Major de frustració de procediments executius de cobrament - Revocació d'absolució sense procedir a nova vista oral (6000117/2015)

Sentència

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

Núm. de Rotlle: TSJP 0000060/2021 Núm. de Causa: 6000117/2015

SENTÈNCIA 27-2021

PARTS:

Apel·lant: Sr. Miró

Advocada: Sra. Espada

Apel·lats: Sra. Yuste

Advocat: Sr. Canales

Sra. Manzanares

Advocada: Sra. Vives

Sr. Romeu

Advocada: Sra. Vall

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-sis de novembre de dos mil vint-i-ú.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 13 de maig de 2021, en la causa de referència, seguida pel delicte major de frustració de procediments executius de cobrament, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 13 de maig de 2021 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X :

"ABSOLDRE a l'acusada Yuste del delicte major de frustració de procediments executius de cobrament pel quin venia acusada.

CONDEMNAR els acusats Manzanares I Romeu com a responsables penalment en el concepte d'autors d'un delicte major de frustració de procediments executius de cobrament, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, i imposem a cadascun d'ells la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, qualificada al pagament de la responsabilitat civil que s'estableix en la present sentència, pagament que s'haurà de fer efectiu en el termini màxim d'un any des de la fermesa de la sentència, fixant-se el termini de suspensió de la condemna en quatre anys.

Condemnar als acusats Romeu i Manzanares, solidàriament, a indemnitzar a Miró en la suma de cinc mil (5.000) euros, amb els interessos legals fins al seu total pagament.

Condemnar als acusats al pagament de les despeses processals causades, amb inclusió de les despeses ocasionades per la representació lletrada de l'acusació particular".

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

"En data 29 de juliol del 2006 Miró, propietari i titular administratiu del negoci de bar-restaurant anomenat ORG_0, radicat a l'XXXX, va traspassar dit negoci, junt amb el fons de comerç i mobiliari, a l'acusada Manzanares, nascuda el dia xx de novembre de ORG_0, i al seu marit l'acusat Romeu, nascut el dia xx de febrer de ORG_0, ambdós de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals. El preu el traspàs es fixà en la suma de 72.758,40 euros, dels que 12.000 euros els acusats varen abonar en el moment del contracte, ajornant-se la resta amb pagaments mensuals per import de 1.781,60 euros entre el primer dia de setembre del 2006 i fins el primer dia setembre del 2008, i un darrer pagament de 18.000 euros, pactant-se que Miró els cediria la titularitat administrativa del negoci un cop fet el darrer pagament.

Els acusats Romeu i Manzanares començaren l'explotació del negoci el mateix dia de l'atorgament del document privat de traspàs, el 29 de juliol del 2006, essent Manzanares qui duia personalment el negoci donant-se d'alta a la CASS com assalariada. Els acusats no dugueren cap mena de comptabilitat del negoci, que tancaren l'any 2011 per problemes econòmics doncs no donava els beneficis esperats. El negoci fou donat formalment de baixa en data 15 d'octubre del 2012.

Com sigui que els acusats no compliren amb els pagaments mensuals aplaçats, havent tant sols abonat les sumes de 556 euros i 826 euros en els mesos d'octubre i de novembre del 2007, respectivament, Miró, mitjançant la seva representació processal, en data 6 de maig del 2008 presentà a la Batllia escrit de citació a demanda de Romeu i Manzanares i subsegüent demanda en reclamació de la quantitat de 59.376,40 euros, més interessos i costes processals, demanda que es substancià en el marc del procediment civil ordinari núm. 236-4/2008 i en el que Manzanares i Romeu formularen demanda reconvencional per a que es condemnés a Miró a que tramités la baixa del negoci.

Per sentència de data 29 d'octubre del 2009 el Tribunal de Batlles estimà la demanda formulada per Miró contra Manzanares i Romeu i condemnà als defenents a satisfer a Miró l'import de 62.238,23 euros, més interessos legals, costes judicials i honoraris d'advocat i procurador i, estimant el Tribunal la demanda reconvencional, condemnà a Miró a tramitar la baixa del negoci radicat a l'Av. de Rouillac núm. xx, casa ORG_0, local xx, de Les Bons a Encamp.

