Sentència sobre successió i petició d'herència entre Amorós i Coll

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000173-2025 DE 12/11/2025

Ponent : Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Data : 12/11/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000133/2025

Nig : 5300542120140002558

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00173

SENTÈNCIA 000173/2025

PARTS:

Apel·lant: Sra. Amorós

Representant: Sr. Hoyos

Advocada: Sra. Andrade

Apel·lat: Sr. Coll

Representant: Sra. Esparza

Advocat: Sr. Briones

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Successions. Petició d'herència. Dret de l'hereu a obtenir tots els béns integrants de la seva successió universal. Llegat de part alíquota. Entrega i determinació del llegat de part alíquota per l'hereu. Determinació del moment de generació de fruits i interessos

Andorra la Vella, 12 de novembre del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 27 de febrer de 2013, la representació processal del senyor Coll interposà demanda de petició d'herència contra la senyora Amorós, tot sol·licitant la seva condemna a lliurar-li i entregar-li la totalitat dels béns mobles i immobles formant part de l'herència de la seva mare, en la seva qualitat d'hereu i que la demandada, al seu entendre, posseïa indegudament, consistint entre altres en el xalet Rossell, bastit sobre una parcel·la de terreny formant part de la finca "Pasturé de Molines", situada a la partida de Sant Andreu d'Andorra la Vella, i les obres d'art, aixovar, parament i documentació que es trobaven al seu interior.

També demanava la seva condemna a satisfer les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència.

2.- En data 26 de juny de 2013, la representació processal de la senyora Amorós contestà la demanda articulada de contrari formulant, al seu torn, demanda reconvencional de petició d'entrega de llegat i reclamació de despeses, danys i perjudicis; tot sol·licitant la desestimació de la demanda i l'estimació de la seva demanda reconvencional en el sentit de condemnar al senyor Coll a:

- entregar-li el llegat de part alíquota ordenat per la difunta senyora Ropero, en la forma que resultés ajustada a Dret en funció de les valoracions del cabal relicte i les altres proves que es practiquessin en la causa, atorgant la pertinent escriptura pública de lliurament de llegat. Demanava que l'adjudicació i lliurament del llegat s'efectués sota control judicial i que en defecte d'acord, el lot fos elaborat pel Tribunal, donada la mala fe en l'actuació de l'hereu;

- al pagament dels interessos, despeses i danys i perjudicis de tota naturalesa que resultessin acreditats en el plet, tant els relatius al manteniment i conservació del xalet Rossell i del seu contingut, com els de qualsevol altre tipus;

- al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits, de ser el cas.

3.- La representació processal del senyor Coll sol·licitava la desestimació de la demanda reconvencional interposada per la senyora Amorós. Subsidiàriament i pel cas de què aquesta fos estimada, demanava que es dictaminés que de l'import equivalent a la quota del 30% de l'actiu hereditari líquid, a determinar segons les regles de la quarta falcídia, es deduïssin els bens i drets ja rebuts a compte del llegat, tot establint que l'import que manqués per liquidar a la senyora Amorós ell podria optar per pagar-lo, a la seva elecció, mitjançant béns de l'herència d'un valor equivalent o commutant aquest pagament amb diners; desestimant les restants pretensions relatives als fruits, les rendes i els interessos, l'elaboració del lot sota control o per part del Tribunal, despeses derivades del manteniment i conservació del xalet Rossell i danys i perjudicis.

Demanava també la imposició a l'agent reconvencional del pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris, d'advocat i procurador, taxes i perits.

4.- En data 20/05/2025, el Tribunal de Batlles va dictar Sentència amb la següent part dispositiva:

"Primer.- Estimar íntegrament la demanda formulada per la representació processal del Sr. Coll contra la Sra. Amorós, i estimar parcialment la reconvenció formulada per aquesta darrera contra el primer.

Segon.- Condemnar a la Sra. Amorós a entregar a l'hereu Sr. Coll en el termini de dos mesos a comptar de la fermesa de la present resolució, els béns mobles i immobles formant part de l'herència de la Sra. Ropero, consistent en el Xalet Rossell situat a la partida de Sant Andreu d'Andorra la Vella, i les obres d'art, aixovar i parament i documentació que es troben al seu interior.

Tercer.- Condemnar a l'hereu Sr. Coll per tal que en el termini màxim de tres mesos a comptar de la fermesa de la present resolució, procedeixi al lliurament dels següents béns en concepte de llegat a la Sra. Amorós i atorgui la corresponent escriptura pública de lliurament de llegat :

- BI.01 - Dos parcel·les de terreny a Torrent Pregó, Canillo: 613.443,50.- EUR (f. 1927)

- BI.03 -Terreny Terra Pla de Borràs de Trenella, Pal, La Massana : 245.787,04.-EUR (f. 1927)

- BI.08 - Atribució del percentatge de 40, 48% de la Parcel.la al Roc dels Escolls amb edifici comercial a l'Av. Meritxell, 10: 7.526.148,53.- EUR i no com indica 7.527.972,29.- EUR

- BM.12 - Vins: 23.286.- EUR

- BM.14 - Mobiliari: 39.010.- EUR

- BM.16 - Joies: 29.117,30.- EUR

- BM.17 - Abric de Pell: 2.000.- EUR

- Quantitat: 24.306,66.- EUR

Quart.- Condemnar al Sr. Coll a pagar a la Sra. Amorós els fruits, rendes i interessos generats pels béns que composen el lot descrit a l'apartat anterior a partir de la data de la demanda reconvencional, a saber el dia 26 de juny del 2013, i fins el dia de l'entrega dels béns mitjançant escriptura pública; deixant la fixació d'aquests imports pel període d'execució de sentència a través de l'oportuna pericial.

Cinquè.- Desestimar la petició de rescabalament de les despeses derivades del Xalet Rossell, efectuada per la Sra. Amorós.

Sisè.- Deixar pel període d'execució de Sentència la valoració dels béns immobles BI.24, BI.30, BI.32, BI.33 i B.34, en els termes establerts a l'apartat c del IV.- Fonament Jurídic.

Setè.- Fer imposició de les costes processals ocasionades, en la forma prevista al IX.- Fonament Jurídic de la present resolució."

5.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Amorós, en base a què conté infracció de les normes i garanties processals, dels drets constitucionals i de la Llei, així com diferents errors en la valoració probatòria. En síntesi, el fonamenta en què la Sentència no incorpora en la quantificació de l'herència l'import de 2.890.820 EUR, el que comporta l'errònia quantificació del llegat que li correspon. Entén, en primer lloc, que la quantificació de l'herència ha de ser fixada en 42.549.023,01 EUR, en ser el valor resultant de sumar l'import de 2.890.820 EUR als 39.658.203,01 EUR, que conformen el valor líquid de l'herència i havent, doncs, de ser fixat el valor del seu llegat en la suma de 12.764.706,90 EUR. Considera també, en segon lloc, que la Sentència erra en considerar acreditat que la senyora Amorós no va lliurar la possessió del xalet Rossell, i en denegar-li l'abonament de l'import de 7.838,91 EUR, corresponents a les despeses i reparacions per ella efectuades en el mateix. I, en tercer lloc, afirma que la Sentència també erra en aplicar el principi segons el qual correspon a l'hereu la determinació dels béns amb els que s'ha de pagar el llegat, donada la seva manca de transparència i mala fe, demanant que li sigui atribuït el lot proposat pels perits. Conclou també, finalment, que en l'elaboració de la pericial es van vulnerar normes processals situant-la en indefensió, en no haver pogut accedir a la documentació aportada per l'hereu i havent-hi diferències en les valoracions que obren en les mateixes. No comparteix tampoc que els fruits s'hagin de calcular a partir de la data de la demanda reconvencional, ja que això beneficia a l'hereu que ha impedit il·legítimament el lliurament del llegat i genera un greuge comparatiu entre ambdós legataris. També considera que la resolució erra en fixar la data a partir de la que han de computar-se els interessos que ha de pagar el senyor Coll, al 2013, quan es va presentar la demanda reconvencional, en entendre que havien de calcular-se des de la finalització de la darrera pròrroga (5 de maig de 2008) i fins al total pagament de les sumes reclamades.

