Majors d'extorsió i tinença il·legal d'arma prohibida, menor de possessió de droga tòxica cocaïna pel propi consum - Valoració de la Prova - Tipus delictiu del delicte d'Extorsió (6000038/2023)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Jaume Tor Porta Yves Picod

Núm. de Rotlle: TSJP 00000015/2024 Núm. de Causa: 6000038/2023

SENTÈNCIA 11-2024

PARTS:

Apel·lants: Sr. Pera

Advocada: Sra. Vilar

Sr. Expósito

Sr. Serra

Advocat: Sr. Sancho

Apel·lats: MINISTERI FISCAL Sr. Anaya

Advocat: Sr. Vilar

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sr. Yves Picod

Sra. Fátima Ramírez Souto Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, vint-i-cinc d'abril de dos mil vint-i-quatre.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 17 de gener del 2024 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delictes majors d'extorsió i tinença il·legal d'arma prohibida, i pel delicte menor de possessió de droga tòxica cocaïna pel propi consum. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 17 de gener de 2024 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X:

Carneromnar Expósito, Pera i Serra com autors responsables del delicte major d'extorsió, i Expósito com autor responsable també del delicte major de tinença il·legal d'arma prohibida, i del delicte menor de possessió de droga tòxica cocaïna pel propi consum, respectivament:

pel que fa el processat Expósito, a la pena única de QUATRE ANYS i MIG DE PRESÓ i 1.000 EUR DE MULTA, així com la pena complementària de PRIVACIÓ DEL PERMÍS D'ARMA, de conformitat amb les disposicions de l'article 38.1 a) del Codi Penal, per un període de QUATRE ANYS,

pel que fa el processat Pera, a la pena de QUATRE ANYS DE PRESÓ, així com la pena complementària d'EXPULSIÓ TEMPORAL del Principat per un període de VINT ANYS, de conformitat amb les disposicions de l'article 38.1 del Codi Penal,

pel que fa el processat Serra, a la pena de QUATRE ANYS DE PRESÓ, i se'ls condemna també al pagament solidari de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat de l'acusació particular, així com al pagament, solidàriament entre tots tres, al perjudicat Anaya en concepte de responsabilitat civil, de la quantitat de 19.000 EUR.

S'acorda igualment el comís, de conformitat amb les disposicions de l'article 70 i concordants del Codi Penal, de les escopetes marca ARMTAC, model Rs-X2 i amb número de sèrie xxx, i marca AKKAR, model Tk-355 i amb número de sèrie xxx, així com la corresponent munició, dels telèfons mòbils Iphone 13, Iphone 11 i Iphone 12 Pro Max propietat dels processats, i del producte estupefaent contingut a la bossa de precinte PP088508 -més el corresponent reactiu contingut a la bossa PP088509-, als quals es donarà el destí legal escaient.

S'acorda al retorn de la resta d'objectes que en el seu moment foren incautats pel Servei de Policia i que es troben continguts a les bosses de precinte núm. PP088381 (USB), PO039678 (disc dur), PO044766 (disc dur), GO21290 (mini ordinador), PO044516 (ipad) i GO22031 (bat de fusta)".

II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"que, en data 15 de gener de 2022, el processat Expósito, nascut el xxx de xxx de xxx, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, va mantenir una trobada amb el perjudicat i querellant Anaya, en relació al deute per import de 186.285,19 EUR que la societat ORG_1, ORG_3 -propietat del pare de D.S.C.- tenia front les societats M.,SA i (MESA), de les quals eren gestors i socis el processat V. i el seu germà i també processat Serra, nascut el xxx de xxx de xxx, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals.

En el transcurs d'aquesta reunió, el perjudicat D.S. va dir al processat Expósito que probablement ORG_1 faria fallida i que el deute s'hauria de reclamar en el marc d'aquesta fallida, enfadant-se el processat Expósito, tot dient a D.S. que tindria noticies seves mentre li insistia que s'havia de fer càrrec, de manera personal, del deute de ORG_1

Així doncs, i amb la finalitat de pressionar Anaya per tal que assumís i pagués ell personalment el deute de la societat del seu pare, els germans i processats V.C., posats d'acord entre ells, van contractar al també processat Pera, nascut el xxx de xxx de xxx, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals al Principat.

En execució de l'anterior, en data 1 de febrer de 2022, mentre Anaya es trobava aturat dins el seu vehicle a l'alçada del núm. 92 de l'XXXX, on havia anat a fer un encàrrec acompanyat d'un amic seu, el processat Pera se li acostà i li demanà de sortir del vehicle, dient-li que volia parlar amb ell i que venia de part dels germans V.C. per parlar del deute de 186.000EUR contret per l'empresa titularitat del seu pare envers ORG_4 i ORG_2, responent-li Anaya que ell no se'n podia fer càrrec, moment en que el processat C. li va dir que tenia gent que l'estava seguint a ell, a la seva dona i al seu fill des de feia un temps, i que, o bé col·laborava, o bé el matarien a ell i als seus familiars, tot mostrant-li diverses fotografies tant d'ell com de la seva dona i el seu fill en situacions quotidianes.

Tot i així, el perjudicat D.S. va insistir en què ell no es podia fer càrrec del deute contret per l'empresa del seu pare, donant-li el processat C. la possibilitat de pagar-lo en mensualitats, al què el perjudicat D.S., trobant-se ja atemorit, accedí, quedant que es trobarien el següent dijous dia 3 de febrer, a les oficines de ORG_4 per signar un reconeixement de deute en aquest sentit, havent de portar D.S. la suma d'entre 6.000 EUR i 7.000EUR en efectiu en concepte de despeses de C.. En aquell moment, aquest darrer ensenyà al perjudicat que el vehicle d'aquest darrer portava un dispositiu de seguiment, que va treure immediatament amb l'excusa que ara hi havia confiança entre ells.