Contra la sentència del Tribunal de Batlles tant Manzanares i Romeu com Miró interposaren sengles recursos d'apel·lació, recursos ambdós que foren desestimats per sentència de data 29 d'abril de 2010 de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, que confirmà íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Batlles.

En compliment de la sentència, Miró presentà la declaració de baixa del negoci ORG_0 en data 10 d'agost del 2010, essent la baixa aprovada per Resolució del Ministre de Turisme, Comerç i Industria de la mateixa data 10 d'agost del 2010.

En data 10 de maig del 2010 Miró formulà demanda d'execució, dictant el batlle providència de data 20 de juliol de 2010 decidint requerir a Romeu i Manzanares per tal que fessin efectiva a la Batllia, en el termini de quinze dies, la quantitat total de 67.572,39 euros, corresponent al principal reclamat, interessos legals, honoraris d'advocat i procurador i taxes judicials, així com assenyalessin béns per a la seva eventual realització, detallant la seva situació personal, laboral i familiar, advertint-los que en cas d'incompliment es procediria a l'execució forçosa sobre els seus béns.

Com sigui que Romeu i Manzanares, un cop requerits de pagaments, no varen satisfer a Miró la suma a la que havien estat condemnats per la sentència ferma de data 29 d'octubre del 2009, per providència de data 30 de maig del 2011 el batlle decidí l'arxiu provisional de l'executòria davant la impossibilitat de seguir amb el procediment d'execució contra Manzanares i Romeu per manca de béns susceptibles d'execució, doncs de tota la informació recavada per la Batllia resultava que els deutors sols eren titulars d'un compte corrent que presentava un saldo deutor, que no els constaven béns de la seva propietat susceptibles d'execució, que Romeu constava inscrit a la CASS en règim de no assalariat i que Manzanares percebia uns salaris bruts iguals o inferiors al salari base interprofessional.

Els acusats Romeu i Manzanares, amb la finalitat de sostraure els seus béns i fer ineficaç el procediment d'execució que pogués resultar de la seva eventual condemna en el procediment civil ordinari núm. 236-4/2008, es desprengueren dels únics béns de la seva propietat que eren coneguts al Principat, com eren la titularitat del negoci de bar- restaurant que al juliol del 2006 els havia traspassat Miró, quin impagament donà lloc a l'esmentat procediment civil, i dos vehicles automòbils propietat de Romeu, així com ocultaren a la Batllia que eren titulars d'una propietat immobiliària a Espanya, a la localitat de A Estrada, que havien adquirit en data 6 de setembre del 2001 mitjançant un crèdit hipotecari que a data 24 de maig del 2013 tenia un saldo creditor de 28.247,57 euros, amb un valor de taxació a efectes de subhasta de 50.845,62 euros.

En data 10 de maig del 2010 l'acusat Romeu va cedir gratuïtament al seu fill Raya el vehicle de la seva propietat Seat, model Toledo 1.9TD XXXX, del que era titular des del 27 d'octubre de 1994, i en data 24 d'agost del 2010 va cedir, també gratuïtament, al seu fill Raya el vehicle de la seva propietat Audi A4 2.5 TDI quattro XXXX, del que era titular des del 14 de juliol de 2004.

Amb igual finalitat, en data 15 de novembre del 2010, quan als acusats Manzanares i Romeu ja els constava que s'havia iniciat el procediment d'execució, tramitaren l'alta administrativa del negoci amb el nom comercial de ORG_0 i, en lloc de posar-lo al seu nom, el posaren a nom de la seva filla, la també l'acusada Yuste, fent així impossible que la Batllia pogués procedir a l'execució del deute sobre de dit negoci.

L'acusada Yuste, nascuda el xx de febrer de ORG_0, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, consentí que es donés d'alta al seu nom el negoci ORG_0, accedint al prec dels seus pares que argumentaren que, pel fet de ser ella de nacionalitat andorrana, se'ls facilitaria el tràmit administratió, sense que consti acreditat que en aquell moment Yuste tingués cabdal coneixement de la situació econòmica dels seus pares, i en especial del seu deute envers l'anterior titular del negoci, Miró.

Yuste mai va treballar ni gestionar el negoci ORG_0, negoci que sempre explotaren els seus pares.