Demana la revocació de la resolució d'instància i la desestimació íntegra de la demanda amb la condemna de la part recorreguda a satisfer les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. A més, demana la íntegra estimació de la demanda reconvencional presentada i la condemna del senyor Coll a:

adjudicar-li i entregar-li els béns que integren el lot referit a l'apartat 3.1 del seu escrit de recurs;

a pagar-li l'import de 3.547.264,20 EUR, i, subsidiàriament, l'import de 2.680.018,20 EUR en concepte de compensació dinerària per assolir l'import que li correspon en tant que legatària (30% del valor de l'herència);

a pagar-li l'import corresponent al 30 % del valor dels fruits generats per l'herència des de la data d'obertura de la successió l'any 2004. Al respecte demana que aquest percentatge del 30% sigui calculat sobre els imports dels fruits efectivament generats per tots els béns que formen part de l'herència. Comparteix però el contingut de la Sentència quan estableix que l'import s'ha de calcular fins al moment en què s'entregui de forma efectiva el lot degut a la senyora Amorós i en període d'execució a través de l'oportuna pericial;

a pagar a la senyora Amorós la suma de 7.838,91 EUR, corresponent a les reparacions sufragades per ella en el xalet Rossell, així com les despeses relatives als rebuts d'aigua, calefacció, línia telefònica i xarxes comunals d'higiene també relatives al referit immoble i que hauran de ser determinades en període d'execució de Sentència pel termini comprés entre el mes de maig de 2010 i fins a la data en què li sigui adjudicat el bé referit.

Aquests imports demana que siguin incrementats pels interessos legals produïts des del 6 de maig de 2008 i fins al total pagament de les sumes i adjudicació i entrega dels béns que integren el seu lot.

Sol·licita que s'imposi a la part recorreguda el pagament de les costes derivades de la demanda reconvencional, incloent els honoraris d'advocat, procurador i perit, a acreditar en el moment processal escaient, així com les generades en aquesta alçada.

6.- La representació processal del senyor Coll demana la confirmació de la resolució impugnada i la desestimació del recurs d'apel·lació interposat, així com la imposició a la part recurrent de les costes processals generades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació és la reclamació de la possessió dels béns mobles i immobles que formen part de l'herència de la senyora Ropero per part del seu hereu, senyor Coll, contra la seva germana, senyora Amorós i, concretament, sobre el xalet Rossell bastit sobre la parcel·la de terreny formant part de la finca "Pasturé de Molines", situada a la partida de Sant Andreu, d'Andorra la Vella, així com de les obres d'art, aixovar, parament i documentació que es troben al seu interior. A més, també forma part del seu objecte la quantificació i entrega de llegat ordenat per la seva mare, Ropero, a favor de la senyora Amorós i que la mateixa exercita contra el seu germà, Coll, considerant que la seva valoració ascendeix a la suma de12.742.225,88 EUR, corresponents al 30% del valor de l'herència, que la senyora Amorós estableix en 42.474.086,28 EUR, front als 11.897.460,90 EUR fixats per la resolució d'instància i calculats sobre el 30% de l'herència valorada en 39.658.203 EUR. I, finalment també és objecte del present recurs d'apel·lació la seva pretensió de què li siguin abonades les despeses derivades del manteniment i conservació del xalet Rossell per ella satisfetes i quin cobrament li és denegat per la resolució recorreguda.

Segon.- No és discutit per les parts litigants que la senyora Ropero va morir en data 20 de novembre de 2004, havent atorgat el seu darrer testament el dia 7 de novembre de 2001 per davant del Notari, senyor Yuste, i sota el número 999 del seu protocol.

Tampoc discuteixen les parts que, en mèrits del dit testament, la difunta va instituir hereu universal al seu fill Coll; ni que a cadascun dels seus dos altres fills, Amorós i Puig, els va llegar "el 30 % de l'actiu hereditari líquid relicte, determinat d'acord amb les regles de la quarta falcídia".

A més, per escriptura de data 8 de març de 2005 atorgada per davant del mateix abans mencionat Notari, els germans Coll, Amorós i Puig, van acceptar tant l'herència com els llegats del 30% de l'actiu hereditari líquid relicte, en els termes fixats pel testament. En la mateixa van adjuntar un inventari dels actius de la difunta (f. 61).

Als efectes del lliurament dels llegats per part de l'hereu, els germans van acordar pròrrogues fins al 9 de maig de 2008, mitjançant instrument públic i mantenint el sistema d'administració i gestió del patrimoni relicte convingut en l'escriptura d'acceptació d'herència.

El 25 de setembre de 2009, el senyor Coll va trametre notarialment a la seva germana Amorós una proposta relativa al lliurament de llegat de l'herència de la seva mare (f. 107 i ss.), emplaçant-la per presentar-se a la Notaria per fer-li el lliurament. La senyora Amorós s'hi oposà per considerar-la arbitrària i perjudicial als seus interessos (foli 227).

Consta també acreditat que en data 17 de novembre de 2009, el senyor Coll va formalitzar l'inventari de l'herència relicta de la seva mare i efectuà el pagament de llegat a favor del seu germà Puig (foli 633 i ss.).

En data 11 de juliol de 2012, el senyor Coll efectuà un requeriment judicial a la seva germana per tal que, en la seva qualitat d'hereu, li retornés la possessió del xalet Amorós i les obres d'art, parament i aixovar que el mateix havia de contenir i quina possessió ella ostentava. Per carta de 21 de setembre de 2012, la senyora Amorós reconeixia que feia anys que ocupava el xalet i que en la proposta de pagament de llegat que ell li havia efectuat al 2009, entre els béns que li atribuïa, hi figurava aquest i el seu contingut. Entenia, per tant, que no corresponia el retorn de la possessió que ell reclamava (f. 351).

En data 5 de novembre de 2012, el senyor Coll li mostrava la seva disconformitat a què no acceptés el llegat ofert i, per tant, sense títol, continués ocupant el xalet quin retorn de la possessió li reclamava (foli 238).

No resulta tampoc discutit per les parts que la senyora Amorós ja ha rebut béns que formaven part del cabal relicte de la seva mare, que obren descrits en el Fonament de dret V de la resolució d'instància valorats en l'import global de 3.393.907,87 EUR que, evidentment, s'hauran de restar del valor del llegat que resulti determinat en la present resolució, com ja s'efectuava també en la d'instància.

Tercer.- Per motius de lògica sistemàtica i coherent amb les conseqüències que se'n poguessin derivar, haurem d'alterar l'ordre dels motius d'impugnació interposats per la part recurrent i començar per analitzar el relatiu a la indefensió que afirma li ha produït la pretesa vulneració de les normes processals en l'elaboració de la pericial judicial realitzada, en no haver pogut accedir a la documentació aportada per l'hereu, queixant-se a més de les diferències entre les valoracions dels actius que obren en les pericials d'autes.

Del contingut dels diferents escrits en els que la part recurrent es refereix a aquest extrem, es deriva que la seva queixa radica en què les valoracions es troben bàsicament fonamentades en la informació unilateralment aportada per l'hereu, sense que la senyora Amorós hagués pogut tenir accés previ a la mateixa i verificar-la.

Tal i com tindrem ocasió de posar de relleu en el marc d'aquesta resolució, el senyor Coll ostenta la condició d'hereu universal, mentre que el seus germans, Amorós i Puig, en són legataris de part alíquota. En conseqüència, la informació de l'herència l'ha d'aportar a l'hereu universal que, fins i tot en aquest supòsit, és qui ha de decidir com abonar els llegats de part alíquota i, per tant, efectuar els lots corresponents, sempre i que respectin la quota que corresponguin als legataris.

I a banda de què la senyora Amorós va manifestar en la instància conèixer els béns i drets que integraven l'herència de la seva mare (amb l'excepció d'alguns terrenys radicats a Espanya), i haver signat l'inventari d'actius que obra al foli 61, referit en el Fonament de Dret Segon de la present resolució-, analitzades les pericials realitzades (per Peritaxa a l'abril de 2009 -foli 115- i pels perits designats judicialment (folis 1383 i ss.) podem afirmar que els perits han pogut donar resposta a totes les qüestions sotmeses per la part avui recurrent, no havent-se produït indefensió. En tot cas, resulta lògic i coherent que el Tribunal prengui en compte la valoració dels béns efectuada pels perits judicials i no la de Peritaxa que, pel que obra en autes, és molt més senzilla i dona explicació molt més incomplerta que la realitzada pels perits judicialment designats. Noti's que la realitzada pels perits judicials parteix de quatre etapes diferents, segons tindrem ocasió de posar de relleu en el Fonament de Dret següent.

Quart.- En relació a la pretensió relativa a què l'herència de la senyora Ropero sigui quantificada en la suma de 42.549.023,01 EUR en lloc de 39.658.203,01 EUR i, doncs, que el llegat de la senyora Mariona Amorós sigui xifrat en l'import de 12.764.706,90 EUR i no en el d'11.897.460,90 EUR, que fixa la resolució impugnada:

La Sentència recorreguda, als efectes de poder dur a terme l'entrega de llegat reclamada per la senyora Amorós, va recórrer a la valoració del cabal relicte de la difunta senyora Ropero efectuada pels perits judicials per poder així determinar el valor del llegat de part alíquota que li correspon i que procedeix determinar amb el que "valguin en el moment de la mort del testador".

En aquest sentit, l'informe pericial judicial estableix que el valor dels béns mobles i immobles que conformen el patrimoni hereditari al moment de la defunció de la senyora Ropero ascendeix a 39.583.266,28 EUR (foli 1926). Extrem reconegut per a Sentència d'instància, però que en estimar una pretensió de la senyora Amorós, hi suma l'import de 74.936,73 EUR, el que xifra l'import líquid de l'herència en la suma de 39.658.203 EUR, que ningú impugna. Import al que, com hem dit, encara la senyora Amorós considera que se li hauria de sumar 2.890.820 EUR que correspon a les entregues fetes per l'hereu als legataris i a ell mateix amb posterioritat a la data de la defunció de la causant.

Als efectes d'entendre adequadament el contingut de l'informe pericial judicial de constant referència, efectuat per determinar al valor del cabal relicte i dels llegats, cal analitzar les quatre fases diferents en el que el mateix es divideix: la primera va consistir en una valoració dels béns mobles i immobles (folis 1383 a 1614); la segona, en una quantificació dels lots (folis 1615 a 1700); la tercera, en la valoració dels fruits generats per l'herència (folis 1701 a 1852); i la quarta, en la proposta dels lots (folis 1921 a 1987).

En la primera etapa de l'informe pericial i, concretament, en l'apartat "5. Valoració dels béns mobles que composen el cabal relicte", subapartat 5.1 "Delimitació al moment d'efectuar la valoració", foli 1462 revers, el perit posa en relleu que en aquesta primera etapa de l'informe pericial només efectuaria la valoració dels béns mobiliaris financers a data de defunció de la causant, és a dir, al 20 de novembre de 2004.

I resulta que els béns mobles a la data de defunció de la senyora Ropero es valoren en la suma de 2.647.242 EUR.

Altra cosa és, i ben diferent, que en la tercera etapa del peritatge i per determinar els fruits generats per l'herència, el perit judicial efectués -com ja havia avançat en la primera etapa- una valoració actualitzada dels béns mobles que composaven el cabal relicte. I per fer-ho tingué en compte el càlcul detallat en l'Annex 11 (foli 1800), relatiu a les entregues a compte fetes per l'hereu tant a sí mateix com als legataris entre el desembre de 2005 i el 17 de novembre de 2009, per l'import global de 2.890.820 EUR (els referits per la part recurrent) i que va comportar una disminució del saldo dels comptes a data 17 de novembre de 2009.

Per això en la quarta etapa del peritatge relativa, recordem, a la proposta de lots, el perit judicial parteix del total de la valoració del cabal relicte de la senyora Ropero en la suma de 39.583.266,28 EUR, i no en la pretesa per l'adversa que, com acabem de posar de relleu, li pretén sumar l'import de 2.890.820 EUR. En aquest sentit, noti's que al foli 1928, pel càlcul de l'import que li correspon a la legatària, ja té en compte aquest repartiment previ fet per l'hereu i posterior a la mort de la causant.

I aquest extrem, tant del peritatge com de la resolució d'instància ha de ser confirmat, donat que efectivament en aquest supòsit en el que recordem, la causant va fixar el llegat dels seus fills Amorós i Puig, en el 30 % de l'actiu hereditari líquid relicte, determinat d'acord amb les regles de la quarta falcídia, que exigeix que la valoració dels llegats es faci d'acord amb el seu valor al moment de la mort del testador (Digest 35,2,30,4), ja que els augments o disminucions posteriors són a càrrec del legatari.

En conseqüència, procedeix confirmar aquest extrem de la resolució recorreguda.

Cinquè.- En relació a l'acció de petició d'herència exercida pel senyor Coll i que la resolució d'instància estima, en considerar que la senyora Amorós no li va donar la possessió del xalet Rossell ni del seu contingut:

Consta acreditat en autes que la senyora Amorós va residir en el xalet de constant referència fins al maig de 2010 en què va traslladar el seu domicili familiar a la Parròquia de La Massana, sense però buidar-lo dels seus objectes personals, havent manifestat expressament que "essent en aquestes circumstàncies i en no confiar en el seu germà Coll, que es negà a què aquest pogués accedir sol a l'interior del Xalet Rossell" (absolució a la 13a. posició de la Confessió en judici practicada en la instància -foli 927- i confirmada en absoldre la 16a. posició en afirmar que no lliurà la possessió del xalet i del seu contingut al seu germà Coll per no confiar en ell -foli 927-.

A més, el contingut d'aquestes declaracions obren també confirmats en autes, per documents que acrediten la discussió entre els dos germans en relació a l'accés i possessió de l'immoble. Concretament, en referim a la carta tramesa notarialment pel senyor Coll a la seva germana, en data 11 de juny de 2009 (foli 94) per la que li comunicava que el dia 10 de juliol accediria al xalet per poder fer inventari de l'herència, contestant la senyora Maria Amorós el 25 de juny de 2009, que aquell dia no hi seria (foli 98). Així com també per la carta que el seu mateix germà Coll li remeté notarialment el 25 de setembre de 2009 (f. 109).

En tot cas, els greuges que la representació processal de la senyora Amorós oposa a la resolució d'instància, no neguen que ella mantingués la possessió del xalet en el moment en què li fou exigit el seu retorn. Es limita a afirmar que se'n va ocupar, que va abonar les despeses que el mateix generava i que mai el va ocupar indegudament per quant ja hi residia amb els seus pares, i que no es va negar mai a què es practiqués l'inventari del seu contingut.