Així doncs, el dia 3 de febrer de 2022, el perjudicat A.D.S. es va trobar amb els tres processats a les oficines de ORG_4 radicades a la vila de Santa Coloma, on aquests darrers li van fer signar, aprofitant l'estat de por i submissió en què D.S. es trobava d'ençà les amenaces rebudes de C. dos dies abans, un reconeixement de deute mitjançant el qual la societat ORG_0, SL -de la seva propietat- es constituïa fiadora solidària de la societat ORG_1, ORG_3 en relació al deute d'aquesta envers de ORG_4 i ORG_2, en quin document constava com a representant d'aquestes empreses la Sra. Pérez, mare dels processats, i on s'acordava que el perjudicat D.S. pagaria 5.000EUR mensuals, lliurant així mateix D.S. durant aquesta reunió la suma no determinada però entre 6.000 EUR i 7.000 EUR en efectiu al processat C. que aquest darrer li havia demanat que portés en concepte de despeses seves.

En seguiment de l'anterior, en dates 9 de febrer i 11 de març del 2022, el perjudicat D.S. efectuà dos pagaments mitjançant les corresponents transferències bancàries, de 5.000 EUR cadascun, que abonà al compte bancari núm. xxx titularitat de ORG_4.

Tanmateix, i abans d'aquest segon pagament de data 11 de març del 2022, concretament en data 9 de març de 2022, el processat Expósito, a fi de mantenir l'estat d'atemoriment i submissió en què es trobava A.D.S. per tal d'aconseguir que aquest pagués, li envià un missatge de whatsapp on li preguntava: "Com tenim lo del març?", responent A.D.S.: "avui rebo un pago i te'l faig demà dia 10", replicant novament el processat V., fent referència al també processat S.C.: "el primo pregunta si te de pujar? Que li dic?"; responent al seu torn D.S.: "no cal".

Altrament, i en data 23 de març de 2022, el processat D.V. va enviar un missatge de whatsapp al perjudicat A.D.S. per tal de concretar una reunió amb el processat S.C., quedant C. i D.S. per veure's l'endemà a la granja de xxx, on treballa l'esposa d'A.D.S., durant la qual el processat C. li va dir que necessitava tramitar una autorització de residència per poder treballar a Andorra, tot demanant-li que fes la demanda a immigració fent-lo constar com a treballador de la seva empresa ORG_0, que declarés a tal efecte que percebria una nòmina de 3.000 EUR, i que aleshores demanaria als altres dos processats que restessin dita quantitat dels 5.000 EUR que els hi havia de pagar mensualment: en aquest sentit i en dies posteriors, el processat C. envià diversos missatges, tant de veu com escrits, al perjudicat D.S. tot demanant-li d'agilitzar la tramitació del seu permís de residència, aprofitant per atemorir-lo i mantenir el seu estat de submissió doncs en aquells missatges C. li explicava, entre altres coses, que tenia molts antecedents penals a Espanya pendents de cancel·lació.

Novament, en data 11 d'abril de 2022, i atès que el perjudicat D.S. no havia fet el pagament de 5.000EUR corresponent al mes d'abril, el processat D.V. li envià un nou missatge per reclamar-li els diners; enviant-li'n un altre en data 13 d'abril del 2022 en veure que encara no havia pagat on li deia: "A., em fas avui l'ingrès ooooo, o pujarà l'altre a reclamar-t'ho, jo no et trucaré més".

En dies posteriors, i com a conseqüència de l'anterior, el processat C. va enviar diversos missatges al perjudicat D.S. dient-li que aquella mateixa setmana havia de quedar solucionat el tema del pagament, afegint "porque tengo a esta gente que no me...bueno, que no me están diciendo cosas buenas tio...", i el posterior dia 25 d'abril, el processat C. demanà de nou al perjudicat si ja havia fet el pagament i si un dia podien reunir-se per parlar-ne.

Com a conseqüència, de la situació intimidatòria que estava vivint, el perjudicat

A.D.S. va patir un atac d'ansietat el dia 26 d'abril de 2022 per motiu del qual hagué de desplaçar-se al Servei d'Urgències de l'Hospital, on fou atès.

En les perquisicions efectuades el dia 3 de maig de 2022, un cop detinguts els tres processats en les immediacions dels locals de l'empresa ORG_4, el Servei de Policia incautà diversa documentació relacionada amb els fets i material informàtic en els locals de les empreses ORG_4 i ORG_2 i en el vehicle del processat D.V., així com els telèfons mòbils dels tres processats, un bat de fusta de l'interior del maleter del vehicle del processat C., així com -en diferents immobles- dues armes prohibides per tenir un punter làser acoblat a l'arma, essent l'escopeta marca ARMTAC, model Rs-X2 i amb número de sèrie xxx, i l'escopeta marca AKKAR, model Tk-355 i amb número de sèrie xxx, totes dues armes propietat del processat Expósito

Efectuat un escorcoll personal al processat Expósito, en el moment de la detenció, se li incautà un embolcall de cocaïna d'un pes brut de 1,2 grams que duia amagat a la seva roba interior i que era destinada al seu propi consum".

III.- RESULTANT: la representació lletrada de Pera, Expósito i Serra formula recurs d'apel·lació en el que impugnen la valoració de les proves efectuada pel Tribunal de Corts, en considerar que el resultat de les mateixes no permet tenir per acreditats els elements que configuren el delicte d'extorsió de l'article 207 del Codi Penal.

També s'impugna el fet que Anaya assumís el deute de l'empresa del seu pare com a conseqüència de les amenaces rebudes pels processats, al·legant la defensa que el deute va ser voluntàriament assumit.

Entén la representació lletrada dels acusats que la pena imposada és desproporcionada i no motivada.

Demana la defensa amb caràcter principal, l'absolució pels Srs. Pera,

Expósito i Serra Subsidiàriament, interessa una nova qualificació jurídic-penal dels fets, i amb caràcter més subsidiari, que se'ls imposi una pena única de 2 anys de presó, dels quals 1 any ferm i la resta condicional, una responsabilitat civil a sufragar solidàriament entre ells per un import de 10.000 euros, així com que s'exclogui el pagament de les despeses processals.

