Sentència 000170/2025 sobre incompliment de conveni privat de liquidació de règim econòmic matrimonial

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000170-2025 DE 12/11/2025

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 12/11/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000120/2025

Nig : 5300542120200000837

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00170

SENTÈNCIA 000170/2025

PARTS:

Apel·lant: Sr. Talavera, i

ORG_0

Representant: Sr. Varesc

Advocat: Sr. Pla

Apel·lant: Sra. Serra

Representant: Sra. Tamarit

Advocat: Sr. Gutierrez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: incompliment de conveni privat de liquidació de règim econòmic matrimonial, simultaneïtat en l'execució de les prestacions en seu d'execució, compliment per substitució de la Batllia, congruència, costes.

Andorra la Vella, 12 de novembre del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 10/09/2020, la representació processal de la Sra. Serra va accionar contra el Sr. Talavera, en demanda de reclamació de quantitat, a tramitar pel procediment ordinari, sol·licitant es dictés Sentència condemnant el demandat a transferir la quantitat d'1.376.641,69EUR, més els interessos generats des del dia de l'entrada en vigor del Conveni i fins al moment d'execució de sentència.

Per altressí formulava demanda d'embargament preventiu de béns del demandant fins a garantir la quantitat reclamada de principal.

2.- Per Aute de data 24/11/2020 es desestimava la pretensió d'embargament preventiu articulada per la part actora.

3.- L'1/10/2020, la representació processal del Sr. Talavera va formular excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari en relació amb la societat ORG_0.

Aquesta excepció era acollida per Aute de 14/04/2022.

Mitjançant escrit de 09/06/2022, la representació processal de la part demandant ampliava la demanda envers la societat ORG_0, sol·licitant es dictés Sentència condemnant el Sr. Talavera i a la societat ORG_0 a transferir les quantitats reclamades en el seu escrit rector inicial més la suma dels interessos que s'hagi generat des del dia de l'entrada en vigor del Conveni i fins al moment d'execució de sentència i a pagar la totalitat de les costes ocasionades.

4.- El 29/09/2022 la representació processal de la part demandada, contestava la demanda, oposant-se a les pretensions de la part actora, sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades.

Alhora formulava demanda reconvencional, sol·licitant es dictés Sentència condemnant la part actora:

1.- Principalment, a atorgar, en el termini de 30 dies des de la fermesa de la sentència, les escriptures públiques que materialitzin les atribucions de béns i drets a favor del Sr. Talavera, d'acord amb el pacte vuitè del Conveni notarial de 26 de juliol de 2017.

Aquests béns inclouen diferents immobles (com el XXXX, finques a Escaldes-Engordany, Aravell, etc.), accions de societats, places d'aparcament, trasters i drets de tempteig i retracte que es descriuen extensament en l'escrit.

Tanmateix, sol·licitava que s'establís que si la Sra. Serra no atorgava les escriptures dins el termini establert, que el Tribunal les atorgués en el seu lloc i a les seves costes.

2.- Es disposés que les quantitats de 700.000 EUR i 500.000 EUR que la Sra. Serra havia de percebre com a contraprestació pel conveni siguin abonades amb càrrec als diners consignats judicialment, o bé que, alternativament, s'exigeixi als demandats el dipòsit previ d'aquestes sumes abans de l'atorgament de les escriptures.

3.- Costes judicials: Que es condemni la Sra. Serra al pagament de la totalitat de les costes, incloent-hi honoraris d'advocat, procurador i pèrits.

5.- El 27/10/2022, la part demandant s'oposava a la demanda reconvencional articulada per la part demandada, sol·licitant es dictés Sentència desestimant-la i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades.

6.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 06/05/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar parcialment la demanda principal formulada per la Sra. Serra contra el Sr. Talavera i la societat ORG_0 i condemnar les dues darreres a abonar a favor de la primera els imports següents dins un termini màxim de 30 dies hàbils a comptar de la fermesa de la present resolució, tot en defecte d'un d'acord entre les parts litigants que estableixi un termini superior o inferior si així ho consideren oportú:

a) a càrrec exclusivament del Sr. Talavera, la suma de 1.350.119,11EUR;

b) a càrrec del Sr. Talavera i de la societat ORG_0, de forma solidària, la suma de 13.500EUR.

