Recurs d'apel·lació contra absolució per maltractament domèstic i reclamació de indemnització

Sentència

Magistrats

Yves Picod Jaume Tor Porta Alexandra Cornella Solà

TSJP.- Recurs General 0000082/2024

ORIGEN.- Delicte menor 6000069/2022 - 0

NIG: 5300543220150003288

SENTÈNCIA 27-2024

PARTS:

Apel·lant: Sra. Villegas

Advocada: Sra. Laura LOPEZ AMBATLLE

Apel·lats: Sr. Girona

Advocada: Sra. Moliner

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sr. Yves PICOD

Sr. Jaume TOR PORTA

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, a set de novembre de dos mil vint-i-quatre.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 19 de juny del 2024 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves PICOD.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Per sentència de data 19 de juny del 2024, el Tribunal de Corts, decideix:

"ABSOLDRE Girona, del delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic del que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades."

II.- RESULTANT: La Sentència es recolza en els següents fets provats:

"El processat Girona, major d'edat, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, va mantenir una relació sentimental de parella amb la denunciant Villegas durant set anys, des del 2008 fins al juny de 2015 que es trencà, tenint una filla en comú, nascuda el XXXX. Durant la seva relació convivien en el mateix domicili, radicat a la carretera d'Engolasters, edifici xx, d'Escaldes-Engordany, juntament amb un altre fill de Oller fruit d'una relació anterior. Actualment, l'acusat Talavera té la custodia de la filla comuna.

Als moment previs i immediatament posteriors a la separació es produïren diferents discussions i moments de tensió entre ambdós sense que hagi quedat acreditat que l'acusat la maltractés o menyspreés.

En data 8 de setembre de 2015 en el curs d'una discussió -relacionada amb un cotxe- és produí un forceig entre ambdós de manera que l'acusat resultà amb varies esgarrapades al coll i amb la samarreta trencada i na Y. amb un hematoma a la part lateral de l'avantbraç esquerre que li va produir Talavera, en subjectar-la per evitar que Oller continues agredint-lo".

III.- RESULTANT: La lletrada Sra. Laura LOPEZ AMBATLLE formula recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència sol·licitant la condemna del Sr. Ruiz com autor responsable d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, declarant-lo responsable civil de l'acció penal, a la quantitat de 1.500 euros en concepte de pretium doloris, així com la imposició de les costes processals.

La part recurrent al·lega, en primer lloc, la vulneració del dret a un judici de durada raonable, en haver transcorregut més de nou anys des de la interposició de la querella.

A més, s'al·lega una errònia valoració de les proves, en considerar que la correcta apreciació de les mateixes hauria de conduir a la condemna de l'acusat.

IV.- RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa parcialment al recurs formulat en el sentit que considera extemporània la petició de vulneració del seu dret a un judici de durada raonable per quan en cap moment no es va denunciar la duració excessiva del procediment.

Per altra part, el Ministeri Fiscal no s'oposa al recurs formulat pel que respecta a la petició de condemna del Sr. Talavera perquè segons el seu criteri existeixen indicis fonamentats del maltractament físic i psicològic que ha patit la Sra. Oller per part de la seva ex-parella Sr. Ruiz

V.- RESULTANT: La representació lletrada del Sr. Ruiz per escrit de data 2 d'agost de 2024, demana que es desestimi íntegrament el recurs d'apel·lació formulat, en entendre que l'agressió del dia 8-9-2015 va ser una agressió entre ambdós, que el Sr. Talavera no va fer més que contenir l'agressió de la Sra. Oller

La defensa del Sr. Talavera considera que no existeix prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència del seu defensat, havent-se de confirmar l'absolució dictada pel Tribunal de Corts.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: La representació de Villegas impugna la sentència que absol a Girona del delicte de maltractament en l'àmbit domèstic al·legant, en primer lloc, la vulneració del dret a un judici de durada raonable, al·legació que cap efecte pot tenir respecte al fons de l'assumpte.

