CASS.Resolució que deixa sense efecte la matriculació de l'agent com assegurat voluntari SS-032-2/04

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 2005-65 DE 11 DE NOVEMBRE DE 2005

CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL. Resolució que deixa sense efecte la matriculació de l'agent com assegurat voluntari. ACTES ADMINISTRATIUS. La revisió dels actes declaratius de drets exigeix la seva impugnació davant la Jurisdicció administrativa, excepte quan es basen en declaracions inexactes per part de l'interessat. La matriculació comporta un acte administratiu que comporta la qualificació de la sol·licitud de l'interessat.

Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 10 de setembre de 2004 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar la demanda formulada pel Sr. Cepeda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, declarant la nul·litat de les resolucions d'aquest organisme de 2 i 26 de juny de 2003, mitjançant les quals s'havien anul·lat les fitxes de matriculació i d'alta com assegurat voluntari de l'interessat, i es reclamava la quantitat de 9.338'68 euros, en concepte de prestacions de reembossament abonades indegudament, un cop deduït l'import de les cotitzacions que havien estat satisfetes.

L'esmentada sentència ha considerat que la ORG_0 va procedir a deixar sense efecte un acte declaratiu de drets, com és l'afiliació al règim de seguretat social, sense recórrer al procediment previst a l'article 23 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

2n.- La representació de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que fonamenta en dos arguments principals. D'una banda, considera que l'alta de l'interessat constitueix una mera actuació material, que podia ser deixada sense efecte per la pròpia autoritat de la ORG_0, seguint el procediment previst a l'article 16 del Reglament contenciós. En segon lloc, sosté que els residents passius no es poden afiliar al règim andorrà de seguretat social, segons el que disposa l'article 7 de la Llei qualificada de modificació de la llei de residències passives.

3r.- La representació del Sr. Cepeda va oposar-se al recurs de la ORG_0, sol·licitant la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.

4t.- En l'acte de la vista oral les parts van exposar les consideracions més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió primordial que es planteja en aquest procés consisteix en determinar si la Caixa Andorrana de Seguretat Social podia, d'ofici, deixar sense efecte la matriculació i alta del recurrent com a assegurat voluntari, sense recórrer al procediment previst a l'article 23 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

Com ja va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 96-04, de 19 de gener de 1996, per a la revisió d'ofici d'un acte administratiu declaratiu de drets resulta necessari que la seva adopció hagi comportat una vulneració de l'ordenament jurídic i, en segon lloc, que l'Administració iniciï les actuacions encaminades a la revocació de l'acte il·legal, amb la preceptiva audiència de l'interessat, dins del termini establert per a la seva impugnació jurisdiccional. En efecte, només durant aquest període, en el qual l'acte no ha guanyat encara fermesa definitiva, pot l'Administració encetar els tràmits necessaris per tal de deixar sense efecte, per pròpia autoritat, un acte declaratiu de drets que resulta il·legal.

Transcorregut aquest termini sense haver exercit la potestat de revisió d'ofici, l'Administració ha de procedir a impugnar l'acte que es reputa invàlid davant la Jurisdicció administrativa, fent ús de les facultats que li atribueix l'article 23 de la seva llei reguladora, per tal de què sigui aquesta darrera la que, previ el corresponent procés contradictori, examini la concurrència del vici denunciat i declari la invalidesa de l'acte.

Tanmateix, la necessitat d'acudir a aquest tipus de procediment, que té per objecte assegurar el principi de seguretat jurídica, queda exclosa quan l'acte s'ha dictat en base a dades o declaracions subministrades pel propi interessat, que no resulten ajustades a la realitat dels fets, ja que en aquest cas no es tracta en realitat d'examinar la legalitat o il·legalitat de l'acte, és a dir, la verificació del criteri jurídic que ha presidit la seva adopció, sinó que es planteja la mera constatació de què la situació de fet invocada per l'interessat no concorda amb la realitat.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha revocat la matriculació i alta del recurrent com assegurat voluntari, en considerar que eren improcedents per la condició de l'interessat com a resident passiu.

Ara bé, aquesta actuació suposa en realitat revisar el criteri jurídic que es va adoptar quan va tenir lloc l'afiliació de l'interessat, sense que hagi canviat des de llavors la situació legal dels residents passius en aquest punt. Mentre que, en el moment de l'alta, la ORG_0 no va apreciar cap obstacle derivat del fet de què l'agent fos resident passiu, ara considera que l'afiliació és incompatible amb aquesta situació.

Es tracta, doncs, d'una alteració del criteri jurídic que es va adoptar inicialment, la qual cosa feia necessària, atès el temps transcorregut des de la data de l'afiliació, acudir a la impugnació del acte davant dels Tribunals de Justícia, en els termes previstos a l'article 23 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

Aquesta conclusió no resulta desvirtuada per les argumentacions que articula la representació de la ORG_0 En primer lloc, és irrellevant l'aportació per part de l'agent d'un certificat de residència on consta com a professió de l'interessat la d'empleat d'hotel. Es tracta, sens dubte, d'una indicació procedent del moment en què es va practicar inicialment la inscripció i, d'altra banda, la pròpia ORG_0 podia constatar perfectament que no era aquesta l'ocupació de l'interessat en el moment de donar-se d'alta al règim de seguretat social, ja que aquesta es va fer com assegurat voluntari, la qual cosa resulta contradictòria amb l'exercici d'una activitat laboral per compte d'altri.

En segon lloc, no es pot negar que la matriculació de l'interessat com assegurat voluntari comporta un acte administratiu, que té per objecte qualificar la sol·licitud de l'interessat i donar lloc o no a l'afiliació, tal i com es desprèn de l'article 3 de la Llei reguladora de la gestió i organització administrativa de la ORG_0, que li atribueix la formalització de les afiliacions, les altes i les baixes en l'assegurança. No es tracta, doncs, com defensa la part apel·lant, d'una mera actuació material que consistiria simplement en el registre de la petició de l'interessat.

En tercer lloc, es tracta d'un acte declaratiu de drets, ja que reconeix a l'assegurat els beneficis derivats de la condició de tal, i això per més que el gaudiment d'aquests beneficis pugui comportar determinades contraprestacions, com el pagament de les cotitzacions corresponents.

En conseqüència, s'ha de concloure que la revocació de l'afiliació de l'agent com a assegurat voluntari exigia recórrer al procediment previst a l'article 23 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, en els termes que ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 96-04, de 19 de gener de 1996, per la qual cosa s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula la ORG_0, amb la confirmació de la sentència impugnada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 10 de setembre de 2004 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.