Contracte de societat-liquidació-costes processals (0149/11)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-149/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Salamanca va interposar demanda, de data 9-04-2010, envers els Srs. Cañete i Raya, segons la qual sol·licitava la condemna solidària dels defenents a l'abonament de 8.729,48 euros o bé la condemna de cadascun d'ells a l'abonament de 4.364,74 euros, amb més els interessos i les costes processals.

En data 14-05-2010, la representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda i va demanar que s'imposessin a la part agent les costes processals.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 8- 04-2011, essent la seva part decisòria: "DECIDEIX Estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Procurador Canales actuant en nom i interès de la Sra. Salamanca contra els Srs. Cañete i Raya, condemnant-los a pagar a la demandant cadascun la quantitat de 897,42 euros augmentada amb l'interès legal des de la data de la contesta a la demanda i sense fer imposició de costes processals".

III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 28-06-2011, ha presentat llur escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el seu escrit, demana la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 19-07-2011, en virtut del qual demana que es procedeixi a la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, assevera que la part agent va demanar la condemna dels defenents a l'abonament de 4.364,74 euros, amb més la diferència fins a arribar a la quantitat de 6.000 euros, per factures pagades i pendents a Ricart, així com les costes processals. Manifesta que no es pot compartir el criteri del Tribunal segons el qual la pòlissa de 25-04-2009 s'ha d'entendre com un passament de comptes i un repartiment de les pèrdues. Indica que tant la recurrent com el Sr. Raya quan van signar el préstec sabien, i així ho han declarat, que existien més deutes, com els lloguers i la cancel·lació del lloguer. Per tant, s'ha de donar lloc a les quantitats de 6.042 i 3.004,75 euros, en concepte d'arrendament.

En segon terme, insisteix que la pòlissa de crèdit es va signar per tancar la pòlissa prèvia que existia amb el banc i no per a liquidar els deutes existents. Per això, segueix reclamant l'import de 2.385,56 euros, en concepte d'impostos; 114,55 euros de FEDA; 52,90 euros de P.S.; 386,98 euros de S. i 270,65 euros a S.P..

En tercer terme, manifesta que cap resposta ha donat el tribunal d'instància a la reclamació efectuada pels pagaments efectuats a Ricart. Indica que consta provat el pagament de 800 euros el mes de març de 2010 i de 500 euros, segons document 75 adjuntat a l'escrit de proposició de proves, de manera que els correspon als defenents assumir l'import global de 866,66 euros. Afegeix que durant el mes de gener s'ha efectuar un pagament suplementari de 1.450 euros i que s'haurà de liquidar en seu d'execució de sentència.

II.- Resta com a extrem no controvertit entre les parts litigants l'existència d'un contracte de societat civil entre elles que tenia com a objecte l'explotació del negoci E.B. des del dia 14 d'agost de 2007, així com la inexistència de pacte sobre el repartiment dels guanys i les pèrdues, de manera que aquest s'havia d'efectuar, en el present cas, a parts iguals. Tanmateix resta provat que els tres socis van acordar la dissolució de la societat civil el mes de desembre de 2008. Aquesta decisió comportava l'obertura d'una fase de liquidació, tota vegada que calia determinar els actius i passius existents i procedir al seu repartiment o assumpció dels deutes a parts iguals. Així consta també acreditat que el mes de febrer de 2009 es va desocupar el local en el qual es prestava l'activitat (foli 448, confessió en judici Sra. B.). La part recurrent entén que existien deutes quan es va signar la pòlissa de crèdit el mes d'abril de 2009 i que no es va poder obtenir un major préstec del Banc per a fer front als deutes, mentre que el tribunal a quo considera que la pòlissa de crèdit es va obtenir per a sufragar entre els tres socis els deutes generats per la dissolució de la societat civil particular.

Si s'analitza la prova que es troba a les actuacions, la tesi de la part recurrent segons la qual no es va poder obtenir més diner per part de l'entitat bancària per a fer front als deutes existents es troba òrfena de tot recolzament, de manera que la Sala ha de procedir a interpretar quina fou la voluntat dels socis quan van procedir a signar la pòlissa de crèdit el mes d'abril de 2009. En aquest sentit, resta provada la voluntat de dissoldre el desembre de 2008, la desocupació del local de la societat el mes de febrer de 2009 i el repartiment dels mobles del negoci, de manera que els actes coetanis i posteriors de les parts a la decisió de dissoldre la societat només poden ésser interpretats en el sentit de procedir a la liquidació dels actius i passius, de forma que amb l'assumpció del pagament de la pòlissa de crèdit per parts dels tres ex-socis es procedís a saldar definitivament els deutes existents.

III.- Qüestió diferent i que també ha de ser analitzada és si els imports que reclama la recurrent poden ésser refusats o no. Aquesta Sala procedirà a l'estudi dels diferents conceptes que reclama la recurrent, atès que, com ja indica encertadament, el jutge a quo, encara que existeixen deutes abonats amb posterioritat a la data de la pòlissa de crèdit, si porten causa de l'explotació del negoci han de ser assumits pels ex-socis a parts iguals.

Per tant, correspon analitzar en primer terme les quantitats que la part recurrent reclama 6.042 euros en concepte de lloguer abonat a la mercantil 3 M.P. i la quantitat de 3004,75 abonats a la mercantil G., pels mesos de juny i juliol de 2008. El motiu de la desestimació d'aquestes quantitats rau en el fet que existeix una diversitat de persones jurídiques destinatàries del pagament del lloguer, que esdevenen diferents de l'arrendadora, Sra. Palomo, i de l'avís de resolució del contracte, enviat a la mercantil G., sense que s'hagi acreditat la condició de creditores o de cessionàries del dret a percebre el cànon arrendatici, de manera que no s'ha acreditat que el pagament efectuat sigui alliberador del deutor i, per tant, aquests han de ser exclosos de la present reclamació i confirmada en aquest extrem la resolució d'instància.