IV.-RESULTANT: el Ministeri Fiscal per informe de data 29 de febrer de 2024 s'oposa al recurs formulat.

Considera el Ministeri Fiscal que de la prova practicada a la vista oral apareixen indicis i proves suficients per tal de desvirtuar la presumpció d'innocència.

Pel que fa a la pena imposada, entén el Ministeri públic que aquesta és proporcionada en relació als fets comesos i a les circumstàncies dels autors, i suficient per garantir el principi de prevenció general.

Interessa el Ministeri Fiscal que es desestimi el recurs formulat i es confirmi la resolució objecte de recurs per ser ajustada a dret.

V.-RESULTANT: el lletrat de l'acusació particular, Sr. Vilar també s'oposa al recurs formulat i sol·licita que la sentència objecte de recurs sigui confirmada en tots els seus extrems i que s'imposi als recurrents el pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: la representació de Pera, Expósito i Serra impugna la seva condemna com autors d'un delicte d'extorsió mitjançant un extens recurs en el qual s'impugna, en primer lloc, la valoració de les proves efectuada pel Tribunal de Corts, en considerar que el resultat de les mateixes no permet tenir per acreditats els elements que configuren el delicte de l'article 207 del Codi Penal, precepte que castiga la persona que, amb ànim de lucre, obliga una persona, amb violència o intimidació, a realitzar o ometre un negoci o un acte jurídic en perjudici del seu patrimoni o del d'un tercer.

En el cas enjudiciat la sentència considera acreditat que els tres processats es van posar d'acord per obligar Anaya, fent servir amenaces per doblegar la seva voluntat, a firmar un reconeixement de deute mitjançant el qual la societat ORG_0, SL -de la seva propietat- es constituïa fiadora solidària de la societat ORG_1, SL, ORG_3 -que pertanyia al pare del Sr. D.S.- en relació al deute d'aquesta envers de (MESA) i (MARMESA), -empreses de les quals els germans

V. eren socis i gestors-, en quin document constava com a representant d'aquestes empreses la Sra. Pérez, mare dels processats, i on s'acordava que el Sr. D.S. pagaria 5.000 euros mensuals per satisfer el deute.

També es considera provat que el Sr. D.S. el mateix dia de la firma del document va entregar al Sr. C. una quantitat d'entre 6.000 i 7.000 euros, que li va ser exigida per aquell en concepte de les seves despeses, i que var fer dos pagaments de 5.000 euros al compte corrent de ORG_4, pagaments efectuats per la por de que es poguessin complir les amenaces de mort envers el seu fill, la seva dona i ell mateix, proferides directament pel Sr. C. però amb la connivència dels altres dos processats que són els qui li van encomanar realitzar les amenaces.

No qüestiona la part recurrent la realitat de la firma per Anaya en nom de ORG_0, SL del document de reconeixement i assumpció del deute total de 186.285,19 euros, que ORG_1, SL, ORG_3 tenia amb ORG_4 i ORG_2 i del compromís de pagament mensual de 5.000 euros per satisfer-la. El que s'impugna i és objecte de discussió, és que Anaya assumís el deute de l'empresa del seu pare com a conseqüència de les amenaces rebudes pels processats, al·legant-se que el deute va ser voluntàriament assumit.

Sustenta la part recurrent aquesta voluntarietat en l'assumpció del deute de ORG_1, SL per ORG_0 en: a) que el Sr. D.S. havia firmat amb anterioritat altres reconeixements de deutes de ORG_1, SL i, entre ells, el reconeixement d'un deute amb ORG_2 per un import de 43.324,10 euros al juliol de 2021, en el qual assumí també el compromís per part de ORG_0, SL de pagar 5.000 euros mensuals; b) que si va firmar el document va ser perquè volia que ORG_4 i

ORG_2 li fiessin les compres de material per la seva empresa; c) perquè després de denunciar els fets va seguir comprant material a ORG_4 i MARMESA;

d) que la conversa que van tenir Pera i Anaya al carrer el dia 1 de febrer de 2022 va transcórrer sense cap agressivitat ni violència amb un to amable, a l'igual que la firma del document el dia 3 de febrer de 2022 es va fer en un ambient de cordialitat sense agressions físiques ni verbals, afegint, a més, que finalment el document es va firmar al dia següent; e) que la intervenció del Sr. Pera es va limitar a fer d'intermediari entre els germans V. i el Sr. D.S. per trobar una solució amistosa al pagament del deute de ORG_1, SL, SLU; f) que no ha quedat demostrat, ja que no es van trobar, ni les fotografies de la seva família que el Sr. D.S. va dir que li va ensenyar el Sr. C. ni el geolocalitzador que va dir que tragué aquest del seu cotxe; g) que no ha quedat acreditat el pagament al Sr. C. de 6.000 o 7.000 euros i el Sr. D.S. no va fer esment a aquest pagament quan va interposar la denúncia; h) que els pagaments que es van fer al Sr. C. pels germans V. eren per la venda d'una moto de circuit; i) que l'atac d'ansietat que va patir el Sr. D.S. el dia 26 d'abril de 2022 va poder ser originat per tots el problemes econòmics, legals i amb els treballadors de ORG_1, SL, ORG_3.

Cap d'aquests arguments evidencia el pretès error de valoració probatòria que s'atribueix al Tribunal de Corts sobre el motiu pel qual Anaya, en representació de ORG_0, SL, va constituir aquesta societat como fiadora solidària de ORG_1, SL, ORG_3 en relació al deute d'aquesta envers de ORG_4 i ORG_2, considerant la Sala que la conclusió a la qual arriba el Tribunal sobre que es va veure obligat a firmar el document per les amenaces rebudes per part de Pera, actuant per encàrrec dels germans V., es sustenta en prova de càrrec suficient i correctament valorada, ja que les conclusions obtingudes de les proves són el resultat d'una apreciació lògica i raonable de les mateixes, i, per tant, apta per enervar la seva presumpció d'innocència.

