Litisconsorci passiu necessari i requisit de culpa a la lex aquilia (0173/08)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-173/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 10 de setembre del 2007 la representació processal de la societat "Romeu" i del Sr. Roda va formular demanda contra la companyia d'assegurances "Amador", sol·licitant que aquesta darrera fos condemnada al pagament de 1.785,37 euros a favor d'Romeu i 310,50 euros a favor del Sr. Roda, més l'import corresponent a la pèrdua de punts de la CASS per la manca de cotització i/o de pagament de l'import principal, o, subsidiàriament, que es procedís directament prop de la CASS a la compra dels punts corresponents, més interessos i costes.

II.- La representació processal de la companyia d'assegurances "Amador" va formular en data 5 de novembre del 2007 excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, subsidiàriament de manca de litisconsorci passiu necessari i, més subsidiàriament encara, va contestar i es va oposar a la demanda argumentant que, en tot cas, no es podia apreciar cap culpa, ni tan sols levíssima, dels ocupants i/o propietaris del pis assegurat per la seva mandant en la producció del sinistre que va afectar l'habitatge ocupat pel Sr. Roda i assegurat per "Romeu", raó per la qual no es donaven els requisits de la responsabilitat civil extracontractual i calia desestimar la demanda formulada contra la seva mandant.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal va dictar Sentència en data 13 de maig del 2008, desestimant les excepcions de manca de legitimació passiva i de manca de litisconsorci passiu necessari oposades per la representació processal de la societat "Amador" i estimant la demanda formulada pel Sr. Roda i la societat "Romeu", condemnant a la defenent a satisfer a la societat "Romeu" la suma de 1.785,37 euros i al Sr. Roda l'import de XXX3,44 euros, més els interessos legals meritats per aquestes sumes i les costes processals generades pel procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia d'assegurances "Amador" i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació, estimant les excepcions de manca de legitimació passiva i subsidiàriament de manca de litisconsorci passiu necessari i, més subsdiàriament encara, desestimant íntegrament la demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 10 de setembre del 2006 es va produir un incendi en l'XXXX, que es va originar al celobert de l'immoble i va afectar l'habitatge ocupat pel Sr. Roda i la seva família, i assegurat per "Romeu". La Sentència que ara es recorre estima la demanda formulada pel Sr. Roda i la seva companyia asseguradora i dirigida contra la companyia que assegurava l'habitatge que tenia accés al pati del celobert on es considera que es va iniciar el sinistre, considerant responsables del sinistre als seus ocupants.

Com a primer motiu del recurs formulat per l'entitat "Amador" al·lega la recurrent la procedència d'estimar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva oposada enfront de la demanda formulada per l'agent, ja que, atès que ella sols assegurava l'habitatge on, segons l'adversa, s'inicià el sinistre, no estava legitimada passivament en aquest procediment, ja que entre l'entitat asseguradora de l'habitatge i el perjudicat per l'incendi no existia cap vincle contractual, ni tampoc es tractava d'una assegurança obligatòria.

Malgrat aquests arguments, i en el mateix sentit que l'Hble. Batlle, cal posar de relleu que en la pòlissa que va subscriure l'entitat "Amador" figura com a prenedor de l'assegurança multirisc "família-llar" la societat "Daza" (foli 98), mentre que els ocupants de l'habitatge situat en la planta primera porta primera del l'immoble en el què, o per culpa dels ocupants del qual, es va iniciar el sinistre, segons l'actora, eren els Srs. Zurita i Morillo. Atès que l'entitat propietària del pis no era qui l'ocupava i que la titular és una societat mercantil, cal presumir que l'habitatge estava arrendat als seus ocupants, o que aquests es trobaven en una posició anàloga i, per tant, en virtut del que disposa l'article 26.5 de la Llei d'Arrendaments de Finques Urbanes, l'arrendador estava obligat a tenir subscrita i mantenir vigent una pòlissa d'assegurança que cobrís suficientment els danys i perjudicis que poguessin ocasionar-se a l'arrendatari o a tercers. Per aquest motiu, cal entendre que es tractava d'una assegurança obligatòria i la companyia asseguradora està legitimada passivament en aquest procediment, conclusió que no queda desvirtuada pel fet que l'arrendatari també estigués obligat per la llei d'arrendaments a subscriure igualment una pòlissa d'assegurances, perquè un possible incompliment de la norma legal per part seva no pot exonerar de responsabilitat a la defenent.

II.- En tot cas, encara que l'assegurança de l'habitatge on, segons l'agent, es va originar el sinistre no fos obligatòria, quan el causant d'un sinistre té coberta la seva responsabilitat civil per una pòlissa d'assegurances el perjudicat per ell pot dirigir-se de manera directa contra la companyia asseguradora per reclamar la indemnització procedent, ja que les assegurances no sols tendeixen a protegir el patrimoni de l'assegurat, sinó també a garantir la cobertura de tercers enfront del risc de que l'actuació imprudent d'aquest pugui afectar-los i, amb la signatura de la pòlissa, les companyies asseguradores assumeixen la responsabilitat de l'assegurat, com posa de relleu l'apartat 1.2 de la pòlissa que van subscriure "Amador" i "Daza" (foli 105v de les actuacions).

