Aplanament parcial TSJC 0246/13

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-246/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 718-6/2011, instades per la societat “XX, SA.” contra els Srs. Yuste i Talavera, en data 15 d’abril de 2013, l’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: “Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal de l'entitat bancària XX, SA. contra els Srs. Yuste i Talavera i condemnar solidàriament aquests darrers a pagar a l'agent els imports de 259,41 euros i 249.868,10 euros, que seran incrementats pels interessos en els termes descrits en el VII CONSIDERANT, a partir del dia 27 d'octubre de 2.011 i fins al total pagament dels deutes, així com al pagament de les costes processals causades segons el que preveu el darrer Considerant; procedint-se a la venta en pública subhasta dels béns hipotecats, unitat immobiliària n°48, pis planta tercera porta segona Bloc A, unitat n°39, plaça de pàrquing n°39 situada a la planta aparcament assenyalada amb el número 39, i unitat immobiliària n°40, plaça d'aparcament número 40 situada a la planta aparcament Bloc A del XXXX, en tràmit d'execució de sentència, cas que no es procedeixi al pagament voluntari del deute”.

II.- Els Srs. Yuste i Talavera han interposat recurs d’apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els Srs. Yuste i Talavera s’alcen contra la Sentència de la instància pels motius següents: no es tenia en compte que no havien rebut cap comunicació prèvia del banc abans de la interposició de la demanda, cosa que justificava –també per raó de l’estimació parcial de la demanda- la manca de condemna a satisfer les costes de primera instància; cap carta anterior comunicava la reclamació de la quantitat derivada del préstec amb garantia hipotecària, de manera que no es podia acollir la reclamació formulada per aquell concepte; el seu aplanament només interessava el saldo derivat del compte corrent.

II.- La societat “XX, SA.” va formular demanda contra els Srs. Yuste i Talavera, en reclamació de les quantitats, de principal, de 259,41 € i de 249.868,10 €. Aquests imports portaven causa de l’incompliment d’un dels pactes contemplats en el contracte de préstec amb garantia hipotecària celebrat el dia 16 de juliol de 2007. La primera suma provenia d’un compte corrent en situació de descobert, mentre que la segona derivava de la liquidació del préstec esmentat. En contestar la demanda, els Srs. M. À. C. L. i E. A. R. van explicar les diferents dificultats que havien conduit a l’impagament de les quotes (problemes informàtics del propi banc, embargament judicial del compte comú i desocupació laboral del Sr. S.), però que tenien la intenció de satisfer les sumes degudes i assolir una transacció. L’escrit esmentat contenia el “Demano” següent: “Que admeti aquest escrit, tingui per contestada la demanda formulada per l’entitat XX, SA., i dicti sentència estimant en part la seva demanda, sense donar lloc a la petició d'imposició de les costes processals, incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador” (la negreta és d’aquesta Sala). La societat “XX, S.A.” es va oposar a les condicions proposades pels defenents. La dúplica d’aquells reiterava la petició de no condemnar-los en costes, tot “ratificant-se en tot allò que ja va exposar en l’escrit de contesta a la demanda”.

La sentència apel·lada va condemnar solidàriament els defenents a pagar les quantitats principals exigides pel banc. Les comissions accessòries van ser denegades, mentre que el tipus d’interès derivat del descobert del compte corrent va ser establert al tipus legal. Les costes judicials van ser posades a càrrec dels demandats.

III.- El principal greuge dels apel·lants consisteix en discutir l’abast de l’aplanament contingut en l’escrit de contesta. En efecte, estimen, en aquesta alçada, que només havien acceptat fer front al pagament de la quantitat derivada del descobert bancari. Aquest plantejament no és conforme a la bona fe, perquè una relectura de l’escrit de contesta no ofereix cap dubte al respecte, tota vegada que va quedar palès que acceptaven fer front a ambdós deutes bancaris i bona prova és que van proposar eixugar-lo mitjançant pagaments mensuals mínims de 2.000 €.

En segon lloc, els recurrents al·leguen que no havien estat requerits de pagament extrajudicialment. Als folis 77, 78 i 78 bis de les actuacions, figura una carta dels advocats de “XX, SA.” relativa “al ròssec deutor que presenta el compte corrent obert a les seves oficines”. La carta certificada, adreçada al domicili dels defenents, no va ser retirada, sense que aquests hagin donat cap explicació mínimament convincent al respecte. Per tant, cal entendre que la notificació va ser realitzada correctament, sense que els deutors puguin prevalerse’s de la seva pròpia manca de diligència. En el mateix registre, els apel·lants mantenen que la carta només feia referència al compte corrent i que, per conseqüent, la reclamació del préstec no podia prosperar. Força és de constatar que malgrat la carta es refereix exclusivament al compte corrent, els apel·lants no podien raonablement pensar que se’ls hi reclamaria solament l’import de 259,41 €, deixant de banda el ròssec del préstec (249.868,10 €).

Per acabar, la imposició de les costes judicials de primera instància era procedent i això per dos motius: 1) els apel·lants van ser requerits de pagament extrajudicialment i 2) la demanda va ser estimada substancialment, malgrat el dispositiu de la sentència de primer grau reflecteixi, erròniament, que ho va ser parcialment.

IV.- La desestimació del recurs d’apel·lació condueix a la condemna dels Srs. Yuste i Talavera a satisfer les costes judicials d’aquesta alçada per la regla del venciment (arg. codi 7, 51, 5).

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació formulat pels Srs. Yuste i ENTITY_5; CONFIRMAR la Sentència de l’Hble. Tribunal de Batlles del dia 15 d’abril de 2013; CONDEMNAR els Srs. Yuste i Talavera a satisfer les costes judicials d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.