica el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, entén que els arguments de defensa de la recurrent han estat rebutjats, tota vegada que, segons la sentència, van ser introduïts a la fase de conclusions i atemptaven al dret de defensa de la part contrària. Considera, pel contrari, que no fou així, sinó que ja es van manifestar en l'escrit de proposició de proves i que en la petició de nul·litat d'actuacions, de l'11-03-2011, la part agent ja es va poder pronunciar al respecte i argumentar sobre la inviabilitat de la prova testifical. Afegeix que una vegada compareguda la part defenent en el procés ha de poder exercitar amb plenitud els seus drets processals i el Tribunal podia haver optat per la retroacció de les actuacions.

II.- Aquest primer motiu de recurs no pot ésser acollit per la Sala. Manifesta la recurrent que el declarat en rebel·lia processal, quan compareix a les actuacions, ha de poder exercitar tots els seus drets processals amb plenitud. Aquesta asseveració esdevé certa, però s'ha de matisar des d'un punt de vista temporal. En efecte, el declarat en rebel·lia, una vegada comparegut en el procés, pot portar a terme totes les actuacions processals, excepte aquelles que hagin preclòs. Consegüentment, si el rebel compareix en el procés a la fase probatòria i, per tant, després que li hagi preclòs el tràmit de contesta a la demanda, solament podrà desenvolupar les successives actuacions processals que es vagin presentant en el procés (proposició de proves, pràctica de les mateixes, conclusions, etc.), però no aquelles que, per la seva actuació, resten tancades o precloses. En consonància amb les anteriors consideracions, resulta que els fets extintius, excloents o impeditius els ha d'al·legar la part defenent en el seu escrit rector d'al·legacions, que és el de contesta a la demanda, i no efectuades les al·legacions en aquesta fase processal, les mateixes no poden ésser efectuades en altres moments processals, com són el tràmit d'escrit de proves o el de conclusions, tota vegada que, com indica l'òrgan judicial a quo, permetre al·legacions amb posterioritat al seu moment processal situa en indefensió a la part contrària, atès que les coneix en un moment en el qual no pot ja contestar a les al·legacions de contrari (rèplica) ni proposar prova en funció de les mateixes. És més, efectuar al·legacions, en data 11-03- 2011, en una petició de nul·litat d'actuacions, amb posterioritat a l'apertura del judici de proves, situa a les al·legacions que en aquell moment s'efectuen en la mateixa situació que les realitzades a l'escrit de proves; és a dir, esdevenen extemporànies i no poden ésser examinades, atès que es malmetria el principi d'igualtat processal i de defensa (arg. Art. 10 C.A.).

En virtut dels raonaments anteriors, esdevé clar que no pot prosperar tampoc l'argument que hi podia haver respecte l'òrgan judicial a quo de retrotraure les actuacions processals. La situació de rebel·lia processal no equival a una ficta confessió, però si provoca pel rebel la pèrdua d'aquells tràmits processals que hagin preclòs, sense que la seva incorporació tardana al procés hagi de ser corregida pel jutjador, quan el seu emplaçament al mateix i els actes de comunicació processal al respecte han estat efectuats correctament.

III.- El segon dels motius de recurs consisteix en una qüestió cabdal del present procediment. Entén la recurrent que, a diferència del tribunal a quo, els serveis jurídics no foren encomanats per la mercantil defenent, sinó a títol particular per la Sra. Briones Així, afirma que la Sra. Briones no estava legalment facultada per a actuar en nom i representació de la mercantil defenent i que els serveis jurídics foren prestats en interès personal de la mateixa.

L'argumentació establerta per a la resolució de l'anterior motiu esdevé suficient per a refusar el segon dels greuges, tota vegada que les al·legacions que efectua respecte a la manca d'encàrrec dels serveis jurídics per part de la mercantil i solament en interès propi de la Sra. Briones es contenen en l'escrit de conclusions i no en l'escrit rector de contesta, en el qual s'haurien d'haver contingut, de manera que les consideracions del fonament jurídic anterior justificarien per sí soles el refús del present motiu. Nogensmenys, i en ares d'apurar l'anàlisi jurídica, aquesta Sala vol posar de relleu que, en primer terme, i com ja va afirmar en el seu Aute, de 27-05-2010, que "l'article 8 dels Estatuts i els poders atorgats a favor de la Sra. Briones, de data 1-03-1990, s'ha de concloure amb la jutjadora que la representació en judici que s'atribueix a la Sra. Briones l'habilita per a ostentar la representació de la societat en judici"· Consegüentment, amb les precedents asseveracions, que són plenament traslladables al present supòsit, la Sra. Briones es troba habilitada per a representar a la mercantil Corbacho i, quan vulgui exercitar una acció en interès de la societat envers un altre soci, requerirà (cfr. Aute de 27-05-2010) la conformació de la prèvia voluntat social. És a dir, front a tercers el seu apoderament li permet representar i vincular a la societat front a tercers, mentre que l'acció contra un soci en nom de la societat requereix el previ acord social. Per tant, no poden ésser atesos els arguments, segons els quals el càrrec de Presidenta no és vàlid ni vigent o que no disposava del necessari acord social, atès que aquest darrer no era precís per a vincular a la societat amb un tercer, sens perjudici de la responsabilitat en la qual pot incidir la part agent si s'ha extralimitat en l'exercici del seu apoderament o si no comptava amb el mateix quan va vincular a la societat amb un tercer.

Pel que fa a l'argument que els serveis jurídics no es van prestar a favor de la mercantil sinó en interès propi i personal de la Sra. Briones, la qual cosa exclouria la condemna de la mercantil al pagament dels honoraris meritats, s'escau posar de manifest el següent. En primer terme, assevera que de l'Aute del Tribunal de Corts, de 22-02-2010, s'extreu que les dues parts implicades són persones físiques i no la societat i que s'escau examinar la totalitat de les diligències prèvies per a poder concloure que la Sra. Briones va actuar en nom propi. Aquesta Sala no pot coincidir amb la part recurrent i sí amb la valoració efectuada pel tribunal a quo. Aquest darrer analitza les diligències prèvies, així com les partides facturades, i conclou, en primer lloc, que es facturen partides com les relatives a la redacció de normes estatutàries, convocatòria i assistència al Consell d'Administració i preparació d'actes i certificats societaris, les quals són clarament actuacions realitzades en interès de la mercantil Corbacho i no de la Sra. Briones I, en segon lloc, perquè de les diligències prèvies ressurt que la Sra. Briones va interposar, en data 27-05-2008, querella criminal, en nom de la societat, contra el Sr. ENTITY_7; querella que fou ampliada amb posterioritat. Consta també que el jutge instructor va requerir l'establiment d'una garantia bancària a favor de la societat, per la suma de 6 milions d'euros. Efectivament, aquests extrems, que s'extreuen de les diligències prèvies, examinades en la seva totalitat, i de les pròpies partides facturades, cal concloure amb l'òrgan judicial a quo que els treballs encarregats ho eren no en interès propi, sinó de la societat i, per tant, correspon mantenir la condemna de la mercantil defenent al pagament de la factura d'honoraris professionals.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Corbacho contra la sentència, de data 25-10-2011, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora