Laboral (0115/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 115/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 17 de setembre de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Pulido va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Caro, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència condemnant la societat demandada a pagar-li: la quantitat que es fixi com a indemnització per haver-se efectuat l'acomiadament de forma indeguda, més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda; subsidiàriament la quantitat que es fixi com a indemnització per ser l'acomiadament injustificat, més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda; el salari base, les hores extraordinàries, les dietes, les vacances i qualsevol altre concepte salarial que integra el seu salari global, durant la relació laboral, que no s'hagi pagat correctament; a declarar i cotitzar prop de la CASS, la indemnització que es determini, les quantitats que se li hagi de pagar per la manca de pagament o pagament incorrecte del salari global, i les quantitats ja pagades que no van ser cotitzades en el seu moment.

II.- La societat Caro va oposar-se a les pretensions de la part agent, plantejant l'excepció de forma improcedent de formular la demanda, i sobre el fons, contestant que des del 26 de juliol de 2007, incomprensiblement, el treballador no és va tornar a incorporar al seu treball; que queda doncs clar que el demandant es va desistir unilateralment, lliurement però injustificada del contracte de treball.

III.- Per sentència de data 31 de març del 2009, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, Secció civil, estimant parcialment la demanda de l'agent, va condemnar a la societat Caro a satisfer al Sr. Pulido l'import de 7.515,33 EUR, més els interessos legals a comptar del dia 10 d'octubre del 2007 i a l'abonament de les costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat Caro manifesta: que el Sr. Pulido no ha complert amb les seves obligacions, i no ha sabut explicar de manera objectiva perquè durant 5 dies, no va prestar els seus serveis laborals a l'empresa, no es va personar a la seu de la mateixa o perquè durant 5 dies no va trucar cap dels dies al telèfon de l'empresa o del seu representant, malgrat no tenia suposadament ocupació efectiva; que resta acreditat que el dia 26 de juliol de 2007, l'empresari es va personar a l'obra de l'Hospital, una vegada els treballs s'havien acabat i que va manifestar que hi havia una nova feina a la SEU d'URGELL.

II.- El Sr. Pulido declara que els documents que consten en autes corroboren que l'empresa pagava als treballadors una part de la nòmina per mitjà de transferència bancària i l'altra part en un sobre amb diners en metàl·lic, que els treballadors de l'empresa feien 10 hores diàries, puntualitzant el Sr. Elías que l'empresa les pagava totes al mateix preu; que en atenció a la negativa de l'adversa d'aportar el llibre de treball, a les manifestacions del Sr. Elías i del Sr. Duque i al propi reconeixement tàcit per part de l'adversa del pagament de les dietes en metàl·lic, aquesta part creu necessari la inversió de la càrrega de la prova; que per tant s'ha de donar per certes les manifestacions del treballador i tenir en compte els aspectes salarials següents: un salari base de 8,85 EUR bruts, una jornada de treball de 10 hores diàries, dietes de 10,53 EUR bruts per dia treballat fora del Principat; que la indemnització per acomiadament improcedent ascendeix a la quantitat de 9.430 EUR.

III.- Es pacífic que el dia 1 d'abril del 2004, el Sr. Pulido va començar a treballar pel compte de la societat ENTITY_5; que el dia 26 de juliol de 2007, es va finalitzar l'obra a la qual treballava el Sr. Pulido a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell; que per carta de data 1 d'agost del 2007, lliurada directament al treballador, l'empresa va comunicar al Sr. Pulido el seu acomiadament, sense dret a preavís ni a cap compensació econòmica, per haver abandonat el seu lloc de treball a comptar del dia 26 de juliol.

