Compensació crèdit (0158/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 158/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat G. SL va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Benitez i contra la societat ORG_0 en reclamació de la quantitat de 67.472,44 EUR, amb els interessos legals corresponents d'ençà la data de venciment del préstec del dia 6 de juliol del 2001, així com dels danys i perjudicis ocasionats, a acreditar en període probatori.

II.- El Sr. Benitez i la societat ORG_0 van interposar incident de prejudicialitat penal, el qual fou resolt per Aute del dia 27 de juliol del 2005, en el sentit de no donar lloc a la petició de suspensió de les actuacions per motiu de prejudicialitat penal. Sobre el fons, les parts defenents van contestar que no reconeixien el deute, per quant ostentaven un crèdit contra G. SL almenys del mateix import reclamat.

III.- Per sentència de data 7 de maig del 2008, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, estimant íntegrament la demanda de la part actora, i rebutjant de ple la compensació de crèdits pretesa pels defenents, va condemnar solidàriament al Sr. Benitez i a la societat ORG_0 a pagar a la societat G. SL la quantitat de 67.472,44 EUR, amb els interessos legals produïts d'ençà el venciment del préstec al dia 6 de juliol del 2001, així com a satisfer les despeses processals causades.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Benitez i la societat ORG_0 han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que la sentència d'instància desestima la compensació en considerar que el crèdit d'aquesta part no es líquid ni exigible; que contràriament aquesta part considera que el perjudici ocasionat és líquid ja que la xifra ha estat clarament fixada pel perit en el sumari penal i completada amb la prova pericial realitzada en autes; que en qualsevol cas la xifra fixada per tots els perits és superior a la reclamada; que la suma és exigible a G. SL com a beneficiària directa dels transvasaments de diners d'una banda, i com a cessionària del crèdit del Sr. Palau d'altra banda.

II.- Per escriptura pública del dia 5 de juliol de 1996, el Sr. Benitez va reconèixer deure al Sr. Palau la quantitat de 15.000.000 pta. en concepte de préstec a retornar sense interessos per tot el dia 5 de juliol del 2001, i en garantia de l'esmentat préstec, el Sr. Benitez va pignorar a favor del Sr. Palau la totalitat de les seves participacions en la societat ORG_0 En data 28 d'octubre de 1998, el Sr. Palau va cedir a la societat G. SL tots els drets i obligacions dimanants del contracte de préstec i reconeixement de deute. El dia de la interposició de la demanda, passada la data de venciment del préstec, el deute se situava, per raó de reembossaments parcials, en 67.472,44 EUR, quantitat al pagament de la qual la sentència de primera instància va condemnar als recurrents. En tràmit d'apel·lació queda pendent de resoldre únicament la problemàtica derivada de la compensació al·legada pel Sr. Benitez i la societat ORG_0

III.- La compensació prevista en el Digest 16,2,1, és un mitjà d'extensió de les obligacions en els casos en que dos subjectes són recíprocament deutors i creditors l'un de l'altre. Els crèdits i deutes que es pretenguin compensar han de ser líquids, ja que davant un deute il·líquid no és possible la compensació, com diu el Codi 4,31,14-1; i també han de ser exigibles, perquè no es pot compensar una obligació concreta, certa i vigent amb una obligació teòrica o futura. El caràcter líquid i exigible d'un deute ha d'ésser acreditat per un títol executiu, com un contracte, reconeixement de deute o condemna judicial. En el cas d'autes, el deute que la part que recorre pretén compensar amb la seva obligació derivada de l'escriptura pública del dia 5 de juliol de 1996, correspon als danys i perjudicis ocasionats pel Sr. Palau com a conseqüència d'una activitat il·lícita del mateix que hauria beneficiat a la societat G. SL

És cert que el dia 19 de juny del 2000 el Sr. Benitez i la societat ORG_0 van interposar una querella criminal contra el Sr. Palau i contra la societat G. SL pels delictes majors de presentació de balanços falsos, de malbaratament, de falsedat i d'estafa. Nogensmenys, l'acció penal fou declarada extingida pel M.I. Tribunal de Corts, arran de la defunció del Sr. Palau, sense que els querellants hagin posteriorment exercitat l'acció civil davant de la jurisdicció civil ordinària. Per tant, no tan sols la certesa del deute al·legat pels recurrents no ha quedat establerta per cap resolució judicial o qualsevol altre títol executiu, sinó que mai el referit deute ha estat liquidat. El Sr. Benitez i la societat ORG_0 consideren que l'acreditació del deute al·legat resulta dels peritatges realitzats en el marc del sumari penal i del present procediment. Aquesta argumentació no pot prosperar. Un peritatge no és més que el parer d'un professional sobre els fets que li són sotmesos, i mai vincula els tribunals. Els referits peritatges estableixen una forta presumpció d'un deute del Sr. Palau a favor dels recurrents, però no acrediten la seva existència de manera fefaent. La presumpció només constitueix una aparença de dret, i per tant, no pot produir els mateixos efectes que el dret mateix. De cap manera un deute aparent pot ésser considerat com un deute cert, líquid i exigible, ço que impedeix la seva compensació si la part que l'invoca no ha formulat una demanda reconvencional per tal de transformar la seva presumpció de deute en una veritable obligació.

IV.- En conseqüència, s'ha de confirmar la sentència impugnada, sense fer especial condemna en costes de segona instància, en virtut del caràcter particular del litigi.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. Benitez i de la societat M.F.A. SA;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 7 de maig del 2008, en tots els seus extrems.

Sense fer especial imposició de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.