Sense perjudici, però, de les seves afirmacions hem de recórrer novament al resultat de la prova de la confessió en judici practicada en la instància, ja que en absoldre a la posició 6ena., la senyora Amorós va reconèixer que amb posterioritat a la defunció de la seva mare i mentre residia en el xalet familiar, en va canviar el pany, no constant que hagués facilitat còpia de la clau a l'hereu (tot i que com hem vist, hi va deixar de residir al 2010).

En conseqüència escau confirmar aquest extrem de la Sentència recorreguda en haver valorat adequadament el resultat de la prova practicada.

Sisè.- En relació a la desestimació en la instància de la seva pretensió de què li sigui restituïda per part de l'hereu la suma de de 7.838,91 EUR que reclama, així com les corresponents a les despeses relatives als rebuts d'aigua, calefacció, línia telefònica i taxes comunals des del mes de maig de 2010 i reparacions efectuades en el xalet:

Dels conceptes pels que reclama l'abonament de despeses, la part recurrent únicament ha justificat haver satisfet la suma de 7.838,91 EUR, a través de la factura que obra als folis 1366 a 1369, emesa per ORG_0, Treballs Públics, SL, en data 20 d'octubre de 2017, sota el concepte "canvi de tub de rec i connexions de pluvials i residuals a la part baixa". Als efectes de determinar si s'ha de donar lloc a la seva pretensió, procedeix determinar si les mateixes portaven causa d'una reparació necessària per la conservació i bon estat de l'immoble.

En aquest sentit i més enllà de l'argumentació continguda en la Sentència d'instància, conforme se li denega el dret a reclamar les despeses derivades de la possessió que no havia d'haver pres per sí mateixa, havent fins i tot negat el seu retorn a l'hereu; hem de recórrer a la definició de despeses necessàries. I aquestes, segons la doctrina són les que s'utilitzen per conservar la cosa en la seva integritat física i funcional, tot distingint-se entre les d'ordinària conservació i les extraordinàries. I mentre que les primeres es defineixen com les imprescindibles per la utilització normal, conservació i manteniment de la cosa, trobant-se vinculades al seu ús normal, les extraordinàries són aquelles en què la necessitat de la seva realització és esporàdica i que s'han originat per causes no vinculades a l'ús i gaudi de la cosa.

En aquest cas concret, en tractar-se d'obres per canalitzar l'aigua de rec a les xarxes d'aigua pluvial del Comú, aquestes s'han de qualificar de despeses necessàries extraordinàries. I aquestes, segons la nostra doctrina, s'abonen a tot posseïdor, ja sigui de bona o mala fe, ja que hem d'entendre que la seva utilitat subsisteix a data d'avui. (pag. 120, V. 2).

Finalment en relació a la resta de despeses sostingudes en els folis 1277 a 1366, aquestes no fan referència al xalet Rossell. Tampoc no acredita les preteses despeses d'aigua, electricitat, etc... que afirma haver sufragat en relació al xalet Rossell des del 2010, no procedint la seva acreditació en període d'execució de Sentència, en haver tingut l'opció d'aportar-les durant la llarga tramitació d'aquest plet.

Per tant, aquest greuge haurà de ser estimat, generant aquesta quantitat interessos al tipus legal a partir de la data de la present resolució.

Setè.- En relació al greuge relatiu a què la Sentència també erra en aplicar el principi segons el qual correspon a l'hereu la determinació dels béns amb els que s'ha de pagar el llegat, donada la seva manca de transparència i mala fe, demanant que li sigui atribuït el lot proposat pels perits:

