Sentència 000163-2025 sobre tutela sumària i interdictes d'obra nova

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000163-2025 DE 11/11/2025

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 11/11/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000126/2025

Nig : 5300542120250000451

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00163

SENTÈNCIA 000163/2025

PARTS:

Apel·lant: Sra. Talavera

Advocada: Sra. Talavera

Apel·lat: Sr. Querol

Representant: Sra. Ferreras

Advocat: Sr. Aguilar

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Tutela sumària- article 269.1 e) CPC "interdicta uti possidetis"- prescripció- article 269.1 h) CPC ; interdicte d'obra nova o "operis novi nuntiatio"-requisits-

Andorra la Vella, 11 de novembre del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Felipe Querol Querol és propietari de la parcel·la 1P03298, coneguda com a "Feixa de l'Artiga de baix" que va adquirir del Sr. Calatayud, de XXXX de Canillo, a l'any 2017.

La Sra. Talavera és propietària del terreny no edificat conegut com "Camp de l'Artiga" (part de baix) amb referència cadastral 1U22798, de 2.039,77 m2 i amb codi de parcel·la 1P033000, XXXX.

Entre ambdues finques es troba la parcel·la 1H00053 coneguda com "Canalot o Barranc de la Canya".

El 20/07/2017, el Comú de Canillo va resoldre favorablement la sol·licitud instada pel Sr. Calatayud, aleshores propietari de la parcel·la 1P03298, sol·licitant l'ajustament de límits de les unitats d'actuació UASUBLE 78 i 79 del POUP de la parròquia de Canillo al límit de parcel·la de la seva propietat.

Per Decret del 20/09/2021 publicat el 22/09/2021 al BOPA, es va aprovar el Pla Parcial de la UASUBLE-78 del Pla d'Ordenació i urbanisme de la parròquia de Canillo radicada a la carretera de Montaup - Tram de l'Artiga, instat pel seu propietari, el Sr. Querol.

Als inicis del 2025 , es van iniciar unes obres per a l'edificació d'un habitatge unifamiliar a la parcel·la del Sr. Felipe Querol Querol.

2.- Per escrit de data 28/02/2025, la Sra. Talavera, actuant en nom i representació pròpia, va formular demanda de tutela sumària d'interdicte d'obra nova ("operis novi nuntiatio") i en protecció de la possessió ("interdicta uti possidetis") sol·licitant a l'empara dels punts h) i e) de l'apartat 1. de l'article 269 CPC, que es dictes urgentment una resolució :

"ordenant l'aturada de l'obra de tall del camí o del gaudiment del dret de pas condemnant el pertorbador senyor Querol a retirar immediatament a les seves costes la pedra i la terra que ha fet col·locar al dit lloc de pas, restituint a aquesta part possessora la possessió pacífica del pas des de la carretera de Montaup fins a l'indret del Canalot o Barranc de la Canya; requerint al demandat perquè s'abstingui sempre més de pertorbar i amenaçar de cap manera la possessió pacífica d'aquest pas i condemnant-lo també a abonar totes les despeses judicials que es generin pel present procediment judicial, incloent honoraris de perit si n'intervingués i despeses i honoraris d'advocat."

3.- Per escrit del 28/03/2025, la representació processal del Sr. Querol es va oposar a la demanda, aixecant una excepció de prescripció per interposar l'interdicte possessori, i subsidiàriament sobre el fons, sol·licitant la desestimació de la demanda per no existir els requisits essencials per a que les seves pretensions puguin ser estimades.

4.- En data 27/05/2025, la Sra. Batlle va dictar sentència decidint :

"Primer.- Estimar l'excepció de prescripció articulada per la representació processal del Sr. Querol; deixant imprejutjada la qüestió de fons respecte la tutela sumaria exercitada a través de l'interdicte possessori, interposat a l'empara de l'article 269.1. e) del CPC.

Segon.- Desestimar la petició de tutela sumaria consistent en l'aturada de l'obra articulada per la Sra. Talavera contra el Sr. Querol a l'empara de l'article 269.1 h) del CPC.

Tercer- Imposar a la part agent les costes ocasionades al defenent arran de la tramitació del present litigi, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat, i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.".

