Pèrdua de la nacionalitat andorrana (0071/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Yves Picod Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-001-1/11 TSA: 046/11

S E N T È N C I A NÚM. 71-2011

PARTS:

Apel·lant: Estany Representant: en nom propi Advocat: Puig

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Benitez Advocat : Pina

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Yves Picod

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de novembre de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-001-1/11.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Estany va interposar recurs contra la decisió de desestimació del Govern de data 7 de desembre de 2010, confirmatòria de la resolució del Ministre d'Interior del 30 d'agost de 2010, tot sol·licitant l'anul·lació de l'acte impugnat i la declaració del seu dret a la nacionalitat andorrana.

2.- En la sentencia del 28 d'abril del 2011, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Estany.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 10 de juny del 2011, el Sr. Estany manifesta principalment que:

-Exercir « activament » altra nacionalitat que no sigui l'andorrana és un requisit indispensable per la pèrdua de la nacionalitat andorrana. Tal com diem, el Sr. Estany no ha exercit mai activament la nacionalitat espanyola que havia recuperat i a la que posteriorment va renunciar i per tan perdre.

-l'expedient administratiu dona com resultat que el Sr. Estany, no té cap nacionalitat

4.- En la seva contesta de data 4 de juliol del 2011, el MI Govern manifesta principalment que:

-tant la Constitució com la Llei qualificada de la nacionalitat són clares i la seva interpretació no dona lloc a dubtes: el Sr. Estany ha adquirit una nacionalitat diferent de l'andorrana, cosa que implica el seu exercici actiu, i aquest fet és causa de pèrdua de la nacionalitat andorrana

-es considera que concorre l'exercici actiu de la nacionalitat espanyola pel fet d'haver-la recuperat amb posterioritat a l'adquisició de l'andorrana,

-l'interessat no es una persona apatrida atès que ha renunciat voluntàriament a la seva nacionalitat d'origen però conserva el dret de recuperar-la.

5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Convé de presentar un breu resum dels fets que han donat lloc al present litigi:

En data 2 de setembre del 2004, el Sr. Estany va presentar una declaració de voluntat d'adquirir la nacionalitat andorrana i « declaro que aportaré en un termini de cinc anys a comptar de la data de notificació per part del MI Govern, la prova d'haver perdut la nacionalitat que tinc » ( a saber, la nacionalitat espanyola): veure foli 44.

En data 29 de desembre del 2004, el Ministre de Justícia i Interior resolt favorablement la sol·licitud presentada pel Sr. Estany (veure foli 45,.48).

En data 23 de març del 2006 l'interessat presenta una declaració jurada « que ha perdut la nacionalitat espanyola » (veure foli

Atès que l'interessat ha acreditat fefaentment que ha perdut la nacionalitat d'origen, el Govern resol «que reconeix la nacionalitat andorrana al Sr. ENTITY_4: resolució de data 29 de març del 2006 (veure foli 49) i publicació al BOPA (amb efectes des del 3 d'octubre del 2005: veure foli 50).

El Sr. Estany va recuperar la nacionalitat espanyola, davant el Consol d'Espanya a Andorra, amb efectivitat a partir del dia 18 de maig del 2006, « degut a qüestions molt estrictament personals i familiars » (segons en el seu escrit al MI Govern de data 11 d'agost del 2010., foi. 55).

En data 11 de juny de 2010, la Policia va controlar el Sr. Estany i, en el moment del control, l'interessat estava en possessió del seu passaport andorrà i d'un DNI espanyol (veure foli. 51).

En conseqüència, per resolució de data 30 d'agost del 2010, el Ministre d'Interior resol la pèrdua de la nacionalitat andorrana del Sr. Estany (veure foli 62). Per resolució de data 7 de desembre del 2010, el MI Govern ha desestimat el recurs de reposició interposat per l'interessat.

En fi, el Sr. Estany ha renunciat a la nacionalitat espanyola el 6 de setembre del 2010 (veure foli 75).

Tercer.- El Govern ha aplicat l'article 23-2 del Decret legislatiu del 28-3-2007 de publicació del text refós de la Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 d'octubre de 1995, amb les seves modificacions successives (BOPA 29/2007, p. 2527, publicació 04/04/2007).

Segons aquest text:

« 2. Si el Govern té constància que una persona de nacionalitat andorrana exerceix activament una altra nacionalitat, incoarà d'ofici un expedient de pèrdua de la nacionalitat. »

Es tracta per tant, d'interpretar l'expressió « exerceix activament una altra nacionalitat ».

S'han de distingir dues situacions:

En un primer cas, una persona ha adquirit la nacionalitat d'un Estat estranger sense manifestació expressa de voluntat per part seva: en aquesta hipòtesi, cal considerar que no exerceix activament una altra nacionalitat.

Però si la persona ha adquirit la nacionalitat d'un Estat estranger fent una manifestació expressa de voluntat, cal treure la conseqüència que « exerceix activament una altra nacionalitat ». En efecte, en aquesta hipòtesi aquesta persona ha tingut un comportament actiu, ja que a pres la iniciativa de demanar la nacionalitat d'un Estat estranger.

El Sr. Estany es troba en aquesta segona hipòtesi. En efecte, resulta de l'examen de l'expedient que ell mateix ha tornat a demanar la nacionalitat espanyola, desprès d'haver renunciat una primera vegada (veure mes amunt, fonament de Dret Segon). A més, podem remarcar que aquesta demanda s'ha presentat en un termini breu a partir de l'obtenció de la nacionalitat andorrana.

Per tant, la resolució del Govern és conforme al text de l'article 23, ja mencionat, i el recurs s'ha de rebutjar.

Podem afegir que l'interessat no es troba en la situació d'un apatrida i la resolució del MI Govern no es pot considerar com contraria a les disposicions de l'article 15 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Segons els termes d'aquest article:

« 1. Tot individu te dret a una nacionalitat

2. No pot ser privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat »

En aquest cas, el Sr. Estany te evidentment dret a la nacionalitat espanyola, que es la seva nacionalitat d'origen i no es troba per tant en la situació d'un apatrida.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Estany.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la decisió del MI Govern de data 7 de desembre de 2010, confirmatòria de la resolució del Ministre d'Interior del 30 d'agost de 2010, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.