Accident de circulació. Reclamació de quantitat.

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000155-2025 DE 08/10/2025

Ponent : Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Data : 08/10/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000130/2025

Nig : 5300542120240001955

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00155

SENTÈNCIA 000155/2025

PARTS:

Apel·lant: ORG_2, i Sr. Vendrell

Representant: Sra. Blasco

Advocat: Sra. Zurita

Apel·lat: ORG_0

Representant: Sra. Puga

Advocat: Sr. Vilar

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Accident de circulació. Reclamació de quantitat. Lex Aquilia. Valoració probatòria.

Andorra la Vella, el 8 d'octubre del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 11/09/2024, la representació processal de la societat ORG_0 interposà demanda en reclamació de quantitat contra la societat ORG_2 i contra el senyor Vendrell, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la suma de 3.796,31 EUR, juntament amb els interessos generats a comptar de la contesta a la demanda, i la totalitat de les costes generades per la tramitació del plet, incloses les derivades de la intervenció d'advocat, procurador i perits, en el seu cas.

2.- En data 29/10/2024, la representació processal del senyor Vendrell i de la societat mercantil ORG_2, contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 13/05/2025, el Tribunal unipersonal del Batlle va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Estimar la demanda instada per ORG_0 contra ORG_2 i el senyor Vendrell i condemnar aquests darrers a satisfer l'import total de 3.796,31 euros arran de l'accident de danys materials d'autes, import que augmentarà dels interessos legals a comptar de la data prevista per la contesta a la demanda i fins a liquidació total.

Segon.- Es fa imposició de costes tant processals com judicials a la part defenent."

4.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Vendrell i de la societat mercantil ORG_2 en base a error en la valoració probatòria i infracció de la Llei en primera instància. En síntesi, el fonamenta en considerar que no va existir cap tall de trajectòria imputable a una negligència del senyor Vendrell, sinó que fou l'autobús qui, indegudament, va interceptar la trajectòria del vehicle i remolc. Afirma que es tracta d'una carretera secundària. Demana la revocació de la resolució d'instància i la desestimació de la demanda instada per la societat ORG_0, amb expressa imposició de costes de les dues instàncies a la part recorreguda.

5.- La representació processal de la societat ORG_0 s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i en demana la seva desestimació, amb imposició solidària de les costes processals generades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat rau en determinar la responsabilitat en la producció del sinistre ocorregut en data 29/09/2023, entre l'autobús conduït pel senyor Nogués, de propietat de la societat ORG_0 i el vehicle amb remolc conduït pel senyor Vendrell.

Mentre que la resolució d'instància considera que aquesta rau exclusivament en la maniobra temeràriament efectuada pel senyor Vendrell, la seva representació lletrada considera que la responsabilitat rau en el xofer de l'autobús que no va respectar la seva circulació, en haver efectuat una negligent incorporació a la via, sense observar el seu entorn ni respectar la seva prioritat de pas en ja trobar-s'hi ell circulant.

Segon.- No és discutit que en data 29 de setembre de 2023, vers les 17 h 00 es produí un accident de circulació entre els vehicles autobús marca Iveco, model Crossway Line, matricula (AND) XXXX conduït pel senyor Nogués i propietat d'ORG_0 i el remolc amb matrícula (AND) XXXX assegurat a la companyia ORG_2, acoblat al vehicle marca Lexus, matrícula (AND) XXXX. Ni que l'accident es va produir a l'indret on es troba ubicada la parada d'autobús del ORG_1, davant del ORG_1 i en sentit de Sant Julià de Lòria vers la frontera del riu Runer.

Tampoc és discutit que a resultes del mateix, l'autobús referenciat va patir danys a l'aleta i paracops davanter esquerre (foli 42), quin import de reparació ascendí a la suma de 3.796,31 EUR (folis 38 i 39).

El que es discuteix per les parts litigants és la dinàmica de producció del sinistre. Mentre que el senyor Nogués afirma que fou el senyor Vendrell qui va efectuar una maniobra imprudent -per les característiques de la mateixa-, i que fou el remolc que l'envestí sense respectar la seva prioritat de pas; el senyor Vendrell afirma que fou l'autobús qui es va incorporar sense respectar la seva circulació, tallant-li el pas a l'alçada del remolc.