5.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la Sra. Talavera, demanant la seva revocació íntegra i l'estimació íntegra de la seva demanda, sense pronunciar cap condemna en costes del present recurs.

Fonamenta el seu recurs en errors en la valoració de la prova, en una infracció de la Llei relativa a la tutela sumària per manca de correcta valoració dels requisits per acordar-la, i en una aplicació incorrecta de la jurisprudència d'aquesta Sala.

Argumenta que l'error més greu consisteix en esmentar i fins i tot donar per pacífica una connexió entre dos piquets per una cadena que mai ha existit, i que, contràriament al que va dir la contrapart en la seva confessió en judici, el pas mai es va tancar doncs els dos piquets no eren connectats; que els fets ocorreguts abans del febrer del 2024, no constituïen, encara, prova de cap intenció de privar de la possessió del pas, que s'ha continuat mantenint i exercitant exactament com es feia abans, i que ella ha demanat protecció interdictal fins enguany quan s'han produït actes tangibles que han comportat, clarament, la intenció de privar-la de la possessió del pas.

Afegeix que si no era clar el títol, l'ús sempre es mantingué, doncs el pas s'ha practicat i ha durat des de l'any 1953 fins al 2025, i ella no hi volia renunciar, fins al punt que el demandat estava disposat a pagar un preu per extingir-lo; que fins al 2025 havia retingut el corpus de manera ininterrompuda i que la freqüència és del tot irrellevant quan es manté el pas perquè se'n fa ús, quan cal.

Argumenta en tercer lloc que és del tot irrellevant que la seva finca a la qual s'accedeix a la part baixa pel pas de contínua referència toqui per la seva part alta amb la carretera, perquè sempre ha tingut el desnivell que encara avui s'aprecia, i, sempre, s'ha accedit a la part baixa pel camí de baix, en quatre generacions de Cal Mangautxa, com també tots els veïns colindants.

Precisa que no es pot confondre el tall del pas amb el fet de gaudir d'una llicència administrativa per a portar a terme una obra respectuosa de la normativa de construcció, i del planejament urbanístic.

D'altra banda, afirma que cal valorar l'evolució de l'obra a la data de la interposició de la demanda, i s'ha d'estimar l'interdicte d'obra nova per quant, contràriament al que recull la Sentència recorreguda, es donen, i, sobretot, es donaven a la data de la formulació de la demanda, els requisits exigits pel seu triomf.

6.- La representació processal del Sr. Querol demana desestimar totalment el recurs i confirmar íntegrament la Sentència, amb condemna a la part apel·lant al pagament de les costes processals.

Resumint, exposa que no existeix cap error en la valoració de la prova ; que la demandant no ha acreditat l'existència d'un dret o aparença de dret de pas, doncs no el té, i que els accessos eren o bé només tolerats o clandestins, essent la instal·lació dels piquets i cadena l'any 2017 una plasmació física de la prohibició d'accés a tothom a qui puntualment no se li tolerés el pas, i si algú altre que el propietari va treure clandestinament la cadena, això no pot produir cap efecte jurídic.

Afegeix que l'interdicte "uti possidetis" no pot tenir per objecte la restitució de llocs a l'estat original i a l'enderrocament d'una obra feta.

També sosté que essent l'obra (el mur que talla el pas) ja totalment consolidada al moment de la demanda, i no havent-se acreditat el dret o l'aparença de bon dret del dret de pas, no pot prosperar l'interdicte "operis novi nuntiatio".

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Sobre el procediment de tutela sumària

La regulació del procediment de tutela sumària, la trobem en els articles 115.2 i 268 i següents del CPC.

Com es desprèn de l'exposició de motius de la Llei del Codi de procediment civil, epígraf 7 lletra b), el procediment de tutela sumària és un procediment especial basat en la necessitat de proveir el sistema de justícia de mecanismes processals adequats per obtenir tuteles urgents en determinats supòsits. El tret diferencial per iniciar el procediment de tutela sumària rau en la urgència exigida i, principalment, en el fet que el litigi s'esgoti amb la petició de tutela urgent.