II.- CONSIDERANT: la declaració d'Anaya, qui va explicar les amenaces rebudes per signar el document de reconeixement i assumpció per ORG_0,SL del deute de ORG_1, ORG_3 va ser confirmada en tots els seus extrems pel contingut de les comunicacions a través de whatssapp dels tres processats entre ells i amb terceres persones obtingudes del buidatge dels seus telèfons mòbils.

Tal com considera el Tribunal de Corts, en primer lloc, no té cap lògica que ORG_0, SL assumís un deute de més de 180.000 quan no era d'aquesta societat, sinó de ORG_1, ORG_3 i no tenia cap obligació de fer-ho. El fet que anteriorment el Sr. D.S. hagués compromès voluntàriament ORG_0, SL al pagament d'un deute de ORG_1, ORG_3 envers ORG_4 és irrellevant per demostrar que també ho va fer el dia 3 de febrer de 2022, perquè en aquell cas el Sr. D.S. va explicar que va ser per la necessitat de seguir comprant fiat a ORG_4 i que, a més, com no li van fiar, només va fer un pagament de 5.000 euros.

La part recurrent omet completament i de forma interessada en el seu recurs les converses de whatsapp entre els processats, com si no existeixin, quan les mateixes acrediten de forma inequívoca com van succeir els fets i la cronologia dels mateixos, confirmant el relat que va fer Anaya, quina declaració constitueix, per tant, prova suficient per sustentar el relat de fets provats.

Així, seguint un ordre cronològic, i prenent només en consideració el contingut de les comunicacions més rellevants, ens trobem que:

-el dia 5 de maig de 2021 Serra i Pera mantenen unes converses -foli 1245- en les que J. li explica que tenen un client deutor i S. s'ofereix per cobrar el deute per un percentatge baix ("vamos a buscarlo (...) te garantizo el cobro (...) por un porcentage bajo", parlant amb plural, com si tingués un grup que es dediqués a fer aquestes tasques( "la faena del juez la hacemos nosotros y acabamos antes")

-El dia 11 de gener de 2022, J.V. manté unes converses amb la seva parella Pina i li parla sobre el deute de ORG_1, ORG_3, donant-li a entendre que això ho solucionarà ell directament sense embrutir-se les mans, cobrant el deute al marge de les vies legals dient: "(...) un client que em debia pasta ha fet fallida i no cobraré, crec que tindré que agafar la justícia per la meva mà (...) ", demanant-li ella: "et debia molts diners? Però que vols fer si no tu pagarà?", replicant J.V.: "140.000

EUR o por hay (...) el veus per aquí Andorra amb un cotxe nou, cotxe nou, despatx nou! No no, això no acabarà aquí, jo no m'embrutaré les mans, se les embrutarà un altre (...)".

-El dia 15 de gener de 2022 J.V. i Anaya tenen una reunió per parlar del deute de ORG_1, ORG_3, segons té declarat aquest, en la que li diu que l'empresa farà fallida i que ell no assumirà el deute, el que fa enfadar molt a J.

-El dia 26 de gener de 2022, J.V. contacta amb S.C. per trobar-se i demanar-li ajuda per cobrar el deute dient-li "tenemos que hablar", preguntant-li S. "cuéntame, de que se trata" i responent J.V.: "de cobrar" (foli 1246) i queden per veure's la propera setmana.

-El dia 30 de gener de 2022 S.C. i J.V. contacten (foli 1248) i queden per veure's dimarts dient-li aquell "me tendres llevar por la zona donde esta el pavo y me tendras que explicar varios detalles" i contestant J. "si si tranki el martes te cuento todo", enviant-li J. un link amb una fotografia del germà d'A.D.S., Carnero

-El dia 1 de febrer de 2022 les converses entre S.C. i J.V. evidencien la recerca per part del primer del cotxe d'A.D.S. (folio 1252) enviant-li S.C. dues fotografies del vehicle retolat de l'empresa ORG_0 SL, usat per A.D.S., en un aparcament de la part alta de Sant Julià. En un àudio que J.V. li envia a Pina a les 16:06 hores (foli 1281), li explica que "l'hem vist amb el cotxe i doncs l'ha perseguit i he baixat del cotxe, he baixat al mig de la carretera, perquè anava a parlar amb ell i ni vull que em vegui" poc abans del moment en què es va produir la trobada entre

S.C. i A.D.S. en la qual aquesta va rebre les amenaces de mort cap a ell i la seva família perquè es fes càrrec del deute de ORG_1, SL, ORG_3.

-El dia 2 de febrer de 2022, S.C. li envia diversos àudios a la seva parella

Pina (foli 1283) en els quals li explica a les 14:52:21 hores que està amb el seu germà al restaurant "Mamma Maria" i que S. "esta parlant amb l'imbècil aquell" explicant-li que: "Demà em tinc que veure amb ell un altre cop, tema contracte, que pagarà cinc mil euros cada mes i...re...no sé. Vull dir a cobrar en un any o dos. Però demà he quedat amb ell perquè em firmi uns papers, demà tinc que parlar amb la comptable (...) el S. i ha anat ara a parlar amb ell i està, està cagat! Està que si, que cobrarem (...) té pinta que cobrarem (...) Ha dit que si que ho firmarà (...) I el S.i li ha dit que porti un sobre amb 7.000 que són pels seus gastos, de la seva gent que té aquí, hotels i dietes".

A les 18:38:50 hores (foli 1284) li explica que demà han quedat a les onze a la seu de ORG_4 ell, el seu germà, S.C. i A.D.S. perquè aquest firmi els papers "I que acabo tota aquesta situació. Què compleixi ja el primer mes, que demà ha de portat 6000 euros i ja està amor (...) aquest més té que complir i fer 5.000 euros. Són 5.000 euros un mes per mi, un pel S. i a vere si compleix el primer mes perquè la condició és que si no compleix un mes tot lo que ha complit no val (...) demà la reunió serà interessant i..li fotré una colleja quan el tingui al despatx i li diré...espavila que..penses que això acabarà aquí i t'aniràs de rositas i això no va aixís! No saps on t`has ficat ni amb qui!. Jo no et faré res però hi haurà altra gent que...que t'ho faran.

