Imprudència amb resultat de lesions i danys. Accident de trànsit. Conducció de vehicle sota la influència de begudes alcohòliques (0013/99)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 25-99 DE 23 DE SETEMBRE DE 1999

Ponent : M.I. Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

RESULTANT: que en la causa de referència el Tribunal de Corts dictà sentència en data 3 de març de 1999, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Gálvez com autor responsable del delicte major d'imprudència amb resultat de lesions i danys i del delicte menor de conducció de vehicle automòbil sota la influència de begudes alcohòliques, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de 100.000.-pts de multa, privació del permís de conduir durant 6 mesos i pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil es condemna Gálvez solidàriament amb la ORG_0 Porras al pagament a: 1) Ropero la suma de 314.000.-pts a títol de danys i perjudicis soferts. 2) Tejada la quantitat de 835.326.-pts en el mateix concepte i de l'import que es fixarà en període d'execució de sentència i que resulti de la diferència entre el valor venal del seu automòbil Audi matrícula XXXX estimat després d'un peritatge ordenat pel propi Tribunal i les 1.630.000 pts ja rebudes de la ORG_0 Alfaro. 3) Jover de la quantitat de 6.253.723.-pts en concepte de danys i perjudicis soferts. 4) Ropero, Tejada i Jover de la suma de 200.000.-pts a títol de despeses de desplaçaments i allotjament. 5) la ORG_0 Alfaro de la quantitat de 721.404.-pts a títol de despeses d'hospitalització de Tejada abonades.

Reservant les accions civils que corresponguin a la ORG_0 Alfaro per a la reclamació de la suma de 1.630.000.-pts pagades al perjudicat Ropero en concepte del valor venal del seu cotxe marca Audi, matrícula XXXX"

RESULTANT: que contra l'esmentada sentència s'interposa recurs d'apel·lació pel Lletrat Galván en nom i interès de la ORG_0 Porras.

El seu recurs es limita a les disposicions civils de la sentència, de la que contesta els següents punts:

l'ITT soferta per Ropero que regenta un comerç a Gavà (Barcelona) s'ha fixat a 480.000.-pts a raó de 80.000.-pts per mes, mentre que el perjudicat no ha justificat l'import dels seus revinguts i que el salari mínim interprofessional és inferior el d'Espanya al d'Andorra.

La manca de guany resultant de l'ITT soferta per Tejada està avaluada en 988.800.-pts, en absència de document que justifiqui el salari rebut per ella abans de l'accident. A més si bé es va presentar el document relatiu al contracte d'una assalariada destinada a reemplaçar a la perjudicada durant la ITT no s'ha justificat l'import del salari pagat a aquella. A més el reembossament d'aquest salari ha de ser tingut en compte només fins el 18-9-98, data en la qual Tejada va ser donada d'alta.

L'avaluació a 200.000.- el punt de la IPP soferta per Tejada és excessiva i s'ha de limitar a 107.953.-pts el punt.

El perjudici estètic de Tejada de 3/7 segons les conclusions del perit s'ha de portar sobre 300.000.-pts

La existència d'un perjudici de lleure no ha quedat establert.

La suma de 887.000.-pts atorgada a títol de contractar una empleada de casa durant el període de la ITT, s'ha de reduir la quantitat de 45.000.-pts no justificades.

Les despeses mèdiques indemnitzades a raó de 127.923.-pts no són totes en relació amb les lesions conseqüència de l'accident. Solament estant justificades despeses per un import de 51.057.-pts que apareixen en els documents 18 a 20 aportats per l'acusació particular.

El Tribunal de Corts ha comès un error, en el curs de la fixació de diferents tipus d'indemnització, en quant a l'edat de Tejada que era de 46 anys i no de 36 al moment de l'accident.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal compareix i es remet a la decisió del Tribunal superior.

RESULTANT: que la Lletrat Almansa, en representació de la ORG_0 Alfaro compareix i sol·licita la confirmació de la sentència pel que respecta la seva defensada.

