Reconvenció implicita i modificació del pressupost (0163/08)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-163/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat "Quesada" va formular demanda contra la societat "Codina", reclamant el pagament de la suma de 15.996,55 euros, import de diversos treballs de fusteria que la seva mandant va portar a terme al "Xalet M." per encàrrec de la defenent i que aquesta sols havia pagat en part, més interessos i costes.

II.- En data 16 de gener del 2007, la representació processal de la societat Codina va contestar a la demanda argumentant que els treballs de fusteria realitzats per la part agent es van portar a terme de manera deficient, els imports que es reclamaven suposaven una modificació dels pactes als que havien arribat les parts en els corresponents pressupostos i que la seva mandant no havia donat la seva conformitat a l'emissió de la lletra de canvi girada per l'adversa per tal que li fossin pagades determinades sumes. Per aquesta raó, entenia que la suma reclamada per l'adversa estava totalment pagada, ja que les sumes que l'adversa li devia a ella eren superiors i, per aquest motiu, sol·licitava que es desestimés la demanda i es condemnés a la part demandant a pagar a la seva mandant la suma de 2.671 euros, més interessos i costes.

III.- La representació processal de la part agent va formular escrit de rèplica i la de la part defenent el de dúplica, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 6 de maig del 2008, estimant parcialment tant la demanda principal formulada per la representació de la societat "Quesada", com la demanda que entenia reconvencional implícita de "Codina", condemnant a aquesta darrera a pagar a la primera la suma d'11.938,12 euros, més els interessos legals a partir de la fermesa de la resolució, sense fer imposició de les costes processals.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Quesada" i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es condemni a l'adversa al pagament de la suma de 15.996,55, més interessos i costes.

VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Codina" i, pels arguments que exposa en les seves conclusions, demana igualment la seva revocació, desestimant el petitum de la demanda principal, estimant la demanda reconvencional formulada per ella i condemnant a la societat "Quesada" a pagar a la seva mandant la suma de 2.671 euros, més interessos i costes tant de primera com de segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del recurs d'apel·lació interposat per la societat "Quesada" contra la Sentència d'instància al·lega la recurrent que la defenent sol·licita al contestar a la demanda que se li pagui una quantitat superior a la que la seva mandant li reclamava, estimant aquesta possibilitat la Sentència recorreguda, per considerar que es tracta d'una reconvenció implícita i que aquesta actuació no havia produït cap indefensió a la part agent que havia pogut oposar-se a la mateixa en el seu escrit de rèplica, decisió que considera errònia.

Els arguments de la part recurrent han de ser admesos amb reserves. És cert que no és possible reclamar mitjançant el que es denomina reconvenció implícita que es compensin les sumes degudes per la defenent a l'agent amb aquelles que aquesta li deu a aquella i que, a més, es condemni a l'agent a pagar a la demandant reconvencional el que resulti de més d'aquesta compensació. Si això és el que es desitja cal formular la petició amb forma de demanda, a continuació de la contestació a la demanda principal i amb la deguda separació entre fets, fonaments de dret i súplica. No obstant, és admissible una reconvenció implícita si el defenent demana quelcom més que la mera absolució, passant d'una posició defensiva a una ofensiva, al·legant l'existència d'un fet (com ara la compensació del deute reclamat amb el que ostenta la defenent front a l'agent, la nul·litat del contracte que vinculava a les parts o el fet d'haver usucapit del dret que es reclamava) que s'oposa a la demanda i que requereix un pronunciament judicial específic que pot anar en contra dels interessos del demandant, ja que pot comportar la seva desestimació. Malgrat tot, aquest tipus de reconvenció exigeix que l'actor pugui contestar a la mateixa com si es tractés d'una reconvenció expressa i no permet obtenir altra cosa que la declaració de l'extinció de l'obligació, com posa de relleu la Sentència d'aquesta Sala de 18 de desembre del 2001.

En el cas present, tractant-se d'un procediment ordinari, l'agent ha pogut contestar els arguments en els que es fonamentava la reconvenció en el seu escrit de rèplica, i la Sentència que ara es recorre l'únic que fa és una compensació parcial del deute reclamat per la recurrent, de tal manera que no es contravenen els requisits precisos per admetre aquest tipus de reconvenció, però això no exclou que tant l'Hble. Tribunal de Batlles com aquest Tribunal hagin d'examinar les pretensions de la demanda reconvencional per tal de desestimar-la o donar lloc a la compensació total o parcial del deute reclamat.