A les 19:07: 45 hores (foli 1285) li explica que "fins ara tot ha anat bé com ens esperàvem que el tio està cagadissim! I acabarà malament si en cas que s'emportés una pallissa o li passés alguna algo, però de moment el plan es que cobrarem i que no faré re així que bé, bé, bé. Demà més reunió i a vere com va , però té bona pinta el tio té la intenció de pagar i no pagar als altres (...) ens vol comprar material. Li vendrem amb la condició que pagui el cent per cent per cent (...) Però si té que vindre un tio a amenaçar-te i dir-te quatre coses per cobrar...pues es té que fer! Estava cagat i està cagat! (...) aquest tio no ha dormit aquesta nit segur!

-El dia 3 de febrer sobre las 10:30 hores es reuneixen A.D.S., J.V., D.V. i S.C. en un despatx de la societat ORG_4 i es firma el document de reconeixement i assumpció per ORG_0 del deute de ORG_1, SL, ORG_3.

El mateix dia, després de la reunió per la firma del document J.V. li envia un àudio al seu contacte "Barba" dient-li: "(...) hi ha un client que em deu 180.000 euros i aquesta setmana ha fet fallida i si no vol pagar per les bones, pues...pues tinc que anar per les dolentes! Porto tota la setmana darrera d'ell, on viu, on té els nens...on tot. I en un principi ja ho he aconseguit, a través d'amenaces, de cobrar 5000 euros cada mes (...)" (foli 1292)

També el dia 3 de febrer del 2022, també després de la reunió, J.V. li envia un àudio a S.C. en el qual li diu :"vamos a celebrar que has cobrado tú, al menos que has cobrado tú de momento" (foli 1259).

-El 8 de març (folis 819 i s.) D.V. li envia un àudio a S.C. en què li diu que ha de baixar a Barcelona el dissabte i que si A.D.S. fa l'ingrés de 5.000 euros "te lo saco y te los bajo", el que confirma la participació que J.V. li va dir a Pina que tenia

S.C. en les quantitats que havia d'abonar el Sr. D.S.

-El dia 9 de febrer de 2022, A.D.S. fa el primer pagament de 5.000 euros al compte corrent de ORG_4 i al dia següent D.V. li pregunta al seu germà si l'ha fet responent-li aquest que "ahir 5.000 només"(folio 807).

-El dia 11 de febrer de 2022, J.V. li escriu al seu germà D. i li pegunta si ha quedat amb el "gesto (gestor)"- apel·latiu amb el que el germans es refereixen a S.C. -com resulta de la fotografia que J. li va enviar el dia abans en el seu germà en el que figura aquest nom i un "sticker" de color vermell que és la cara d'un dimoni, amb clara referència a que és el dolent- i si ha pagat el " B.", responent-li D. en un àudio: "Si, sí, l'A. ja ha liquidat allò, i demà he quedat amb el gestor que li donaria" (foli 808).

-El dia 9 de març de 2022 D.V. li envia un missatge a A.D.S. on li preguntava: "Com tenim lo del març?", responent aquest: "avui rebo un pago i te'l faig demà dia 10", i dient D.V. fent referència a S.C.: "el primo pregunta si te de pujar? Que li dic?"; responent al seu torn A.D.S.: "no cal" (foli 861). Queda evidenciada, sense necessitat de proferir amenaces expresses, en tant que van ser suficients les que S.C. li va dirigir el dia 1 de febrer de 2022, que si A.D.S. no fa el pagament corresponent al dia 10 de març S.C. vindria a complir les amenaces.

-El dia 24 de març de 2022 Pina, la parella de J.V., (foli 1289) li envia a aquest un missatge en resposta a un previ missatge d'ell en el qual li explica que

S.C. està intentant obtenir la residència utilitzant a A.D.S., en què diu: "pues vaya amb el noi aquest"...primer l'amenaça i després li dona la residència".

-El dia 11 d'abril de 2022, un dia després de la data límit per fer el pagament del mes d'abril, D.V. li envia a A.D.S. un missatge preguntant-li pels diners (" EUR?") i aquest li va contestar: "avui" (folio 865).

El mateix dia (folis 1084 i seg.) S.C. li pregunta a D.V. si A.D.S. ha complert, contestant-li aquell que no i que li ha escrit i li ha dit que ho faria però que no ho ha fet i que si no ho fa demà li tornarà a reclamar, dient S.C.: "vale, avisame y sinó subo a darle un toque de atención".

-El dia 12 d'abril, D.V. li comunica a S.C. que A.D.S., a qui anomena "el pelele"- paraula espanyola per designar a una persona que es deixar manipular per altres- que crec que encara no ha pagat i que ho ha de confirmar amb el banc, i li diu "yo creo que se está confiando", enviant-li a continuació S.C. un àudio en què diu: "pues escúchame D. intentaaaa...intenta asegurarte de que no lo ha hecho, y entonces lo llamaré yo, cuando me lo confirmes y me subiré p'arriba a verlo, seguramente le dé una galleta y le diga que como vuelva a ocurrir, las cosas van a cambiar y el trato va a cambiar, pero la galleta se la pegaré vale! (...) miro de cuadrarme el calendario para subir para arriba a darle un bofetón"

-El dia 13 d'abril de 2022 (folis 1087 i 1088) D.V. li diu a S.C. que A.D.S. encara no ha pagat i S.C. li diu que el truqui i que li digui que: "voy a llamar a mi colega, así se lo dices", continuant C. dient-li a D.V. "su faena es pagar sabes, le fien o no le fien, su faena es pagar, así que dile que lo quieres hoy sin falta y si no, subiré".

El mateix dia 13 d'abril de 2022 (foli 865) D.V. li diu a A.D.S. que si avui mateix no li feia l'ingrés "pujarà un altre a reclamar-t`ho, jo no et trucaré més".

-El dia 19 d'abril de 2022 (foli 1094) D.V. li envia un missatge de whatsapp a S.C., reaccionant a un àudio que aquest va rebre de D.S. en el que li deia que tenia problemes per pagar i que li ha reenviat a D.V., li diu "va, este tio es gilipollas tio, es que me entran ganar de zurrarlo yo mismo de verdad eh!!!.