RESULTANT: que el Lletrat Talavera, en representació de Ropero, Tejada i Jover s'oposa al recurs, observant que les sumes atorgades a títol de la IPP corresponen a la jurisprudència dels Tribunals andorrans, l'ITT havent estat indemnitzada sobre la base d'un salari inferior al salari mínim en vigor a Andorra i Espanya.

RESULTANT: que també compareix als efectes oportuns el Lletrat Jaume BARTUMEU CASSANY, advocat de Gálvez.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: sobre la indemnització del perjudici corporal de Ropero, que es reprotxa a la sentència recorreguda l'haver avaluat a 480.000.-pts a raó de 80.000.-pts per mes la indemnització reparadora d'una ITT de 6 mesos.

que les víctimes que no justifiquen una activitat professional remunerada són compensades segons una jurisprudència establerta per una indemnització igual al salari mínim interprofessional, que la suma retinguda pel Tribunal de Corts no excedeix l'import del citat salari , que el recurs formulat per aquest concepte ha de ser desestimat.

CONSIDERANT: sobre la indemnització del perjudici corporal de Tejada, que aquesta certament tenia 46 anys al moment de la consolidació de les lesions, de tota manera l'avaluació a la suma de 500.000.-pts del perjudici estètic de 3/7 retingut pel Dr. Carnero compte tingut de les cicatrius descrites per ell, constitueix una suma raonable d'acord amb la jurisprudència actual, que no pertany a l'expert dir si existeix o no perjudici de lleure, sinó a la jurisdicció, aclarida arribat el cas per l'avís del metge, de pronunciar-se sobre la impossibilitat per la víctima de fer activitats normals de lleure, que concretament la existència d'un perjudici com aquest pot ser deduït de les seqüeles descrites per l'expert; la indemnització de 150.000.-pts atorgada per aquest concepte a la perjudicada és del tot moderada, tenint en compte els barems jurisprudencials.

CONSIDERANT: en relació al perjudici no personal, que Tejada presenta seqüeles consistents en limitació mitjana de la mobilitat de l'espatlla del costat no dominant amb dolor residual a nivell d'espatlla i focus de fractura, limitant de 15% la seva capacitat de treball, amb una incidència professional de 2,5/7, que l'avaluació del punt a 200.000.-pts, compte tingut de l'edat de 46 anys de la perjudicada se situa al nivell de la indemnització mitjana atorgada per aquest coeficient d'incapacitat, però sense incidència professional; que el recorrent doncs està mal fonamentat a l'al.legar l'avaluació exagerada d'aquest tipus de perjudici.

CONSIDERANT: finalment que la víctima ha de ser indemnitzada íntegrament del perjudici que justifica , que està justificat per la aportació de factures i tiquets de caixa de farmàcia la totalitat de les despeses mèdiques a càrrec de la perjudicada, de les quals ha reclamat el reembossament, havent-se d'observar que les lesions presentades per la perjudicada, com les fractures i traumatisme nasal no són incompatibles amb els medicaments comprats; que els rebuts aportats al sumari permeten justificar el contracte temporal d'un empleada de casa, i l'import pagat. Finalment pel que respecta la indemnització de la ITT hi ha lloc d'observar que la indemnització atorgada pel Tribunal de Corts calculada sobre la base de 103.000.-pts al mes no excedeix l'import del salari mínim interpofessional, que si bé és cert que no s'ha justificat el salari durant tot el període de la ITT com tampoc la pèrdua de beneficis del comerç, la quantitat atorgada pel Tribunal de Corts no és superior a la indemnització fixada en cas d'absència d'activitat professional.

CONSIDERANT: en aquestes condicions la sentència recorreguda ha de ser confirmada en la seva totalitat.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la cia. d'assegurances Porras.

2.- Confirmar en tots els seus extrems la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 3 de març de 1999 en la causa núm. 1-3/98.

3.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.