Pel que fa a la partida relativa als impostos i a les factures de telèfon, electricitat i proveïdors, s'escau efectuar les següents consideracions. Aquesta Sala no pot compartir l'argument que es tracta de deutes que en el moment del passament de comptes o de les tasques liquidadors no foren presentats o incorporats com a deutes, atès que es tracta clarament de despeses (impostos, subministres d'electricitat, telèfon i material) que s'enllacen amb l'objecte de l'explotació. En aquest ordre d'idees, s'escau donar lloc a la total partida d'impostos (2385,56 euros), a la de taxes ja reconeguda per la sentència d'instància (665,62), mentre que pel que fa als subministres d'electricitat, telèfon i proveïdors (P.S., S., S.P.), tota vegada que són factures relatives al gir del negoci, procedirà donar lloc a les mateixes, sens perjudici que només respecte d'aquelles partides que siguin anteriors a febrer de 2009 o de febrer del 2009, devent restant excloses de la procedència d'aquesta reclamació les posteriors, de manera que caldrà en fase d'execució de sentència que la part agent acrediti o desglossi l'import de les mateixes que pot ésser percebut en funció dels criteris que s'acaben d'establir.

Per últim, s'ha d'analitzar la viabilitat de la reclamació efectuada pels pagaments que s'han realitzat a Ricart, atès que la recurrent considera que s'han de determinar en període d'execució de sentència les quantitats que els demandats han d'abonat contra la presentació de justificants de pagament.

Quant a aquest extrem, cal indicar que consta a les actuacions, segons resulta de les asseveracions de la part agent, així com de la confessió en judici dels ex-socis (folis 451 i 452) que el mobiliari del local provenia del subministre de Ricart, malgrat un dels ex-socis (foli 452) argumenti, en relació al deute, que el mobiliari no estava inclòs en el tracte i que l'agent es va comprometre a retornar-ho i recuperar diners. Tanmateix la part agent ha acreditat que, en pagament de l'esmentat deute ha procedit a abonar la quantitat de 1300 euros (folis 93 i 208) i de 1.450 euros (foli 461) i tota vegada que es tracta de mobiliari adquirit pel negoci que s'explotava en societat i essent la factura anterior a la dissolució de la societat, sí que procedeix donar lloc a augmentar la condemna de la sentència d'instància en la quantitat de 573,33 euros per cadascun dels codefenents.

IV.- Per últim, procedeix efectuar l'estudi de dos extrems més: un, és el relatiu a la responsabilitat solidària que exigeix la part recurrent en relació als defenents. En aquest sentit, front a tercers la responsabilitat dels socis esdevé il·limitada i solidària (cfr. D. 45,2,9-1 i STJA 1-12-1994); en canvi, quan com succeeix en el present cas, ressurt que l'exercici de l'acció no és per a respondre davant de tercers dels deutes socials, sinó una acció d'anivellament patrimonial o de liquidació dels deutes socials entre els socis,i, per tant, no existeix una relació solidària entre els mateixos, sinó que aquests responen, com s'ha vist, a parts iguals, però de forma parciària.

I, el segon extrem, és el relatiu a les costes processals. Entén la recurrent que si no s'hagués procedit a interposar la demanda no s'hagués obtingut cap pagament, tota vegada que els socis ja van indicar que no pagarien cap quantitat que no fos la deguda al Banc. Així, les costes processals s'han d'imposar perquè no existeix cap justificació a l'oposició al pagament ni que un soci pagui pels altres. Aquest motiu no pot prosperar. En efecte, la regulació de les costes processals, continguda en el Codi 7,51,5 i en la Novel·la 82, cap. X, i desenvolupada per la jurisprudència d'aquesta Sala, participa clarament del criteri del venciment objectiu, el qual pot ésser exclòs quan concorren circumstàncies que el mitiguen, podent ésser aquestes, sense ànim exhaustiu, l'estimació parcial de les pretensions, els dubtes fàctics o de drets o l'especial complexitat de l'afer. En el present cas, existeix una reclamació derivada de la liquidació de la societat civil particular, en la qual les pretensions de la part agent solament han estat acollides en part, tota vegada que mentre l'agent reclamava fins l'import del procediment abreujat, la part defenent considerava que no havia d'abonar cap quantitat. En aquest cas, i compte tingut que no existeixen circumstàncies que permetin apreciar una modificació del criteri del venciment, s'escau mantenir el criteri de no imposició de les costes processals a la instància, atesa l'estimació parcial de la demanda.

V.- Quant a les costes d'aquesta alçada, i derivat també de l'estimació parcial del recurs interposat, tampoc procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Salamanca contra la sentència, de ata 8-04-2011, i revocar en part la part decisòria de la mateixa, en el sentit d'afegir la condemna dels defenents a l'abonament d'una tercera part cadascú de les quantitats que resultin d'incrementar la condemna fixada a la instància, a acreditar en període d'execució de sentència, pels conceptes referits en el fonament de dret III, i a l'import de 573,33 euros cadascun per la part del deute en concepte de mobiliari ja abonat per la part agent, mantenint la no imposició de les costes processals. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.