El mateix dia, D.V. li diu a S.C. en un missatge d'àudio (foli 1097): "porque es que como me toque los huevos regalo la deuda entera para que le rompáis las putas piernas y pase el resto de su puta vida, él y su hermano, en una silla de ruedas, es que va a tener suerte que se me va la puta castaña y os regalo los 200.000 para que le partáis las putas piernas!! Así de claro, y luego la deuda es vuestra, que no se pase de listo tio (...)".

També el dia 19, en dos missatges d'àudio J.V. li diu a S. (foli 1125 i 1126) "(...) escúchame, lllama al tonto ese que no ha pagado este me, dile cuatro cosas y que empiece de zero, que no ha pagado 18 y 19, llámalo, llámalo y ponlo al dia, súbete a Andorra a verlo (...)", responent S.C. "ya he hablado con tu hermano, si esta semana no liquida, subo a verle la cara al tonto ese", replicant novament J.V.: " pues si, sube a verle y le haces una visita, despacho, y a su hermana, y a su mujer, asustalo un poco va, que es tu faena, si quieres cobrar", contestant S.C. "visita de gestor", "tu ves a gastar y deja trabajar a los demàs", "estate tranquilo que yo mi tarea la llevo bien gandul".

Finalment, sobre les 19:36 hores (foli 1072) S.C. li envia un àudio a

A.D.S. en què, entre altres coses li diu: "(...) la voluntad que se ha tenido en este pacto que tenemos que poner unes cifras súper, súper prácticas, súper asumibles que te van bien a ti, que es un punto súper comodo tio, y la confianza, ya te la irás ganando poco a poco , pero claro, si en el tercer mes ya estás haciendo una cuenta a esa manera y tal (...) así que bueno, veamos si podemos llegar a buen puerto sin tener que tensar tanto el chicle, porque ya te digo que el chicle se estira, se estira, se estira y llega un dia que se parte (...) con el D. ya hablaré yo que baje un poco los tonos y que baje un poco la actitud, que lo que pasó, pasado está (...)"

-El dia 25 d'abril, després de diverses converses en les que S.C. li diu a

A.D.S. que ha de liquidar el deute, li envia un whatsapp preguntan-li "hiciste la transferència el viernes?", "pues dime cuando te va bien reunirnos,". Dels missatges que s'envien D.V. i S.C. el mateix dia, s'evidencia que volen tenir una reunió al dia següent amb A.D.S. per parlar de l'endarreriment en el pagaments de la tercera quota (folis 1104 i s.) i S.C. després de dir-li que el Sr. D.S. vol posposar la reunió afegeix: "A este al final habrá que hacerle pupa", "ya lo verás" responent D.V.: "Se està confiando".

-El dia 26 d'abril A.D.S., coincidint amb les pressions rebudes per satisfer la quota del deute del mes d'abril, pateix un atac d'ansietat pel qual requereix assistència mèdica.

Dels contingut d'aquestes converses la Sala, coincidint amb el criteri del Tribunal de Corts, no pot sinó arribar a la conclusió que els germans V. per poder cobrar el deute de ORG_1, ORG_3 amb ORG_4 i ORG_2, van contractar els serveis de S.C., doncs havia de rebre una compensació econòmica per la seva feina, a més dels diners que va rebre directament d'A.D.S. per cobrir despeses, per aconseguir amenaçant de matar-lo a ell, a la seva dona i al seu fill, que la seva empresa ORG_0 es fes càrrec, constituint-se en fiadora solidària, del deute de ORG_1, ORG_3, amenaces que, en ensenyar-li fotos de la seva dona i fill i demostrant- li que el podien seguir, va considerar serioses.

III.- CONSIDERANT: davant la contundència del contingut de les converses respecte les amenaces rebudes pel Sr. D.S. per assumir el deute de ORG_1, ORG_3, cap de les al·legacions de la part recurrent, pot desvirtuar la realitat de la seva existència, en tant que han estat expressament reconegudes pels tres processats en les seves comunicacions.

Així és totalment irrellevant: a) que el Sr. D.S. hagués assumit amb anterioritat un deute de ORG_1, SL amb ORG_2, ja que ho va fer voluntàriament perquè la seva empresa pogués comprar fiat, cosa que no va succeir després de la firma del document de data 3 de febrer de 2022, ja que les compres que va fer van ser pagant al comptat;

que les amenaces que va rebre el Sr. D.S. el dia 1 de febrer de 2022 i, tal como va explicar, del Sr. C. es fessin amb un to sec però lineal i cordial, to que es repetiria en la resta de les reunions i converses, el que no significa que les amenaces -admeses pel processats en les seves converses- no existissin i fossin prou contundents com per generar en el Sr. D.S. el temor suficient per assumir el pagament d'un deute que no li corresponia sense cap benefici per ell;

que les fotos de la seva família que li va ensenyar el Sr. C., les quals podia portar amb una carpeta que dugués a la jaqueta, al Sr. D.S. no fossin trobades en els telèfons mòbils, perquè, segons el perjudicat estaven impreses en paper, i la seva existència resulta compatible amb el seguiment que Josep V. va fer del Sr. D.S. abans de la trobada amb el Sr. C., com aquell li va reconèixer al seu contacte "Barba" en l'àudio que li va enviar el dia 3 de febrer de 2022, on li diu: " Porto tota la setmana darrera d'ell, on viu, on té els nens...on tot". S'ha de tenir en compte, a més, que segons resulta de les converses, J.V. va acompanyar a