És així que l'article 268 del codi de procediment civil relatiu a l'àmbit del procediment de tutela sumària disposa :

"El procediment de tutela sumària té com a finalitat resoldre les peticions relatives a les classes de tuteles que relaciona l'article següent, i que tenen en comú la necessitat d'obtenir una declaració judicial urgent de tutela dels drets dels ciutadans en cas que no sigui possible o convenient plantejar un procés pel procediment declaratiu que correspongui.".

L'article 269 llista les classes de tuteles sumàries i disposa :

"1. Es poden demanar mitjançant el procediment de tutela sumària les tuteles següents:

(...)

e) La recuperació de la possessió d'una cosa o un dret per la persona que n'hagi estat desposseït o pertorbat en el gaudiment. (...)

h) La suspensió d'una obra nova.

(...)

2. També es pot demanar mitjançant el procediment de tutela sumària qualsevol altra classe de tutela que tingui com a finalitat la protecció dels drets legítims de qui la sol·licita, sempre que s'acrediti suficientment la titularitat del dret de què es tracti i la concurrència del requisit d'urgència.".

D'altra banda, recordàvem en la sentència del 08/07/2024 (rotlle 89-2024) que :

"Així els processos interdictals possessoris es caracteritzen per ser un mecanisme que ofereix una solució provisional, enfront de situacions senzilles respecte de l'estat concret de la possessió, excloent del seu àmbit cognitiu qualsevol discussió sobre propietat o situacions de possessió definitiva o respecte del millor dret a posseir, que s'han de veure relegades al judici declaratiu que pugui correspondre.".

I en la sentència del 04/03/2022 (Rotlle 379-21) :

"El procediment previst en els art. 268 i ss CPC, suposa un procediment sumari destinat a protegir la possessió com a fet, al marge del seu origen o naturalesa, contra les pertorbacions (o despossessió consumada) que cerca garantir la pau social i troba el seu fonament en la regla que tot posseïdor té dret a ser respectat en la seva possessió. En definitiva, aquesta figura pretén tutelar l'aparença jurídica que resulta del fet possessori concurrent tot intentant restablir la situació primitiva emparant el posseïdor front l'actuació aliena d'aquell que de manera arbitrària modifica la situació concurrent per autoritat pròpia, sense per aixà recórrer als mecanismes contemplats pel vigent ordenament.".

Segon.- En el present cas, la part agent invoca un dret de pas vigent sobre la parcel·la propietat del seu veí i, segons afirma, practicat de manera pública, pacífica i ininterrompuda des fa més de trenta anys, sense cap agressió fins a la data del 09/01/2025, quan es va començar la construcció d'un mur de pedres tallant el pas a partir del 24/02/2025 de manera definitiva.

En base a aquesta invocada possessió, exercita de manera cumulativa les dues accions interdictals més amunt apuntades i que troben el seu origen respectivament en l'interdicte operis novi nuntiatio i en l'interdicte uti possidetis.

Si bé invoca, primer, l'interdicte d'obra nova i, segon, l'interdicte de recobrar la possessió, per una millor comprensió, examinarem els mateixos en l'ordre seguit per la sentència i els escrits de les parts en segona instància.

Tercer.- Sobre l'acció de tutela sumària de l'article 269.1 e) del CPC per la recuperació de la possessió d'una cosa o un dret per la persona que n'hagi estat desposseït o pertorbat en el gaudiment ; "interdicta uti possidetis"

Si bé, al nivell processal, la present acció s'encabeix en la nova reglamentació resultant del Codi de procediment civil, al nivell material, correspon a una acció arrelada en el dret romà (INSTITUTA 4,15,4 i D. 43,31).