Dit import meritarà interessos legals a comptar de la finalització del referit

termini i fins al seu total compliment.

Segon.- Estimar substancialment la demanda reconvencional formulada pel Sr. Talavera i la societat ORG_0 (ORG_0) i condemnar la Sra. Serra a que atorgui les escriptures públiques de transmissió de béns i drets a favor del Sr. Talavera tal i com consta descrit a l'apartat A) del sol·licito de l'escrit de reconvenció (folis 153-156) dins un termini màxim de 30 dies hàbils a comptar de la fermesa de la present resolució, tot en defecte d'un d'acord entre les parts litigants que estableixi un termini superior o inferior si així ho consideren oportú.

Tercer.- Fer avinent a les parts litigants que les despeses corresponents a l'atorgament d'aquestes escriptures públiques hauran de ser assumides pel Sr. Talavera, de conformitat al pacte tretzè del referit Conveni.

Quart.- Efectuar condemna en costes judicials ocasionades en els termes establerts al darrer Fonament de dret de la present resolució".

7.- Ambdues parts litigants han formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió.

La representació processal de la part demandant sol·licita la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència en aquesta alçada que condemni la part demandada a realitzar la totalitat de les transferències que per conveni s'han d'abonar a la seva representada, juntament amb els interessos legals des del dia en què es va activar el conveni a través de la clàusula 7a que identificava, demanant alhora els interessos que s'escaiguin, a calcular en fase d'execució de sentència, des del dia que calia complir.

Igualment, es demana de revocar la condemna en el punt referit a les costes processals carregades a la Sra. Serra per la demanda reconvencional, i en qualsevol cas condemnar en costes al Sr. Talavera i a la societat ORG_0 per haver incomplert sistemàticament el conveni en retenir els pagaments a la Sra. Serra, i en veure's aquesta forçada a interposar la demanda.

La representació processal de la part demandada demana la revocació parcial de la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles, en el sentit de modificar els pronunciaments de la resolució apel·lada disposant 1) que el compliment de les obligacions que a les parts s'imposa en la repetida sentència ha de ser simultani; 2).- En l'eventualitat que la Sra. Serra no donés compliment a la seva obligació d'atorgar els instruments públics corresponents, aquests siguin atorgats per l'òrgan jurisdiccional encarregat de l'execució de la sentència o per qui es delegui la realització d'aquelles actuacions i 3)- s'imposin a la Sra. Serra el pagament de la totalitat de les costes de les dues instàncies del litigi, amb expressa inclusió dins d'elles dels imports corresponents als honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part.

8.- Les parts han contestat als recursos d'apel·lació articulats de contrari oposant-se al seu triomf.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El present litigi intervé en execució de les obligacions que els Srs. Serra i Talavera adquirien en el conveni de 26/07/2017 mitjançant el qual es liquidava llur règim econòmic matrimonial, transigint alhora les discrepàncies que mantenien en múltiples processos judicials de tota naturalesa.

Concretament, la representació processal de la Sra. Serra sol·licitava es dictés Sentència condemnant el Sr. Talavera i la societat ORG_0, a pagar-li 1.932.619,11 EUR, més interessos i costes, import que corresponia, segons relatava als pagaments pactats en el Conveni de 26 de juliol de 2017. Els demandats s'hi oposaven, sobre la base de l'excepció non adimpleti contractus, argumentant que la Sra. Serra, havia estat la primera que no havia complert amb la seva obligació d'atorgar les escriptures públiques de transmissió dels béns en el termini establert, tal com s'hi havia compromès.

D'altra part, el Sr. Talavera i ORG_0, formulen demanda reconvencional mitjançant la qual sol·licitaven es condemnés la Sra. Serra a atorgar les escriptures públiques dels béns i drets definits al Conveni en el termini màxim de 60 dies des de la fermesa de la sentència; i que si aquesta no ho feia ho fessin els Tribunals a costes de la demandant. Sol·licitava, d'altra part, que el pagament dels imports pendents (700.000 EUR i 500.000 EUR) es realitzés mitjançant els diners dipositats en determinada causa civil o, subsidiàriament, que se n'exigís la consignació prèvia abans de les escriptures. També demanava que les costes s'imposessin a la Sra. Serra.