II.- Argumenta en segon lloc la recurrent que no és possible descomptar de l'import reclamat per la seva mandant la suma de 4.008,50 euros, com fa la resolució recorreguda pel fet d'admetre que l'obra realitzada per ella presentava determinats defectes amb una determinada valoració, ja que aquesta decisió no es pot fonamentar, segons el seu parer, en l'informe pericial elaborat per l'empresa "P.", que malgrat va ser encarregat per la seva mandant aquesta no comparteix plenament, ni tampoc en el dictamen que acompanya l'agent en la demanda, que no ha estat ratificat en el curs del procediment.

Davant d'aquests arguments s'ha de destacar que la legitimat d'un Tribunal per valorar d'acord amb el criteri de la sana crítica els dictàmens aportats per les parts o elaborats en el curs del procediment judicial és un principi indiscutible. A més a més, està també fora de tota discussió que un dictamen pericial portat a terme dins del procediment, en el qual s'ofereix a les parts la possibilitat d'intervenir i per tant de demanar explicacions al perit i fer-li avinent determinats aspectes entre altres facultats, proporciona en principi més indicis d'imparcialitat que aquell acompanyat amb la demanda o amb la contestació que no ha pogut ser objecte de debat entre els litigants i que, no obstant això, també cal valorar.

En el cas present, tant si la decisió judicial es fonamenta en el dictamen de "Y." (folis 40 i ss.), com en l'informe de l'arquitecte que va dirigir l'obra, el Sr. Plaza (folis 54 i ss.), aportats amb la contesta a la demanda per oposar-se a ella, com si té exclusivament en compte aquell elaborat en el curs del procediment per "P." (folis 95 i ss.) a instància de l'agent i ara recurrent, la conclusió és exactament la mateixa, ja que els dos estimen que la tasca feta per "Quesada" va ser defectuosa. Cal tenir a més a més en compte que el segon, malgrat tractar-se d'un informe fet pel perit designat per la part que sol·licita el cobrament íntegre de les tasques dutes a terme, estima que existeixen defectes en la fusteria instal·lada tant en la planta primera pel que fa a les portes, els sòcols de terra i els armaris, com en la segona planta pel que fa igualment a les portes, terres, armaris i sostres, i a la tercera pel que fa a les portes i als sostres, i que amb tots dos s'aporten fotografies que posen de relleu els defectes existents en la fusteria instal·lada al xalet.

III.- L'oposició de la part recurrent a les conclusions a les què arriba l'informe de "P." es fonamenta en l'argument que en el moment de la recepció provisional de l'obra no es va fer menció de l'existència de cap tipus de defecte i que els que ara presenta l'obra són evidents, que mai se li va reclamar la seva reparació, i que entre el moment de la recepció provisional de l'obra i el de la presentació de la demanda havien transcorregut més dels 12 mesos preceptius per tal de procedir a la recepció definitiva, raons per les quals considera que es tracta de defectes deguts a un ús incorrecte de l'habitatge per part dels seus ocupants. Pel que fa a que els defectes són en l'actualitat evidents i, per tant, també ho havien de ser en el moment de la recepció provisional de l'obra, cal posar de relleu que, segons l'informe elaborat pel perit de "P.", la majoria d'ells no poden ser deguts a l'ús, o al mal ús, que n'hagin fet els propietaris i, pel que fa a la resta, les portes es podrien haver despenjat pel pas del temps, però això no és previsible que succeeixi en el curt espai de temps transcorregut des de la finalització de l'obra i, pel que fa als defectes del parquet, seria curiós, diu el perit, que fossin deguts a un mal ús, el que vol dir que totes les probabilitats són contràries a aquesta conclusió.

Per aquestes raons, el fet que els defectes que els perits han detectat en la fusteria de l'immoble no es fessin constar en la recepció provisional de l'obra no vol dir que no existissin, ja que si els professionals que hi van intervenir no els van observar això no pot perjudicar als propietaris del xalet i, en tot cas, si l'agent ha demostrat que l'obra tenia defectes i el defenent afirma que aquests no existien en el moment de la recepció de la obra és aquest qui havia d'aportar aquest certificat de recepció, en el què segons ell no constaven defectes, per tal d'intentar desvirtuar les conclusions dels perits.

IV.- Al·lega la recurrent en defensa de la seva tesi que, en tot cas, la defenent no va requerir la reparació d'aquests desperfectes durant l'any i mig que va transcórrer entre la recepció provisional de l'obra i la contesta a la demanda, però la recepció provisional de l'obra es va fer el 2 de setembre del 2005, com reconeix la recurrent, i l'informe de Y. es va elaborar el 21 de novembre del 2006 (foli 45), i el de l'arquitecte Sr. Pol el 28 de novembre del mateix any (foli 54), el que vol dir que abans de que transcorregués l'any, i per tant fos procedent la recepció definitiva de l'obra, es va demanar a un tècnic que constatés els defectes de l'obra a fi de no formalitzar-la.