S.C. fins a Sant Julià el dia 1 de febrer de 2022, de forma que es perfectament factible que li fes entrega de les fotos del seguiment. D'altra banda, S.C. va arribar fins al pàrquing en què el dia 1 de febrer de 2022 el Sr. D.S. tenia estacionat el seu vehicle, del qual va fer fotos (foli 1245 i s.), moment en què va poder col·locar en el vehicle un geolocalitzador o qualsevol altre aparell que després va treure davant del Sr. D.S. per fer-li creure que l'estaven seguint;

que el Sr. D.S. no fes esment a la seva denúncia als diners que va donar a S.C. el dia 3 de febrer, perquè la realitat de l'entrega queda evidenciada en l'àudio que J.V. envia a Pina el dia 2 de febrer de 2022 quan li diu: "el S. li ha dit que porti un sobre amb 7.000 que són pels seus gastos, de la seva gent que té aquí, hotels i dietes", quantitat que en un missatge posterior redueix a 6.000 euros, i per l'àudio que el dia 3 de febrer del 2022, després de la reunió, J.V. li envia un àudio a S.C. en el qual li diu: "vamos a celebrar que has cobrado tú, al menos que has cobrado tú de momento";

que les amenaces explícites es proferissin només el dia 1 de febrer de 2022 perquè a partir d'aquest moment les referències a la pujada de C. a Andorra quan havia de fer el Sr. D.S. els pagaments mensuals (el primo pregunta si te de pujar?, "pujarà un altre a reclamar-t`ho" o "ya te digo que el chicle se estira, se estira, se estira y llega un dia que se parte") posen de manifest que les amenaces de mort continuaven vigents;

que les anotacions manuscrites com "primes D." responguessin o no a aquest concepte, perquè l'ànim de lucre que es nega al recurs quedà palès en el fet d'obligar al Sr. D.S. a pagar un deute que no era seu, obtenint els germans

V. 10.000 euros; i que el Sr. D.S. pogués tenir altres motius per patir un atac d'ansietat, perquè el cert és que va coincidir amb el temps amb el retard en el pagament de la tercera quota de 5.000 euros, la qual li va ser reiteradament reclamada pels processats.

No s'ha produït l'error de valoració probatòria al·legat i el relat fàctic de la sentència ha de ser confirmat.

El principi "in dubio pro reo" no resulta aplicable ja que cap dubte expressa la sentència ni la Sala té sobre la comissió pel recurrents del fets pels quals han estat condemnats.

IV.- CONSIDERANT: el tipus de l'extorsió ha estat correctament aplicat en concórrer tots els elements exigits per l'article 207 del Codi Penal, precepte que castiga, el qui amb ànim de lucre, obliga una persona, amb violència o intimidació, a realitzar o ometre un negoci o un acte jurídic en perjudici del seu patrimoni o del d'un tercer.

Es tracta d'un tipus assimilat al delicte de robatori per l'exigència de l'ànim de lucre o d'obtenció d'un benefici econòmic injust i l'ús, en aquest cas, de la intimidació per aconseguir-lo, però el perjudici patrimonial de la víctima es produeix en obligar-lo a fer un acte de disposició sobre el seu patrimoni mitjançant un acte o negoci jurídic, i no per un desapoderament immediat d'efectes o diners de la seva propietat.

L'ànim de lucre va consistir en el cas del germans V. en la intenció d'obtenir la satisfacció del crèdit que ORG_4 i ORG_2 tenien amb ORG_1,SLU, per un import total de 186.286,19 euros, fent servir la intimidació, consistent en amenaçar de mort al Sr. D.S. i a la seva família, ensenyant-li fotos que demostraven que eren objecte de seguiments i traient del seu vehicle un aparell col·locat per demostrar-li que l'havien seguit, per obligar-lo a firmar un document pel qual assumia el pagament de deute de ORG_1, ORG_3 quan no li corresponia, amb el consegüent perjudici econòmic per ell i la seva empresa ORG_0.

Les amenaces inicials no van ser directament proferides pels germans

V. sinó que va ser S.C. qui, actuant per compte d'aquells i de comú acord, va amenaçar al Sr. D.S., percebent a canvi una remuneració consistent en una part de la quantitat mensual que aquell havia de pagar, com resulta de les converses abans transcrites en les quals es parla de: "te garantizo el cobro (...) por un porcentage bajo", "aquest més té que complir i fer 5.000 euros. Són 5.000 euros un mes per mi, un pel S.", "A. entre hoy y mañana, máximo pasado, va a hacer el ingresso de 5.000, si eso te lo, a ver si lo hace, lo saco y te los bajo" . Amb posterioritat, es van fer servir les amenaces inicials per mantenir al Sr. D.S. en un estat d'atemoriment per tal de que anés fent els pagaments mensuals als quals s'havia compromès.

L'ànim de lucre en el cas dels germans V. no queda eliminat pel fet de que les seves empreses fossin creditores del deute assumit per ORG_0, perquè la satisfacció d'aquest deute no era responsabilitat d'A.D.S. ni de la seva empresa ORG_0, i precisament el fet de no tenir aquests la condició de deutor de ORG_4 i de ORG_2, és lo que determina la comissió del delicte d'extorsió i no el de realització arbitrària del propi dret, quina aplicació es propugna amb caràcter subsidiari.

La major gravetat del delicte d'extorsió i la seva assimilació punitiva al delicte de robatori, respon a que la seva finalitat és l'obtenció d'un d'enriquiment il·lícit, forçant a la víctima a realitzar un acte o negoci en perjudici del seu patrimoni, mentre que el delicte de realització arbitrària del propi dret únicament es pretén obtenir del deutor el compliment d'una obligació preexisteix envers l'autor.

Tanmateix els fets no tenen encaix en el delicte d'amenaces condicionals pel principi d'especialitat, en tant que el delicte d'extorsió és un delicte especial en relació al d'amenaces, perquè a més de les amenaces conté un element específic propi de l'extorsió, com és l'execució per la víctima d'un acte de disposició patrimonial realitzant o ometent un negoci o un acte jurídic en perjudici del seu patrimoni o del d'un tercer.

El mateix principi d'especialitat és el que descarta l'aplicació del delicte de coaccions.

El delicte ha estat correctament considerat consumat perquè el Sr. D.S. va realitzar el negoci jurídic en perjudici del seu patrimoni i del de la seva empresa, al qual va ser comminat per les amenaces rebudes signat el document de reconeixement del deute de ORG_1, ORG_3 amb ORG_4 i ORG_2 i assumint el seu pagament.