La Sentència dictada pel Tribunal de Batlles, sosté que el conveni del 26/07/2017 era un contracte sinal·lagmàtic sotmès a condició suspensiva que es va complir el 14/01/2020. A partir d'aquesta darrera fita, entén que les parts quedaven obligades al compliment correlatiu de les obligacions que es van pactar: el Sr. Talavera havia de fer els pagaments pactats, i la Sra. Serra, havia d'atorgar les escriptures de transmissió de béns i drets corresponents. Respecte de "l'exceptio non adimpleti contractus" que es plantejava, el Tribunal apreciava incompliments respectius atribuïbles a ambdós litigants, considerant però que no es tractava d'un incompliment definitiu sinó del termini pactat per a la realització de les prestacions corresponents. En aquesta eventualitat, estima la demanda condemnar el Sr. Talavera a pagar l'import global d'1.363.619,11.- EUR (13.500.- EUR d'aquest import solidàriament amb ORG_0), descartant però els interessos moratoris que es reclamaven. D'altra banda, estima substancialment la reconvenció, condemnant la Sra. Serra a atorgar les escriptures en 30 dies hàbils des de la fermesa, amb despeses notarials a càrrec del Sr. Talavera. Quant a les costes no fa imposició d'aquelles que deriven de la demanda principal atesa la seva estimació parcial i imposa a la part demandant les derivades de la demanda reconvencional.

Segon.- Exposició dels motius de recurs

Ambdues parts s'alcen contra aquesta resolució

1.- La representació processal del Sr. Talavera i de ORG_0 atribueix a la Sentència dictada infracció de normes processals i de dret substantiu, error en la valoració de la prova i vulneració del dret a una resolució fonamentada. Concretament, denuncia la manca de vinculació entre les obligacions recíproques imposades, ja que la sentència apel·lada no contemplava la necessària simultaneïtat en el seu compliment, fet que podia generar un desequilibri injust. Destaca que la Sra. Serra no havia complert el conveni del 26 de juliol de 2017, tot i haver rebut més de dos milions d'euros, ni havia atorgat les escriptures públiques pactades. Manté que la resolució era incongruent per no resoldre sobre la petició d'intervenció judicial subsidiària en cas d'incompliment. En aquest sentit, sol·licitava que es declarés que les obligacions s'havien de complir simultàniament i que, si la Sra. Serra persistia en l'incompliment de les seves obligacions, el tribunal podia substituir-la en l'atorgament de les escriptures públiques corresponents. També es demana la imposició de costes a la part contrària.

2.- La representació processal de la Sra. Serra denuncia que la resolució no ordena el compliment íntegre del conveni notarial de 26 de juliol del 2017, malgrat reconèixer-lo com a vàlid. Es considera que la sentència només obliga al pagament parcial de les quantitats degudes fins al 2020, quan el conveni preveia abonaments posteriors fins al 2027. Per això demana la condemna del Sr. Talavera i de ORG_0 al pagament total dels imports pendents amb interessos. També impugna la decisió adoptada respecte de les costes: entén que la seva demanda era legítima i necessària davant l'incompliment del conveni per part del Sr. Talavera; retreu que la sentència no valori adequadament la mala fe processal del demandat, que va condicionar dipòsits judicials i mantenir una querella penal contrària al conveni. Per això demana revocar la decisió adoptada respecte de les costes i imposar-les al Sr. Talavera per incompliment reiterat i abús processal.

Amb la finalitat de produir una anàlisi sistemàtica dels diferents motius de greuge examinarem, en primer lloc, els motius de recurs que suscita la representació processal del Sr. Talavera per després valorar les pretensions revocatòries que introdueix la Sra. Serra.

