CASS. Pensió accident de treball (TSJA-0000047/15)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1100095/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000047/2015

SENTÈNCIA 63-2015

PARTS:

Apel·lant: Sr. Oller

Representant: Sra. Valverde

Advocat: Tur

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Miró

Advocat: Sr. Marcos

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, nou d'octubre del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1100095/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Oller va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 25 de novembre de 2013, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 8 d'octubre de 2013, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per accident de treball del 60%.

2.- El Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Oller mitjançant sentència del 4 de maig de 2015.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 23 de juny de 2015, el Sr. Oller manifesta principalment que:

la limitació funcional del seu raquis havia de ser considerada "molt important", tota vegada que patia un dolor molt intens i no podia, ni tan sols, conduir o romandre massa temps assegut;

la cama esquerra experimentava una pèrdua de força i presentava alteració dels reflexes.

4.- En la seva contesta de data 21 de juliol de 2015, la CASS manifesta principalment que:

una rigidesa funcional de 3 cm sols mereixia la qualificació d'important;

les limitacions descrites per l'apel·lant quedaven incloses dins la rigidesa objectivada pels forenses;

la neuritis perifèrica era sobretot a la cama esquerra.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Oller s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia de les proves mèdiques que obren en autes.

El litigi versa en determinar quin dèficit funcional presenta l'assegurat. En aquest sentit, el recurrent estima que ha de ser tributari d'una IPP del 60% i que distribueix en 40 punts per la lumbàlgia i altres 20 per la neuritis perifèrica.

Respecte del primer extrem, la jurisprudència d'aquesta Sala ha establert (sentències 76-2012, 83-2012 i 37-2013 per exemple) que segons el barem de l'UNCSS, les molèsties funcionals del raquis dorso- lumbar s'avaluen com segueix: discretes (5-15 punts), importants (15-25 punts) i molt importants (25-40 punts). I que compte tingut que l'esmentat barem estableix tres valoracions de la IPP en funció de les limitacions experimentades, es pot deduir que cada franja equival proporcionalment a una reducció de la mobilitat de 1,5 cm (molèstia discreta: 10 punts), 1,5 cm (molèstia important: 10 punts) i 2 cm. (molèstia molt important: 15 punts). Hem indicat també que degut a la notòria dificultat per quantificar el dolor, el principal paràmetre a prendre en consideració queda constituït per les limitacions funcionals que pateix el raquis dorso-lumbar i mesurades segons l'índex de Schöber.

Si traslladem aquesta doctrina al cas del recurrent, es desprèn que el Sr. Oller presenta un índex de 10-12 cm segons els forenses (foli 100), de manera que la rigidesa del seu raquis lumbar (reduïda de 3 cm respecte de la mobilitat habitual) ha de ser qualificada com a "important" i per tant pot merèixer -com encertadament ho estima la instància - una IPP del 25%.

Els dolors no poden ser presos en consideració, com ja s'ha esmentat. La part apel·lant indica, entre altres greuges, que no pot conduir o romandre massa temps assegut. Però el barem de l'UNCSS no pren en compte aquests factors i aquesta Sala no pot completar uns criteris ben determinats en el barem.

El segon extrem del recurs d'apel·lació interessa la neuritis perifèrica que observen els metges forenses. Això no obstant, els perits judicials conclouen que la irradiació i l'atrofia es circumscriuen a la cama esquerra (foli 100), sense que el recurrent aporti cap altra dada objectiva sobre l'estat de l'altre extrem inferior. Per tant, no hi ha lloc a indemnitzar la seqüela de la cama dreta a defecte de prova concloent.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Oller contra la sentència 000019/2015, de 4 de maig de 2015, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma.

Segon.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.