IMMIGRACIÓ. Autorització de residència per estudis. Els mitjans econòmics poden procedir dels pares. El reglament incorre en ultra vires. (1000004/2022)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000004/2022 Núm. de Rotlle: TSJA-0000064/2022

SENTÈNCIA 77-2022

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Montenegro Advocada: Sra. Gálvez

Apel·lat: Sra. Vaquero

Representant: ídem Advocat: Sr. Marti

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 25 d'octubre de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000004/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Vaquero va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava l'acord adoptat en data 22 de desembre de 2021, desestimatori del recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 21 d'octubre de 2021, que va denegar l'autorització d'immigració temporal per estudis que havia sol·licitat la interessada.

La sentència de 25 de maig de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda i ha anul·lat les resolucions impugnades, amb retroacció de l'expedient a fi que es requereixi l'agent per tal d'esmenar les mancances que pugui presentar l'assegurança de salut que va aportar, i que es tingui en compte la capacitat econòmica de la mare de la interessada.

2.- La representació del GOVERN D'ANDORRA ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta substancialment en les següents al·legacions:

L'Administració s'ha limitat a aplicar l'article 15 del Reglament regulador del Servei d'Immigració, al qual es remet la Llei qualificada d'immigració per tal de determinar la suficiència dels mitjans econòmics de què ha de disposar el sol·licitant d'una autorització de residència temporal per estudis.

En aquest cas, la disposició reglamentària exigeix que la sol·licitant, que és major d'edat en l'actualitat, acrediti recursos econòmics propis, a diferència dels menors d'edat, cas en què els han de justificar els progenitors o tutors legals.

Aquesta distinció no comporta cap discriminació, ja que és diferent la situació jurídica d'aquells que han assolit la majoria d'edat. A més, no existeix cap obstacle a que la mare de la interessada li transfereixi les quantitats necessàries.

La concessió anterior a l'agent de fins a dues autoritzacions d'immigració temporal per estudis no és rellevant, ja que cadascuna de les sol·licituds s'ha examinat de forma independent.

3.- La part apel·lada s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència impugnada, d'acord amb les següents al·legacions:

Resulta improcedent una interpretació merament literal de la norma reglamentària, ja que també cal tenir en compte la seva finalitat.

No es pot interpretar el reglament en el sentit que exigeixi desenvolupar una jornada de treball completa a una estudiant, per la sola raó de que ha complert 18 anys, la qual cosa seria contrària a la finalitat de l'autorització per estudis.

La interessada ja ha disposat d'aquesta autorització en cursos anteriors, ja que va començar els seus estudis quan era menor d'edat.

4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, les resolucions administratives impugnades en aquest procés van procedir a denegar l'autorització d'immigració temporal per estudis que havia sol·licitat la interessada.

En la instància es va debatre la legalitat d'un dels arguments en què es basava la denegació, consistent en la insuficiència de l'assegurança de salut que havia presentat la peticionària. Sobre aquest extrem, la sentència apel·lada ha conclòs que l'Administració ha de requerir l'agent per tal de completar aquest requisit, d'acord amb l'article 111 del Codi de l'Administració. Aquest pronunciament no ha estat discutit pel GOVERN D'ANDORRA en aquesta instància, de manera que s'ha d'entendre que, un cop consentit el mateix, l'objecte d'aquest recurs ha quedat reduït a l'examen del segon del motius d'impugnació articulats en la demanda, que es refereix a la suficiència dels recursos econòmics de la interessada.

La qüestió litigiosa ja ha estat examinada per aquesta Sala en dues sentències de data 30 de setembre de 2022, de manera que procedeix reproduir substancialment els mateixos arguments en què es van fonamentar aquelles resolucions.

Els fets que es troben en la base de la qüestió debatuda són ben concrets. L'agent va obtenir fins a dues autoritzacions d'immigració temporal per estudis, en anys successius, en les quals es van tenir en compte els ingressos econòmics de la seva mare, ja que aquella era menor d'edat. Pel contrari, en el cas de la sol·licitud que ara s'examina, presentada per seguir els estudis de bàtxelor en administració d'empreses, la resolució va ser denegatòria, ja que els ingressos no eren obtinguts per la pròpia interessada, quan havia complert els 18 anys i, en conseqüència, ja era major d'edat.

Tercer.- Respecte d'aquesta qüestió, l'article 30 de la Llei qualificada d'immigració disposa que:

"6. L'autorització d'immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d'alt nivell o per recerca requereix justificar que es disposa dels mitjans econòmics suficients per viure al Principat d'Andorra durant el temps dels estudis, les pràctiques formatives, els entrenaments esportius d'alt nivell o la recerca, i també d'un habitatge adequat. La suficiència dels mitjans econòmics i l'adequació de l'habitatge es determinen reglamentàriament".

Per la seva part, l'article 15 del Reglament regulador del Servei d'Immigració, en la redacció vigent en la data de les resolucions impugnades, establia que:

"1. Per justificar els mitjans econòmics suficients per viure a Andorra en compliment de l'article 30 de la Llei qualificada d'immigració vigent, en cas que el sol·licitant sigui major d'edat cal que acrediti que la suma dels seus mitjans econòmics és d'un import igual o superior al salari mínim del Principat d'Andorra durant el període d'estudis, de la pràctica formativa, dels entrenaments esportius o de la recerca corresponents. En cas que el sol·licitant sigui menor d'edat, ho han d'acreditar els seus progenitors o tutors legals".

Quart.- L'habilitació que la Llei qualificada d'immigració fa al reglament té per objecte regular el llindar dels mitjans econòmics que es consideren necessaris per garantir una subsistència digna a Andorra mentre es realitzen els estudis corresponents, regulació que s'estén també a la disponibilitat d'un habitatge adequat. En aquest sentit, l'article 30 del text legal faculta el reglament per determinar quins són els recursos econòmics que es consideren suficients amb aquesta finalitat.

Tanmateix, la Llei no estableix cap tipus de diferència pel que fa a la procedència d'aquests recursos dineraris i, en conseqüència, el reglament excedeix de l'habilitació legal i incur en ultra vires quan distingeix en aquest punt entre els sol·licitants majors i menors d'edat. De fet, una interpretació literal del Reglament regulador del Servei d'Immigració en aquest punt seria contrària a la realitat social, ja que és habitual que els estudiants, en complir els 18 anys, segueixin depenent econòmicament dels seus pares, de manera que es veurien impedits de prosseguir la seva vida acadèmica si s'exigís que ells mateixos haguessin d'atendre personalment a la seva manutenció. De fet, resultaria incompatible, en termes generals, el seguiment del primer curs de bàtxelor, com pretén l'agent, amb la realització d'una activitat laboral a temps complert que li permetés obtenir per sí mateixa almenys el salari mínim aplicable a Andorra.

En aquesta instància, l'Administració al·lega que seria admissible que la mare de la interessada transferís l'import econòmic requerit al compte de la seva filla. Aquesta afirmació és contradictòria amb el contingut de la resolució impugnada inicial, on es deia que la sol·licitant no podia dependre econòmicament dels revinguts de la seva mare, en haver arribat a la majoria d'edat. Però, a més, una actuació d'aquesta naturalesa suposaria un simple artifici, ja que no amagaria la realitat de què els ingressos familiars procedeixen de l'activitat laboral de la progenitora.

En conseqüència, resulta ajustada a dret la conclusió a què arriba la sentència apel·lada, quan considera que la resolució de la sol·licitud de l'agent ha de prendre en consideració la capacitat econòmica de la seva mare.

Procedeix, doncs, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el GOVERN D'ANDORRA contra la sentència dictada el 25 de maig de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.