Tercer.- Recurs del Sr. Talavera i ORG_0

Per mitjà del recurs d'apel·lació, la representació processal del Sr. Talavera i de la societat ORG_0 sol·licita la modificació parcial de la Sentència apel·lada, interessant que s'hi incorpori, d'una banda, la declaració expressa que les prestacions recíproques establertes en el seu dispositiu s'hauran de complir de manera simultània i, d'altra banda, la constatació que la Sentència incorre en incongruència omissiva, per no haver inclòs un pronunciament específic sobre l'execució per substitució per part de l'òrgan jurisdiccional en el cas que la contrapart, Sra. Serra, no donés compliment voluntari a les seves obligacions de fer.

1.- Quant a la pretesa simultaneïtat en l'execució de les prestacions, en l'escrit de contesta a la demanda i demanda reconvencional no es contenia una pretensió expressa en els termes ara articulats. Tanmateix, aquesta circumstància no impedeix l'examen de la qüestió en seu d'apel·lació, ja que el que es planteja no és una nova pretensió que alteri l'objecte del litigi o vulneri la regla pendente appellatione nihil innovetur, sinó una concreció o precisió sobre les modalitats d'execució de la Sentència impugnada, legítimament admissible en la mesura que afecta únicament la seva eficàcia pràctica i no el seu contingut substantiu. Des d'aquesta perspectiva, no podem oblidar que les obligacions reconegudes per la Sentència judicial són recíproques i en tal eventualitat, "i llevat que una part renunciï a allò que el beneficia, cal entendre que s'han d'executar de manera simultània per evitar desigualtat de les parts davant el compliment de les obligacions legals (acomplir les resolucions judicials)" (aute de 26/02/2019, rotlle TSJC-290/2018).

Per aquesta raó, i sense que aquest pronunciament pugui tenir eficàcia revocatòria s'ha d'acollir aquesta pretensió i declarar que les prestacions recíproques derivades de la Sentència de primera instància s'han d'executar de manera simultània, de tal forma que l'atorgament de les escriptures públiques per part de la Sra. Serra i la posada a disposició efectiva a favor d'aquesta de les quantitats dineràries reconegudes judicialment tinguin lloc en el mateix acte, sota la coordinació de l'òrgan jurisdiccional d'execució.

2.- Pel que es refereix ara al segon motiu del recurs que s'introdueix, És cert que la Sentència impugnada no recull expressament aquesta previsió, limitant-se a condemnar la Sra. Serra a atorgar les escriptures en el termini de trenta dies hàbils des de la fermesa de la resolució. No obstant això, entenem que no concorre en el present supòsit la incongruència relatada perquè en definitiva, el nostre ordenament ja contempla les modalitats de l'execució forçosa de les obligacions de fer com aquí és el cas, preveient l'execució per substitució del deutor incomplidor, trobant-se aquestes implícites al mateix pronunciament judicial. Aquest mecanisme és una conseqüència necessària del principi d'executorietat de les sentències i no requereix, per tant, una menció expressa en el dispositiu per ser aplicable ope legis: l'eventual execució per substitució queda coberta plenament pel marc legal aplicable i no comporta cap vici d'incongruència ni indefensió, atès que deriva de la mateixa naturalesa executiva de la condemna i del poder coercitiu inherent a les resolucions judicials fermes.

Aquest motiu del recurs no podrà prosperar.

Quart.- Recurs de la Sra. Serra.

1.- En primer lloc, la recurrent sustenta que la resolució dictada resultava incongruent a partir del moment que no condemnava el demandat a l'íntegre compliment de les obligacions que resultaven del Conveni.

Respecte del principi de congruència, en la Sentència de 27/02/2020 (rotlle TSJC 294/2019) hem sostingut que "(···) pretén assegurar que la resposta judicial s'ajusti als termes en que les parts han configurat el debat, havent-se de pronunciar el Tribunal sobre tots els punts que li són sotmesos, no podent concedir més del que demanava l'agent (incongruència ultra petita), ni una cosa diferent a la sol·licitada (incongruència extra petita), ni atorgant menys del que admet el demandat (incongruència citra petita). Quant a la tasca de valoració de tota eventual incongruència, aquesta resulta de confrontar la part dispositiva de la Sentència amb l'objecte del procediment delimitat pels seus elements subjectius, objectius, "causa petendi" i petítum. Tot l'anterior però no suposa que els òrgans jurisdiccionals es trobin vinculats de manera rígida pels pediments articulats per les parts en els seus escrits rectors o els raonaments jurídics esgrimits en suport als mateixos. En efecte d'una banda el principi "iura novit curia" permet al Jutge fonamentar la seva decisió en preceptes legals o normes jurídiques que resultin de pertinent aplicació al supòsit examinat i això encara que no haguessin estat invocades pels litigants. D'altra part, l'òrgan judicial només es troba vinculat per l'essència del que ha resultat demanat i discutit en el procediment i no per la literalitat de les concretes pretensions exercitades tal i com hagin estat formalment sol·licitades pels litigants (cfr. en aquest

