AUTORITZACIO DE RESIDENCIA I DE TREBALL AD-0090-2/05

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

SENTÈNCIA 2005-59 DE 7 D'OCTUBRE DE 2005

AUTORITZACIO DE RESIDENCIA I DE TREBALL

La conducta del interessat no representa encara, en l'estat actual de les coses, un risc per a l'ordre públic.

Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Montenegro va interposar recurs contra la decisió del M.I. Govern del 12 de maig del 2005, desestimant el recurs d'alçada contra la resolució del Ministre de Justícia i Interior del 15 de febrer anterior, tot sol·licitant que s'anul·li l'acte administratiu impugnat i que es reconegui el dret del sol·licitant a obtenir la renovació de l'autorització de residència i de treball.

2.- En la sentència de 27 de juny del 2005, el Tribunal des Batlles ha estimat la demanda formulada pel Sr. Montenegro..

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 8 de juliol del 2005, el M.I. Govern manifesta principalment que:

-el Sr. Montenegro va ser detingut el 19 d'agost del 2004 per la introducció, tinença i consum d'estupefaents i va reconèixer haver introduït haixix en altres tres ocasions al Principat d'Andorra;

-el Sr. Montenegro no té cap tipus d'arrelament al Principat d'Andorra, ja que és d'estat civil solter i no té cap familiar al Principat.

Aquests fets permeten qualificar la presència del resident al Principat com un risc per a la seguretat de l'estat de les persones, dels béns i per a l'ordre públic.

4.- En la seva contesta de data 21 de juliol del 2005, el Sr. Montenegro manifesta principalment que:

-En tots els documents es fa referència al fet que en data 19 d'agost de 2004, el Sr. Montenegro fou detingut per introducció, tinença i consum de productes estupefaents, però no es fa menció que hauria introduït altres tres vegades els dits productes estupefaents.

-El Sr. Montenegro no ha tornat a delinquir i la denegació de la revocació sol·licitada és una expulsió encoberta. Aquesta mesura no és proporcionada.

-Demana la condemna en costes.

5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Competència.- El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Abans de pronunciar-se sobre la solució d'aquest litigi, importa traçar breument la cronologia dels fets i del procediment administratiu que s'ha seguit en aquest cas d'autes:

El 19 d'agost de 2004, el Sr. Montenegro ha estat detingut per introducció, tinença i consum de productes estupefaents.

El 1 de desembre de 2004, l'interessat va presentar una sol·licitud per la renovació de la seva autorització de residència i treball

Aquesta demanda li fou refusada per la resolució del 15 de febrer del 2005 de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior, sobre el fonament de l'article 65 c) de la llei qualificada d'immigració de data 14 de maig del 2002 (veure foli 9); aquesta resolució ha estat confirmada pel M.I. Govern amb la seva decisió del 12 de maig del 2005 (veure foli 67) desprès del recurs presentat el 26 d'abril del 2005 (veure foli 13). Aquesta resolució ha estat l'objecte del recurs jurisdiccional davant de la Batllia.

Però a la mateixa data -15 de febrer del 2005- el Ministre de Justícia i Interior li adreça un advertiment d'expulsió, d'acord amb l'article 119 de la Llei qualificada d'immigració de data 14 de maig del 2002 «en cas de vulnerar novament la legislació vigent es procediria a la seva expulsió del Principat».

Tercer.- Els principis jurídics aplicables en la matèria són els següents:

La decisió del Ministre confirmada per la resolució del M.I. Govern s'inscriu en el marc de la policia administrativa. Com ho ha jutjat aquesta Sala en diverses ocasions, en aquest domini relatiu a les qüestions de policia general i de seguretat pública, l'administració es veu reconeguda una competència discrecional. En conformitat amb els principis generals del dret administratiu que són aplicables en tots els països, el jutge exerceix, en aquestes hipòtesis, un «control mínim». És a dir que el jutge evidentment ha de controlar la materialitat dels fets, però ha de deixar un marge d'apreciació a l'autoritat administrativa sobre el punt de saber si aquests fets exactes eren de natura a justificar legalment la decisió individual que fou presa.

Endemés, la decisió no ha de ser desproporcionada amb la gravetat dels fets.

Quart : Convé aplicar aquests principis als fets del cas.

El Sr. Montenegro ha estat detingut a la frontera en possessió de 2,2 gr. de cocaïna i 48,5 gr. d'haixix (veure. l'informe de la policia, foli 35). Durant una perquisició realitzada al domicili del Sr. Montenegro la Policia ha descobert 48,5 grams d'haixix i «ha reconegut haver introduït haixix en altres tres ocasions, però que era la primera vegada, la que ens ocupa, que introduïa cocaïna». No obstant això, el Sr. Montenegro ha declarat que era un simple consumidor «desconeixen totes persones i/o locals al Principat vinculats al mon de les drogues» (veure foli. 37).

L'interessat és doncs un consumidor regular de drogues i convé apreciar si aquesta conducta pot presentar un risc previst en l'article 65 c) de la Llei qualificada d'Immigració del 14 de maig del 2002, és a dir, «c) El fet de representar un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns i per a l'ordre públic en general».

La Secretaria d'Estat de Justícia i Interior ha considerat el conjunt de la conducta del Sr. Montenegro per apreciar si representa o no un risc per l'ordre públic.

Però, com s'ha indicat precedentment, a la mateixa data, el 15 de febrer del 2005, el Ministre de Interior ha adreçat al Sr. Montenegro un advertiment d'expulsió basat en les disposicions de l'article 119-1 de la Llei qualificada d'Immigració. Aquest text disposa : «1. L'advertència d'expulsió és una mesura destinada a advertir un estranger del fet que, si la seva conducta s'agreugés, comportaria un risc per a l'ordre públic o la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns».

Aquest text tan sols es pot aplicar a les persones que no atentin encara l'ordre públic però que podrien presentar un risc per a l'ordre públic en cas d'agreujament de les seva conducta.

Aquestes dues decisions notificades al mateix dia no són doncs gaire coherents: la denegació de renovació d'una autorització d'immigració es basa sobre «el fet que la persona sol·licitant representi un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones, dels bens o per a l'ordre públic en general » (veure foli 9), mentre que la segona decisió del Ministre de Justícia i Interior del mateix dia és justifica pel sorgiment d'un possible risc «en cas de vulnerar novament la legislació vigent» (veure foli 18).

La única interpretació lògica de la successió dels fets és que la conducta dels Sr. Montenegro no representa encara, en l'estat actual de les coses, un risc per a l'ordre públic.

Cal doncs concloure que la denegació de l'autorització d'immigració és desproporcionada i per tant, ha de ser anul·lada, de conformitat amb els principis que s'han recordat anteriorment.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel M.I. Govern.

Segon: Confirmar la sentència recorreguda i anul·lar la decisió del Govern del 12 de maig del 2005 desestimant el recurs d'alçada contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior del 15 de febrer anterior, per considerar-la contraria a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.