Tercer.- La col·lisió es produeix a la Carretera General I, que en cap cas es pot considerar com a carretera secundària, sense que s'hagi acreditat la velocitat de circulació dels vehicles involucrats.

El que ha resultat acreditat és que el senyor Vendrell va voler incorporar-se al carril dret dels dos existents en la zona, avançant a l'autobús que es trobava iniciant la seva marxa des de la parada de bus on s'havia aturat, sense calcular adequadament la distància que necessitava per causa de dur un remolc acoblat al mateix.

En aquest sentit, les fotografies que obren als autes acrediten la posició dels vehicles després de la col·lisió, i mostren que l'únic vehicle que va efectuar una maniobra d'incorporació al carril dret fou el vehicle marca Lexus, impactant el remolc contra l'autobús que, com afirmà el seu conductor en el marc de la vista oral de la instància anterior, havia iniciat la seva marxa de forma molt lenta i pel mateix carril on s'havia aturat ja que la parada es troba prevista ocupant el mateix. Noti's que la parada de bus es troba incorporada al mateix carril dret, sense que els busos hagin de realitzar cap manobra específica per continuar la seva marxa més enllà de senyalitzar-la adequadament.

Tot i que la declaració del senyor Nogués ha de ser presa amb cura donada la seva condició de part implicada en l'accident ocorregut, la mateixa és clara, sotmesa a contradicció i fonamentada en la seva experiència professional, sense que cap element permeti fer dubtar de la seva objectivitat.

El senyor Nogués va afirmar, -essent quelcom que resulta fàcilment comprovable-, que la parada de bus es troba perfectament delimitada: no només per la marquesina existent sinó per la pintura del terra; que ell va indicar amb les senyalitzacions òptiques tant l'aturada -amb els 4 intermitents, que justament s'apaguen automàticament quan tanca les portes després de què hagin baixat els passatgers-, com la seva sortida de la parada, amb l'intermitent de la l'esquerra -que normalment activa quan baixen el passatgers i continua encès després d'apagar-se els 4 intermitents abans referits. Arribats a aquest punt, posarem de relleu que compartim amb la part recorreguda que quan el senyor Nogués es refereix a haver activat l'intermitent dret i no l'esquerra es tracta d'un simple error, ja que a seguit també va manifestar que el ORG_3 es trobava a la seva esquerra -quan objectivament es trobava a la seva dreta-, i, per tant, l'intermitent que va activar era el de l'esquerra, tal i com ja havia manifestat.

A més, el senyor Nogués també va reconèixer que al moment de la col·lisió ja havia iniciat la seva marxa en línia recta, però a molt poca velocitat i que la col·lisió amb el remolc es va produir quan havia avançat molt poca distància, tot afirmant, a més, que així ho confirmen les fotografies que obren als autes, concretament als folis 85 i 86 aportades per la part defenent i ara apel·lant, que mostren que la col·lisió es produeix a molt poca distància del lloc on es trobava aturat, havent explicat que no es va aturar més endavant per quant hauria posat en perill als passatgers en coincidir la seva descàrrega amb l'entrada del vial d'accés al ORG_3.

Tampoc no podem obviar que el senyor Oller, quant perit de la part agent, tot i no valorar la dinàmica de l'accident, sí que va també afirmar que els danys es corresponien perfectament amb l'explicació del conductor de l'autobús, tractant-se d'un impacte que havia de ser contundent, ja que no observa fregament sinó arruga (foli 86), que afegim, difícilment es podia generar pel pretès impacte de l'autobús contra el remolc.

Quart.- La maniobra de canvi de carril en una zona complexa per causa de l'existència de doble carril de circulació, de passos de vianants i d'accés a supermercats i de gasolineres l'efectuà el senyor Vendrell sense tenir en compte les dimensions del remolc que duia. Extrem que resta confirmat pel fet que tot i que l'autobús havia reiniciat ja la marxa pel carril dret, l'impacte es va produir amb l'inici del remolc, del que es deriva que aquest extrem no va tenir cap mena d'incidència en la producció de la col·lisió.

En conseqüència, no podem més que confirmar la Sentència recorreguda i establir que la única causa directa i eficient de la col·lisió fou la imprudent maniobra realitzada pel senyor Vendrell.

Cinquè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la condemna al pagament de les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Vendrell i de la societat mercantil ORG_2 contra la Sentència dictada en data 13/05/2025 pel Tribunal unipersonal del Batlle, que confirmem.

SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.