Procedeix la seva desestimació. El llegat de part alíquota, pel qual el testador atribueix al legatari una part dels béns hereditaris, determinada per un percentatge, i no per mitjà de l'assignació de coses concretes és, efectivament, un llegat de crèdit per damnationem, que Borrell Soler (Dret Civil vigent a Catalunya , Volum V, primera part, edició 1923, pàgina 318) defineix justament com a llegat de crèdit que es pot aplicar a totes les coses però només dona al legatari un dret in personam per tal d'exigir que la persona gravada li presti el llegat; posant de relleu també l'autor Maynz (a Curso de Derecho Romanro, Tomo 3, edició 1888, pàgina 631) que el dret que forma l'objecte del llegat en els llegats per damantionem és el crèdit i que el legatari no forma part de la comunitat hereditària. En aquest sentit Borrell Soler, en el mateix Volum suara esmentat, estableix que el legatari parciari no solament no és hereu, sinó que el seu dret es limita a poder exigir a l'hereu l'import líquid de la part d'herència que li correspon, la qual l'hereu li pot pagar a son albir, ja sigui en metàl·lic o en part de l'herència, o com diu l'autor, en "cossos hereditaris". Afegint l'autor Maynz que és un dret de l'hereu decidir com li satisfà la part llegada, si en metàl·lic o amb béns de l 'herència.

En conseqüència, i com sigui que la part recurrent no nega que els béns oferts per l'hereu equivalguin al valor del llegat procedeix confirmar el lot per ell ofert en l'actualitat en pagament del llegat de part alíquota, no essent a més coherent que ara pretengui l'atribució d'uns béns als que en el seu dia es va oposar.

Vuitè.- Pel que fa al greuge relatiu a què, segons diu la Sentència, els fruits hagin de calcular-se a partir de la data de la demanda reconvencional, considerant que aquest extrem beneficia a l'hereu que ha impedit il·legítimament el lliurament del llegat, i provoca, a més, un greuge comparatiu entre ambdós legataris.

La resolució d'instància pren en compte el criteri que segueix l'autor Borrell Soler, que a més posa en relleu que l'hereu només ha de pagar fruits des que incorre en mora, tot afirmant aquest mencionat autor que aquesta és la regla general dels llegats per damnationem i que porta causa del Digest 30, 1, 23, segons el que els fruits es devenguen a partir de la mora del gravat. I malgrat aquesta teoria sembla anar en contra del criteri de la doctrina majoritària, en aquest supòsit la seva aplicació resulta coherent amb el fet de què la legatària al 2009 es va negar a percebre el pagament del llegat que li fou ofert, no havent mostrat més interès fins a la interposició de la seva demanda reconvencional i no havent-se modificat bàsicament el valor d'aquell lot amb l'ofert en l'actualitat i el valorat pel perit judicial.

Cap greuge comparatiu comporta aquest extrem entre ambdós legataris, ja que la seva situació és del tot diferent, donat que el senyor Puig va acceptar el pagament que li fou ofert per l'hereu al 2009, segons es deriva del Fonament de Dret Segon.- de la present resolució, essent en conseqüència les dues situacions incomparables, ja que han transcorregut més de 16 anys.

Novè.- En relació a la data a partir de la que s'han de computar els interessos legals, confirmem novament la Sentència recorreguda, donat que és amb la demanda reconvencional quan es reclama el pagament del llegat, sense que dels autes es derivi cap mena de mala fe en la persona de l'hereu per no abonar-lo o per impedir el seu pagament, més enllà d'una mala entesa entre hereu i legatària de part alíquota, dins de l'àmbit familiar.

Desè.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que no s'efectuï un especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada.

Tampoc s'aprecia cap motiu que justifiqui una modificació en relació a la manca d'imposició del seu pagament en la instància.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Amorós contra la Sentència dictada en data 20/05/2025, que modifiquem en el sentit de reconèixer a la part apel·lant el dret a percebre l'import de 7.838,91 EUR que reclama en concepte de despeses satisfetes al xalet Amorós, amb els interessos legals a comptar de la demanda reconvencional i tot mantenint la resta del contingut de la resolució impugnada.

SEGON.- No efectuar especial imposició en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.