IV.- L'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball preveu que l'empresari pot acomiadar el treballador sense necessitat de preavís ni d'obligació de satisfer cap compensació econòmica, en el supòsit d'abandó del treball per un període superior a 3 dies laborables consecutius sense causa justificada. En cas d'autes l'obra a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell va finalitzar-se el dia 26 de juliol del 2007, i per tant, pertocava a l'empresari donar als seus treballadors, noves instruccions, d'acord amb les disposicions de l'article 55 de la Llei laboral que estableixen que l'empresari esta obligat a donar ocupació al treballador en les condicions, el lloc i el temps convinguts. El poder de direcció el té l'empresari, i doncs és aquest darrer que ha de preocupar-se que una vegada una obra finalitzada, els treballadors de l'empresa tinguin una altra feina a realitzar i donar-los les instruccions al respecte. Per conseqüent, l'empresari no pot imputar al treballador el fet d'haver-se despreocupat totalment del seu treball a l'empresa durant els 5 dies laborables que van seguir el 26 de juliol del 2007, quan es una obligació del patró de no deixar els treballadors sense feina. Resulta de les declaracions escrites dels Srs. Expósito i Ramirez, que treballant a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, i doncs suposadament imparcials per no tenir cap vincle amb les parts, que el Sr. Pulido, una vegada finalitzades les obres, va continuar fent acte de presència a l'Hospital els dies 26, 27, 30 i 31 de juliol, i que per tant, no va abandonar el seu lloc de treball. L'empresari pretén que el mateix dia 26 de juliol, va donar instruccions als seus treballadors de desplaçar-se a la SEU d'URGELL aquella mateixa tarda per començar una nova feina. Nogensmenys, aquest argument no fou al·legat en l'escrit de contesta a la demanda, sinó que al contrari, en l'esmentat escrit, la societat Caro només va manifestar que: "...la conducta del Sr. Pulido es, com a mínim, inexplicable puix que, sense motiu ni causa que ho justifiques, es passà mes de tres dies sense anar a treballar ni personar-se en el domicili de l'empresa a assabentar-se on havia de continuar treballant per Caro desprès d'haver-se acabat les obres a l'Hospital....Així acabada la feina a l'Hospital, el mateix dia 26 de juliol de 2007, el demandant s'havia d'haver posat en contacte amb el Sr. C. o desplaçar-se al domicili de Caro..." En cap moment es fa referència a instruccions donades el mateix dia 26 de juliol per anar a treballar a la SEU d'URGELL, sinó que l'únic greuge reprotxat al treballador es de no haver-se presentat al domicili de l'empresa una vegada les obres de l'Hospital acabades, quan, com s'ha dit mes amunt, es una obligació de l'empresa i no del treballador, organitzar els treballs i donar les instruccions necessàries per tal que no hi hagi cap interrupció en la feina. En conseqüent, l'acomiadament del Sr. Pulido es del tot injustificat, el que obra dret al treballador a la indemnització de l'article 76 de la llei sobre el contracte de treball. Com que en el seu escrit de demanda el Sr. Pulido no ha xifrat l'import de la indemnització reclamada en concepte d'acomiadament injustificat o fet en forma indeguda, sinó que va únicament sol·licitar la condemna de l'adversa a pagar-li la quantitat que el Tribunal fixi com a indemnització, no pot, en tràmit d'apel·lació, modificar les seves pretensions i reclamar per aquest concepte una quantitat superior a la fixada pel Tribunal de primera instància. S'ha doncs de confirmar l'import atorgat de 7.515,33 EUR pel referit concepte.

V.- Respecte al presumpte pagament del salari en metàl·lic i a la realització de 10 hores extraordinàries per setmana, al·legats pel Sr. Pulido, no consta en autes la prova suficientment significativa dels dits fets, atès que els testimonis Srs. Duque i Elías no han confirmat de manera rotunda i inequívoca els seus escrits, davant el Jutjat de Primera Instància de la SEU d'URGELL. Per tant, atès que el treballador no aporta la prova contraria, s'ha de valorar els butlletins de salari, firmats pel Sr. Pulido, com prova de l'existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius, i del seu import, d'acord amb les disposicions del darrer apartat de l'article 60 de la Llei laboral. Es cert que l'empresari no va aportar el llibre de treball previst en l'article 43 de la Llei sobre el contracte de treball. Nogensmenys, si aquest mancament constitueix una infracció laboral, en canvi, no pot tenir per efecte una inversió de la càrrega de la prova, ja que l'empresari no pot fet la prova negativa de que un treballador no ha fet les hores extraordinàries que reclama. Com aquesta Sala ha tingut l'oportunitat de declarar-lo, l'absència de llibre de treball priva l'empresari d'un mitja de prova important, però no pot exonerar el treballador establir la realitat i la veracitat de la seva demanda.

VII.- Pel que fa a les dietes, el Sr. Pulido no ha acreditat quins dies concrets va treballar a l'estranger, ja que aquesta Sala comparteix el raonament molt encertat del primer jutge respecte als volants enviats per l'empresa a la CASS per obtenir cobertura mèdica dels seus empleats a Espanya. També s'ha de confirmar la resolució recorreguda pel que fa al tema de les vacances, per no aportar el Sr. Pulido en tràmit d'apel·lació ,elements de fets o de dret que siguin pertinents per tal de modificar la sentència, aleshores que tots els arguments de l'agent relatius a aquest concepte han estat depurats i correctament analitzats pel Tribunal a quo.

VI.- La desestimació d'ambdós recursos imposa de no fer especial condemna en costes de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4; Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentència del Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 31 de març del 2009 en tots els seus extrems;

Sense fer especial imposició de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.