Així, no només es tracta d'una al·legació nova, sinó que el reconeixement de l'excessiva durada del procediment, cap incidència té en la modificació del sentit de la decisió de la sentència pretesa per la part recurrent. No és aquesta la instància adequada per l'al·legació i reconeixement de la vulneració del dret a un judici de durada raonable, sinó que aquest reconeixement i, en el seu cas, el dret a una indemnització, ha de seguir altres vies com la interposició de la demanda d'empara davant del Tribunal Constitucional per vulneració d'aquest dret o la demanda davant el Ple del Tribunal Superior de Justícia, per un anormal funcionament de la Justícia.

II.- CONSIDERANT: Com a motiu de fons de la impugnació de la sentència s'al·lega una errònia valoració de les proves, en considerar que la correcta apreciació de les mateixes hauria de conduir a la condemna de l'acusat.

En concret, les discrepàncies valoratives es centren en el contingut dels missatges de whatsapp enviats per l'acusat a la Sra. Oller i en els informes emesos per l'EAID -Equip d'Atenció Integral a la Dona víctima de violència de gènere-, per les Sres. M. i Oller, tècnica d'atenció social la primera i la segona psicòloga del Servei d'atenció a les víctimes de violència de gènere, i per la psicòloga Sra. M.Oller, en tant que en tots els informes es conclou que la Sra. Oller presenta indicadors d'haver estat víctima de maltractaments psicològics per la seva parella.

El Tribunal de Corts, després d'haver escoltat a l'acusat, a la Sra. C, a la psicòloga Sra. Oller i al psiquiatra Dr. E. i d'analitzar la documentació que consta en les actuacions, conclou que no ha pogut arribar a la convicció de la comissió per l'acusat del delicte de maltractaments psicològics i físics objecte de l'acusació.

Considera el Tribunal que, en primer lloc, el relat de fets de l'acusació no descriu les conductes constitutives del delicte; que el contingut dels missatges el que ha evidenciat és l'existència d'un deteriorament de la relació de parella amb desavinences i discussions motivades pel propi procés de separació i per temes relacionats amb la filla comú o altres quotidians, sense que es pugui concloure que l'acusat va sotmetre a la Sra. Oller a maltractaments psicològics i físics; i que les proves pericials el que permeten constatar és que la Sra. Oller pateix un trastorn depressiu, que presenta trets d'inquietud, desconfiança i es sent objecte d'una conspiració -informe de la Sra. M.- que ha patit maltractaments en la seva època infantil que pot donar lloc a una certa re-victimizació davant situacions disfuncionals en l'època adulta -informe de la Sra. C.- i que objectivament el seu psiquiatre no va percebre un maltractament -Dr. E.-.

Respecte a l'únic episodi d'agressió relatat per la Sra. Oller, la sentència considera que la lesió patida per la Sra. Oller -hematoma a la part lateral de l'avantbraç esquerre- no va ser producte d'una agressió sinó d'una subjecció per part del Sr. Talavera per evitar ser agredit per aquella.

III.- CONSIDERANT: Per la resolució de la impugnació plantejada hem de partir de que, encara que el recurs d'apel·lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té la percepció directa pel Tribunal de Corts de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que s'hagi de donar a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si les conclusions que el Tribunal de Corts ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses.

En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que de la dita prova va fer el Tribunal de Corts que va presenciar-la, si hagués declarat com a provat, basant-se en aquesta, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il·lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

Cap d'aquestes circumstàncies que permetrien modificar la valoració de les proves que concorren en el supòsit enjudiciat.

En efecte, la valoració que el Tribunal de Corts ha fet de les proves la considerem raonable i les al·legacions de la part recurrent no permeten arribar a una conclusió diferent.

Així, del gran número de missatges creuats entre la Sra. Oller i el Sr. Talavera, la part recurrent només destaca aquells que podrien evidenciar una situació de control de l'acusat sobre els moviments de la seva ex-parella o l'amenaça de treure diners d'altres llocs si ha de pagar més pensió o retreure-li que surt mig nua en una foto o està amb altres homes.

Però com posa de relleu la sentència, la lectura completa dels missatges evidencia l'existència de discussions continues amb retrets i insults mutus en el context d'una situació de parella complicada, que va acabar per la iniciació per part de l'acusat d'una nova relació, convivint en aquests missatges també moments en els que s'aprecia una relació cordial i amigable on tots dos participen activament.

Així, a tall d'exemple, la Sala ha pogut detectar entre les converses i insults dirigits per la Sra. Oller a l'acusat i a la seva nova parella a la que arriba a qualificar de "barbi vieja" o "zorra" -folis 26 i 153 de les converses-; o continus missatges dirigits a l'acusat quan està ingressat a l'hospital relacionats amb la parella de l'acusat demanant-li aquest que el deixi en pau, que està a l'hospital i no té perquè suportar les seves tonteries -foli 193-, o amenaces amb denunciar l'acusat si arriba tard a la casa per algú -foli 260-.

Aquestes situacions conviuen amb altres en que l'acusat s'interessa per la situació personal de la Sra. Oller -foli 168 i s.- quan aquesta li explica que està esgotada, que la medicació que li han donat encara no li ha fet efecte i l'acusat li dona ànims, li diu que es pot quedar amb la filla aquell dia perquè pugui descansar i s'ofereix a col·locar-li unes cortines. També es posa de manifest una preocupació de l'acusat pel benestar de la seva filla.

En definitiva, els missatges efectivament posen de relleu una relació conflictiva entre la Sra. Oller i el Sr. Talavera motivada pel propi procés de separació, en la que tots dos adopten unes postures similars i de les que no es pot inferir un comportament de control i maltractament sistemàtic per part de l'acusat cap a la Sra. Oller

Pel que fa als informes pericials, només l'emès per la Sra. Oller va ser ratificat a l'acte del judici, i, en qualsevol cas, el patiment per la Sra. Oller de maltractaments psicològics per part de l'acusat o sobre la credibilitat d'aquella, són decisions que ha d'adoptar el Tribunal, i la informació aportada pels pèrits pot ajudar-lo en aquesta funció, però no substituir-la.

En aquest sentit, els indicadors de patiment de maltractaments i d'estrès posttraumàtic detectats en la Sra. Oller; en atenció a la seva patologia depressiva, als trets de la seva personalitat, els sentiments de persecució, el patiment de maltractaments en la seva infantesa -amb la consegüent possibilitat de re-victimizació davant de situacions disfuncionals en l'època adulta - i fins i tot amb posterioritat a la relació amb l'acusat, no poden ser considerats necessàriament conseqüència del tracte rebut per l'acusat, sobre tot si tenim en compte que el Dr. E., que va tractar a la Sra. Oller des de l'any 2009 objectivament no va detectar cap maltractament.

Finalment, respecte a l'episodi succeït el dia 8 de setembre de 2015, existeixen versions contradictòries entre els implicats i la constatació d'una lesió en la Sra. Oller no demostra que efectivament fos agredida per l'acusat tenint en compte que aquesta lesió també és compatible amb la subjecció d'aquella que va dir l'acusat que va haver de fer per evitar ser agredit.

En definitiva, la valoració efectuada pel Tribunal de les proves la considerem raonable i conforme als resultats de les proves, de les quals no es pot concloure, com pretén la part recurrent, la comissió per l'acusat del delicte de l'article 114.1 del Codi Penal.

IV.- CONSIDERANT: La sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades a la recurrent.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

Decisio

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació lletrada de la Sra. Villegas contra la sentència del Tribunal de Corts de data 19 de juny de 2024.

2.- CONFIRMAR la sentència objecte de recurs.

3- Imposar a la recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.