V.- Pel que fa al cost de la reparació dels defectes de l'obra que assenyala el perit de "P.", la recurrent argumenta que el citat perit no ha diferenciat el cost dels que són conseqüència de la mala execució d'aquells que deriven d'un mal ús. No obstant, de l'examen del dictamen elaborat per aquesta entitat es dedueix, com hem posat de relleu, que cap dels defectes existents a la fusteria del xalet es deriven d'un mal ús dels seus ocupants, en alguns casos perquè això és evident i en altres perquè seria molt improbable i, per tant, cal presumir el contrari.

VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

VII.- Contra la resolució d'instància formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Codina" argumentant, en primer lloc, que l'Hble. Tribunal de Batlles té en compte exclusivament la valoració del cost de reparació dels defectes que presenta l'obra feta per "P.", mentre que del dictamen elaborat per l'arquitecte Sr. Antoni Pol Solé es dedueix que s'hauria de descomptar de la quantitat reclamada per l'adversa la suma de 10.000 euros. No obstant, de l'examen del citat informe (foli 54) es dedueix que el professional esmentat considera que, en base al 5% de retenció en garantia que és habitual en aquests casos, s'haurien de descomptar de la quantitat reclamada la suma de 10.000 euros, però el fet que aquest sigui el percentatge habitual no vol dir que consideri que el cost de reparació dels defectes que observa sigui aquest.

Pel que fa a l'import de 8.667,65 euros, quantitat en la què la recurrent afirma que s'ha de valorar la reparació dels desperfectes existents, d'acord amb la relació que fa al foli 57 l'arquitecte Sr. Pol, s'ha de destacar que en aquest llistat no es fa una valoració d'aquesta reparació, sinó que es calcula la diferència que ell estima existent entre el preu facturat i l'acceptat. Per aquest motiu, l'única valoració del cost de reparar els defectes de la fusteria instal·lada per l'agent que existeix a les actuacions és la feta per "P." (ja que el que era precís no era que s'enumeressin els defectes existents, sinó que es valoressin un per un) a la què, a més a més, s'hauria de donar, com hem argumentat, un valor superior.

VIII.- Pel que fa a les diferències entre el cost pressupostat i el facturat per l'agent, afirma la recurrent que ella va sol·licitar reiteradament un pressupost de les modificacions introduïdes a l'obra i que mai li va ser lliurat, però aquest fet no ha quedat acreditat en cap moment. D'altra banda, admet que l'agent li va manifestar que l'increment del preu seria lleuger i, per tant, s'ha d'entendre que va ser en aquesta afirmació en la què va confiar, i de l'informe elaborat per "P." es dedueix que entre el preu de mercat de les modificacions portades a terme i el que es va facturar existeix una diferència que s'ha de qualificar de lleugera, si es té en compte la importància de l'obra, ja que suposa un 3,75% del total (87.401,99 euros enfront dels 84.122,64 euros pressupostats, foli 122). Per aquest motiu, s'ha d'entendre que els preus de mercat són variables, que certa diferència és habitual i que, per tant, el preu facturat no era abusiu, sense que es puguin admetre les afirmacions de la recurrent en el sentit que es va produir un increment d'un 67,41% basant-se entre altres en uns llistats que aporta per primera vegada en aquesta alçada i que ella mateixa ha redactat.

IX.- Per últim, argumenta la recurrent que les factures ja pagades es poden impugnar, ja que ella no va donar consentiment per girar una canvial que no està acceptada, ni tampoc va acceptar el pagament de la factura de 1.680,70 euros, però tampoc aquest argument es pot estimar. La Sentència recorreguda fa esment de que el perit de l'entitat "P." valora la correcció de la totalitat de les factures emeses i no sols de les no pagades, i l'Hble. Tribunal destaca que no poden ser impugnades les que ja s'han pagat; no obstant, en cap moment afirma que la defenent hagués donat el seu consentiment per tal que es lliurés la lletra de canvi que s'aporta amb la demanda, que a més no s'ha pagat (foli 22), ni la factura per un import de 1.680,70 euros, que la demandant també reclama.

X.- En desestimar-se igualment aquest recurs procedeix imposar les seves costes a la part que l'ha formulat.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals de la societat "Quesada" i de la societat "Codina" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 6 de maig del 2008, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes de cadascun d'aquests recursos a la part que l'ha formulat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-