Així, el Tribunal de la Mitra, en la seva sentència de data 29/02/1988 motivava :

"...la part agent exercita en primer lloc una demanda interdictal per a recobrar la possessió sobre un feixó situat al costat de la paret del migjorn de la seva casa, acció interdictal d'antiga condició en el dret romà, que constituïa I'interdicte unde vi per a recobrar la possessió, previst en el Digest (43, 16, 1) Ulpià, que determinava que aquest interdicte correspon a tot aquell que es veiés desposseït violentament, perquè era molt just protegir-lo, i per això li concedeix aquest interdicte per a recobrar la possessió, concretant que correspon tant al que posseeix civilment o naturalment, perquè la possessió natural pertany també aquest interdicte, concretant que ha de presentar-se dins del termini d'un any des de que es produí la lesió i, en conseqüència, en aquests procediments interdictals no es pot discutir-se la propietat, sinó solament el fet de la possessió en el moment de ser desposseït, i així el Digest 43, 16, 23, determinava que aquest interdicte només correspon al que posseeix quan resultà expulsat, perquè ningú més que el posseïdor pot ser-ne privat, i, en conseqüència, tota la qüestió litigiosa queda concretada a determinar, per mitja de la prova efectuada, si l'agent era el posseïdor del feixó objecte de l'acció, o si contràriament, el posseïen els defenents.".

La jurisprudència d'aquesta Sala segueix el mateix sentit i una de les nostres i més recents Sentències, de data 29/06/2017 (rotlle TSJC 563/2016), confirmada per una més recent de data 08/01/2019, en fa la síntesis.

Els pressupostos sobre els que ha de reposar l'acció són:

* la preexistència de l'estat possessori del demandant o bé que ho ha estat immediatament anterior a l'acte de despossessió que denuncia. La possessió és un fet i l'interdicte possessori l'únic que pretén es retornar les coses a la situació en què es trobaven abans de la privació. No pot demanar la protecció quan es tracti d'actes possessoris merament tolerats, ni clandestins o sense coneixement del posseïdor ni que hagin estat violents. S'ha de tractar d'una situació estable i no pas merament circumstancial. La realitat fàctica de la possessió no es pot fonamentar en mers indicis.

* que l'acte de despossessió ha de ser un acte il·lícit o que es fonamenti per actes extra legem, o fets consumats. És a dir, que qui ho hagi fet no vingui avalat per alguna raó legal o convencional. També s'ha d'acreditar que el defenent és l'autor material de la pertorbació i que ha actuat amb la voluntat de pertorbar el lliure exercici de la possessió.

* que estigui plenament identificat allò que ha estat posseït i allò que ha estat pertorbat o arravatat.

* que es presenti la demanda en el termini d'un any com a molt tard des de l'acte de despossessió.

Molt recentment, vam recordar la importància de la possessió abans de la pertorbació invocada, i que ha de ser forma pública, continuada i consentida pel veí i no pot ser ni un acte clandestí, esporàdic o discontinu, o simplement tolerat per aquell (STSJC del 15/05/2025 rotlle 218/2024). No es protegeix una utilització ocasional o esporàdica (STSJC del 21/02/2022, rotlle 119/01)

Quart.- Sobre la prescripció de l'acció per la recuperació de la possessió d'una cosa o un dret per la persona que n'hagi estat desposseït o pertorbat en el gaudiment

La resolució d'instància estima l'excepció de prescripció formulada per la part defenent.

No és controvertit que la demanda d'interdicte "uti possidetis" s'ha de presentar en el termini de prescripció d'un any des de l'acte de despossessió. (Veure en aquest sentit la Sentència del 27/10/2011 (TSJC-44/11) que es refereix al Digest 43,16 i la del 15/10/2019 rotlle 344/2008).

Quant al dies a quo d'aquest termini, vam poder motivar :

"Per a resoldre aquest extrem no pot obviar-se que la tutela sumària pretesa en el marc d'un interdicte possessori es cenyeix a la possessió en tant que realitat fàctica, i en aquest context, la jurisprudència d'aquesta Sala es constant alhora d'afirmar que el còmput del termini s'ha d'iniciar en el moment en que intervé la lesió a la possessió (cfr. Sentència de 19/11/1998 recull1001 que al seu tomb es remet a la Sentència del Tribunal Superior de la Mitra de 29/02/1988)." (STSJC del 27/09/2019 rotlle 82/2019).

La part recurrent sosté que és només al 2025 que va existir un real acte de despossessió.

Però, és un fet establert que al 2017, el Sr. Calatayud, l'antic propietari i causant del Sr. Querol, va instal·lar dos pilars connectats per una cadena a l'entrada del pas, trobant-se el mateix tallat.