III.- Al·lega en segon lloc la recurrent que és procedent estimar l'excepció formulada per ella de manca de litisconsorci passiu necessari, ja que, en qualsevol cas, calia citar tant a la propietària del pis, la societat "Daza", com als seus ocupants, el Sr. Zurita i la Sra. Morillo, que serien, en tot cas, els responsables del sinistre.

La desestimació d'aquest segon motiu del recurs deriva, com destaca l'Hble. Batlle, de la desestimació del primer, ja que la responsabilitat del sinistre seria en tot cas solidària entre la companyia asseguradora, la propietària de l'habitatge i els seus ocupants i no és precís que aquests compareguin en el procediment quan es tracta d'una responsabilitat assumida per l'entitat asseguradora enfront de tercers, sense perjudici de les accions que pugui emprendre la defenent contra el seu assegurat, o contra els ocupants del pis, si ho considera oportú, conclusió que no impedeix tampoc que l'asseguradora pogués oposar enfront al tercer, si ho considerava adient, la culpa exclusiva del perjudicat en la producció del sinistre, la manca de culpa del seu assegurat, o aquelles excepcions front a aquest que comportessin la manca de vigència del contracte.

IV.- Pel que fa al fons del litigi, estima la recurrent que no s'ha aportat cap prova de que l'incendi que va produir danys a l'habitatge assegurat per l'agent fos ocasionat pels ocupants de l'habitatge assegurat per ella, sent la causa més probable el llançament d'una cigarreta al pati de llums de l'immoble, fet que podria haver estat responsabilitat de qualsevol ocupant del mateix.

Per tal de donar resposta a aquest motiu del recurs, cal posar de relleu que, efectivament, a l'informe del Departament Especial de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament de 7 de febrer del 2008 (foli 122), es manifesta que les causes de l'incendi no han estat determinades, tot i que hi ha la possibilitat de que fos provocat per una cigarreta, assenyalant igualment que el sinistre va produir danys a les instal·lacions sanitàries de l'immoble i als objectes d'una habitació del primer pis. En el mateix sentit, l'informe pericial elaborat pel Sr. Guerrero a instància de l'agent (foli 47), posa de relleu que no es pot determinar amb exactitud el fet exacte que va originar l'incendi, però el fet és que el material dipositat pels usuaris de la planta inferior va servir per alimentar-lo. A la mateixa conclusió arriba l'informe pericial redactat pel Sr. Zurita a instància del defenent, que destaca que la causa més probable és el llançament d'una cigarreta al celobert per alguna persona de l'edifici i que aquesta caigués, bé sobre la roba estesa, bé sobre el mobiliari dipositat per l'assegurat al pati del celobert (foli 114). D'altra banda, l'existència de nombrós mobiliari dins aquest pati queda acreditada a través de les múltiples fotografies que s'han aportat com a prova a les actuacions.

Per aquesta raó, cal entendre que, si bé el fet que va desencadenar el sinistre va ser possiblement una cigarreta, els objectes dipositats al pati que es troba a la part inferior del celobert i al que sols tenen accés els ocupants de l'habitatge assegurat van ser els que van possibilitar que aquesta cigarreta provoqués l'incendi, ja que si no s'hi haguessin dipositat objectes inflamables, la cigarreta per si sola no el podia originar. Fins i tot si consideréssim que el que va cremar la cigarreta van ser els llençols estesos, tampoc es podria exonerar de responsabilitat a la defenent perquè aquests per sí sols tampoc haurien pogut causar els danys tant importants que es van produir a l'immoble.

V.- Arribats a aquesta conclusió, cal posar de relleu que els únics ocupants de l'immoble que tenien accés directe a aquest pati per tal de dipositar-hi objectes eren els de la primera planta, porta primera de l'immoble, assegurat per la defenent, ja que es tracta d'un element privatiu d'ús exclusiu del mateix i per tant els únics que tenien un control absolut sobre les possibilitats de gaudiment que oferia eren ells, mentre que si bé era possible que els demés ocupants de l'immoble llencessin objectes per les finestres que donaven al pati, no hi podien accedir. Per aquest motiu, estimem que els ocupants del pis planta primera porta primera de l'immoble van ser responsables de que es produís el sinistre per no haver pres les precaucions necessàries per tal d'evitar que la seva activitat dins l'immoble pogués causar un dany a tercers, i això entenent que qui crea un risc per a tercers amb la seva actuació, i evidentment emmagatzemar objectes en un pati interior suposa crear un risc per la possibilitat de que des de les finestres que donen al mateix es pugui llençar un objecte incandescent provocant un incendi, és qui ha de provar, en tot cas, que aquesta actuació no comportava cap mena de risc per a tercers, cosa que els fets han desvirtuat.

Per aquesta raó, malgrat és possible que una tercera persona pogués haver propiciat la producció de l'incendi llençant una cigarreta des d'una finestra, la responsabilitat de qui la llença, de qui diposita objectes que poden encendre's en contacte amb ella i de la seva companyia asseguradora seria solidària, ja que no es pot determinar quin és el grau de participació en el que van incórrer de cadascun d'ells en la producció del sinistre. Aquesta conclusió no exclou que si la recurrent pot esbrinar qui va portar a terme aquesta acció es pugui dirigir contra ell per exigir-li que respongui de la part que li correspongui de la indemnització pagada, ni tampoc que es pugui dirigir contra l'assegurat si considera que ell o l'ocupant del pis van ocasionar l'incendi de forma dolosa.

VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la companyia d'assegurances "Amador" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 13 de maig del 2008, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-