Posteriorment, els acusats Romeu i Manzanares seguiren ocultant béns de la seva propietat. Així, quan en data 19 de novembre del 2014 foren novament requerits per la Batllia en el marc de l'Execució núm. 4100236/2008 per a que assenyalessin béns de la seva propietat, exposaren que no tenien cap bé, que no disposaven de mitjans econòmics suficients per liquidar el deute i varen fer una proposta de pagament de 20 euros mensuals, a partir del mes de desembre del 2014. I en data 8 de juny del 2015, quan l'acusat Romeu comparegué de nou davant la Batllia, en el marc de l'Execució 4100236/2008, i fou requerit de pagament exposà que no eren propietaris de cap bé moble ni immoble, manifestant no poder fer pagaments superiors a 20 euros mensuals, d'acord amb la proposta de data 19 de novembre del 2014".

III.- RESULTANT: que contra aquesta sentència la defensa de Miró formula recurs d'apel·lació. Estima que els fets demostren que la Sra. Yuste era conscient del motiu pel qual els seus pares li havien demanat de posar el negoci del restaurant al seu nom. Demana que es condemni a la Sra. Yuste pel delicte major de frustració de procediments executius de cobrament i que se la faci responsable solidària del pagament de la totalitat de la quantitat que es troba pendent, a raó del procediment d'execució en el marc de la causa civil núm. 4100236/2008.

Exposa que s'ha fet una indeguda valoració de la prova obrant en autes, i que resulta més que provat que la Sra. Yuste era conscient del motiu pel qual els seus pares li havien demanat de posar el negoci al seu nom.

IV.-RESULTANT: que la representació lletrada de Yuste per escrit de data 28-6-2021, formula oposició al recurs d'apel·lació, en considerar que el Tribunal de Corts sota els principis d'immediatesa i contradicció, ha corroborat el que sempre ha dit la seva defensada, que mai ha volgut frustrar cap procediment d'execució, i que només va posar el seu nom al negoci perquè els seus pares el poguessin obrir més ràpid. Sol·licita la desestimació del recurs formulat.

V.-RESULTANT: que l'advocada de la Sra. Manzanares s'oposa a la petició de condemna sol·licitada pel Sr. Miró i s'adhereix als arguments de l'advocat de la Sra. Yuste.

VI.-RESULTANT: que la representació lletrada del Sr. Romeu s'oposa al recurs d'apel·lació formulat, tot considerant ajustada a Dret la decisió judicial i sol·licita la confirmació de la sentència objecte de recurs.

VII.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal per informe de data 2-7- 2021 no s'oposa al recurs d'apel·lació formulat, considerant que la Sra. Yuste sí era conscient de la situació econòmica dels seus pares i que consten en autes indicis suficients per acreditar que va cooperar de manera conscient, per evitar l'execució del deute que tenien amb el recurrent Miró.

Interessa el Ministeri Fiscal la revocació de la sentència objecte de recurs i la condemna de Yuste pel delicte major de frustració de procediments executius de cobrament en concepte de còmplice.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional (causes 2018-37-RE i 2021-18-RE), el principi d'immediació així com el principi contradictori, impedeixen a la sala penal de revocar una sentència absolutòria sense procedir a una nova vista oral en presència de la persona absolta.

II.- CONSIDERANT: que per altra part, l'article 201 del Codi de Procediment penal preveu:

"Només podran practicar-se les proves que se sol·licitin i que:

No hagi estat possible proposar en primera instància;

Hagin estat improcedentment denegades, tot i haver estat proposades;

S'hagin admès i no s'hagin practicat per causes no atribuïbles al recurrent.

Nogensmenys, excepcionalment, el tribunal pot, si ho considera transcendent per a la resolució de la causa, acordar la reproducció de totes o una part de les proves testificals o d'acarament ja practicades en primera instància i la pràctica d'aquelles altres proves que consideri necessàries, sempre que les hagi sol·licitat almenys una part".

En el cas d'autes, la sala penal no pot demanar ultra petitum proves suplementàries i decidir d'una audició complementària de la Sra. Yuste, en l'absència de demanda de qualsevol de les parts.

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Miró.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 13 de maig del 2021 en la causa 6000117/2015.

3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio