Remuneració del marmessor (TSJC 324/2014)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Fátima Ramírez Souto

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000324/2014 ORIGEN: 1100032/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de setembre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Vincent Anière, actuant en substitució, i els magistrats M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 19-03-2012, la representació processal de la Sra. Talavera, actuant com a marmessora de qui fou Porras, va presentar davant de la Batllia, demanda civil a tramitar pel procediment ordinari, solidàriament contra els germans, Srs. Briones, Pla i Martin, sol·licitant es dictés sentència:

aprovant la gestió realitzada per ella en relació a l'herència, i donant-li quitança o liquidació;

declarant que es té per feta la rendició de comptes i subsidiàriament que la rebi el Tribunal;

declarant que es té per fet el lliurament de la possessió dels béns als hereus i subsidiàriament que la lliuri el Tribunal;

declarant el dret de la demandant a fer seva la remuneració, liquidant en el necessari actius hereditaris, fins a la concurrència de la suma de 785.114,19.-euros, en concepte de retribució per les funcions de marmessora universal, import que correspon al 10% de l'actiu hereditari líquid després de deduir l'acompte;

condemnant els demandats al pagament de les costes processals causades, així com als interessos legals des de la data de contesta a la demanda.

II.- La representació processal dels demandats va oposar-se a la demanda sol·licitant la seva total desestimació, fent valer en substància que la demandant només volia obtenir una retribució contrària a la llei i inequitable, amb imposició de les costes judicials a l'agent.

Les parts van replicar i duplicar, insistint en els seus arguments, i després que s'hagin practicat les proves, van degudament formular els seus escrits de conclusions, mantenint les seves pretensions, essent precisat que la demandant va formular aleshores una demanda de condemna solidària dels defenents a pagar-li l'import reclamat en concepte de retribució.

III.- Per Sentència de data 14-07-2014, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir "Estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Talavera contra els germans Briones, Pla i Martin, aprovant-se la gestió realitzada per la primera en relació a l'herència de qui fou Porras amb la precisió que la valoració de l'actiu de l'herència s'ha de situar en 7.075.319,61.- EUR en lloc de la suma de 9.044.191,89.- EUR que es precisava en l'inventari donant quitança a la demandant en aquest sentit; condemnant solidàriament els defenents a satisfer a l'agent la suma de 593.131,96.- EUR en concepte de retribució pendent de pagament, tot i constatant la pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la pretensió relativa al lliurament dels béns de l'herència als hereus per acceptació expressa dels mateixos, i sense fer pronunciament en costes processals havent cada part d'assumir les seves pròpies."

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert en autes que Porras va morir el 26 de juliol del 2010 (qpd).

Estava casat en segones noces amb la Sra. Catalá, amb qui no havia tingut cap descendència, i havia estat casat en primeres noces amb la Sra. Caro, matrimoni dissolt per divorci, amb qui havia tingut tres fills, Briones, Pla i Martin, els avui defenents.

El difunt, en el testament obert atorgat per ell en data 22-04-2008, expressió de la seva última voluntat, havia ordenat diversos prellegats en benefici dels seus fills i llegats en benefici de la seva esposa, instituït hereus els seus fills, disposat substitucions vulgars i imposat als seus hereus una cautela socini.

També (disposició, "Catorzena.-nomenament de marmessor"), havia nomenat la Sra. Talavera com a marmessora, i en data 10-09-2010, per davant del Notari de les Plas, Sr. Gomila, dita Senyora va acceptar el càrrec de marmessora de l'herència de Porras.

La marmessora va començar a complir la seva missió, però van aparèixer discrepàncies amb els ara defenents, essencialment en relació a la pretensió de la Sra. Talavera d'actuar com a marmessora universal i de percebre el 10% de totes les coses de l'herència com a retribució, quan ells van sostenir que es tractava d'una marmessoria particular i gratuïta.

II.- Els deures de motivació i de congruència fan necessari examinar separadament els dos recursos, començant pel recurs dels germans Briones que concerneix la determinació del càrrec i de la retribució de la Sra. Talavera. Examinaren en segon lloc el de la Sra. Talavera que només recau sobre la qüestió dels interessos.

III.- El primer motiu de recurs dels germans Briones, formulat amb caire principal, és que la sentència ha incorregut en un defecte d'incongruència ultra petita tota vegada que ha pronunciat llur condemna solidària a satisfer a la part actora la suma de 593.131,96.-euros en concepte de retribució pendent de pagament, quan aquesta darrera només havia sol·licitat que es declari el seu dret a fer seva la remuneració liquidant actius hereditaris. Afegeixen que no es pot ara donar lloc a aquesta sol·licitud ja que els hereus han rebut la possessió jurídica dels béns.

IV.- El segon motiu del recurs és que el Tribunal a quo ha errat en la valoració de la prova i en la qualificació jurídica de la marmessora universal quan, al parer dels recurrents, tindria caràcter particular. Argumenten que no és tracta d'una simple qüestió d'interpretació de la voluntat del testador, sinó que és un problema de qualificació jurídica, i que per arribar a fer la correcta qualificació jurídica, s'ha de superar el criteri merament literal, i s'ha de prendre en consideració els paràmetres històrics, lògics i teleològics propis de la institució de la marmessoria, sobre els quals s'ha projectat la voluntat expressada pel testador en el seu testament. Afegeixen que són les facultats que s'atorguen al marmessor que determinen el caràcter universal o particular i que, en el present cas, la clàusula catorzena institueix una marmessora particular, la qual és gratuïta.

V.- El tercer motiu del recurs dels hereus és que el Tribunal d'instància ha fet una incorrecta aplicació del Dret Civil vigent a Andorra en considerar que la retribució que correspon al marmessor universal és l'equivalent al 10% del valor dels actius quan, i de manera resumida: 1) la sentència d'instància només s'ha fonamentat en el llibre "FONAMENTS DE DRET PRIVAT ANDORRÀ, VOL 4", sense contestar als seus arguments relatius al dret històric català, en particular el dictamen del vocal de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Sr. Ramirez, i del qual ressurt que en el dret vigent anterior a la compilació de 1960, la retribució era del 10% dels fruits i rendes, i no del valor dels actius; 2) no es pot aplicar a Andorra el codi de successions de Catalunya ni la compilació de 1960; 3) la doctrina no és font del dret; 4) la part actora no ha provat que el costum a Andorra sigui la retribució en 10% de l'haver líquid hereditari; 5) el fonament de la retribució del marmessor és d'origen canònic i es troba en la compensació dels riscos assumits pel mateix en l'execució de les seves funcions i 6) la tendència general actual és la de reducció de la retribució del marmessor.

VI.- Ara bé, i pel que fa a la qüestió de la retribució del marmessor, el caràcter retribuït de la funció de marmessor universal no fa cap dubte, com tampoc el fet que correspon a un 10%, però tota la dificultat recau sobre quina base dit percentatge s'ha de calcular.

La part agent i el Tribunal d'instància han considerat que la retribució s'havia de calcular sobre l'actiu hereditari líquid, invocant un únic fonament, és a dir els escrits de la Sra. Porras en el capítol "Interpretació i execució dels testaments" del llibre "FONAMENTS DE DRET PRIVAT ANDORRÀ VOL 4 DRETS REALS I DRET DE SUCCESIONS" que exposem in extenso a continuació:"...el marmessor té dret a una remuneració per les funcions que porta a terme, no sols quan així ho estableixi el testador, sinó també quan no manifesti res en aquest sentit, perquè, malgrat que en els inicis el càrrec era gratuït, ja era costum en el dret català històric que el marmessor pogués reclamar una retribució amb un import variable segons el costum del lloc. L'import de la retribució si es tracta d'un marmessor universal és usualment -si el testador no disposa el contrari- d'un 10% del valor de totes les coses de l'herència que hagués administrat o exigit una vegada liquidats els deutes".

VII.- Pel que fa al dret aplicable a ANDORRA, és cert que, malgrat la influència del primer sobre el segon, sobretot en matèria de successions, el dret civil català i el costum català són diferents del dret vigent i dels usos i costums aplicables a Andorra (veure el Capítol IV del Llibre I del Manual Digest).

VIII.- Pel que fa al dret vigent en matèria de retribució del marmessor, és en el llibre de referència del Prof. Duque ("EL ALBACEAZGO". Ed. BOSCH 1967) que trobem uns elements de resposta determinants.

IX.- Així les coses, i en conseqüència de tot l'exposat anteriorment, cap justificació existeix per aplicar dit criteri del dret català a Andorra, i encara menys quan va ser sensiblement modificat per la Llei Catalana del 10/2008 del 10 de juliol qui va reduir de meitat el percentatge degut al marmessor.

X.- Dit això, pertany als òrgans jurisdiccionals donar una resposta a totes les pretensions de les parts sense poder invocar les llacunes de la Llei. En efecte, en virtut del principi de la prohibició del "Non liquet" un òrgan jurisdiccional no es pot negar a donar solució al cas que se li planteja per no trobar solució per al cas, o bé per no haver-hi norma directament aplicable, doncs s'ha de considerar que l'ordenament jurídic és complert i coherent, i que utilitzant les eines interpretatives adequades, el jutjador sempre pot trobar una solució.

XI.- Per tant, escau fixar un criteri aplicable al càlcul, i dels elements exposats fins ara, i compte tingut del criteri exposat per la Professora AMAT LLARI, hem de concloure que la remuneració del marmessor universal era del 10% del valor dels béns que el mateix ha efectivament administrat o exigit.

XII.- En relació a aquest criteri de càlcul, vam sol·licitar les parts per a que facin al·legacions sobre l'eventualitat de calcular la remuneració de la marmessora en funció d'un 10% dels béns efectivament administrats i/o exigits per ella i no del 10% de l'actiu hereditari líquid, i que facin una descripció i avaluació detallada dels béns efectivament administrats i/o exigits per la marmessora.

XIII.- Atès tots aquests elements i un cop estudiat la documentació aportada en autes, en particular els documents establerts per l'agent per a acreditar les seves pretensions, és a dir "cabdal hereditari" (folis 261 i següents) i l'escriptura d'inventari i de valoració de béns (folis 256 i següents) integrant el document de data 26-05-2011 "inventari, relació de béns i detall de les actuacions i gestions realitzades per la marmessoria" (folis 618 a 633), recordat que en l'escrit de demanda la marmessora precisava que totes les tasques realitzades per ella apareixien en dita escriptura, es pot concloure que l'avaluació màxima proposada pels defenents seria la correcta (doncs correspon al nostre criteri), si prengués en compte el total dels havers bancaris i financers que existien al moment d'acceptar el càrrec, i que la marmessora ha efectivament administrat, és a dir un total de 188.905,62.-euros que hem d'afegir a l'avaluació dels defenents.

XIV.- Així les coses, atès que el valor total dels béns efectivament administrats és de 2.930.775,55.-euros, la remuneració de la marmessora s'ha de fixar a 293.077,56.-euros, i compte tingut de l'acompte de 114.400.-euros ja percebut, la condemna dels defenents serà de pagar l'import de 178.677,56.-euros en lloc de 593.131,96.-euros.

XV.- Quant a la suposada existència en el testament d'una clàusula fixant la forma de retribució de la marmessora, no es pot estimar tota vegada que dita clàusula ("pagant i percebent, amb càrrec als propis béns hereditaris les despeses a què doni lloc el desenvolupament del càrrec ") només concerneix el poder de la marmessora de pagar directament totes aquestes despeses, però res té a veure amb la qüestió de la seva remuneració en qualitat de marmessora universal, la determinació de la qual ha sigut l'objecte essencial del present plet.

XVI.- En aquestes condicions, esdevé sense objecte examinar el motiu del recurs relatiu a l'invocat abús de dret pel fet de cobrar la retribució fixada pel Tribunal d'instància.

XVII.- L'únic motiu del recurs de la Sra. Talavera segons el qual s'havia de complementar la sentència d'instància perquè aquesta no s'ha pronunciat sobre la qüestió dels interessos.

XVIII.- Efectivament, la part demandant havia sol·licitat la condemna dels defenents als interessos legals des de la data de contesta a la demanda, i el Tribunal d'instància no s'ha pronunciat al respecte.

Aquest extrem s'ha de subsanar, disposant que els defenents s'han de condemnar al pagament dels interessos legals, però no a partir de la contesta a la demanda sinó a partir de la fermesa de la nostra sentència en virtut del principi in illiquidis non fit mora.

XIX.- Pel que fa a les costes de primera instància, malgrat l'estimació parcial de la demanda, la particular dificultat jurídica del cas justifica no efectuar cap imposició de costes com ho permet la Novel·la 82, 10 i el pronunciament al respecte del tribunal s'ha de mantenir.

XX.- Pel que fa a les costes d'aquesta alçada, l'estimació parcial dels recursos com la complexitat jurídica del cas assenyalada en el FONAMENT.-XV determinen la no imposició dels mateixos (Arg. Novel·la 82, 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Briones, Pla i Martin, i ESTIMAR parcialment el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Talavera contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 14-07-2014, que revoquem parcialment en el sentit de condemnar solidàriament els defenents a pagar a l'agent l'import de 178.677,56.-euros en lloc de 593.131,96.-euros, més els interessos legals a partir de la fermesa de la nostra sentència;

NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials de segona instància en relació en cap dels dos recursos.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.