V.- CONSIDERANT: l'aplicació del subtipus atenuat previst pel delicte de robatori a l'article 202 del Codi Penal quan la violència o intimidació exercida tingui escassa significació no pot ser estimada, perquè aquesta característica no la té l'exercida pels processats sobre el Sr. D.S., no només perquè les amenaces van ser de mort i es van estendre a la seva família, mostrant-li evidències sobre els seguiments que se li havien realitzat, sinó també perquè l'estat d'atemoriment en què es va col·locar la víctima es va perllongar durant quasi tres mesos, en els quals amb les referències a la pujada del Sr. C.

a Andorra quan havia de fer els pagaments mensuals, li era recordada la vigència de les amenaces, fins a arribar a provocar la crisi d'ansietat que va patir el Sr.

D.S. el 26 d'abril de 2022.

VI.-CONSIDERANT: l'extensió de quatre anys en què ha estat fixada la pena no resulta, com sosté la part recurrent, desproporcionada a la gravetat dels fets i, a més, ha estat raonablement argumentada pel Tribunal de Corts la seva imposició, tenint en compte que la pena prevista pel delicte es la presó de dos a sis anys.

L'article 56 del Codi Penal estableix que "El tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, segons el que resulti de l'aplicació dels articles anteriors, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció".

No concorren circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal en els processats, el delicte es va consumar i els processats són autors del mateix, de forma que són la gravetat dels fets, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció, els elements que han de ser considerades per la fixació de la pena.

La tesis sostinguda per la part recurrent sobre la imposició de la pena en la meitat inferior de la seva extensió quan només es fa servir la intimidació, és un criteri que no té cap fonament legal ni resulta raonable, perquè pot ser més greu tenir atemorit una persona amenaçant-la amb matar-lo a ell i a la seva família, que utilitzar contra la mateixa la violència física sempre que no es facin servir armes i que, evidentment la violència no sigui molt greu.

El Tribunal de Corts considera que els fets són extremadament greus, criteri que comparteix la Sala, ja que és molt greu atemorir una persona, fent-li raonablement creure que podien acabar amb la seva vida i la de la seva família mitjançant la contractació d'una persona que apareix com un professional capaç de complir les amenaces, i obligar-lo a assumir un deute de 186.285,19 euros quin pagament no li corresponia per interessos merament empresarials. La gravetat és veu a més incrementada per la duració -quasi tres mesos fins que va denunciar els fets- de l'estat d'atemoriment en que va ser col·locat la víctima.

L'entitat de les amenaces, la seva extensió a la família del Sr. D.S., la duració de l'estat d'atemoriment al que se li va sotmetre i l'entitat del perjudici patrimonial que va ser obligar a assumir, són circumstàncies que per sí mateixes justifiquen l'extensió de la pena, la qual no podem oblidar que ha estat imposada en el límit màxim de la seva meitat inferior.

Respecte a les circumstàncies personals, són les referides a aquelles situacions, dades o elements que configuren l'entorn social i el component individual de la persona, com, entre altres, la seva edat, el seu grau de formació intel·lectual i cultural, la maduresa psicològica, l'entorn familiar i social, la seva activitat laboral. En el cas dels processats, les seves circumstàncies personals no serveixen per modular, ni reduir la gravetat dels fets, ja que ens trobem amb persones, especialment els germans V., sense mancances econòmiques, amb feina i amb un nivell, en principi, adequat d'integració social, què han comés el delicte per raons merament econòmiques amb la finalitat d'aconseguir el que per vies legals no podrien haver arribat a tenir.

D'altra banda, les finalitats de la pena són diverses i a més de la finalitat de reinserció social que es projecta fonamentalment en la fase d'execució, tenim la finalitat retributiva o de càstig, la prevenció general quina funció és dissuadir al condemnat de tornar a delinquir, i la prevenció general per dissuadir a la resta de ciutadans de cometre conductes delictives.

En el cas analitzat considerem que l'extensió en la què han estat imposades les penes, resulta proporcionada a la gravetat dels fets i compleix aquestes finalitats, tenint en compte que s'ha de fugir de les penes exemplificadores si no guarden la necessària proporcionalitat a la gravetat dels fets, el que no succeeix en aquest cas i que, a més, els processats, com a pas previ per la seva reinserció social, en cap moment han reconegut els fets ni les amenaces, considerant al Sr. C. com un intermediari entre els germans V. i el Sr.

D.S. per poder arribar a un enteniment cordial sobre el pagament del deute de l'empresa del seu pare,

Finalment, respecta a la pena complementària d'expulsió de Principat imposada a S.C. també es considera proporcionada tenint en compte, la gravetat dels fets i, sobre tot, que el processat no té cap arrelament al país, al qual només es va desplaçar per delinquir i per motius d'oci.

VII.-CONSIDERANT: la indemnització fixada per danys morals en

3.000 euros ha de ser mantinguda, ja que resulta proporcionada per reparar econòmicament el lògic patiment del Sr. D.S. durant els tres mesos en què va estar sota les amenaces de mort per a ell i la seva família.

Tanmateix s'ha de mantenir la indemnització per la quantitat de 6.000 euros que, com a mínim, es considera que va pagar el Sr. D.S. al Sr. C., ja que, la realitat d'aquest pagament ha quedat suficientment provada, com s'ha exposat amb anterioritat.

Finalment, s'ha de confirmar la condemna al pagament de les costes de l'acusació particular perquè les seves pretensions, pràcticament coincidents amb les del Ministeri Fiscal, han estat substancialment estimades en la sentència sense que es constati mala fe ni temeritat en la seva actuació en el procediment.

VIII.-CONSIDERANT: la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recurrent, inclosos els honoraris d'advocat, en aplicació del articles 354.2 i 356 a) del Codi de procediment Civil.

.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació de Pera,

Expósito i Serra

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de gener de 2014 en la causa 6000038/23.

3.- Imposar a la part recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i

signem.