És a partir d'aquest moment que s'ha començat a pretendre per part de la propietat negar a la part agent l'ús del seu terreny per gaudir d'un pas fins al seu propi.

Així diu la demandant :

" 8. Com fets a considerar, cal destacar que, molt a principis de l'estiu de l'any 2017 -maig/juny- van aparèixer dos pilars a l'entrada del pas, a tocar de la carretera, connectats entre ells per una cadena, simplement enganxada amb un ganxo.".(el subratllat és afegit)

Per tant, no existeix l'error en la valoració de la prova denunciat al respecte doncs el que fa la sentència és recordar aquesta realitat. I no és de rebut l'afirmació feta en l'escrit de recurs que :

"Novament incorre greument en error de valoració de la prova la Sentència recorreguda quan afirma que XXXX va posar una cadena connectant els dos piquets; car mai ningú l'ha vista posada; ni s'ha acreditat que hagi enllaçat mai un piquet a l'altre.-"

Tal afirmació és contrària a les pròpies afirmacions de la part agent. Una altra cosa és de dir si aquesta cadena va quedar-se al lloc o no, perquè, i les conseqüències que se'n poden treure.

Doncs bé, tal actuació de tallar el pas constitueix efectivament, com ho diu la sentència d'instància, "un acte manifest d'inquietar aquest ús". En efecte, la mateixa atempta a la invocada possessió de l'agent i tradueix una voluntat deliberada de contradir-la ("animus spoliandi").

Aquesta clara voluntat del propietari de no tolerar cap més intrusió en la seva propietat es va manifestar quan, un any després, va sol·licitar l'ajustament de límits de les unitats d'actuació UASUBLE 78 i 79 del POUP de la parròquia de Canillo - la seva parcel·la i la de la Sra. Bibiana Talavera TORRES- al límit de la parcel·la de la seva propietat.

També es va manifestar al 2021 quan, en el marc de l'aprovació del Pla Parcial de la UASUBLE-78, un veí va invocar un dret de pas, i citant una altra vegada l'escrit de demanda "Resultant d'aquella situació que, si bé l'indret de pas resultava així definitivament integrat en la finca del demandat; calia esperar que el beneficiat havia entès definitivament la seva obligació de, fins i tot fora de planejament, respectar el pas dels veïns, perquè es pogués continuar practicant, com sempre s'havia vingut fent...".

Per tant, la part agent no podia ignorar la realitat de que se li pretenia negar el pas, pertorbant el seu "ius possessionis" (diferent del "ius possidendi"), el que és contrari al ple gaudiment del mateix. Realitat que s'ha de posar en relació amb un dels requisits de l'acció que exercita: ha d'acreditar de manera "plena i indiscutible" la seva possessió o "ius possessionis" anterior d'un any a la seva reclamació (veure STSJC del 30/04/2012 rotlle 409/2011).

D'altra banda, no queda provada la versió de la part agent segons la qual aquest incident del 2017 hauria sigut puntual i que després de converses, el propietari hauria acceptat treure la cadena, fet que explicaria que la cadena es va deixar al terra sense connectar els dos pilars ("Aquest fet fou percebut per aquesta part com un aquietament definitiu i una acceptació pel demandat de l'existència indiscutible i del tot pacífica del dret de pas" diu l'escrit de demanda), i que hauria per tant recuperat l'ús del pas podent tornar passant i dallant l'herba.

Aquesta renúncia del propietari a la seva clara manifestació de no deixar lliure el pas no queda provada.

Durant la seva confessió en judici, el defenent, actual propietari, tot i explicant que veia gent passar amb els gossos doncs és un lloc accessible sense donar-hi més importància, va precisar que quan ell hi passava la cadena estava tancada, si bé alguna vegada l'havia vist treta, pensant que pot ser havia estat "la persona de la mel" que li havia comentat el venedor.

Va afegir que no era conscient que hi havia gent que feia coses, que només sabia que hi havia una persona que tenia unes arnes i aquest darrer extrem per quant li havia explicat el Sr. Calatayud, però que a banda d'aquesta tolerància als veïns de la mel o del gos, no era conscient que hi passessin més persones. De fet, és l'únic que es reconeix en l'escrit de contesta, el Sr. Calatayud havia tolerat, i res més que tolerar, que el fill de la demandant passes per la finca per efectuar treballs puntuals a les arnes que tenia al seu terreny.

Això és coherent amb el fet que apareix que l'explotació d'arnes va finalitzar al 2017 i amb les manifestacions del Sr. Marc MOLINÉ CASAL quan diu que el trànsit amb vehicle pel baixador fins arribar a la terra de XXXX es va practicar principalment fins a l'any 2017 pel fill de la demandant per l'explotació de les arnes.

La Sra. Salas, filla del Sr. Climent Calatayud, va manifestar durant la inspecció ocular que quan es va construir el baixador, va deixar a XXXX (parcel.la de la Sra. Talavera) accedir a les seves terres, però sempre amb previ avís, però que vist l'abús d'alguns veïns, es va decidir posar una cadena.

Res en les manifestacions dels Srs. Manzanares i Esteban durant la referida inspecció ocular permeten acreditar la versió de la part agent, doncs es pronuncien respecte de l'existència d'un dret de pas que s'hauria reconegut al 1953 de manera general a tots els veïns, cosa que es podrà eventualment discutir en el marc d'un procediment declaratiu, però no pas sobre la qüestió que interessa aquí, és a dir, la pertorbació que va experimentar al 2017 la demandant en l'ús del seu invocat dret de pas.

Així les coses, és ben bé a partir del 2017 que ha començat la pertorbació efectiva del pas del qual es demana avui la protecció.

Si bé la cadena s'ha tret en certes ocasions, no se sap quan, ni com, ni perquè, però sí que podem dir que no queda provat que va ser per la voluntat de XXXX sinó en contra de la mateixa. Per tant, si van existir usos del pas després del 2017, els mateixos s'han de considerar com a clandestins.

Diu la part recurrent, que instar una acció al respecte al 2017 s'hauria considerat com a prematura. Però, nombroses són les sentències en la matèria que es van dictar justament pel sol fet d'haver-se instal·lat una simple cadena dificultant el pas, i manifestant clarament així la voluntat de privar els tercers de gaudir del pas a través un acte tangible. (veure entre altres STSJC del 17/03/2016 rotlle 154/2015).

Per consegüent, aquest primer aspecte del recurs no es pot estimar i escau confirmar l'estimació de l'excepció de prescripció.

Cinquè.- Sobre l'acció de tutela sumària de l'article 269.1 h) del CPC; interdicte d'obra nova o "operis novi nuntiatio"

La sentència d'instància recorda els requisits jurisprudencials per l'èxit de l'interdicte d'obra nova i cita de manera oportuna l'Aute dictat per aquesta Sala el 17/03/2005 (rotlle 196/2004) i l'Aute del 22/12/2017 (rotlle 392/2017) que són il·lustratives de la jurisprudència de la Sala.

Només recordar que :

"l'interdicte d'obra nova, que té el seu origen en la operis novi nuntiatio, ja que aquest procediment sumari, més que un judici possessori, té com a finalitat assegurar que les obres que es porten a terme no produiran un perjudici als propietaris, titulars d'un dret real o posseïdors de les finques afectades i només indirectament es pot considerar proper als veritables interdictes, com destaca la Sentència del Magfc. Jutge d'Apel·lacions Obiols de 8 de juliol del 1965. Per aquesta raó, com posen de relleu entre altres les Sentències d'aquesta Sala de 7 de desembre del 1995 i 16 de gener del 1997, estan legitimats per interposar-lo els titulars de la propietat, de la possessió o del dret real. (STSJC del 2008 rotlle 234/07).

I també :

"Cal recordar que els instruments propis de protecció de la possessió -com a situació fàctica- són els de retenir i recobrar-la, perquè el d'obra nova té més un caràcter preventiu i d'assegurament de la possessió, de la propietat o de qualsevol dret real (TSJC 21.2.12 s 1747 i TSJC 9.6.15 rotlle 381/2014 i la que en ella es citen) que no pròpiament de recobrar la possessió." (ja citada STSJC del 17/03/2016 rotlle 154/2015).

Doncs bé, aquest interdicte no té efectes restitutoris sinó de prevenció (Digest 39,1,1). I un requisit essencial és que l'obra que es denuncia estigui en curs i no pas ja acabada, ja que de contrari és la demolició que s'hauria de decidir quan això no és l'objectiu de l'interdicte en qüestió sinó la paralització d'unes obres en curs.

L'interdicte d'obra nova requereix el fet d'una construcció o d'unes obres que ocasionen un canvi o una pertorbació en l'estat present de la possessió protegida.

Així, una obra nova ("opus novum") s'ha de poder identificar i l'obra en qüestió ha de trobar-se en curs i no acabada, el que correspon al fet que l'objecte de la resolució serà de suspendre l'obra.

La sentència considera que l'obra en curs és la construcció de l'habitatge unifamiliar que no es pot considerar finalitzada ni consolidada però que s'ha de desestimar la demanda perquè no resta acreditada la possessió del pas sobre la zona controvertida.

Però no compartim aquest plantejament relatiu a l'acabament de l'obra.

En efecte, "l'acabament d'una obra als efectes d'aquest interdicte no és mesurable amb criteris constructius, sinó amb la valoració dels potencials perjudicis que encara pogués produir la continuació de l'obra." (ATSJC del 21/03/2002 rotlle 146/2001).

I també (ATSJC del 09/07/2002 rotlle 67/02) :

"la denúncia interdictal d'obra nova és per la seva mateixa naturalesa i essència (ontològica i jurídica) la petició d'una mesura cautelar urgent la qual comporta la immediata suspensió provisional de l'obra.

(...)

Certament que els esmentats són requisits indispensables per tal que l'òrgan jurisdiccional pugui considerar la pertinença eventual d'acordar l'atur urgent d'unes obres en curs. Però no són tots els requerits, ja que en falta un de cabdal: l'avaluació dels potencials perjudicis que encara pogués produir la continuació de les obres (Sentència d'aquesta Sala de 21 de febrer darrer i Aute també d'aquest Tribunal de 21 de març últim).

En les resolucions que acabem d'esmentar aquest Tribunal també va assenyalar que l'acabament d'una obra als efectes de l'interdicte d'obra nova no és mesurable amb criteris constructius sinó amb la valoració dels potencials perjudicis que encara pogués produir la continuació de l'obra.".

El concepte de construcció jurídic esdevé diferent al tècnic (STSJC del 28/10/2010 rotlle 108/10).

L'obra de la qual es demana la paralització en el present cas és el mur que talla el pas a partir del 24/02/2025. El pas que reivindica la part agent va de banda a banda del mur.

Al moment d'interposar la demanda dit mur sí que estava construït i consolidat, malgrat es diu en la demanda que encara era en construcció, doncs si bé queden obres per a realitzar el xalet, pel que interessa, la modificació de l'estructura de la parcel.la i el mur ja construït obstrueixen el pas de manera definitiva. Per tant, ja s'ha generat el perjudici atenent a la pèrdua del pas. És pales que s'haurà de destruir el mur i fer obres de terres si es vol restablir dit pas, i per tant no es tractaria simplement de retirar unes pedres i terra sinó de destruir una obra ja feta.

Dit d'una altra manera, la continuació de les obres de construcció del xalet no poden perjudicar més a la demandant.

Si finalment apareix que el mur en qüestió viola un dret de pas de la part agent, l'altra part, qui segueix la construcció del seu xalet al seu risc i ventura, haurà d'assumir-ne les conseqüències si la destrucció del mur comporta una afectació a dit xalet.

Per consegüent, encara que per raons diferents, no es pot donar lloc a l'interdicte. Aquest segon aspecte del recurs no es pot estimar i escau confirmar la desestimació de l'interdicte.

Per tot l'exposat, el recurs s'ha de desestimar.

Sisè.- La desestimació del recurs comportar la imposició de les costes a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs de la Sra. Talavera en contra de la sentència de data 27/05/2025 de la qual confirmem la part decisòria.

Segon.- Imposar a la Sra. Talavera les costes de segona instància

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.