sentit l'Aute del Tribunal Constitucional de 07/09/2018, causa 2018-29-RE), de manera que no existirà incongruència quan el Tribunal es pronuncia sobre una pretensió que encara que pogués no haver estat formal o expressament exercitada, resultava implícita o era conseqüència ineludible o necessària de les pretensions articulades o de la qüestió principal debatuda en el procediment (vegi's en aquest sentit la nostra Sentència de 28/03/2019, TSJC 391/2018)".

Des d'aquesta perspectiva, l'examen del contingut de la demanda inicial interposada per la Sra. Serra permet constatar que la seva pretensió no s'estenia a totes les obligacions econòmiques derivades del Conveni, sinó que es limitava a la reclamació d'una quantitat concreta i determinada, corresponent a obligacions dineràries ja vençudes a la data d'interposició. Ni del petitum de la demanda ni del conjunt dels seus fonaments es pot inferir que la part actora hagués demanat una condemna global de compliment de tots els deures econòmics futurs derivats del pacte, alguns dels quals restaven pendents de venciment.

En conseqüència, el Tribunal de Batlles, en limitar la seva decisió a les quantitats efectivament reclamades i exigibles, va respectar escrupolosament els límits del debat processal i el principi de congruència, evitant incórrer en incongruència ultra petita, que s'hauria produït si hagués anat més enllà del que li havia estat demanat.

2.- D'altra part, la recurrent discrepa també de la decisió adoptada en relació amb les costes. Afirma concretament que l'òrgan a quo no havia valorat el comportament de la contrapart ni la mala fe que presidia la seva actuació. Tampoc aquest motiu del recurs pot prosperar. En efecte, la resolució d'instància fa un tractament de les costes impecable que s'ajusta tant a la Llei com a la jurisprudència de la Sala. Des d'aquesta perspectiva, efectua un tractament separat de les costes derivades de la demanda principal de les de la demanda reconvencional i segons aquesta circumstància efectua una aplicació estricta de la regla del venciment objectiu (art. 350 del CPC) en mèrits de la qual no fa pronunciament sobre les costes de la demanda principal atesa la seva estimació parcial; en canvi, imposa a la demandant les costes derivades de l'estimació substancial de la demanda reconvencional.

En aquesta alçada la part recurrent insisteix en la mala fe que hauria tingut l'adversa sigui per raó dels actes previs realitzats a l'inici del procediment (quan condicionava el lliurament del dipòsit efectuat a determinades circumstàncies) o quan per exemple introduïa una querella després de l'atorgament del conveni de constant referència. Aquests arguments, però no els podem compartir perquè 1) si el comportament del Sr. Talavera no va ser l'adequat com l'òrgan "a quo" ja l'ha qualificat en la Sentència impugnada, tampoc ho va ser el de la Sra. Serra que no va donar compliment a les obligacions que lliurement havia acceptat i 2) serà en el procediment penal incoat on s'haurà de valorar el comportament del Sr. Talavera als efectes de valorar l'eventual imposició en costes que en resulten però no en el present.

Cinquè.- La desestimació dels recursos articulats comportarà que les costes que en derivin s'imposin a cada part que els ha interposat (art. 354.2 del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació articulats pels Srs. Talavera i ORG_0, d'una part, i d'altra per la Sra. Serra contra la Sentència 26/2025 dictada pel Tribunal de Batlles el dia 06/05/2025 que es confirma íntegrament amb la precisió que les obligacions que contempla a càrrec respectiu de les parts, s'hauran d'executar simultàniament. Imposem a cada part les costes que deriven del seu recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.